La Noticia : Rosetta del Rec Comtal en Glòries a Barcelona

Publicat el 16/03/2016 per Rasola

Així deia la noticia La Vanguardia, del dia 8 de març de 2016 :

“ Hallada la piedra de Rosetta del Rec Comtal en Glòries
• Nuevos hallazgos en la plaza de las Glòries obligan a replantear la antigüedad de una de las mayores joyas hidráulicas de la ciudad”Podeu entrar a l’article de La Vanguardia, seguin aquest enllaç :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160308/40280493192/hallada-piedra-rosetta-rec-comtal-glories.html

Efectivament, esta situat en el carrer dos de maig, on encara és pot veure.
Esta on eren els Encants Vells de Barcelona, i que ara està l’Ajuntament fent obres de remodelació i enjardinant de l’entorn.La pregunta és :
Realment que farà l’Ajuntament, deixar-ho com esta a la vista del pas de la gent o tornar-ho a tapar… ?

Des de el seu inici a Montcada i Reixac, on encara es pot veure circular l’Aigua i que em fer varis articles en aquest mateix bloc, fins a Barcelona, en diferents punts al fer obres de tant en tant torna a sorgir les restes del Rec Comtal.

Podeu veure fotografies antigues i actuals, en aquest enllaç :

EL REC COMTAL, de Montcada a Sant Andreu de Palomar

I una detallada informació, també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal

I un detallat estudi, a :

http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/

Recull de Informacions i fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. La Flora mes representativa al riu a Sabadell

Publicat el 15/03/2016 per Rasola

Respon

Les riuades en moltes ocasions han fet molt de malt a la flora mes propera a la vora del riu Ripoll, la contaminació, la sequera, també son prou important en la seva degradació.Un riu fa que tant la flora con la fauna, sigui rica i variada i el propi riu esta sa. Axó ha passat al riu Ripoll, gràcies amb les millores medio-ambientals d’aquesta última dècada fetes directament al riu.Podem veure la flora mes representativa :
Àlbers, Boga, Gatell, Jonc, Om , Pollancre, Canya i Canyís, entre altres especies.Al millorar la qualitat de l’aigua del riu, fa que hi hagi una constant generació de la flora en el seu voltant.Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb una flora i una fauna, cada vegada mes nombrosa i variada.
Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la Font de Santa Bàrbara de Vallvidrera de Barcelona

Publicat el 14/03/2016 per Rasola

Respon

Situem-nos a dalt del barri de Barcelona de Vallvidrera, conegut com Vallvidrera superior.
Prenem la carretera de Barcelona a Sant Cugat, BV – 1462, en el tram conegut per carretera de l’església, girarem pel camí asfaltat de l’esquerra dit com camí de la Llenega, per entrar a l’àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera.
On es disposa de nombroses taules i bancs de fusta i d’un Bar-Restaurant.

Any 1987 – Arxiu historic RASOLA

La Font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub que anava l’aigua a parar a una pica quadrada.
Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l’aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel•lent.

Any 1987 . Arxiu historic RASOLA

En l’explanada propera i abans que fora una Àrea de Lleure, estava una Teularia i durant uns anys, algunes persones van creure haber vist una verge, i aquesta creença va fer que s’instal•lés una petita imatge de la verge i la gent portava flors, plantes i ciris, fins a aquest lloc.Per aquest motiu, el nom popularment de la Font va quedar com La Font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l’aigua es deia que era miraculosa…
Els anys van passar i aquesta devoció també; posteriorment el Patronat de Collserola va urbanitzar el lloc i arranjar la Font, fent que la seva aigua caigués directament a una bassa.
A la vegada, es va instal•lar la Font Nova de Santa Barbera d’aigua de xarxa clorada.Actualment, moltes vegades , no raja aigua o sols goteja, per la manca de pluges any darrera any, s’ha degradant molt tot el seu conjunt de Font i Bassa, en ocasions el tub es sols una canya i la bassa esta plena de pedres, troncs i deixalles, a pesar que es neteja periòdicament i és col•loca un nou tub metàl•lic.
Per a mes informació, podeu consultar al Bloc amic :

http://encos.cat/caminades/I-189.html

La Font dita de Santa Bàrbara, ara es un record per les persones grans que van viure la seva historia…!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem … Font del Planàs de Pujarnol

Publicat el 13/03/2016 per Rasola

Respon

Comencem la ruta a la corba de la carretera que puja cap a Pujarnol i que es troba a sota de l’antic club Hernando Fierro (Actual casa de colònies el Clar del Bosc), on hi trobarem tres contenidors d’escombraries i un cartell que anomena el riu que passa per sota, el Matamors. Des d’aquest punt agafarem una pista que surt en direcció est i per la que progressarem en lleu pujada durant 5 min aproximadament. En passar tres corbes, veurem que surt una pista en baixada a mà esquerra i just al costat una, a mà dreta, que puja. Agafarem aquesta darrera, que està senyalitzada en direcció a Rocacorba, i la seguirem durant 10-15 min fins arribar a la Font del Planàs, que la trobarem a la nostra esquerra. Aquesta font es un gran sot que s’acumula l’aigua de varies betes o petits dolls naturals.Des d’aquest punt us animem a seguir el camí direcció a Rocacorba per visitar el monumental Castanyer del Pla de Sant Nicolau i finalment, arribar al cim de Puigsou i visualitzar les vistes de Rocacorba.

Text i Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Visitem el Forn de la Pega a Cànoves i Samalús

Publicat el 12/03/2016 per Rasola

Respon

Sortirem de Cànoves per agafar la carretera BP-5107 direcció La Garriga, un cop passat el quilòmetre 40, deixarem la carretera per agafar a la nostra dreta un pista forestal que fa un gir a l’esquerra entre camps i el bosc, a pocs metres i abans d’una pujada, hi ha un camí que surt a la dreta que el prenem i al poc i situat a una certa altura del camí, per ho visible, hi ha el Forn de la Pega.Esta descrit de la següent manera :

“ Restes d’un forn ceràmic, atribuït a època Iber – romana . Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d’accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi les peces.
L’estructura està excavada al vessant d’un turó per tal d’aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió.La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm.El seu gruix és de 62 cm. I presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està formada per un conjunt de 14 fumaroles , 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l’aprofitament de l’espai.La cambra de foc, també de forma rectangular 240 x 2195 cm., presenta un pilar central de forma rodona, d’un diàmetre aproximat de 50 cm.”En general presenta un aspecte de bona conservació i net , sols hi han fulles seques al seu interior.Podeu fer la tornada pel mateix camí.

Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé

Poema – La Font ( sense acabar)

Publicat el 11/03/2016 per Rasola

Respon

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.

Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

Autor : Joan Salvat-Papasseit

Per conèixer la Biografia de l’autor, podeu consultar :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de l’Antic i el Molí de Cal Pipaire de Cànoves

Publicat el 10/03/2016 per Rasola

Respon

Estan situats molt a prop del nucli del poble de Cànoves.Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí a la dreta, indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous o riera de Vallfornes, que davallarà fins la mateixa riera, la creuem per una passera.En l’altra costat de la riera, hi ha la masia-Molí de Can Masaguer, que farem menció en un altre article posteriorment.Continuem el camí que ara fa una suau pujada fins tocar la carretera del Pantà, nosaltres girarem, per un camí de terra a la dreta que porta directament al Molí de l’Antic i al Molí de Cal Pipaire. També, és pot accedir per la carretera.Els dos Molins, han sigut reformats com a habitatge i per tant cal demanar permis per accedir als terrenys particulars; encara podem veure la bassa per on entrava l’aigua per accionar les rodes del Molí Antic.Així mateix, podem veure per on desguassava l’aigua de nou a la riera, en el cas del Molí del Pipaire.Mes a vall, encara podem observar una petita resclosa, i l’entrada a una antiga sèquia o canal.Si seguim, aquest camí fluvial passarem per una passera i el camí fa una certa pujada on trobarem les restes del Castell, descrit en aquest Bloc, el dimarts passat.Podem tornar al centre de Cànoves pel mateix recorregut o per la carretera que és de poc transit.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. Les Aus a Sabadell

Publicat el 07/03/2016 per Rasola

Son varies les especies que podem contemplar de nou i que viuen la majoria de forma estable en aquest paratge o en períodes hivernals :

El Bernat Pescaire , el blauet, l’Abellerol, l’Ànec collverd, la Cotxa fumada, l’esplugabous, la Gavina vulgar, la Polla d’Aigua… en altres aus mes ocasionals.

Al millorar la qualitat de l’aigua del riu,

fa que hi hagi una constant generació de petits animalons, granotes, peixos, que ofereixen ser un bon àpat per certes aus d’aquesta zona.

També, hi han molts llocs per poder fer el niu per criar, com a jonc, canyissars i bosc de ribera, que son prou dens i tranquils.

Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb fauna cada vegada mes nombrosa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canyar de Sabadell

Publicat el 06/03/2016 per Rasola

Respon

Fotografia de l’Any 1986 – Arxiu historic RASOLA

En el Llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell”, editat a l’any 1984, l’autor d’aquest, Sr. Ricard Molins, en detalla com era la Font del Canyar :

“ Aquest Font desapareguda com tantes altres que estaven situades a prop del riu Ripoll, en les riuades del 1962, fou reconstruïda més tard, té molta aigua. Una clientela molt nombrosa i constant hi va a omplir les garrafes malgrat el camí dret que hi ha per baixar-hi des de la carretera. No hi ha el canyar que li va donar nom. La riuada va fer molts estralls en el mateix lloc d’abans. Ara esta a baix de tot, en desviar-ser el riu hi ha quedat una gran esplanada.
S’hi pot anar a peu baixant per aquest corriol, abans d’arribar als edificis de La Llanera o amb cotxe baixant al riu pel camí carreter d’abans d’arribar també a la Llanera. “

Des de fa pocs anys és va tornar a remodelar la Font del Canyar.

Durant aquests últims 20 anys, s’ha obert una carretera que baixa a l’Ermita de Junqueres i a la seva Àrea de Lleure.

La font esta entre l’Àrea de Lleure i l’antic Molí d’en Font.L’aigua, actualment no te garantida la seva potabilitat i a l’estar a prop de l’Àrea de Lleure, la gent pràcticament no hi va.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font dels Jardins del carrer de França a Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el 04/03/2016 per Rasola

Respon

Deixarem el nostra vehicle a l’aparcament de l’entrada a Sant Antoni de Vilamajor venint des de Llinars del Vallès.Podem entrar a aquest poble per la mateixa carretera o pel carrer de França, en aquest cas, al seu inici hi ha a la nostra dreta una plaça on trobem una antiga font que donava l’aigua a una basseta amb rajoles blanques.Aquesta font, actualment no hi raja aigua.El lloc està enjardinat i disposa de taules i bancs de pedra en un costat i també, adossades a la paret d’una casa, una renglera de bancs de rajola blanca, es un conjunt molt bonic.De la font destacarem l’antiga aixeta de palanca i un cartell que ens avisa que l’aigua, en cas de sortir, no es apte pel consum i que no esta permès de banyar-se a la basseta.Uns corpulents plàtans presideixen aquests jardins.Un lloc tranquil i un espai per llegir un llibre, prendre el sol l’hivern i l’ombra a l’estiu o fer un mos.