Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)
Pocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicada
i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.
Aquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. 
Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.
En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.
Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.
Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de la categoria: aiguabarreig
Poema : Aigua avall
La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.
Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.
Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i Lloreda
Informació de Poeta- Escritor :
Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Espais Lúdics i de Salut per a Gent Gran a l’aire lliure.


Esta portant la Diputació de Barcelona, la instal•lació d’uns Espais Lúdics i de Salut destinats principalment per la Gent Gran.
S’aprofiten llocs om a Jardins o Parcs, per destinar una petit espai ven aprofitat, per col•locar els aparells d’exercici a poder fer lliurament la gent gran.

Com per exemple :
Barra Corba, Seients amb pedals, Rodets, Tirador, Cubs giratoris, Pont de llistons mòbils, Pedals de mans, Cargols i així fins a 20 possibilitats
Tots ells mitjançant un cartell petit dona una petita orientació de com realitzar-ho.
A un plafó principal veurem tot el seu conjunt enumerat i en un lateral un breus consells i precaucions a tenir en conta.

Un creu que ha sigut una bona idea, per estimular uns exercicis a gent gran

i que no sols es vagi als Jardins Públics a passar l’estona assentats prenen el sol o l’ombra segons l’època de l’any, instal.lats a l’aire lliure que el cos ens ho agrairà.

Cal recordar el respecta i evitar que en llocs com aquest es malmetin o s’embrutin.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fent Safareig … el rentador dels Calciners de Caldes de Montbui

