Per vacances podeu visitar : La Font de la Peña, la Planta Embotelladora i el Balneari de Vilas del Turbón (Osca)

Turbón es un massís muntanyós de 2.492 metres d’altitud. El naixement del Manantial o Font de la Verge de Turbón, esta a 1.976, surt una aigua de gran qualitat  (7.2 ph.) a una temperatura constant de 9 graus centígrads  i amb una densitat  a 15 graus de 1.0002.Ja a principis del segle passat donat la fama que tenien aquestes aigües per la seva qualitat, acudien gent tant d’Espanya com de França i d’altres llocs d’Europa.Els malalts de ronyo i de fetge anaven a prendre les aigües de “la Fuente de la Virgen de Peña”; era un verdader repta i fe, l’ anar per uns camins que tenien de fer a peu o amb cavalls durant mes de quatre hores fins arribar a la Font, tot pujant fins els 1.976 metres d’altura.El manantial “la Fuente de la Virgen de Peña”, esta situat sobre de l’antiga embotelladora. dins d’un recinte en forma de capella quadrada, la imatge de la Verge al fons i a la paret, i a sota la font on el segle passat és servia directament l’aigua a la gent que hi anava.La nova planta embotelladora esta a un nivell mes baix entre la vella, el balneari, un lloc amb historia :

Poques cases formen aquest petit poble del Pirineu d’Aragó.Us passo unes dades  destacables de l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón :

“ En 1988 se instala una moderna planta embotelladora con una capacidad de producción de 150.000 botellas diarias, incorporando las últimas tecnologías al proceso de envasado tanto en el control de calidad como en el sistema de filtrado. En su elaboración se utiliza un sistema de calefacción por uso de cáscaras de almendra, ya que se ha abandonado el uso del gasoil.

Antiga plantà a finals del segle XX

Antiga plantà a finals del segle XX

Este agua, clasificada como mineral natural y declarada minero-medicinal, se presenta en botellas de vidrio retornable, con capacidad de un litro, medio litro y cuarto de litro, tipo torpedo.”En l’any 2010 es va presentar la crisis en l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón, us passo un article d’aquella època :

http://www.pirineodigital.com/noticia.php?idnot=247Tres anys desprès, és va quedar l’empresa la Marca Coca Cola, per tirar en davant amb la producció d’aquesta excel·lent aigua de Viles de Turbón.

 Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Laura de Sant Celoni

Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.dscn8203_01Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  seguirem per la carretera asfaltada fins a una cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll.dscn8209_01Cal agafar el carrer Urbanització Boscos del Montnegre per la nostra esquera que fa una certa pujada, fins arribar a un altra cruïlla, girarem a l’esquera i passarem per l’Església de Sant Vicenç de Vilardell, continuarem pel mateix carrer que ara fa una certa baixada fins el torrent, allí a la dreta esta l’edifici del Centre Social de la Urbanització a l’esquerra i a la nostra dreta, trobarem fàcilment la Font de Santa Laura.dscn8204_01Font aquesta,  feta amb empedrat mol artístic, la font està situada al mig d’una paret semi corbada, amb una columna per cada costat.dscn8200_01La poca aigua que cau pel tub va a una pica quadrada. A sobre del tub hi ha la imatge amb rajola algo deteriorada de Santa Laura.dscn8201_01Front de la Font trobem un seient seguin la mateixa línia de la font, feta de pedres irregulars.dscn8202_01És un lloc ven bonic, amb mols plàtans per les rodalies, on hi ha una zona al seu costat de parc infantil.dscn8205_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure Gros de Sant Pere de Vilamajor

