Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Masies de Barcelona : can Mariner del Barri d’Horta.

Publicat el per
Respon

A Barcelona, aquesta gran ciutat,  encara podem veure i admirar moltes Masies que fa uns segles en rere van ser destacades i des de les hores,  perduren físicament i monumentalment pel be de la societat Barcelonina.Can Mariner està situada entre el carrer d’Horta en confluència amb el carrer del vent, en el vell mig de l’antiga “Vila d’Horta”, a prop de la Plaça Eivissa.De l’Historia de la Masia de can Mariner, us he trec aquesta informació :

“ Era una de les masies més importants del Pla de Barcelona.

Les primeres notícies de la masia corresponen al 1516.

L’any 1870 l’últim hereu de can Mariner va parcel·lar la finca en petits solars edificables amb la condició que fossin cases més baixes que la masia. “En els nostres dies, es va portar a terme una important  remodelació i és va destinar la masia en part, a la Biblioteca Horta-Can Mariner, per un us públic de barri.

Recull de dades, Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Bassa de Torre Jussana de Barcelona

Publicat el per
Respon

He tret d’una Web de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes dades sobre Torre Jussana :

“ Torre Jussana és un edifici d’estil neoclàssic datat del 1804 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l’any 1789 com una “masia deshabitada i molt antiga”. Ja al segle XX és té constància de l’ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l’any 1979 s’hi instal·la l’escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d’EGB. L’escola va tancar la seva activitat l’any 1988. Al 1992, l’Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l’Olimpíada Cultural.

L’any 1995 Torre Jussana esdevé l’Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d’abandonar l’edifici al 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l’edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions.”

Torre Jussana, està situada en l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 30 en la barriada de la Clota en Horta.A l’entrar per la porta principal, i al centre d’una petita pineda centenària hi ha l’antiga Bassa. Aquesta bassa també va ser restaurada per embellir aquest racó de la finca, rodejada de gespa.La Bassa formaria part d’un conjunt de varies d’elles construïdes a mitjans del segle XIX, per disposar d’aigua per regar els camps d’aquesta propietat i que tenia en aquella època.L’aigua deuria vindre d’alguna mina, tenim de tenir present, que al costat de Torre Jussana hi ha el Torrent d’en Marcel·lí,  amb molt abundant aigua i de qualitat, que disposava de varies mines, per tant era una zona rica amb aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torre d’Aigües de l’antic Escorxador de Badalona

Publicat el per
Respon

L’antic Escorxador de Badalona, és de estil modernista,  va ser construït en el període dels anys 1924 al 1929, es tot un conjunt d’edificis amb la Torre d’Aigües en un costat, el que dona al carrer de Don Pelayo.L’any 1984, és va creure oportú que deixes de funcionar com a escorxador, actualment hi ha alguna nau en funcionament destinada a Serveis Locals.No fa masses anys és va portar una remodelació i conservació de totes les naus,  i així mateix, de la Torre d’Aigües.Es una Torre cilíndrica amb una base quadrada amb dues portes d’accés.En cada nivell disposa per que entri la claror de la llum i per ventilació, d’una finestra en dos costats oposats.També, podem veure quatre rellotges que funcionen actualment.El gran dipòsit  també es cilíndric i esta bellament decorat en la seva part exterior, apreciem dues petites finestres en costats oposats.A dalt del dipòsit, hi ha un campanaret, segons en el punt de visió no és pot apreciar al ser petita.La part exterior entre edificis estan enjardinats i oberts al públic tots els dies de l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Mercat de Santa Caterina de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font del Mercat de Santa Caterina, és també coneguda per la Font del Bacallà.dscn8389_01Està situada en la part posterior del Mercat , en el carrer Colomines nº : 5, on hi ha uns habitatges socials de l’Ajuntament.dscn8388_01La Font, es una al·legoria al bacallà, les piques son de marbre massís.dscn8391_01De fet, on es posava en remull el bacallà, son procedents de les tradicionals bacallaneries del mercat.mercat-ninot_01En tot el conjunt de La Font, podem apreciar les nombroses siluetes de Bacallà grans o petites,images_01 va ser obra de Jacint Todó, aprofitant la remodelació de tot el Mercat de Santa Caterina en 2006, va portar a terme el seu disseny.dscn0004_01Disposa d’un total de tres aixes, que a vegades no és pot accedir perquè, esta ple de vehicles aparcats.dscn8390_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Vidrier de Vilada

Publicat el per
Respon

La Font del Vidrier es troba sota de la carretera que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, situada a dos o tres metres la riba esquerra del torrent del mateix nom.

Camí de la Font del Vidrier- A principis del segle passat

Camí de la Font del Vidrier- A principis del segle passat

Aquesta Font del Vidrier, és considera d’aigua potable, i va ser parcialment arranjada no fa gaires anys, disposa d’alguns bancs per seure-hi.vilada-ft-del-vidre-2_01Al estar situada al tocar el torrent, fa que sigui un indret amb molta ombra tot l’any i humit.dscn7740_01El lloc és tranquil i molta gent, sobretot de Vilada, aprofita per anar-hi a buscar aigua i reposar-hi una estona. Paral·lel al torrent i en direcció descendent s’obre un camí que permet arribar, després d’uns centenars de metres, hi trobem la Font de les Eres.vilada-ft-del-vidre_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

Arbres : Els arbres notables de Gallecs a Mollet del Vallès

Publicat el per
Respon

Dins de l’espai natural protegit de Gallecs, trobem molts exemplars d’arbres notables de diverses especies.Son nombrosos els Plàtans, que en solitari o en grup destaquen per ser d’una altura i d’un gruix considerable.Tant sols a l’entrar des de Mollet del Vallès a l’Espai Natural de Gallecs, un gran plàtan ens invita a fer un itinerari.Mes tard, trobarem propers a la riera, un grup d’ells alineats.Per aquí i per allí, en trobarem mes de Plàtans , a l’allarg del recorregut per els camins mes destacats de Gallecs.Destaca un Roure, a l’esquerra del camí principal,  fa ombra, és un lloc per descansar on hi ha uns seients i un antic pou.Darrera de l’església de Santa Maria de Gallecs, i al costat de la carretera que creua Gallecs, hi ha una gran esplanada , amb un bonic Desmai, que es fa l’amo del lloc.Si tornem per aquesta carretera direcció a Mollet del Vallès, un cop em passat la masia de Can Jornet, ens vindrà al pas, un Pi pinyoner  molt destacable.Us he fet una curta ressenya dels arbres destacables d’un paratge que no sols cal protegir, també cal cuidar –ho entre tots, i que és diu, Gallecs !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

La deixalleria, el reciclatge, la recuperació, son formes de fer un consum responsable entre tots i per a tots…!

Publicat el per
Respon

La deixalleria és una instal·lació que permet fer la recollida selectiva d’aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària.D’aquesta manera, amb un simple cop de cotxe o un petit passeig, els veïns poden classificar ells mateixos els diferents tipus de residus domèstics que no han pogut minimitzar i dipositar-los selectivament, és a dir, en contenidors separats.Les deixalleries són instal·lacions tancades i durant la seva obertura hi ha un servei permanent d’atenció al públic.L’encarregat de la deixalleria deu d’informar a la gent, de la correcte gestió dels residus i de les tasques administratives.

Valls

A més a més de les deixalleries, també existeixen les deixalleries mòbils i les mini deixalleries :

  • La deixalleria mòbil consisteix en un vehicle de recollida itinerant que se situa en diferents municipis o barris segons un calendari preestablert.
  • Les mini deixalleries són petites instal·lacions que es troben dins d’un municipi i que permetent apropar el servei al ciutadà i que depèn de la deixalleria principal on es transporten el residus desats.Els residus d’acceptació obligatòria per part d’una deixalleria són els residus municipals ordinaris (paper i cartró, vidre, envasos, plàstics no envàs, ferralla i metalls i tèxtils)Els residus municipals especials (fluorescents i llums de vapor de mercuri, pneumàtics, bateries, dissolvents, pintures i vernissos, piles, frigorífics i electrodomèstics amb CFC i olis minerals de particular)Els residus municipals voluminosos (electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses i mobles)I altres residus (fustes, restes de jardí i runes provinents d’obres menors).Des de fa temps, campanyes de sensibilització, a la radio, a la TV, cartells al carrer.Aquestes campanyes fan que la gent sigui mes conscient cada dia que el reciclar es molt important per a tots.a vegades es un seguint de gent que els dies festiu vagi a portar a la deixalleria objectes mes o menys grans.Mireu una altra forma de descripció de Deixalleria :

http://www.santabarbara.cat/media/upload/imatges/deixalleria3.pdf

Mireu de ser una mica mes responsables en el medi ambient i participeu en l’entrega a les Deixalleries del material que ja us es obsolet.Pràcticament a tots el Municipis de Catalunya disposen de medis de recollida permanents o mòbils.Recopilació de dades de diferents Municipis – Deixalleria : Sant Pol de Mar (Barcelona)

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé

 

El riu Freser i La Resclosa de Dalt a Campdevànol

Publicat el per
Respon

Per arribar a Campdevànol, podem fer-ho per la N-260, a l’entrada a la població deixarem el nostre vehicle, o be, si em vingut en tren, ens dirigirem de totes les maneres a peu pel carrer Cerdanya que va entre el riu Fresser i la carretera nacional direcció a Ribes.Seguirem per aquest carrer fins que canvia de nom i passa a ser avinguda de Catalunya, anem entre cases baixes o xalets, quan arribem a una pista esportiva i on hi ha un heliport, ens dirigirem a un gran desmai que hi ha a la vora esquerra del riu, cal baixar uns esglaons fins on esta la Font del Roser, que ja us vaig presentar en un article el 27/03/2016.La Resclosa de Dalt, esta al tocar mateix de la Font, aquesta, està a la seva banda esquerra.Per a dades tècniques sobre la resclosa, consulteu a :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/resclosa-de-dalt

És una resclosa antiga, com podem veure en les imatges, per ho esta en us.Tal com és veu, disposa de la canal per portar l’aigua a la Fabrica.I les seves comportes per el desguàs i control de l’aigua del riu en el seu pas per Campdevànol, en la seva part superior del Municipi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

Com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac als anys 80 del segle passat ?

Publicat el per
Respon

Moltes eren les fonts naturals de les muntanyes de les rodalies de Montcada i Reixac,  ara fa mes de cent anys en rere, com la del : Gatell, can Devesa, de l’Alzinar, Mitja Costa, del Ferro, de can Tort, dels Avallaners, dels Caçadors, Freda, Pudenta, Vinya, Torrent de can Güell, can Piqué…. I moltes mes.

Montcada- Ft. Bessa

Avui us presento com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac,  als anys 80 del segle passat  :

  • Font del Torrent de can Güell

De fet ara un forat on sortia aigua i estava recollida en moltes ocasions per un tub fet de canya. A pesar que era molt senzilla aquesta font,  la gent de les rodalies i pastors anaven a cercar aigua en aquesta font, situada a un costat del torrent. El temps ha fet que ja no és trobi el lloc exacta on estava.

  • La Font de can Piqué

 Estava al costat de la masia de can Piqué, ara un important restaurant del municipi, on hi ha un camp de tir, situat en la pista de terra que porta a l’ermita de sant Pere de Reixac.La Font de can Piqué, donava a l’interior d’una explanada front  l’entrada a l’antic berenador , al fer l’arranjament del nou restaurant, van fer-la desaparèixer.Us passo informació de l’historia de la masia de can Piqué, a :

http://canpique.com/historia/

 

  • Font de can Peses

Can Peses esta mes allunyada de l’ermita de sant Pere de Reixac i de la ciutat de Montcada, molt a prop d’una gran Cantera i als límits de Sant Fost.És puja des de la carretera de Santa Coloma a la Roca, i sota el petit torrent hi estava, ara hi ha molta vegetació que la tapa per complert, i ja molts anys que està seca.L’abandonament dels terrenys i el camps, ha fet que en poques dècades moltes fonts naturals, siguin tant sols un record de la gent gran de Montcada i rodalies.

Montcada – Font del Ferro

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé  (Arxiu Rasola)

L’Hort urbà comunitari del Forat al Barri de La Ribera a Barcelona

Publicat el per
Respon

L’Hort del Forat va ser un simbolisme durant uns anys de lluita en el Barri de La Ribera per motiu d’enderrocs d’habitatges, per axó és diu “El Forat de Vergonya”.El Senyor Manuel Delgado (Professor de la Universitat de Barcelona) deia en un article en l’any 2006, sobre aquest hort :

“…A la setmana següent, a poca distància, al barri de la Ribera, podíem contemplar la pavorosa imatge dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana protegint l’arrencat de les tomaqueres que els veïns havien plantat al forat de la vergonya, un solar a uns metres del mercat de Santa Caterina, l’única zona realment verda -i no grisa- que hi havia en tot el Casc Antic….”

   Actualment, en una pagina Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

” L’hortet del forat es va iniciar l’any 2000 a partir d’un pla urbanístic que va tirar a terra alguns edificis, i va quedar un espai buit que els veïns i veïnes van anomenar el “Forat de la vergonya”.

En aquest espai sostenible d´uns 120 m2, es va començar a plantar un hort de producció ecològica, comunitària i autogestionada.

L’hort és un recurs socialitzador, obert a tothom i sense límit de participació, on es cultiven herbes medicinals i hortalisses ecològiques, hi ha una àrea de compostatge, s’organitzen activitats, tallers i menjars populars amb la collita.”Un cop han passat els anys, l’Hort del Forat ja casi no és cultiva, ha quedat com a símbol reivindicatiu i depèn del Casal de Barri Pou de la Figuera.Per si de cas … millor mantenir-ho, per tindre present la lluita de tot un barri contra accions impopulars, i per millorar els habitatges i… no destruir-los !

Recull de dades, Text i fotografies : Ramon Solé