![8163892[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/81638921_01.jpg?w=584)
Aquest safareig, el trobem al passeig de la Muralla, on passa paral•lel a la riera i va del Safareig de la Portalera al Molí de l’Esclop.
Es un petit safareig d’aigua termal provinent aquesta, de la Font del Lleó, esta ubicat dintre d’un sostre de volta.
El rentador dels Calciners, d’aigua calenta, estava reservat per rentar-hi la roba prioritàriament dels malalts.
No podem accedir-hi, esta tancat per una reixa.
Actualment a sobre hi ha un bon restaurant.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font – Rúbia, una Font per el Barri del Coll de Barcelona
La Font de Font-Rúbia o del Coll, és una històrica font d’aigua.
Aquesta font ja abastava d’aigua la Barcelona antiga des del segle XVI i surt citada al Llibre de les Fonts, de Francesc Socies, mestre fontaner de la ciutat, i datat l’any1650.
L’aigua sortia vermellosa i estava situada en un solar del carrer Tirso, número 44, de Barcelona. ![Plafó-ceràmic-FONT-RUBIA-1-Cristina-Martí[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/plafc3b3-cerc3a0mic-font-rubia-1-cristina-martc3ad1_01.jpg?w=584)
A principis de la dècada del 2000 es va netejar la malesa i amb el moviment de terres i van aflorar encara unes rajoletes molt malmeses de la Verge del Coll que estava sobre el broc de la font, però que encara es veia clarament que era del 1807.![200px-Coll_(1900)[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/200px-coll_19001_01.jpg?w=584)
Un ceramista del barri en va fer una reproducció sencera que es pot veure a la parròquia de la Mare de Déu del Coll.
Va ser lloc d’aplecs i fontades a finals del segle XIX i començaments del XX.
Fa uns anys, els veïns del barri del Coll, van demanar a l’Ajuntament que abans de fer una petita edificació, 
s’utilitzés el solar per fer un jardinet i es col•loques una Font amb el nom de Font-Rubia, per commemorar la seva antiga existència i que perdures el record d’aquesta font tant coneguda i apreciada en altres temps.
I així es va portar a terme, el 29 de Març de 2014, es va celebrar un acta de inauguració de la nova Font – Rúbia.
Us faig arribar uns enllaços en es fan esment dels Treballs de recuperació de la nova Font- Rúbia :
http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/la-font-rubia/
Inauguració de la nova Font-Rúbia :
http://www.graciatelevisio.cat/el-coll-celebra-la-recuperaci-de-la-font-r-bia
Àrea de lleure del Parc de la Font de la Grípia de Terrassa
L’Àrea de lleure del Parc de la Font de la Grípia de Terrassa, esta en funcionament des de l’any 2001
Situada a prop de la llera del torrent de la Grípia i l’Avinguda del Pintor Mir, 2 cantonada amb carrer del Segre, barri de la Grípia (districte VI) al límit de la ciutat de Terrsassa, es pot arribar amb transport Públic,
L’equipament ocupa 850 m2 i es troba protegit per un tancament perimetral, amb dues portes d’accés que s’obren en els horaris d’obertura de l’establiment.
L’àrea de lleure disposa de18 taules amb els corresponents bancs, 8 barbacoes, 1 font i l’ edifici de 33m2 amb un bar amb magatzem i dos WC.
Es un bon lloc a prop de la ciutat de Terrassa per gaudir tota la familia i poder fer una caminada per els racons del proper torrent, on podem veure l’agrupament de molts horts de la gent de Terrassa, que aprofita l’aigua del torrent per regat els seus conreus.
NOTA IMPORTANT : Aquest lloc va ser desmantellat per l’Ajuntament de Terrassa, forma part del Parc de la Grípia.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Glaneres de Riudecanyes
La Font de Glaneres de Riudecanyes, es troba al carrer del dimecres numero 66 aproximadament, a peu del Parc del mateix nom.
A pesar que esta dins del nucli urbá de Riudecanyes, encara avui és conserva aquesta deu d’aigua. No és recomana beure-hi aigua.
Com que esta a un nivell inferior al carrer cal baixar uns esglaons per accedir-hi.
El Parc de Glaneres, està format per un arbrat bàsicament d’alzines, disposa de bancs de pedra i jocs per els infants.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Resclosa dels Manresans
La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.
Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. 
La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.
Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.
La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.
La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.
En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.
Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.
La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.
En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.
Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.
Per a mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de l’Esclop, Caldes de Montbui
El molí de l’Esclop esta situat al peu de la vila de Caldes, just tocant a la muralla i a la llera esquerra de la Riera.
Possiblement i segons dades històriques, el Molí ja existís l’any 1167.
Amb el pas del temps, aquest molí ha rebut varis noms; entre ells cal destacar “el Molí d’en Carles”, “el Molí d’en Pere Roig”, “el Molí d’en Pere Llunes, l’any 1410”.
També es tenen dades documentades de l’any 1566 on es parla del Molí “al peu de la Torre d’en Llunes”, o de l’any 1730, es troba citat “lo moliner del molí d’en Palmes, àlies escloper”, o encara una altra citació “lo molí fariner situat sota les muralles”. El Moliner era a la vegada escloper.
El nom de Molí del Esclop, prové segurament del segle XIX.
Se sap també que un dels propietaris d’aquest molí fou el Dr. Palmés, més tard d’en Joseph Puigsaulens i que l’any 1763 passà a mans de Bonaventura Vall-Llosera, i l’any 1793 fou d’en Joseph Vall-Llosera, i finalment, l’any 1851 del Sr. Llobet.
Es troba en ruïnes, la coberta va desapareixa i només resten parts de la planta baixa amb les rodes de pedra i el pis o habitatge, era de teula àrab.
Actualment i desprès d’unes obres de millores i consolidació del seu conjunt, podem accedir a visitar-ho, s’han col•locat unes escales metàl•liques i cartes que ens informen al respecta.
Per arribar-hi, cal sortir de la plaça de la font del lleó
per un carreró que passa per la Capella de Santa Susanna i a traves d’una portalada, 
baixa a tocar el mur de la muralla, i allí trobarem el Molí de l’Esclop.

També podeu anar pel passeig de la Riera, i visitar els Safareigs d’aquest sector de Caldes.
Altres informacions, podeu consultar a :
http://ww.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/records-del-moli-de-lesclop-el-video.html
I també :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Bassa gran de Can Domènec de Vacarisses
Aquesta gran bassa, esta situada en la part alta de carrer de Mas Còdol, 
on aquest finalitza i un camí de terra continua girant a l’esquerra i que ens queda per un costat el mur de la finca i a l’altra costat la Bassa.
Esta al tocar del bosc, és fa servir per regar els conreus de les seves rodalies.
És nombrada com la bassa gran o la bassa del carrer Mas Còdol.
En fitxarem que dins de la finca hi ha una torre amb unes escales metàl•liques, era un antic molí de vent .
Per arribar hi es molt senzill, una vegada a Vacarisses cal agafar la carretera B – 121, coneguda per la carretera de la Baume, direcció Monistrol de Montserrat, i abans de sortir del poble, hi ha el carrer de Mas Còdol.
Cal dir que des d’aquí, es un dels punts de partida de varies excursions per les rodalies de Vacarisses.
Text i fotografies : Ramon Solé


