NÚVOLS
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí
L’ESTANY
Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor
Autora : Joana Raspall
Podeu consultar dades de l’Autora a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola
Recull dels poemes i fotografies : Ramon Solé
Any 1986 – Fotografia de l’Arxiu RASOLA
Descripció sobre La Font de Can Mallol, d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :
“… Consta de las preferidas de los montañeros amantes de la quietud y soledad que le prestan las vecinas ruinas de Can Malloll, desde las cuales un senderó desciende a la Fuente, pasando por la izquierda de la linea eléctrica . Su ubicación se distingue por una hermosa encina , debajo del camino , en un ambiente acogedor. La Fuente alimenta el lavadero, que a su vez se utilizaba para regar la huerta, hoy llena de maleza… “
Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA
Efectivament, la Font de Can Malloll, esta situada a sota del camí que porta de Can Busquets fins la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei.
A principi dels anys 80 del segle passat, les característiques de la font era molt senzilla, era una cavitat natural on sortia de les escletxes una certa quantitat d’aigua, i es va fer amb totxanes una petita cisterna que a l’agafar altura sortia per broc.
Any 1986 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA
Anava a parar l’aigua a una pica i d’aquí a la petita bassa situada a l’esquerra al costat mateix de la Font, tot això, estava a l’ombra d’una centenària alzina.
Any 1986 – de l’Arxiu fotografic de RASOLA
A mitjans de l’any 1988, amb un grup de Voluntaris forestals vàrem tapar amb pedra de pissarra, la paret de totxanes de la font i posarem un tub d’acer inoxidable.
Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA
La Gerència del Parc de Collserola va aportar la taula i seients de fusta, un cop esbardissat les rodalies. De la bassa poc quedava tota estava plena de terra i bardissa.
A principis del present segle, és va produir una important esllavissada, va despendre la centenària alzina i va caure al costat de la font i les restes de la bassa.
Des de a les hores, ja no ha sortit aigua per el tub de la Font, agreujat també, per les èpoques de llargues sequeres.
S’ha observat que surt aigua quan plou molt, per sota de la font on hi ha l’antiga pica.
Fa pocs anys i per part del Voluntaris del Parc, es va portar a terme una nova esbardissada, de les rodalies de la Font de Can Malloll.
Caldria tornar a fer una recuperació de la font i esperar que quan torni a ploure amb ganes, pugui sortir aigua per el tub de la font.
És una manera d’evitar així que la gent vagi oblidant moltes fonts que hi ha arreu de la serra de Collserola que en l’actualitat no és que puguem dir que estan en el millor moment.
Fotografia de l’estat Actual de la Font
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia Actual : extreta de Fent Fonts Fen Fonting
La Resclosa en qüestió, esta al tocar del pont medieval de Gironella, conegut aquest com a Pont Vell, uneix les dues ribes del riu Llobregat on està situat el poble, la part mes nova i on esta situat el casc antic del poble.
És format per diversos ulls, dels quals tan sols se’n conserven dos de medievals; el major i un de més petit. La resta dels ulls foren afegits al llarg dels anys.
Cal destacar que una escala permet l’accés a la roca on s’assenten diversos pilars que sostenen aquest viaducte.
Un antic document ens acredita que el pont ja estava en construcció cap a l’any 1389, segons sembla, promogut pels barons de Pinós.
Per les rodalies de la petita resclosa del riu Llobregat, hi ha una font en una placeta i jardinet del Dr. Armengou,
i alguns llocs que fan de mirador natural al riu i la resclosa, com unes roques naturals a la llera del riu o diversos punts que hi ha arbrat.
Alguns ànecs sempre fan presencia per la resclosa que son per ells un lloc d’aigües manses.
Ens agrada veure com es conserva l’antiga roda o manivela que controla la sortida o pas de l’aigua de la resclosa.
Entre el pont i la resclosa, modernament s’hi ha construït un guèiser que expulsa aigua a força altura,
i que acaba de completar l’ambient pintoresc d’aquesta zona del riu Llobregat pel seu pas per Gironella.
Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé
És un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de “molí de tantes finestres com dies té l’any”. Davant de la gran nau rectangular que fa “20 canes de llarg per 12 d’ample” hi ha dos cossos laterals annexos.
La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l’empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s’inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L’aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.
L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys.
Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.
També es coneix com el molí de Ca l’Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.
Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[ Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.
Recull de la informació històrica del Molí i Fotografies : Ramon Solé
Estem en la zona on hi ha una via verda, la de Girona a Sant Feliu de Guíxols, del traçat de l’antic ferrocarril.
Concretament ens situarem en la ven conservada estació del tren, on esta la urbanització de “Bell – Lloc”.
Seguirem un cartell indicatiu de la Font Picant i tot seguit arribarem al “carrer de la Font” que ens porta directa a la Font Picant o de Bell – Lloc, d’aigua vermellosa i sulfurosa.
Lloc aquest que disposa, per a fer pícnic, un espai amb jocs infantils i un Restaurant.
Ben a prop hi ha una altra Font, coneguda per “Maria Ribes” .
Us aconsello si teniu ganes i temps, de fer una petita ruta per les “Gorges de Salenys” val molt la pena i recordeu de portar la càmera fotogràfica .
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
L’Estanyol del Vilar és l’estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany.
Es troba just a la riba sud de l’estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d’un 8 degut a les dues cubetes que el formen.
L’aigua entra pel fons d’aquestes i es comunica amb l’estany a través d’un canal artificial format l’any 1949, sobre el qual hi ha un pont.
Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres.
Està a tocar d’un dels paratges més emblemàtics de l’estany, els Desmais amb llocs de descans.
Al seu costat hi ha la font de La Filosa i la font del Vilar, actualment amb una escultura de l’artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.
A més a més, entre l’estanyol del Vilar i l’estany s’hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s’endinsa a les aigües de l’estany, per a poder-lo contemplar millor.
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé
El Pantà de la Gavarresa, és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d’Olost, amb una superfície de 7,77 Ha.
Per anar-hi, cal sortir d’Olost per la C- 62, direcció Prats de Lluçanès, a l’arribar al Torrent de Reixach que passa per sota de la carretera, cal desviar-nos a una bona pista a l’esquerra, cal passar per front de la casa rural de Can Masover de Reixach, i poc desprès quan passem per l’empresa de Formatges Reixagó, veurem a pocs metres el Pantà
Es tracta d’un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l’abastament d’aigua al municipi d’Olost i a usos agraris i ramaders.
La vegetació de ribera és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l’entorn és formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb pocs roures.
És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.
La fauna és l’element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells nidificants, s’hi havia constatat la reproducció d’ànec collverd, polla d’aigua i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s’hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló.
Entre els impactes a destacar, hi ha els derivats de l’ús forestal i ramader, que afecta la vegetació dels marges. 
També cal recordar la destrucció del bogar de la cua de l’embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat del pantà.
A la zona s’hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de pic nic.
Podem observar que hi ha alguns residus -restes de canalitzacions, ferros, vora la presa. 
La captació d’aigua se situa a la part de l’embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta alimentada amb una línia elèctrica procedent d’una torre-centre de transformació, relacionada amb els mecanismes d’impulsió de les aigües extretes del pantà.
Recull de informació, text i Fotografies : Ramon Solé
Arribats a Cànoves, petita població del Vallès Oriental, agafarem el carrer del camí del Castellar direcció a la urbanització Faldes del Montseny .
Al poc, i tot baixant a ma dreta, hi ha un tancat de fusta que hi ha una font coneguda com la del Frare i un jardí.
La citada font, actualment és d’aigua clorada de xarxa.
Cal destacar que en un costat del jardinet, hi ha una imatge de la Verge de Lourdes,
donada, tal com indica un cartell, pel veí de Cànoves, Senyor Pere Marc Ramis, el 11 de Febrer de 2003.
La imatge esta protegida dintre d’una petita cavitat en forma de capelleta amb vidre.
Aquest jardinet, està en un lloc molt ombrívol tot l’any donat que es troba en una fondalada,
aquest espai es ideal per descansar una estona especialment a l’estiu, dos plàtans i uns bancs ens faran l’estada mes acollidora.
Text i fotografies : Ramon Solé
En Ricard Mateo, va presentar el dissabte dia 20 de Febrer de 2016, una Exposició Fotogràfica sobre Curiositats del Montseny, situats en racons amagats d’aquests massís.
L’Exposició tindrà una durada fins el 23 d’Abril de 2016, tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores.
El lloc es a La Mongia de Vilamajor, carrer de l’església, 3 de Sant Pere de Vilamajor.
L’entrada és gratuïta.
Recull de la informació : Ramon Solé
Benvolguts i benvolgudes seguidors/res d’aquest Bloc, com heu vist durant dos dies no s’ha publicat cap article, això es donat que he canviat de domicili recentment i no he tingut Internet fins avui. Un cop solucionat, continuem amb mes articles que desitjo que siguin del vostra interès.
Gràcies per ser un bons seguidors/res del Bloc de Les Fonts Naturals Aigua, Muntanya i … mes !
……………………………………………………………………………………………………………………………
El petit poble de Cànoves, esta en el Vallès Oriental, és pot arribar des de La Garriga o de Cardedeu o de Llinars del Vallès. De fet, el mes antic és l’església, on per la seves rodalies s’ha format un nucli gràcies als nombrosos xalets, situat al peu de les muntanyes del Montseny.
Per anar a l’antic rentador conegut pel el de la Rectoria, cal pujar per el carrer que puja al Centre Mèdic de Cànoves, situat aquest en uns amplis aparcaments.
En la seu costat esquer, hi ha la antiga Masia de la Rectoria,
i front esta el seu antic Safareig.
Com podem observar, esta en desús des de fa molts anys, era d’una sola bassa o compartiment i pràcticament quadrat.
En cara conserva l’entrada de l’aigua i la palanca del desguàs.
Poques dones queden al poble que se’n recordin haver-ho vist en funcionament.
Allí esta testimoni d’un passat que no tornarà pas…
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 