El Roure Gros, conegut també per el Roure de can  Bachs, és un arbre centenari, situat en el Veïnat de Brugueres, a la part plana de Vilamajor en una carena envoltada de camps, boscos i unes vistes al Montseny i les serres del Samont i Palestrins.Des del Roure, i per un camí que fa una certa baixada podrem anar a la Font del Roure, ja descrita fa un temps en aquest Blog.Per arribar-hi podem fer ho a peu o en bicicleta des de Sant Pere de Vilamajor fins el Roure Gros, son uns1,7 km, o be, per la carretera BP- 5107, a un kilòmetre de Sant Antoni de Vilamajor, i a la nostra dreta.Indicat per cartells hi ha un camí de terra que ens portarà a la masia de can Bachs, abans d’arribar hi ha el Roure, amb una gran explanada l’esquerra de la pista.Us passo un article del “Blog amic d’en Rondaller”, que va fer sobre aquest Roure :

https://rondaller.wordpress.com/2015/10/09/cor-de-roure/

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs

El Parc Natural de Gallecs, és un espai que s’ha volgut deixar com fa anys i anys en rere, no s’ha volgut ni urbanitzar amb blocs de pisos ni crear una zones industrials.Esta al vell mig dels Ajuntaments  de Mollet del Vallès, Parets del Vallès ,Santa Perpètua de la Mogoda , Lliça de Vall, Palau-solità i Plegamans i Montcada i ReixacL’espai agroforestal de Gallecs acull en el seu àmbit diferents punts amb especial interès natural.Alguns d’aquests indrets han esdevingut veritables nuclis de biodiversitat que acullen espècies de flora i fauna dels diferents ecosistemes presents a Gallecs.Per una part tenim els punts d’aigua, formats per aiguamolls, pous, pous de vent i basses, però també tenim plantacions arbòries i fins hi tot un tall geològic.També entren en aquest apartat els projectes de recuperació de fauna autòctona, en concret d’aus rapinyaires.Hi ha  els Aiguamolls de Can Salvi, on es poden observar espècies diverses d’aus i de flora aquàtica, la Bassa de Can Benito, les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com a torrents.També es important els arbres a Gallecs, es concentren a les masses forestals que a vegades comparteixen amb zones de conreus o de camp. Com el bosc de Can Veire o de Can Mulà, i a les més petites, al sud, com el bosc de la Torre d’en Malla, el de Can Jornet o el de Can Torrents.També hi ha una massa important de bosc de ribera al voltant del torrent Caganell.Els marges dels camps de conreu són un lloc idoni per a l’observació de les flors i les herbes.Per tota la superfície de Gallecs, trobarem masies, un total de 33. De les quals 3 disposen de Molí de Vent per treure aigua per conrear les terres. Dona gust veure molts horts i cuidats al detall ! .Al marge que també podem trobar-hi antics pous protegit per evitar possibles accidents.Punt important, és l’església romànica de Santa Maria de Gallecs, lloc de molt actes a celebrar durant l’any.Podem iniciar una excursió o caminada en qualsevol punt del Parc, us recomano fer-ho a peu, hi ha molts cartells d’orientació. Donat que en general és molt planer qualsevol persona pot gaudir d’aquest espai natural.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gallecs

Us animo si no el coneixeu, poder passar un dia gaudint d’uns recons naturals, respectant això si de les propietats i bens privats.

 

Text , recull de dades i fotografies : Ramon Solé

Una Font que en 40 anys no s’ha envellit, la Font de la Rovira de dalt de Sant Martí de Centelles

Son varis els camins que ens poden portar  a la Font de la Rovira de dalt, un d’ells, és agafar el camí que des de la Rovira dels Cerdans o de Dalt, i en uns 275 metres ens portarà; un altra camí es des del vell Castell de Sant Martí de Centelles, ens adreçarà.

la Font de la Rovira de dalt - ant 1986 - Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – ant 1986 – Arxiu Rasola

Us passo la descripció que dona l’amic Enric, en el seu Blog encos – Fonts- Caminades i Cuina, sobre aquesta Font – Cisterna :

“ …Us explicaré com accedir-hi des de la Rovira dels Cerdans: Deixem la masia enrere tot caminant per la pista en sentit sud. Al cap d’uns 350 metres la pista fa un pronunciat revolt a l’esquerra de gairebé 180º. Tot just uns 30 metres després de sortir del revolt, trenquem a la dreta (cal obrir i després tornar a tancar un filat electrificat pel bestiar) per un corriol descendent que s’endinsa en un bonic i frondós bosc. Sense deixar el corriol que baixa suaument, uns 100 metres més avall trobem la font a mà dreta i a peu de camí. Si continuéssim pel corriol, pocs metres després aniríem a parar a un camí més ample que si el seguíssim a la dreta ens conduiria al castell de Sant Martí. “

la Font de la Rovira de dalt - Any 1986- Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – Any 1986- Arxiu Rasola

