La Caseta de l’Aigua del Figaro

Publicat el 28/11/2015 per Rasola

Tots tenim la idea i el concepte clar de que és una font, sigui de xarxa o natural, per ho a Figaro, tenen una font que és una Caseta de l’Aigua (Fontesana).Es ben curiosa per varis factors, per fer funcionar i que surti aigua cal introduir una targeta individual que la facilita el propi Ajuntament.S’introdueix en la ranura corresponent i es selecciona per medi d’uns botons, l’aigua com volem que surti, de xarxa, ionitzada i freda o be, amb gas carbònic, axó si, es gratuïta.Tant es per agafar i beure en el mateix lloc o per emportar-se amb algun recipient, preferiblement de vidre.Una pantalla ens dona les explicacions de funcionament i de difusió.I se’ns passa pel cap, els que no som de Figaro, no podem accedir a l’aigua ? On queda aquell criteri tant antic, que no és pot negar l’aigua a ningú ?Així veiem una nova tecnologia aplicada per poder rebre un dels elements vitals i necessaris que és l’aigua, ara ja tenim la Caseta de l’Aigua com si fora una font … pública !Segon la informació en pantalla, diu que es la primera instal•lada a Catalunya.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El jaciment romà de Can Tacò de Montmeló

Publicat el 27/11/2015 per Rasola

Respon

De fet aquest antic jaciment romà de Can Tacò, es pot accedir des de Montmeló, com també, des de Montornès, fins a un petit turó que porta el mateix nom, de Can Tacò.Esta situat a un costat del Turó de les Tres Creus, molt més alt, és de molt fàcil accés, amb camí ample, de poc desnivell des de Montmeló, o bé, cal fer mes pujada pel camí que ve de Montornès, així i tot, no presenta cap complicació.Tot el perímetre esta encerclat per una reixa, per que no se accedeixi incontroladament, com en altres llocs, i així evitar danys en el jaciment.Cal dir que es pot visitar i els nens tenen un espai com Aula de recerca, tot fent uns jocs.Us passo uns enllaços per si voleu conèixer mes aquest Jaciment :

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v80), quality = 90

http://www.montornes.cat/actualitat/noticies/2008/08/14/una-altra-intervencio-al-jaciment-de-can-taco-turo-d-en-roina

http://icac.cat/portada/9-arxiu-de-noticies/647-inauguracio-parc-arqueologic-i-de-natura-de-can-taco

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/2012/10/15/inauguracio-del-parc-arqueologic-i-de-natura-de-can-taco-montmelo-i-montornes-del-valles/

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/31030/jaciment-can-taco-opta-dels-premis-fad-d%E2%80%99arquitectura Un Jaciment, que es poc conegut de la seva existència i que us recomano poder visitar.

Recerca de informació i Fotografies : Ramon Solé

Visitem el Molí del Pedrenyal de Santa Maria de Palautordera

Publicat el 26/11/2015 per Rasola

Respon

Per arribar al Molí del Pedrenyal, podem iniciar el recorregut des de l’estació de RENFE. de Sant Celoni, seguirem per el carrer de Jacint Verdaguer, fins passar per sobre de la coneguda Font de Sant Josep.Allí agafarem un camí de terra que va per el costat esquerd de la riera coneguda per el Sot de Can Quadres, fins que trobarem una passera gran i el camí ara fa una certa pujada, passem pel costat d’una granja, allí hi ha una cruïlla de camins, agafarem el de l’esquerra que sense deixar-ho, ens portarà directament el Molí del Pedrenyal.Ens els últims anys s’han fet obres de consolidació i d’habitatge, actualment s’està fent. Podem veure una masia molt ben arranjada i bonica, dona gust veure com es troba actualment, cal destacar, l’antic rellotge de sol i un forn per fer pa, situat en un cobert exterior.

Forn de Pa

“Sota la finestra de l’esquerra de la portam, unes escales ens baixen a tres voltes soterrades, fetes amb còdol de riu, que marquen un soterrani per on circulava l’aigua del riu La Tordera, per fer funcionar el molí de dues moles.En una documentació del 1322 apareix amb el nom d’Arnau i Guillem Comeris. Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera en aquell any de l’ús de l’aigua de la TorderaPosteriorment va ser comprat pel senyor de Llinars, donat que Llinars del Vallès, poble veí, no podia disposar de molí.
Finalment va quedar com el nom de molí del Pedrenyal, “El pedrenyal és un arma de foc amb forma de pistola llarga, emprada els segles XVI i XVII. La detonació es provocava per l’espurna resultant de colpejar la pedra de foguera.”Podem demanar al servei d’informació turística de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, l’itinerari dels Molins d’aquest Municipi o consultar al Bloc Natura Local :

http://naturalocal.net/itinerari/com_arribar/els-molins-de-palau/275#santa-maria-de-palautordera#ruta

Aquest Itinerari, també el poden iniciar des de Santa Maria de Palautordera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora de riu Ripoll : El Pont de la Salut

Publicat el 25/11/2015 per Rasola

Respon

És un pont del terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. Passa per sobre el riu Ripoll i enllaça Sabadell amb el Santuari de la Mare de Déu de la Salut.Té set arcades de mig punt de 12 m de llum cadascuna, que són sostingudes per pilars gruixuts. L’alçada total és de 17,15 m, 132 de llargada i 5,20 d’amplada.Està format per set arcs de mig punt recolzats en sis grans pilars rectangulars, amb tres repeus. Damunt dels arcs hi ha un fris decoratiu, de banda i banda, amb petits relleus de cubs. El material de construcció emprat a l’obra fou: el maó per als arcs i els pilars, la pedra calcària (arrodonida als costats menors) per a la base, i pedra conglomerada per a la massa del pont.L’adaptació del pont a les necessitats actuals ha fet que la superfície de trànsit sigui més ampla que la base (a causa de l’ampliació de la carretera).Fou construït entre els anys 1862 i 1863, per tal de continuar la carretera de Sabadell fins a Caldes de Montbui, la C-1413a. Fou projectat per l’enginyer Elzeari Boix i construït per Josep Antoni Obrador Poch.Quan fou inaugurat, s’instal•là una placa de marbre a cada estrep: el de la part sud tenia dos escuts, l’escut de Sabadell i el de la Diputació de Barcelona. La de l’extrem nord duia una inscripció al•lusiva: “Año 1863. Construido durante el reinado de Isabel II a quien la dedica la Diputación Provincial”.Foren destruïts duran la revolució de 1868. Juntament amb l’arribada del tren a Sabadell l’any 1855, la construcció del pont va contribuir notablement a millorar la xarxa de comunicacions de l’època.

Dades històriques del Pont de la Salut, tretes : Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Malmeten el brollador de la font de la Roca de Ripoll

Publicat el 24/11/2015 per Rasola

Respon

Voldria reproduir la crida que es va fer en el seu dia de les destrosses a la Font de la Roca de Ripoll :

Per , Jordi Remolins | Actualitzat el 16/10/2015 a les 07:51h

“El brollador de la font de la Roca de Ripoll ha estat malmès després que algú el xafés totalment. El tub de ferro per on surt l’aigua d’aquesta font va aparèixer fa dues setmanes totalment doblegat. La font és veïna de la del Tòtil, i es troba a pocs metres del paratge del mateix nom i a tocar del riu Freser. Es tracta d’un indret molt utilitzat per fer-hi pícnic sobretot els diumenges i dies festius. També és un lloc que alguns automobilistes i les seves parelles utilitzen per anar-hi a intimar quan es fa fosc.

Malgrat la bretolada la font segueix brollant, si bé més escanyada que en condicions normals. La font de la Roca proporciona aigua provinent d’una deu de la muntanya del Catllar, rica en ferro i que sol mantenir unes temperatures entre 15 i 18 graus. La seva posició a tocar del camí que porta d’Ordina al Tòtil afavoreix que sigui molt visitable, gràcies a un entorn que va ser restaurat i que incorpora unes escales i un banc de pedra.

Tub deteriorat

El camí d’Ordina s’ha convertit en els darrers anys en una zona on han estat habituals les malifetes. Fa un parell de mesos algú va llençar a la llera del Freser diversos contenidors d’escombraries. Un d’ells va estar-s’hi diverses setmanes per la dificultat que suposava poder-lo tornar a la seva posició original. Aquesta acció és reincident perquè ja va produir-se també l’any passat.”

Podeu veure aquesta mateixa informació a :
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/27283/malmeten/brollador/font/roca/ripoll

Em pregunto, que s’ha aconseguit o guanyat fent un mal contra una font natural… que es, en realitat un be de tots i per a tots…?

Recull de la informació : Ramon Solé
Fotografia : Autor de l’Article

La Font i el Monument al Doctor Robert de Barcelona

Publicat el 23/11/2015 per Rasola

Respon

Us passo la Informació extreta de Viquipèdia, sobre el monument al Dr. Robert :

“El 1910 es va inaugurar el Monument al Doctor Robert, dedicat al metge i polític catalanista Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona entre març i octubre de 1899. Fou encarregat a l’escultor Josep Llimona, i en el seu disseny hi va intervenir també l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. L’emplaçament escollit fou la plaça de la Universitat, on es va posar la primera pedra el 1904.

El 1940 les noves autoritats franquistes van decidir retirar el monument, que fou desmuntat i guardat en un magatzem municipal, fins que el 1977 fou restituït, tot i que en altre lloc, la plaça de Tetuan. El monument té forma lleugerament piramidal, i s’emplaça sobre un basament de blocs de pedra que fa també de font. El conjunt escultòric frontal està realitzat en bronze, i presenta una sèrie de figures de diversos estaments socials, a més d’al•legories de la Música i la Poesia i referències a la medicina; per damunt hi figura el bust del doctor Robert, amb una al•legoria de la Glòria. A la part posterior s’hi troba un altre grup, amb diverses figures al voltant d’una de central que representa la Medicina.” Actualment, continua ubicada en la Plaça de Tetuan, de fet les Fonts, estan repartides entre tres parts, la central amb tres aixetes i dos laterals amb dos aixetes cada una, aprofitant les concavitats que forment el mateix monument al Dr. Robert, per accedir-hi a les fonts, cal pujar uns esglaons.En cada aixeta artística, disposa d’un polsador que ens permetent que l’aigua surti de la boca d’un cap d’animal metàl•lic, uns diuen que es un gos i altres una ovella, … ho deixarem així…, a la imaginació de cada un…!En conjunt, els jardins, el monument i les fonts, estant molt ben conservats.

Recull de informació, text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Mina de Sabadell

Publicat el 22/11/2015 per Rasola

A la vora del riu Ripoll, hi han varies fonts, una d’aquestes es la Font de la Mina, situada al camí de passejada, comprès entre el molí d’en Fontanet i el molí de les Tres Creus, al marge dret del riu Ripoll.Estava totalment tapada per la vegetació, oblidada per la gent per que creia que ja no existia.

Obres de la Font de la Mina. Fotografies de l’Ajuntament de Sabadell

Al fer el nou camí, es va proposar de d’esbardissar la Font i rodalies i reconduir l’aigua de la mina a l’actual Font, a peu mateix del camí.A pesar de que no es apte pel consum humà, sempre es bo fer una parada als seients que hi han al seu costat i a l’estiu podem veure gent refrescar-se la cara amb la seva aigua sempre present, a pesar de les sequeres de l’estiu.Per a mes informació :

La Font de la Mina

i també :
http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=25480

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí Xic de Sabadell

Publicat el 21/11/2015 per Rasola

El molí Xic de Sabadell, era un molí fariner en época medieval i en època moderna, paperer.Abans de ser conegut com a molí Xic, successivament s’havia anomenat molí de les Nogueres, de la Segarra, d’en Deganet, d’en Vallcorba i de l’Arderius.
La primera notícia que tenim d’un molí en aquest indret és del 1240, quan els possessors del molí de les Nogueres havien de pagar 4 quarteres de blat pel dret de pas de l’aigua que venia del molí d’en Torrella. El molí de les Nogueres –l’antecessor del Xic– era un casal amb dos molins fariners.Pels volts de 1420, Bartomeu Deganet, paraire de draps de llana de Sabadell, construí un altre casal amb un molí draper, adossat al fariner. Aquest fou el segon molí draper que coneixem al terme de Sabadell, després del d’en Nuell, ara molí d’en Fontanet.Documentat des del segle XIII, ha estat molí fariner i paperer, però també draper, i des de mitjan XIX ha estatjat indústries tèxtils, sobretot de tints i acabats.El molí feia servir l’aigua de la sèquia Monar, que partia de la resclosa del molí de l’Amat, regava l’horta de Can Puiggener, baixava cap al molí d’en Torrella, regava l’horta Vella, entrava al molí Xic i encara feia anar el molí d’en Fontanet.
Recull de dades i fotografíes : Ramon Solé

Fem una ullada a Les Fonts Públiques de Canet de Mar

Publicat el 20/11/2015 per Rasola

Respon

Fem un petit recorregut de les Fonts Públiques de Canet de Mar.Podem iniciar en el carrer de la Font, on en una petita plaça, hi ha una Font de dedicada al Mossèn Joan Badaró i Puig, fill de Canet.Seguirem fins arribar a la Plaça del Venerable Gabriel Macià, front mateix de l’església parroquial, allí hi ha una curiosa font al centre d’una petita basseta i que a la vegada es una farola de 8 braços de llum.Remuntarem pel costat de l’església fins trobar el Passeig de la Nostre Senyora de la Misericòrdia, al començament d’aquest passeig, hi ha La Font de dos aixetes de polsador.Seguim per l’ombra dels plàtans que en portaran fins a peu mateix del Santuari de la Nostre Senyora de la Misericòrdia, on hi ha la Via Carles Pasqual i Puig, en un costat hi ha la Font.Pel costat de Santuari, podem visitar el jardins que estan molt ben cuidats i la Creu de Terme.En la part alta ens crida l’atenció una Torre d’Aigua, on hi ha una Font amb dues aixetes.Encara avui en dia hi ha gent que va a recollir-hi aigua amb garrafes.També disposa d’ un Restaurant – Bar dins dels Jardins.Baixarem per el Carrer de la riera, direcció al Centre de Canet, on a l’arribar al Mercat Municipal, i a la mateixa paret, hi ha La Font del Mercat, cantonada amb el carrer de Mas Ramonet.A poca distancia i mes avall de la riera, esta la nova plaça de la Papallona, es el solar d’on havia hagut una casa antiga, sols queda un mur i la pica.Finalitzem aquí, aquest recorregut, per les fonts públiques mes representatives del poble costaner de Canet de Mar.

Text i fotografies : Ramon Solé

La Bassa Gran de Can Masdeu o de Sant Llàtzer de Barcelona

Publicat el 19/11/2015 per Rasola

Per arribar a Can Masdeu, podem fer ho per la carretera de Torre Baró del Barri de La Trinitat, per sobre de la Ronda de Dalt de Barcelona.Esta a peu de la carretera que va al Cementeri de Collserola i sota del Turó d’en Segarra. On també hi ha l’edifici de l’antic Hospital de Sant Llàtzer.Us passo un enllaç, per conèixer mes Can Masdeu :
https://es.wikipedia.org/wiki/Can_Masdeu

Per sobre de la masia, hi troben la Bassa gran, de fet l’aigua procedia principalment d’unes mines.Des de fa moltíssims anys, que no si emmagatzema aigua, tot el contrari, hi ha molta vegetació, dins i fora seu.Encara podem veure on havia agut el broc d’entrada de l’aigua a la bassa.Per aquelles èpoques, estava garantit poder regar de forma ven abundant, tota l’horta d’aquesta finca.En el seu costat, podem veure una antiga mina, amb una llosa per sobre de la porta, que està datada l’any 1620.Cal dir, que altres Mines podem trobar per sota de la masia, per tant fa mes de cent anys en rere, era aquesta una torrentera molt rica amb l’aigua en el seu subsòl o aqüífer.No es sola aquesta la Bassa gran que disposa Can Masdeu, al costat dels horts del barri, hi ha la Font de Sant Llàtzer i la bassa que és molt mes petita, axó si, esta sempre plena d’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé