La Font modernista de la Plaça Prat de la Riba de Mollet del Vallès.

DSCN4387_01La Font de la Plaça de Prat de la Riba a Mollet del Vallès, ha tingut dos etapes, la primera es que fou construïda el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal.DSCN4383_01Era molt popular al centre de la Vila, donat que molts dels veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua pel ús domèstic.DSCN4384 - copia_01L’Ajuntament que governava Mollet a l’any 1961 va decidir enderrocar la font amb una reurbanització de la plaça; al seu lloc hi van col•locar un sortidor.
Per ho anys mes tard, concretament l’any 1983, gràcies a la voluntat de l’Associació de Veïns del Centre, va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir tal com podem veure avui en dia.DSCN4385_01A sobre de la Font, hi ha un fanal d’estructura modernista, està formada per quatre piques d’on raja l’aigua si prenem el polsador.DSCN4384_01Per accedir-hi s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on estan col•locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet amb el peix i la senyera.DSCN4386_01

Recopilació de la informació, text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Nova de Suterranya

Des del poble anirem pel carrer d’Avall, que mes que un carrer es una pista de terra, es circular, podem agafar i baixar per el costat de una granja i a poca distancia abans de retornar cap a munt direcció de nou al poble, trobarem a ma dreta la Font Nova, la seva aigua dona a dos antics safareig no massa grans.Suterranya- Ft.  Nova AAquesta font com que esta al costat i a la part baixa del camps propers, no és apte pel consum humà.

Per a mes informació sobre el poble de Suterranya, podeu clicar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya
o be, a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya_%28antic_municipi%29

Suterranya - Ft. Nova BAquesta Font, no tenim que confondre-la amb el safareig públic de Suterranya, que esta en el mateix poble, format per una Font, abeurador i safareig.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de la Serp i la Font de la Cantera o de la Pedrera de Barcelona

La Font de la Serp :

Aquesta Font encara la podem trobar, en un estat no massa bo i sense aigua pel seu tub.
Esta situada al costat del senderó que puja de l’ermita de Sant Cebrià a la Font de la Meca al barri de Montbau de Barcelona.

Font de la Serp - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Es una zona que havien hagut algunes petites canteres, ara estan molt tapades per la vegetació, en una d’elles es va col•locar un tub entre unes pedres on sortia aigua, creant així una nova Font i l’aigua anava a parar directament a una petita bassa.

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Qui mes qui menys, en el pas dels anys, anava arrengant, per ho també va tindre èpoques que es tapava del tot per la vegetació, donat que l’aigua ja no era tant bona, o… no en rajava.

Fotografia de Fonts Fent Fonting - Any 2007

Fotografia de Fonts Fent Fonting – Any 2007

La Font de la Cantera o de la Pedrera :

Font de la Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Molt a prop de l’anterior, estava la font coneguda per la Font de la Cantera o Pedrera.
També, era per aprofitar l’aigua que sortia entre pedres i anava a parar a una basseta.

Font Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Text i fotografies : Ramon Solé (Arxiu Fotogràfic – Rasola)

Dites Catalanes en el mes de Gener

IMG-20150926-WA0005_01Fem un recull de les Dites Catalanes, referents al mes de Gener :

Any nou, vida nova.
• Per any nou, un pas de bou.
• Primer d’any lleganyós, any poc venturós.
• Qui treballa per cap d’any, treballa tot l’any.
• A l’hivern, el millor amic és un bon abric
• El foc, a l’hivern, és mig aliment.
• Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
• El mal hivern, de la primavera fa govern.
• Massa trons a l’hivern, freds tardans.

DSCN0507_01
• Si trona a l’hivern, prepara pa per a vuit dies.
• Quan canta el mussol pel Gener, és que més fred ha de fer
• De sol d’hivern i de núvols d’estiu, enganyats eixiu.
• Hivern plujós, estiu perillós.
• Pel Gener no siguis matiner.
• Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
• Pel Gener, el millor ofici és pastisser.
• Mes de Gener, mes malfeiner.
• Aigua de Gener, omple botes i graner.
• Aigua de Gener, prenya l’oliver.
• De l’aigua de Gener, ni una gota se’n fa malbé.
• Si no plou pel Gener, mal va el graner.
• Pluja de Gener, cada gota val diner.
• Gener amarat, mig any assegurat.
• Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
• Aigua de Gener, tot l’any va bé.
• Gener polsós, Febrer plujós.IMG-20151126-WA0012_01
• El vent de Gener porta l’oliva a l’oliver.
• La neu de Gener, s’asseu com un cavaller.
• Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
• Ceba de cap d’any, bon averany.
• Col de Gener, bona com el corder.
• Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
• Flor de Gener, no omple el graner.
• Gall de Gener, cada ploma val un diner.
• Mata el porc pel Gener, si vols que es conservi bé.
• Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.

Recull de Dites Catalanes i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Font Sant Pere - Santa Pau

Font d’en Pere – Santa Pau

Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.

Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.

Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.

I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.

Font d'en Jaume - Santa Pau

Font d’en Jaume – Santa Pau

Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Gros de Montalt, de Banyoles

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre.A - Mapa situació_01L’explicació de tenir la Comarca del Pla de l’Estany de tants petits estanyols, és :

“ …Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col•lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables. “

B - Planol de situació_01Informació extreta de l’Ajuntament de Banyoles.

Els estanyols també tenen el seu propi nom, i són:
Estanyol del Vilar.
• Estanyol de la Cendra.
• Estanyol Gros de Montalt.
• Estanyol Petit de Montalt.
• Estanyol de N’Ordis o de Cutzac.
• Estanyol d’En Sisó o Vermell.
• Estanyol Nou o de Can Silet.

dgk_01Curiosament el darrer estanyol que sorgí, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

També, a la resta de la Comarca del Pla de l’Estany, com a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem altres estanyols, brolladors, “reixorts” i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.dg_01Avui us presento l’Estanyol Gros de Montalt, situat a uns 400 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)Banyoles - Ft Pudosa_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, com el de Cendra i el Petit d’en Montalt, cal seguir fins arribar a l’estanyol Gros d’en Montalt.Camí d'Acces_01Com podem veure, és pràcticament circular d’uns 44m. de diàmetre i una fondària de 23,8m. aproximadament.Vista 4_01Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós, amb tonalitats ocres i la sedimentació dels fangs denoten unes aigües ferruginoses, motiu pel qual també se l’ha anomenat estanyol del Ferro, manté tot l’any un nivell d’inundació estable.Vista 3_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.
La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Vista 2_01Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.

Mirador

I d’amfibis destacan : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista 1_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, ja descrites en aquest Bloc.
Properament us donaré coneixement d’altres dels estanyols de Banyoles i rodalies.

Vista 5_01Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Les Llacunes de tractament natural de les aigües depurades, a Sabadell

DSCN4546_01Situem-nos a la riba esquerra del riu Ripoll a l’altura i front mateix de l’Àrea d’estada de Jonqueres a Sabadell que és troba a l’altra riba, en aquest indret, trobarem unes llacunes artificials, on arriba l’aigua tractada en la depuradora de Can Roqueta, DSCN4531_01DSCN4534_01i que va a parar a tres compartiments que gràcies a uns joncs i altres especies naturals, i amb les seves arrels,DSCN4533_01 facin de filtre natural i que acabin fent una feina important i final en la depuració de les aigües.DSCN4532_01Aquestes aigües filtrades, passen a una quarta llacuna, que podem ja a simple vista, veure les aigües son molt transparents i clares.DSCN4526_01DSCN4528_01Moltes son les aus, com ànecs comuns, que ha fet el seu habitat en aquesta última llacuna.DSCN4527_01
L’aigua desguassa des d’aquest punt per un canaló i directament al riu Ripoll, on de nou torna al seu origen, el seu propi riu…DSCN4535_01Un riu net, comporta tot un traçat amb llocs que la natura la podem viure i tocar, DSCN4536_01com es el cas del Riu Ripoll al pas per Sabadell, us recomano mirar aquest enllaç que fa un recorregut complert per aquesta zona, podeu fer un clic a :

http://norbertvila.blogspot.com.es/p/el-riu-ripoll.htmlDSCN4537_01

DSCN4524_01Sols cal dir, que a les Llacunes i per seguretat, NO és pot entrar !DSCN4547_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Castellmeià de Torroja de la Segarra

Des de Torroja de la Segarra, sortirem per la carretera L-324 direcció a l’Eix Transversal, a poca distancia del poble i a la nostra dreta, veurem una pista amb un cartell que ens indica : Castellmeià, la veiem que es una gran mansió amb torre adossada a la casa i ermita, tot el conjunt situat a dalt d’un petit turó.DSCN4793_01Al poc d’haver-la agafada, veurem a la dreta del mateix camí uns arbres i una caseta de pedra, allí esta la Font de Castellmeià.DSCN4791_01Aprofitant l’ombra d’aquests arbres que estant rodejats de camps, i adossada a la paret, hi han varis brocs on surt l’aigua, si es temps de pluges, en cas contrari, no surt cap gota d’aigua per cap dels tubs.F. Castell de Catellmeiá 1_01Així mateix, tenim una pedra llarga que ens pot fer de taula.F. Castell de Catellmeiá 3_01És diu que és on neix el torrent de valls, se’ns fa difícil creure que allí pugui ser, donat que tot es camp…, creiem que deu d’anar per sota de terra i surgir casi front de Torroja.F. Castell de Catellmeiá 2_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic rec de La Roca del Vallès

DSCN4428_01Per veure l’antic rec de la Roca del Vallès, cal que anem per la carretera C – 1415c, una vegada passada la cruïlla amb la carretera BV-5105, i abans d’entrar al nucli urbà de La Roca del Vallès, trobarem a la nostra dreta una entrada que va a una granja. Allí deixarem el nostra vehicle, i anirem pel costat del l’enreixat o balla de la granja fins a prop del riu Mogent, punt on hi ha l’entrada al Rec de La Roca.DSCN4410_01DSCN4411_01Tornarem en rere i seguirem una pista paral•lela al riu Mogent que no el podem veure donat la vegetació, el camí fa un gir a la dreta i baixem on ens apareix el rec que seguirem per un caminoi estret junt a ell.DSCN4414_01DSCN4419_01El lloc es tot el dia molt ombrívol a penes el sol es deixa veure en aquet lloc, estem sota del turó on esta ubicat el Castell.DSCN4427_01Traspassem alguna antiga portalada en desús, el rec va fent sigues sagues com si es tractarà d’una serp per vell mig del bosc de ribera.DSCN4421_01Ens fitxem a la roca de l’altra costat del rec, una petites coves que ens criden l’atenció.DSCN4423_01DSCN4426_01En uns 20 minuts, ja arribarem al fi del nostra recorregut per el rec, uns conreus a la nostra dreta i unes trampilles que facilitant que l’aigua vagi cap els conreus.DSCN4422_01DSCN4430_01Em arribat a La Roca del Vallès, concretament al carrer de l’Església.DSCN4487_01Podem fer un tom per el poble i retrocedir per mateix camí fins arribar al punt d’inici on hem deixat el nostra vehicle.DSCN4420_01Un petit passeig per poder conèixer un rec casi oblidat…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de Can Borrull o de la Mina de la Floresta en Sant Cugat del Vallès

F. de Can Borrull_01Us faig referència a la descripció sobre La Font de Can Borrull o de la Mina d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :

“… Por la vertiente meridional de la Sierra, en cuya divisoria se alinean las torres i chalets de La Floresta, se extiende un ancho valle ( en aquella època no havia la carretera dels túnels de Collserola, on hi a prop el peatge) cubierto de espeso manto forestal. En el extremo sur del mismo, al pie de un merendero, se hallan dos Fuentes de abundante caudal. Es lugar preferido de los que les gusta los juegos al aire libre y buscant aquí mayor sosiego que en las Fuentes descritas anteriorment. La estación mas proxima es la de La Floresta…” DSCN4712_01

En les fotografies, del meu arxiu fotogràfic – Rasola, podem apreciar dues coses, a l’esquerra estava la mina, i a la dreta la bassa-safareig.DSCN4719_01Actualment, encara en mig de la vegetació, hi ha una caseta i al seu costat la bassa. Per a mes informació podeu consultar a l’arxiu – fitxa d’aquesta font a : Fes Fonts Fent Fonting, i que us pot donar una bona idea del seu estat avui en dia.

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu fotogràfic – Rasola – Anys 1986-1989)