De fet la Font de la Rovira de dalt, és una Cisterna que recull  l’aigua que surt de les escletxes situades en el seu interior i les emmagatzema. La seva aigua, no és pot garantir la potabilitat, i menys, no tenint una portella que tanquí la Cisterna.

Podeu, veure que ha passat 40 de les fotografies antigues que il·lustren aquest article i ven poc a canviat.

la Font de la Rovira de dalt - Any 1986- Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – Any 1986- Arxiu Rasola

Per a mes informació i/o conèixer el Blog :  encos – Fonts- Caminades i Cuina, podeu consultar a :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=0812

la Font de la Rovira de dalt - Actual- Arxiu Encos

la Font de la Rovira de dalt – Actual- Arxiu Encos

Text i informació : Enric Costa i Ramon Solé

Fotografies antigues : Ramon Solé

El gran Pou de l’Església de Sant Vicenç de Vilardell de Sant Celoni

dscn5957_01Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.dscn8208_01Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  seguirem per la carretera asfaltada fins a una cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll.dscn8209_01Cal agafar el carrer Urbanització Boscos del Montnegre per la nostra esquera que fa una certa pujada, fins arribar a una altra cruïlla, hi ha un cartell que ens indica per on tenim que tirar, girarem a l’esquera i en la primera cantonada de l’esquerra hi ha l’Església de Sant Vicenç de Vilardell.dscn8207_01A peu de carrer hi ha un gran Pou, que deuria subministrar aigua a l’església i a la casa rectoral durant les primeres dècades del segle passat.dscn8197_01Aquest lloc era abans d’obrir carrers per la Urbanització, un lloc rural de camps, bosc i ramader.dscn8199_01Per axó, aquest Pou esta mes a nivell del carrer que no pas de l’església.dscn8198_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font a Benabarre (Osca)

L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font, estan situades  a prop de Benabarre (Osca) , en un paratge natural que és molt freqüentat per la gent de les rodalies, a condicionat com una àrea d’estada.És un Ermitatge de planta octogonal amb uns arcs de mitja punta i sobre columnes, cobert  amb un capitell en forma de teulada amb llosetes de pissarra.A dins i al centre de l’ermita hi ha un pou amb abundant aigua que surt a l’exterior  per las boques de dos caps de bou de bronze, hi ha la inscripció de 1865.L’aigua cau a dos petites piques comunicades entre si. I desprès va a parar a una basseta no massa gran, per que la gent pugui rentar-se els peus per guarir d’alguna malaltia.Us passo la Llegenda de San Medardo i la Font :

Leyenda de San Medardo

“ En un breviario antiquísimo de la Iglesia Mayor de Benabarre, consta que las reliquias de San Medardo fueron dejadas por el emperador Carlomagno. Parece ser que en alguna retirada fueron escondidas bajo tierra en un lugar del valle de Linares para evitar que fueran profanadas por la “impiedad” de los bárbaros y la posterior ocupación del país por los árabes.Cerca del valle de Linares había una masía, llamada entonces “de Pudiola” (actualmente Mas de San Vicente, por haberse hospedado en ella San Vicente Ferrer en sus correrías apostólicas entre los años 1350-1419). Desde aquella masía “de Pudiola”, acudía todos los días un buey que, cuando le quitaban el yugo y lo dejaban suelto después de trabajar, se llegaba al valle de Linares a escarbar en un lugar concreto. Intrigados por el comportamiento de la bestia, sus dueños decidieron terminar lo que el bovino no acababa, hallando una arqueta de madera que contenía los restos de San Medardo.Sin tocarla, avisaron a los monjes de San Benito que vivían en el convento de Linares, cerca del lugar. Los monjes trasladaron la arqueta al santuario de Santa María de Linares, mientras que en el lugar del encuentro apareció un hermoso manantial. A la vista de tal prodigio, se nombró a San Medardo patrón del pueblo.En el lugar donde se encontraron las reliquias se construyó la actual ermita con una artística verja rodeando el mismo manantial.

Dicho manantial se conserva dentro de la ermita y su caudal sale al exterior por las bocas de dos cabezas de buey de bronce.”A banda de la Llegenda,  hi ha gent de la zona que atribueix el caràcter miraculós de qui toques el pany de l’ermita, podrà recuperar la fertilitat perduda.

Si per Vacances esteu per Osca, no deixeu d’anar-hi !

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Lleons de Girona

La Font dels Lleons de Girona, és una font que abans quan tenia aigua permanent, hi anava molta gent a passar el dia en les esplanades situades front la Font.Perquè pugueu anar a veure-la, cal que sortiu des de la plaça de Sant Pere surt el carrer de Sant Daniel que teniu que seguir, paral·lels al riu Galligats tot passant per la Font del Bisbe.A l’arribar al Restaurant “Cul del Mon”, seguireu per una pista de terra que deixareu a ma dreta a peu del camí La Font d’en Fita.Seguiu sempre el camí principal, passareu per sota del gran viaducte de la carretera N-II, que va per fora de la ciutat de Girona, en pocs minuts ja estareu a la Font dels Lleons que us quedarà a la vostra dreta.Per accedir cal pujar uns esglaons de pedra. De fet tota l’estructura d’aquesta Font es feta de pedra.L’aigua, si en tingues, cauria a una pica gran rectangular. El lloc és fresc a l’estiu,  amb una diversitat variada d’arbres.Per a informació sobre la Vall de Sant Daniel, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Daniel_(Girona)

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : L’Alzina notable de Vilajoana de Vallvidrera (Barcelona)

Cal que us situeu en el Centre d’Informació del Parc de Collserola, per la zona hi ha moltes alzines, per ho la mes notable d’aquest sector, és l’Alzina que esta entre el Centre d’Informació i la Masia de Vilajoana.Situada a la dreta del camí que uneix els dos edificis.Al seu costat trobareu un seient de pedra semi circular i a prop una font moderna d’aigua de xarxa.Aquesta Alzina no està en gaires bones condicions, presenta poques fulles i una bona part del seu gruixut tronc podreu veure que es cau l’escorça i amb forats, produïts per alguna plaga d’insectes.Això pinta malament per aquesta Alzina. !Darrera seu, i per un ampli camí,  trobareu un taula i seients, per fer algun àpat .No dubteu en entrar al Centre d’Informació que us facilitaran mes informació d’arbres destacats i/o de fonts naturals, masies, rutes …per Collserola i també, podeu visitar el Museu de Vilajoana.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Bassal d’aigua natural d’una antiga sorrera de Lliçà d’Amunt

En Lliçà d’Amunt, durant aquests últims mesos us he donat a conèixer, la Bassa del Pardalero, L’ estany de la Bassa de Can Dunyó, La Bassa de la Torre, entre altres…dscn6170_01_01Són llocs o espais que depenent molt de l’aigua de la pluja, perquè és mantinguin com a zona humida i les aus puguin nidificar en les seves rodalies.dscn8260_01 Molts d’aquests llocs son de nova, diríem, creació.dscn8263_01Avui us presento un petit espai o zona humida, que gracies a l’abandonament d’una sorrera- pedrera, la natura pròpiament ha creat un d’aquests espais. dscn8261_01Està situat, en Lliçà d’Amunt, al costat del riu Tenes amb la carretera C – 1415 b.dscn8258_01Es un lloc fràgil i sensible a qualsevol contratemps i pugues ser destruït, donat que no esta classificat ni protegit.dscn8259_01És important que hi hagin llocs humits oberts locals, per el propi interès de conservació de la fauna que habita en aquestes zones, que estan molt industrialitzades o plenes d’Urbanitzacions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé