L’Antic Balneari de Can Rius i el seu Parc de Caldes de Montbui

Publicat el 05/08/2015 per Rasola

L’Antic Balneari de Can Rius , actualment se l’anomena Espai de Can Rius i és un conjunt de sales polivalents a disposició de la ciutadania i de les institucions públiques i privades.

Aquests espais son fruit de la reforma de l’antic menjador i de les cuines del Balneari Can Rius, emblemàtic equipament termal de Caldes de Montbui.

El Balneari va ser inaugurat el segle XVI i el seu propietari era Joan Destorrent. Al llarg dels segles el balneari passa per les mans de diferents famílies: els Bou, els Rius i finalment els de Sans. Va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal calderí.Cal destacar les vidrieres de colors que podem admirar i tant fotografiades son per la gent que el visita.Des de fa anys, va passar a mans i gestionar-ho tot el seu conjunt, l’Ajuntament de Caldes de Montbui.En relació al Parc de Can Rius, formava part del jardins del balneari del mateix nom, la gent del Balneari anava a passejar-hi , passant simplement el pont privat de la riera que a certes hores es tancava amb una porta reixada que encara es conserva.En l’actualitat, es tracta d’un parc de 13.000 metres, a l’any 1878 es va plantar la majoria d’arbres que encara es conserven.El Parc es trobava al front del balneari de Can Rius esta obert al públic en general que hi ve a passejar.Des de l’Ajuntament s’ha volgut conservar la vegetació original i mantenir l’essència de jardí, passeig i esbarjo que va tenir fa molts anys en rere.Disposa d’una zona de jocs infantils, taules i bancs per pinc nic, un bar i berenador i lavabos.Al final del jardí trobem un mirador des de on es veu la riera i el Molí de l’Esclop.Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui, anem a la Festa del Càntir a Argentona

Publicat el 04/08/2015 per Rasola

Respon

La Festa del Càntir

Se celebra a Argentona el 4 d’agost dia de Sant Domènec durant al matí. És en aquest dia, que es fan els actes de més tradició, com la renovació del “vot de poble” per part de l’alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de sant Domènec i la venda del “càntir de l’any” , a mes dels jocs de l’entorn del càntir i l’aigua.
Des de l’any 1951 han passat ja 64 edicions de la recuperació de la Festa del Càntir, fent partícips cada any més i més persones del nostre país. s’ha assolit la xifra de mes de 100.000 visitants.Benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec

És l’acte central de la festa i el de més tradició, doncs desprès de la Missa, es fa la benedicció que s’està portant a terme i sense interrupció des del segle XVII i és un dels pocs exemples de ritual de benedicció que es conserven al nostre país. La benedicció es fa després que l’alcalde de la vila hagi renovat el “vot de poble” durant l’ofici de Festa Major. En la benedicció es demana a Sant Domènec que protegeixi les nostres aigües de qualsevol pesta o mal, com ja ho va fer durat les greus pestes de mitjans del segle XVII.
És costum beure aigua de la font amb anís un cop beneïdes les aigües, ja que es creença popular que aquestes aigües tenen propietats remeieres si es posen e un càntir nou, d’aquí el costum de fer fira de càntirs el dia de sant Domènec a ArgentonaEl càntir de l’any
Des de que es va tecuperar la Festa, l’any 1951, és costum reproduir cada any un model de càntir tradicional i diferent, essent molts els col•leccionistes d’arreu del país que any rere any han anat col•leccionant tots els models. Si el primer any es van fer 200 exemplars del càntir d’Esparreguera, l’any 2000 es va superar la xifra dels 9.000 exemplars venuts i actualment aquesta xifra ha sigut àmpliament superada.
Dins la col•lecció hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs (comuns, de tortell, dipòsit, dolls, etc.), així com de molt variada procedència (La Bisbal, Verdú, Agost, Puente del Arzobispo i altres).Jocs a l’entorn del càntir i l’aigua.

Des de l’any 1963 la festa s’acompanya d’una sèrie de jocs que tenen com a protagonistes el càntir i l’aigua. La majoria ja existien des d’època antiga, però actualment només els trobem a Argentona el dia de Sant Domènec.
Els jocs per als més menuts hi trobem bufar pel broc gros, pescar el càntir, trencar el càntir amb els ulls tapats, cursa amb el càntir al cap i d’altres. Però la prova mes concorreguda i la més important és la gran aixecada de càntirs, en què els concursants han de beure d’una sèrie de càntirs de mida cada cop major. El més gran fa més d’un metre d’alçada i ple pesa 200 Kg. Aquesta competició tant poden participar dones com homes .Per a mes Informació :

http://www.museucantir.org/festa.htm

http://www.argentona-turismecom/festa-del-cagraventir.html

Us recomano que aneu a la Festa del Càntir 2015!!!
Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

Com era ….. La Font del Roure de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

Publicat el 03/08/2015 per Rasola

Respon

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font del Roure, era així :

“… En el angulo S. del cercado interior de la misma casa referida (Can Balasc), bajo unos corpulentos árboles, aparece la fuente, que está cerrada al público “

En el any 1987, vàrem demanar als propietaris de Can Balasc de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), poder accedir a la Font i a la vegada on era el lloc exacte on estava. No vàrem tenir cap problema en poder visitar la font, el lloc era ple de bardisses i un paratge totalment selvàtic i com veiem en les fotos, sols hi quedava un forat, i no disposava de broc ni d’aigua.En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada per que la vegetació ha tapat tot rastre.
Crec que poca gent, avui en dia, es recorda de la Font del Roure.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Enllaç

Situats en el poble de Gombrèn, agafem el camí ben indicat, que ens portarà fins al Santuari de Montgrony.

Processed By eBay with ImageMagick, z1.1.0. ||B2

Vista del Santuari (Part superior) i de la Font (Part inferior)

Cal agafar l’ascensió amb calma, farem un desnivell important, tot seguin primer el camí ramader, passarem per el coll Jubilars (1.062 m). Anirem un bon tros paral•lels a la riera del Forat, passant desprès per al coll de la Cirera (1.249 m) i, mes tard, el coll de la Pardinella (1.229 m).Aquí hi ha un camí amb els senyals del GR 3, tot pujant pel mig del bosc, arribem a la font de la Mare de Déu (1.250 m), anomenada també la font de la Mare de Déu de la Llet,esta situada dins d’una petita capella (s. XVII), la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les dones lactants.Te dos sortides d’aigua, una d’elles i la mes minsa del pit de la verge, l’altre de raig mes generós esta al costa de la imatge. Actualment, no raja massa quantitat d’aigua per cap d’elles.
El camí voreja els cingles de l’hostatgeria del Santuari, fins arribar a la placeta del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony (1.360 m).

Comparació : Font fa 100 anys (Foto esquerra) i Estat actual (Foto dreta)

El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la Serra de Sant Pere (1370 m), just a sobre el cingle on està situada la capella hi ha l’església de Sant Pere de Montgrony.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, i reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892.

Font actualment

El santuari i la seva renovada hostatgeria són centre d’atracció per els devots i turístics de tota la contrada.

Text i recopilació de fotos antigues : Ramon Solé

Passejada per el Parc de les Vinyes Velles de Montornès

Publicat el 01/08/2015 per Rasola

Respon

Podem iniciar aquest passeig en el carrer de la Pau, en la part mes baixa del Parc de les Vinyes Velles.Es tot un espai molt ben ordenat i molt ven conservat.Estem de fet en el que seria l’antic torrent, hi ha cases per tot dos costats, que no impedeixen que sigui un espai tranquil i agradable.Cal passar per sota de la carretera de la Roca a Barcelona.Trobarem varis Pipi-Can. Llocs per que la mainada pugui jugar i els mes grans puguin fer deport a la llarg del recorregut.També, direm que en qualsevol tram del Parc hi ha sortides als carrers propers i amb fàcil accessibilitat per a tothom.Casi a dalt de tot , hi ha una zona de Picnic, amb varies Taules i bancs de fusta, que ens inviten a fer una parada.Ja fora del Parc, hi ha l’antiga masia de Can Coll, que s’està rehabilitant, al seu costat destaca el seu gran Pou.Podem tornar per el mateix camí de pujada o be, baixar per qualsevol del carrers fins el centre urbá de Montornès.Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Termes Romanes de Caldes de Montbui

Publicat el 31/07/2015 per Rasola

Respon

En Caldes de Montbui en el Segle II aC – inicis segle I dC.va ser un assentament romà, i van crear una estació termal sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana.En l’actualitat, el que es veu, és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s’estenia en el que es ara, per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i plaça de la Font del Lleó.Gràcies al estudis realitzats, s’han localitzat quinze àmbits del conjunt Termal romà a Caldes de Montbui.Si no podem accedir a dintre de les Termes Romanes, podrem veure des de l’exterior i a traves d’unes vidrieres, per una banda, una piscina rectangular situada en el centra i, per una altra, dues més en forma semicirculars i frontals que feien de banys individuals, tot era amb aigua termal calenta.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindre la conservació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Sínia

Publicat el 30/07/2015 per Rasola

Respon

Una sínia o sènia és una màquina d’elevar aigua.Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent.Normalment s’utilitzava per regar les hortes d’una propietat.N’hi ha de diversos tipus, el principal és una roda vertical que agafa aigua d’un pou poc profund o d’una corrent d’aigua.Quan l’acciona un animal, sigui els rucs, mules o bous, aquest dóna voltes lligat a l’extrem d’un pal o tronc d’arbre, horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda d’uns recipients anomenats catúfolsen tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual està submergida en l’aigua. Una vegada cada recipient ple i com que estava amarrat a la roda, al fer el gir en la part mes alta, abocava l’aigua a un recipient on es podia recollir-la o es derivava a traves de petites canals per l’horta que volguéssim regar.Les sínies són molt antigues, ja les cita l’any 55 aC. Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l’any 200 aC.En Països àrabs la utilitzaren a bastament i hi van fer millores.
La sínia és una de les màquines arcaiques que han anat desapareixent, han estat suplantades per bombes hidràuliques, per molins, o almenys per formes modernitzades de la mateixa sínia.Aquesta en la seva forma autèntica és completament de fusta; poques se’n veuen a Catalunya, i això si, moltes arreu de la regió valenciana i a les Balears; moltes foren modernitzades a base de rodes i eixos de ferro, i de cadena en lloc del rest (corda gruixuda) de catúfols.En valencià es diu també nòria, i aquest nom ja està documentat amb la forma nora.
Per analogia, el terme motaha esdevingut sinònim de sínia. Inicialment mota feia referència a un monticle elevat del terra.Gairebé totes les sínies estan un xic elevades del terra. Suposem que per això hi hagué la confusió que unificà el significat d’ambdós termes.Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Visitem, La Font del Dimoni arranjada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui

Publicat el 29/07/2015 per Rasola

Respon

L’Ajuntament de Caldes de Montbui, es va plantejar fer l’arranjament o millores a les fonts naturals mes representatives del Municipi.

Fotografia de l’any 2001

La Font del Dimoni va ser la primera a ser arranjada, es va portar a terme a principis del any 2012.Aquesta font, per anar-hi, cal que us dirigiu per l’antiga carretera a Moia o Passeig del Remei, i abans de sortir de la població, a l’arribar a l’ermita del Remei, cal seguir el camí de terra que va paral-lel al Torrent del Prat de Baix, i una vegada passat per sota del pont en la variant de la carretera, i a poca distancia, observarem unes baranes que ens permetent per dos llocs diferents baixar al Torrent , i en el seu marge esquer, esta La Font del Dimoni.Surt d’un ample tub sempre una bona quantitat d’aigua. Aquesta no es recomana consumir-hi, donat que no esta garantida la potabilitat.
Es un lloc fresc, el que en veritat manca, son uns seients per poder fer estada.

Podeu consultar la informació sobre l’arranjament de la font, a l‘enllaç :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13297/caldes/recupera/font/dimoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Racó bonic, la petita Resclosa del riu Tenes a Sant Quirze Safaja

Publicat el 28/07/2015 per Rasola

De Wikipedia hem extret :

“…El poble vell, que consta de poques cases agrupades en un únic carrer coronat al nord-est per l’església parroquial i el cementiri, es troba acinglerat dalt d’un esperó rocós que es dreça a l’esquerra del Tenes. El riu arriba al nord-est del poble, ressegueix tot el seu costat nord, el de ponent, i després tot el meridional, i se’n separa pel costat sud-est.
Modernament ha nascut al pla, prenent com a eix la carretera BV-1341, un poble modern, a l’entorn de la Tenda, Cal Pastor i Can Pereredes. Encara més tardanament s’ha format un nou petit nucli davant i a migdia de la Casa de la Vila, on s’ha situat la farmàcia del poble…”Sant Quirze de Safaja, forma part de la nova Comarca del Moianes, és d’aquells pobles que sembla que han sigut parats en el temps… pràcticament d’indústria no hi ha, tot son granges, conreus i sobre tot Natura…!!!Un d’aquest llocs, que moltes vegades usem la paraula “ Es tant bonic”, el trobem ven a prop de la mateixa carretera.Efectivament, tant just arribem a Sant Quirze de Safaja, agafarem la carretera que puja al nucli vell, a pocs metres a la nostra esquerra hi ha un camí de terra que ens portarà a aquest Racó Bonic de la petita Resclosa del riu Tenes.Es un lloc tranquil, molt ombrívol i que disposa d’una taula i bancs de pedra, que ens invita a fer una parada en la nostra vida diària, un Stop obligat… i sentir el cans dels ocells o el rumor de l’aigua que passa per el costat nostre… llegir un llibre… o parlar amb algú sense preses…Us invito si passeu per Sant Quirze de Safaja, a visitar un Racó Bonic, la petita Resclosa del riu Tenes !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Refugi antiaeri de l’Estació de La Garriga, que cal visitar

Publicat el 27/07/2015 per Rasola

Respon

Va ser a l’any 1938, que les autoritats de La Garriga van decidir en fer 3 Refugis Antiaeris, donat que els bombardeixos no eren sols a la Ciutat e Barcelona, sinó a altres poblacions i pobles de la província.El Refugi de l’Estació, es troba front mateix de l’estació de tren de la RENFE., es el mes gran dels tres i el millor que és conserva.Va ser excavat directament a la roca granítica que te gran resistència, es va construir amb dos boques o portes d’accés, disposa d’un passadís central amb una galeria secundaria amb dos entrades a aquest. Tant sols entrar la estructura feia un gir de 90º per evitar en lo possible l’ona expansiva pugues fer danys.La gent es posava dreta o assentada al costat de les parets, encara avui podem veure resta del fumat negre, a les parets de les espelmes per tindre llum a l’interior.El visitant a part de les explicacions del guia, pot visionar un video – documental sobre els bombardeixos de La Garriga.Cal dir, que tot el centre hi han al terra unes rajoles on s’indica el lloc on va esclatar una bomba, la mateixa estació va ser destruïda.És visitable el segon dissabte del mes a les 12 del matí o els grups cal concertar dia i hora.Es pot completar, en visitar les restes que queden de l’Aeròdrom de Rosanes de La Garriga, on podrem a traves de cartells o aparells de visionat de fotos antigues, viure i conèixer una historia recent…que encara perdura en la memòria dels nostres pares o avis.Per a mes informació, podeu consultar a :