Que son els Sequiers ?

Informació sobre l'Aigua 3_01Des del segle XIV i fins l’actualitat els Sequiers, també nombrats com a Sequiaires, son les persones que s’ocupen de vigilar el funcionament i manteniment de les sèquies.Aparells reguladors - Balsareny_01El consum d’aigua a les ciutats ha estat molt important a la llarg de la història. Desguas - Balsareny_01En aquesta activitat, la feina dels sequiaires des del seu inici i fins a l’actualitat ha sigut molt important, com es, el control de l’aigua que arribava a alguns pobles o ciutats, sigues el mes potable possible, com tenim un exemple molt conegut per la gent del Bages, la Sèquia dels Manresans que porta l’aigua a Manresa o el rec Comtal que portava a l’antiga ciutat de Barcelona.Informació sobre les Sequies 2 - copia (2)_01També, trobem moltes Sèquies, principalment arreu de les terres de Lleida, que son un verdader entreteixit de canals i canalons, amb mes o menys abundància d’aigua, segons l’època de l’any en que es porti a terme el cultiu en la zona.Toma_Acequia_Mestalla_01 Axó també era feina dels Sequiers, el control de la quantitat i distribució de l’aigua a tots el camps de conreu.DSCN3836_01En el cas que es produïssin anomalies o abusos per part d’algun regant o pagès, el podien denunciar i la justícia intervenia. Per tant els Sequiers, son com els guardes de la vigilància de l’aigua i fan complir els torns de regatge.Sud - Canal petita 2_01El manteniment, en molts de casos també el portava el Sequier, comprovar que no haguessin fugues d’aigua als recs o canals, que les portelles de sortida de l’aigua a subcanals, funcionessin correctament, o sigui, tanquessin be.Sortida d'aigua_01 Posaven grasses a les juntures de les portelles, per que pugessin sense dificultat pujar o baixar. O be, feien petites reparacions a la llarg de les xarxa de sèquies o canals.Rec_01Avui en dia, des de les Juntes, ja s’envia empreses especialitzades en aquests menesters.Informació sobre les Sequies 2 - copia_01En llocs concrets, trobem encara unes casetes a prop de la sèquia o canal principal, és on vivien els sequiers, axó era per que com la Sèquia necessita un manteniment constant i diari, els Sequiaires la ressegueixen de cap a cap i era mes fàcil i rapit al viure a prop.Casetes Resclosa_01Una altra de les seves feines era el vetllar perquè els ponts que serveixen per creuar la Sèquia, estiguin en bon estat fer el manteniment i reparar els murs que s’ensorren en ocasions.Sequia Balsareny 2_01Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.DSCN3984_01De fet, en el Catalunya, existeixen els recs o canals d’aigua des de la presencia dels Romans a les nostres terres.Rec 3_01Posteriorment vàrem agafar aquesta tècnica per portar aigua a conreus, pobles, molins de gra o molins drapers i molins paperers; mes tard, a fabriques o industries que necessitaven abundant aigua propers als rius.

Per a mes informació podeu consultar a :
http://www.sequiatgelleida.com/web/ca/node/9

i a :
http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/sequier.htm

i també :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%BCes_de_Val%C3%A8ncia

DSCN3840_01Per tant, la feina de Sequier a traves dels segles ha sigut molt important per a la societat.Sud - Camps_01Text, Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, la degradació i la recuperació del riu

DSCN4564_01Les riuades, la contaminació produïda per les industries de vora del riu, les deixalles o escombraries, DSCN4518_01DSCN4516_01així, podríem fer una llarga llista de maneres que han portat a la llarg dels anys a una degradació del riu Ripoll.DSCN4488_01En els últims quinze anys, se ha vist una important millora i recuperació del Riu Ripoll, sobre tot en la zona de Sabadell.DSCN4513_01No sols depuradores i llacunes artificials per depurar l’aigua, sino tot tipus d’actuacions, en camins, serveis àrees d’estada, passeres, recuperació de Fonts Naturals, neteja de la vora del riu…. DSCN4522_01i un llarga llista d’accions positives, que poden ser un bon exemple tal com deuria de ser en tots els rius a Catalunya.DSCN4523_01Encara falta bastant, i falta per manca del col•laboració de tots i totes, no podem fer per una banda i desfer per l’altre…DSCN4240_01DSCN4517_01Cal respectar unes normes de convivència en el medi natural, com el cas del riu Ripoll, on molta gent circula, sobre tot el dies festius, fent esport, corrent, amb bicicleta, caminant, passejant, conreant, fotografiant…DSCN4529_01Hi ha espais per a tots i totes, sols cal un bon equilibri i respectar el medi, l’entorn, la natura… en definitiva.DSCN4595_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de la Cendra de Banyoles

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” . Cartell indicador camí_01Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols,Camí_01 el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra a poca distancia i també a la nostra esquerra l’Estanyol Petit de la Cendra.Vista 5_01Es de dimensions petites i moltes vegades es difícil el trobar-ho, donat que la vegetació el tapa o disposa de poca aigua.nmu_01Així mateix, i com en l’Estanyol Gran, presenta un color gris cendrós fosc.Vista 1_01Hi ha diverses canals per les rodalies dels estanyols, per desguàs d’aquests.Rec - Estany de la Cendre_01
Vista 2_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 3_01Vista 6_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Serinyà, un paratge amb natura – 1ª Part #

A - Mapa de situació_01A la llarg del riu Fluvià, trobarem diverses rescloses, hi ha una que és la coneguda com La Resclosa de Serinyà, que comporta en les seves rodalies que s’hagi creat un hàbit natural important.Cartell_01Efectivament, es una resclosa que si no fora per el mur de contenció, ens semblaria estar en un estany, Mur interior_01Vista parcial 7_01rodejat de molts arbres i plantes que comporta que hi hagi un nombre d’animals i aus important que facin vida en aquest paratge conegut com l’Illa del Fluvià.Antiga Central Electrica_01Vista parcial des del Mur_01Per una pista de terra, podem donar la volta casi per complert a tot el perímetre de la resclosa.Mur exterior _01Vista parcial 6_01Es un lloc molt humit i desprèn tranquil•litat per tota aquesta zona, que ens permet escoltar la natura, com el cant de les aus…Vista parcial 1_01Vista parcial 2_01Per accedir a aquesta resclosa, podem arribar-nos des del poble d’Esponellà direcció a Serinyà, per la pista que va paral•lela al riu Fluvià o a l’invers pel mateix camí.Vista parcial 3_01Vista parcial 4_01Tingueu cura que molt llocs d’aquesta resclosa presenta una profunditat important, eviteu tenir un ensurt.Vista parcial 5_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Salt d’en Vilar

IMG-20160115-WA0000_01Per accedir a la Font del Salt d’en Vilar, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle.Bcvi_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins el riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar.IMG-20160113-WA0018_01 Aquesta està emplaçada en una petita esplanada enmig del bosc, adossada al marge de la muntanya. L’aigua que raja cau a una pica semicircular.bcv_01 A banda i banda de la font, dos llargs bancs de pedra ens conviden a fer un mos.

IMG-20160113-WA0021_01A la mateixa explanada de la font hi ha un pedró dedicat al centenari del poema “ Canigó “, de Mossèn Cinto Verdaguer.IMG-20160113-WA0020_01

En un petit replà per sota de la font disposem d’una taula rodona amb vistes al riu i al Salt que queda per sota.IMG-20160114-WA0002_01

Per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vila de Baix, IMG-20160113-WA0019_01procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat.IMG-20160113-WA0022_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Cardener amb riu el Llobregat

A - Mapa de situació_01Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer de Llobregat i arribarem a l’agregat de Castellgalí, on el carrer passa a dir-se avinguda de Roma, i en una placeta hi ha el monument romà de la Torre de el Breny,bsdf_01 coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).Vista general 2_01

Podeu consultar sobre la Torre de el Breny de Castellgalí a :

http://relatsencatala.cat/relat/el-breny-la-petjada-romana-castellgali-bages/1030802

Aiguabarreig

Aiguabarreig

Continuem i anirem fins la confluència amb el carrer Via Augusta, allí hi ha l’aiguabarreig del riu Cardener amb el riu Llobregat.Vista 10_01No hi ha dia que veiem algun pescador per les rodalies mirant de treure algun peix d’aquest lloc, donat que son aigües molt tranquil•les, ja que tenim la resclosa al tocar.Vista  Mur 9_01A la nostra dreta tenim el riu Llobregat que per de munt passa el tren per un pont.

Riu Llobregat

Riu Llobregat

En front, tenim el riu Cardener que ja ha passat a tocar per Manresa aigües amunt.

Riu Cardener

Riu Cardener

I mes a l’esquerra nostra, hi ha la resclosa on l’aigua resta en part aturada.Vista general 1_01Podem veure unes grans comportes on es desviava bona part de l’aigua d’aquest dos rius per anar a algunes antigues fabriques de Sant Vicenç de Castellet.Comporta  1_01En aquest lloc de l’aiguabarreig dels rius, pels amants de les aus es un bon lloc on poden apreciar una important varietat d’aquestes.Vista Mur 7_01

Vista 11_01En aquest espai proper al dos rius, sempre podrem trobar un punt per fer una fotografia o simplement contemplar una estona la unió dels dos riu i prendre el sol…Vista general 3_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Àrea d’Estada de Sant Vicenç de Jonqueres

DSCN4563_01A la llarga de la vora del riu Ripoll, en el seu traçat al pas per Sabadell, trobarem varies petites àrees d’estada, com la de la font del gitanos, de la Font dels degotalls, en el paratge del Molí de l’Amat, per ho el mes representaria, és sens dubte, l ‘Àrea de Sant Vicenç de Jonqueres.DSCN4519_01DSCN4562_01Es la que te mes extensió i disposa de mes elements que donen mes bona estada als visitants i és pot arribar amb vehicle propi, axó fa que esta molt visitada.DSCN4557_01És pot arribar des de Sabadell, deixarem la Carretera a Castellar del Vallès B -124, baixarem per carrer de Jonqueres, per aparcar el nostre vehicle en la zona habilitada com a aparcament.DSCN4544_01Disposa a part de la font natural de Jonqueres, de dos aixetes amb aigua clorada de xarxa pública.DSCN4567_01Taules i bancs de fusta repartits per la extensa explanada, així com, unes barbacoes que en temps que no hi ha perill d’incendi podem utilitzar.DSCN4545_01No cal oblidar una zona de jocs per la mainada.DSCN4538_01Unes escales amplies en pujant fins l’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i al restaurant annex.DSCN4548_01DSCN4549_01Al costat de l’ermita i dins del pati trobarem un antic molí de vent, no esta en funcionament i la malesa l’embola en part.DSCN4550_01Ens permet des d’aquest punt de l’àrea poder fer diverses excursions o rutes properes al riu Ripoll o per els boscos propers.DSCN4530_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol de la Cendra de Banyoles

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes”.Camí  1_01

Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra.Cartell_01L’Estanyol de la Cendra és un clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l’aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l’entrada subterrània d’aigua.Vista 1_01Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària aproximadament.Entrada al estanyol_01Disposa en el camí d’accés d’una passera de fusta per evitat que el visitant es mulli el calçat.Camí i Mirador_01 A l’arribar a l’Estanyol, i al costat mateix del camí hi ha un petit mirador elevat de fusta, que cal pujar unes escales.Vista 3_01Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars, avui dia s’ha comprovat científicament que no són certes i a hores d’ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món.Vista 4_01 També hi havia qui creia que era d’origen volcànic.Vista 5_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits – joncs, balca, canyís, etc.Vista 6_01 Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.Vista 7_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 8_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de Can Montmany de Valldoreix

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font de Can Montmany, era així :
“… Situada al NNO. De la casa, al pie de un camino carretero que limita una huerta. Las aguas vierten a un lavadero; su caudal es de un litro por minuto, y goza fama de frescas y buenas.”Ft Can Montmany i Bassa_01En les fotografies, preses l’any 1986, veiem com la Font de Can Montmany, era molt senzilla, una paret relativament petita, on d’un tub sortia l’aigua, que deuria anar conduïda des d’una mina o naixement, i abocava a la pica i d’aquí queia a la bassa – safareig.
Ja quan la vaig fotografiar d’aigua no en sortia i estava en un estat llastimós. Al poc de passar uns anys es va prendre la decisió d’enderrocar la font.Ft Can Montmany i Bassa - copia_01Crec que poca gent, avui en dia, es recorda de la Font de Can Montmany de Valldoreix.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Històric Rasola)

La Font del Recreo, una font amb tristesa per la seva soledat… al poble de Carme

DSCN0006_01Anava per la carretera C-244, sortint de la Pobla de Claramunt direcció a Piera, quan vaig canviar d’idea i a l’arribar a la cruïlla amb la BV- 2131, vaig prendre aquesta carretera ara cap el petit poble de Carme.DSCN0008_01Al passar la carretera pel pont per sobre de la Riera del Carme i una vegada que em deixat una filera de plàtans a la nostra esquerra,DSCN0005_01 vaig parar el vehicle en un lloc adequat, per anar a veure un tros de paret, realment era una simple paret ?DSCN4819_01De seguida em vaig adonar que de fet era un antiga font natural…, per ho no hi rajava aigua, i semblava que des de feia molt de temps.DSCN0004_01En la seva part superior una inscripció “ Fuente del Recreo i l’any 1902 “, data que ven segur l’aigua era abundosa i deuria anar-hi la gent de Carme i rodalies.DSCN0003_01Una font modesta, com moltes mes que trobem arreu de Catalunya, amb un denominador comú, la tristesa per la seva soledat…!

Text i Fotografies : Ramon Solé