El Pantà del tercer Pont de la riera de Picamena d’Aiguafreda

De fet es una gran barrera de formigó situada en aquesta riera de Picamena d’Aiguafreda, per retindré aigua pel rec i/o per aigua de boca que ja no te pràcticament el seu ús pel que és va planejar inicialment.Podeu arribar-hi amb el vostre vehicle de forma fàcil, donat que la pista forestal de terra està molt ben conservada, o fer uns passeig matinal a peu des del centre d’Aiguafreda.Tot venint del Figaró, us caldrà quan entreu a Aiguafreda agafar el passeig de Catalunya i trencar per anar al  carrer d’Avencó, que inicialment ja va paral·lel a la Riera Picamena.No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal, sense deixar-la anireu paral·lels a la riera situada a la vostra dreta. De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas.Al passar per Casanova de Sant Miquel (esquerra), tindreu la certesa que esteu a prop del petit Pantà del tercer Pont. Als pocs minuts, passareu per un petit pont i la riera ara estarà a la vostra esquerra, a les hores veureu el Pantà del tercer Pont .L’aigua no esta massa neta, podríem dir molt estancada, amb una mica de sort podreu veure una família de ànecs coll verd que des de fa temps hi viu.El Pantà no és massa gran, si mireu a la seva cua, hi trobareu varis banyeres naturals que si és a l’estiu,  us podent fer gràcia per remullar-vos les cames, vigileu en no relliscar.El bosc de les rodalies predomina sobre tot l’alzina, i amb menys quantitat, el pi pinyoner i el roure, amb altres especies.Recordeu que per seguretat, no us podeu ficar dins del Pantà.

Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, va ser el passat dia 17/08/2017, i quan vàrem anar a la font de les Vinyes, vàrem  passar pel Pantà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : La Font d’en Vinyes d’Aiguafreda

Per anar a la Font d’en Vinyes, tot venint del Figaró, us caldrà quan entreu a Aiguafreda agafar el passeig de Catalunya i trencar per anar al  carrer de l’Avencó, que va paral•lel a la Riera Picamena.No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal, sense deixar-la anireu paral•lels a la riera situada a la vostra dreta. De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas.Al poc trobareu, Casanova de Sant Miquel (esquerra), i als pocs minuts passareu per un petit pont i la riera ara estarà a la vostra esquerra, a les hores veureu un petit pantà.Vosaltres seguiu la pista, veureu unes boniques banyeres naturals dins la riera, seguiu fins trobar una barrera que impedeix el pas al vehicles, donat que a partir d’aquí, hi ha bestia pasturant pel bosc, deixeu en aquest punt el vostre vehicle si és el cas que hi aneu.Cal retrocedir uns metres i veureu un camí estret que us portaria a la riera, entreu en aquest caminoi pues entre la pista i la riera hi ha la Font d’en Vinyes, és molt apreciada per la gent d’Aiguafreda i rodalies per la seva qualitat de l’aigua des de fa dècades…Disposa de dos tubs de sortida de l’aigua i tot l’any es abundosa, fresca i diuen que excel·lent. Per les rodalies destaquen alguns arbres.A la Font d’en Vinyes podeu arribar-hi amb el vostre vehicle de forma fàcil, donat que la pista forestal de terra està molt ben conservada, o fer un passeig matinal a peu des del centre d’Aiguafreda.Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, el passat 17/08/2017.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Alzina de la Tela de Granollers

L’Alzina de la Tela, forma part del Patrimoni Natural (EBIM) del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers.L’Alzina de la Tela, està catalogada amb el numero de referència : EBIM 35.Esta situada en el carrer de Palaudàries amb el carrer de Bartolomé Esteban Murillo, a prop del Museu de Ciències Naturals de Granollers, on es forma una petita placeta amb bancs.Podeu veure el llistat del Patrimoni Natural (EBIM) de Granollers :

http://www.granollers.cat/medi-ambient/patrimoni-natural-ebim

Exemplar d’Alzina que es troba en molt bon estat.

 

 

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Poesia : La Font Pudosa

“La Font Pudosa”, de Xavier Garcia – 3r premi Poesia I Concurs Literari dels Amics de la Puda.

Amarada de la suor de l’estany,

ombrívola i fresca,

reposa la Font Pudosa.

Un rajolí d’aigua,

clivella el gris boirós

i esquinça el silenci

a què l’han condemnada.

Ja no ets qui eres, ho saps,

van oblidar-te trista i rònega

-i d’orgull ferida-

vas quedar-te per a tu sola

les rialles, els cants

i les jornades de joia.

Mes, la boira del temps

-gris mantell que tot ho esborra-

no ha callat les veus passades

i, subtil la música s’entossudeix,

[sàvia, sap que la vida reneix,

allà on l’aigua brolla].

Font Pudosa,

ets de qui t’ha estimat,

el poble a qui vas acollir,

-d’aigua generosa-.

oferint-li la teva amistat.

Avui, el teu cor suau batega

-ragen els bons dies passats-

Font Pudosa, vella amiga:

-Voldràs aixoplugar de nou

qui sempre t’ha estimat?

 

L’autor: Xavier Garcia. 

Dades del Autor :

Bibliotecari i il·lustrador. Treballa a la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany deixant llibres en préstec i tenint cura dels tresors que aquesta biblioteca guarda. Té una especial sensibilitat, com altres bibliotecaris de la biblioteca, pels temes culturals que es cuinen a la capital del Pla de l’Estany. Va il·lustrar “La Cova del Gegant”, el quart volum de la col·lecció Contes de Llegenda.

  • Des del Blog felicito a aquest jove autor, en Xavier Garcia, i vull expressar que m’ha agradat molt aquesta poesia, com crec que a la majoria dels seguidors del Blog. Ànims i fer-ne moltes mes. –

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Les dues Torres- Dipòsit d’aigua, que son les mes destacades de Sant Celoni

Us presento dues Torres – Dipòsit d’Aigua que son les mes destacades a Sant Celoni :La primera Torre d’aigua, a prop de les vies del tren de RENFE., a l’entrada i a l’esquerra,  a l’estació provinent de Barcelona.Actualment, està encerclada per un ballat d’una propietat privada. El dipòsit  de dimensions considerables està sobre una estructura d’obra de cinc cares. En el seu dia, deuria dependre pel subministrament a trens de la línia.

 

La segona Torre, la trobem  en l’Av. Verge del Puig, 22 , en un solar i entre dos blocs de pisos.Aquest dipòsit està de munt de 6 columnes de formigó.Es pot pujar per una escala de ferro, situada en un lateral i exterior.Podem veure aquesta Torre-Dipòsit,  ja a principis del segle passat, segons fotografies de l’època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Pla de la Damunt de Folgueroles

A poca distancia de Folgueroles, hi ha l’ermita de la Damunt, la Font esta situada en l’esplanada front mateix de l’ermita, trobareu cartells indicatius fins el lloc.Tothom li diu la Font de la Damunt, però amb aquest nom era coneguda la font que es troba sota l’ermita, al començament de la torrentera del Gudaiol.L’aigua de La Font del Pla de la Damunt prové de la xarxa pública del poble.Sobre mateix de l’aixeta de la Font, cal destacar una poesia de Jacint Verdaguer, que fa referència a l’ermita.Per saber mes de Folgueroles, podeu consultar la seva Web. :

http://www.folgueroles.com/cat/poble.php

En aquesta mateixa Web, trobareu les indicacions de totes les Fonts del Municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

La Font de la Guineu de Navas al districte de Sant Andreu de Palomar a Barcelona

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts, siguin naturals o d’aigua de xarxa pública, avui será la Font de la Guineu de Barcelona :Dins del barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, hi ha la plaça de la Guineu , cantonada amb el carrer de Palència, on hi ha la seva font a peu d’una paret.Està on era l’antic Torrent de la Guineu, on poca a poc es va anar formant tota una barriada de cases petites, estem parlant de fa mes de cent anys en rere.Us passo una amplia informació històrica sobre l’antic  Torrent de la Guineu :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/12/05/la-placa-de-la-guineu/Informació de La Vanguardia d’Abril de 2016 sobre l’immediat enderroc del mur que impedia accedir a la plaça de la Guineu :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160414/401101162872/barcelona-plaza-fantasma-guineu.html

Barcelona. Fotografia d’una plaça tapiada que hi ha entre el carrer Biscaia i Palència, a tocar a la Meridiana, al barri de Navas.

Informació feta en la Web de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’obertura de la Plaça de la Guineu :

http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticia-go/obrim-la-plaza-de-la-guineuDes de fa mes d’un any , si pot tornar a circular i pujar o baixar a/de la Meridiana per unes escales laterals, per ho la font esta cerclada per una balla metàl·lica i no raja aigua.Esperem que no tardi massa temps que la Font de la Guineu, pugui donar aigua de xarxa. !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

La Noticia : El Roure del Molí d’en Coll de Sant Celoni es va esberlar a mitjans de l’Agost

Avui he mirat una noticia local del Vallès Oriental, que donava una trista noticia, sobre El Roure del Molí d’en Coll de Sant Celoni, es va esberlar a l’agost. Era un Roure de gran interès local, que la Diputació de Barcelona, ens donava un itinerari per fer i per conèixer ho.

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Celoni aparaguda a NacioBaixMontseny – Digital.

La noticia la donava a conèixer :  NacióBaixMontseny – Digital , el dissabte 31 d’agost de 2017, i deia així :

“ Redacció | 31/08/2017 |  a les 09:16hEl roure centenari del Molí d’en Coll s’ha esberlat fins a trencar-se pel seu tronc. Aquest roure martinenc -Quercus pubescens- era un dels arbres més grans del municipi de Sant Celoni, amb un perímetre de tronc de 3,7 metres, que feia companyia el Molí d’en Coll, un molí fariner documentat des de 1553.  El roure, imponent i admirable malgrat la seva forma peculiar, es podia visitar i s’havia posat en valor a través de l’itinerari senyalitzat de la Roca del Drac, l’any 2011.

El roure, vell i guerxo, havia patit un trencament d’una de les seves branques principals després de la Guerra Civil. Aquesta ferida havia anat produïen putrefaccions i l’entrada d’escarabats banyarriquers que finalment l’han fet sucumbir la setmana passada. Els propietaris actuals estan tallant les branques caigudes i estudien la manera de deixar la soca ben tallada perquè es pugui veure com era de gran.”

El Roure del Molí d’en Coll, a partir d’ara, serà un arbre mes dels “centenaris”, que formarà part del llistat dels arbres històrics de la natura a Catalunya, molts han deixat d’existir, per ho els amants de la naturalesa els recordarem tal com van ser !!!.

Fotografia : Arxiu RASOLA – 29 d’Abril de 2017

Us passo l’enllaç on va sortir l’article aquesta any en el meu blog, el  29 d’Abril de 2017:

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=19719&action=edit

 

Recull de premsa i text : Ramon Solé

Fotografia : de l’Ajuntament de Sant Celoni aparaguda a NacioBaixMontseny – digital

 

Avui destaquem : La Font de les Delícies de Viladrau

Aquesta Font també es coneguda com La Font Deliciosa.Està al tocar de Viladrau, des del centre cal agafar la sortida de la carretera GI -520, direcció Espinelves, per una vorera inaugurada l’any 2011, que porta directament a la Font de les Delícies, situada a sota d’un revolt molt tancat de la carretera.Un majestuós plataner fa d’indicatiu del lloc i bona ombra a l’estiu per la gent que hi va, molts a buscar amb garrafes la seva aigua, donat que te bona fama de ser de les millors del Montseny.El dia que vaig fer les fotografies, havia un matrimoni de Tarragona que havia anat a recollir aigua… Deliciosa !En 1914, és va substituí l’antic camí carreter a Espinelves, per la carretera asfaltada, tot respectant la Font i el Plataner. ( en la fotografia de principis del segle passat, no sembla un plataner )La Font de les Delícies disposa d’un banc i una taula de pedra separats entre si, amb una bona explanada, hi ha també, al costat de la carretera un lloc per aparcar dos a quatre cotxes.Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van acompanyar a Viladrau i vaig poder fer aquest article

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi pinyoner del carrer de l’Enginyer de Granollers

Avui us presento un Pi pinyoner dins del casc urbà de Granollers, està situat en el carrer de l’Enginyer amb cantonada el carrer Joan Enric Dunant i per un altra costat hi ha un aparcament de pago.En la ciutat de Granollers hi podem trobar molts arbres destacables, alguns us els he fet menció en altres anteriors articles, en aquest cas, he volgut destacar aquest Pi, ja que te una copa molt bonica i es troba molt sa.Podia haver sigut eliminat al fer l’aparcament, per ho no va ser així.Es pot considerar un arbre insígnia donat que per aquesta barriada no abunden els arbres.

 

Test i Fotografies : Ramon Solé