El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gòtica, un monument al centre de Blanes

Publicat el 24/01/2015 per Rasola

Un dels espais que crea atenció i molt fotografiat a Blanes, és la Font Gòtica situada en el carrer Ample d’aquesta població.La seva construcció fou encarregada per la filla del Comte de Prades, Na Violant , vescomtessa de Cabrera, a principi del s. XV. per poder atendre les necessitats de tindre aigua potable, en aquells temps. per la gent del petit poble coster.Per la seva forma hexagonal es creu estava situada al mig d’una plaça, on hi havia arcades al vell mig del carrer Ample, que no era tal com és el traçat actual.
Cal destacar molt tots els seus elements ornamentals :La cresteria que envolta la part superior amb els seus 24 esvelts pinacles molt ben treballats, que ens poden recordar a una corona, les gàrgoles, els brolladors d’aigua de figures i el medalló central amb l’escut dels Cabrera, actualment molt desfigurat.Hi han altres Fonts similars a reu de Catalunya, com la Font del Bisbe Oliba a Vic la Font de Santa Anna de BarcelonaI també. la Font de l’Església de Solsona——————————————————————————————————-
ACN – BLANES LA SELVA DIMARTS, 3.12.2013. 15:23 H

La Noticia : La Font Gòtica de Blanes, declarada bé cultural d’interès nacional. El Govern ha acordat declarar l’església de Santa Mariade Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). L’església de Santa Maria es va iniciar l’any 1776 sobre les restes de l’església vella de la qual es conserven la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist.
Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Gòtica de Blanes, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Una caminada per les Fonts naturals de Vilassar de Dalt # 2

Publicat el 22/01/2015 per Rasola

Com deia ahir, avui dedicaré l’espai a les Fonts Naturals que per primera vegada vaig conèixer en la meva infantesa per dintre del municipi de Vilassar de Dalt i que podrem visitar tot fent una caminada de poques hores de duració :
Surtin del Vilassar pel carrer Angel Gimerá direcció per la pista que puja direcció a Can Boquet, hi ha l’antic Torre – Molí, que varem ja comentar ahir.

Pou del CollSituat en el Coll de Can Boquet, al costat de la caseta d’informació del Parc.

Font – Mina de Can BoquetEsta en un angle dels conreus d’aquesta propietat, fa anys que es va tapar la bassa on anava a parar l’aigua de la mina.Font d’en DirolEntre els límits del Vilassar i Cabrils, sota del Turo del Roure, el camí surt abans d’arribar al Dolmen de la Roca d’en Toni, sota mateix d’una corba de l’antic camí que porta a Cabrils i al mig d’un bosc d’alzines, hi ha aquesta petita font, que moltes vegades la trobarem seca.Font FredaDes del Dolmen La Roca d’en Toni, baixarem per la pista que porta a una masia que te cavalls per equitació, seguirem amb una forta baixada, fins una cruïlla de camins i agafarem durant uns 15 minuts pel camí de la nostra dreta, cal vigilar a l’esquerra un corriol indicat per un cartell, ens portarà fins aquesta font.Disposa d’una explanada amb taula i pedres per descansar o per fer un àpat.Font d’en MametSi partim de la caseta de informació del Parc, agafarem el camí que baixa direcció a Vallromanes, si ens fitxem a l’esquerra del camí i pròxim a ell, hi ha les restes d’una antiga canal.A uns vint minuts haurem arribat a peu de la riera, on a la dreta del camí hi ha la Font d’en Mamet, que tindrem de baixar un cert desnivell.Aquestes son les fonts mes importants de Vilassar de Dalt, entre altres que em surten a la memòria i al record, algunes ja s’han perdut per sempre.Voldria destacar la Font de Can Colomer, que era situada molt a prop del poble i anava a l’estiu quan era jo petit, moltes vegades a berenar i que actualment, és projecta fer un arranjament i recuperació d’aquesta font o lloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per les Fonts Urbanes de Vilassar de Dalt # 1

Publicat el 21/01/2015 per Rasola

Respon

Vilassar de Dalt es un poble molt entranyable per a mi, durant cinc anys del principi de la dècada dels 60 del segle passat, cada agost vaig anar-hi a estiuejar. Allí vaig poder conèixer molts nens i nenes que ara ja son gran com jo mateix, per ho sempre perduraran aquells record jugant , coneixent els racons del poble i fent excursions per les muntanyes de les rodalies, i per primera vegada vaig anar a veure les seves fonts algunes d’elles, naturals…Avui i molts anys desprès, us voldria mostrar algunes d’aquestes que encara es conserven dins del casc urbà :

La Font de la Teula
Actualment la trobarem a un costat del carrer de la font de la Teula. En un principi havia esta al mig del carrer, i disposava d’un safareig públic, arribava l’aigua a través d’una teula, d’on prové el nom popular.
Tenia la font, dues aixetes de palanca, en l’actualitat en te, tres i a sobre la font és manté la imatge esculpida d’un xai i el corn de l’abundància. Al seu damunt hi ha un coronament estil barroc.La font va ser construïda el Segle XVIII, i sufragada amb diners de les carnisseries del Comú i d’aquí la imatge del xai i el corn.

La Font del carrer del Clot del Castell
Una antiga i humil font adossada a la paret d’una casa.La Font del Carrer Angel Guimerá
Petita font enrajolada i adossada a una paret d’una casa particular i al costat de la seva porta. Cal dir el tros de pica es molt antiga.La Font del carrer de Sant Genis
Situada a la mateixa cantonada del carrer Sant Genis, patró de VilassarFont del Carrer Martí Riera
Aquest carrer fa com una cantonada i a la vegada una paret pels dos costats dels carrer, on esta ubicada aquesta font de l’any 1927.Font del carrer Nou o dels Peixos
Una de les mes modernes de Vilassar i feta de rajoles.Font de la Plaça de la Vila
Situada entre l’Ajuntament l’Església i baixada al Mercat. En una paret d’una casa i de munt seu, te l’escut del municipi.Font – Torre d’aigua de la Riera Targa
Adossada a la paret d’una finca en la part alta de la Riera Targa, al costa de la parada del Bus.Font del Sant de la riera Targa
Situada al costat del carrer Arteril, font antiga amb una imatge d’un Sant.Fonts de Parc de Can RafartDisposa dintre d’aquest ben cuidat parc, d’una font de tub metàl•lic i d’un important sortidor al mig d’un llac.Torre d’Aigua del carrer Àngel Guimerà

Important per la seva altura per època que es va construir.

Torre del Molí o Pou del carrer Àngel Guimerà

Si continuem el carrer a munt, i al sortir del nucli urbà, hi ha aquesta antiga Torre – MolíLa Font de la BibliotecaQuedar-se un rato pel petit jardí de la Biblioteca, sempre va be, poder descansar, pensar o inclòs meditar, es un lloc ideal i tranquil.La Font del carrer Benet i Artigues
Font en una petita plaça d’aquest carrer i adossada a la mateixa farola.La Font del carrer de Sant Miquel
En el carrer hi ha un angle que forma una placeta on hi ha una font de tub metàl•lic.
Demà podrem conèixer les Fonts Naturals dintre del propi municipi de Vilassar de Dalt.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig… al Rentador del Serrat de Centelles

Publicat el 20/01/2015 per Rasola

Respon

Fa mes de cent quinze anys en rere, a Centelles havien mes de 9 safareigs repartits per diferents barriades d’aquesta població.Encara ara podem veure, el Safareig situat en la Ronda de la Roureda i carrer de Serrat, que li dona nom. No es un safareig cobert per cap estructura, com altres que hem visitat.

Allí totes les dones de la barriada del Serrat , feien la bogada varies vegades a la setmana i podien parlar unes amb les altres del dia a dia de les coses que passaven al poble.Disposa de dos compartiments pràcticament iguals en capacitat i dimensions rectangulars.Esta datada la seva construcció a mitjans de l’any 1900 amb la seva construcció i disposava d’abeurador pels animals , una font per recollir aigua i un gran dipòsit.
Actualment la font moderna es d’aigua de xarxa.La resta de 8 safareigs, han anat sent enderrocats a la llarg del temps, donat la inoperativitat que axó representava i l’estat d’abandó, no obstant en els cartells que us adjunto, podeu veure on estaven ubicats dins de la població de Centelles.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Els problemes de la Font de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Publicat el 19/01/2015 per Rasola

Respon

Sant Quirze del Vallès, disposa d’aqüífers molt importants amb gran quantitat d’aigua, prova la tenim de les nombroses fonts i mines que fa cent anys en rere tenia en el seu municipi. D’aquesta aigua es fa us per regar els jardins, parcs i neteja de carrers.

Moltes fonts s’han anat perden per varis motius, abandonament dels conreus i masies on estaven ubicades, per motius naturals i per la contaminació de les seves aigües.

Can Barra es una molt notable masia de Sant Quirze del Vallès, ara seu de Centre de Desenvolupament Econòmic Can Barra i també l‘Escola Municipal de Música Can Barra, un ample camí a la dreta de la porta d’entrada, ben indicat per un cartell, ens baixa fins la seva font – Mina, a peu del Torrent de la Betzuca.Aquest lloc fa anys va ser recuperat per l’Ajuntament, com lloc de lleure per la població, esta ben arranjat es pot fer una recorregut de passejada des de Can Barra, passant per la zona enjardinada de Can Feliu i fins a tocar els antics aiguamolls de Can Ponsich i visitar la Font de la Riba.La Font – Mina de Can Barra, es de les poques que queden en bon estat i de mol bon cabal d’aigua tot l’any, resistint les èpoques de sequera, per ho, esta molt contaminada, i com a curiositat, si ens fitxem be el seu interior, veurem que esta totalment ple dintre de l’aigua, d’unes algues o arrels.Axó es produït per la mancança d’un manteniment periòdic de l’interior de la Mina. En el seu costat, hi ha una font metàl•lica d’aigua de xarxa que podrem utilitzar si estem gaudint d’aquest lloc tant bonic.Hi ha un cartell que indica la Prohibició de beure aigua de la font.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Caseres

Publicat el 18/01/2015 per Rasola

Respon

Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Al municipi hi destaquen les restes del poblat iber de la Gessera, del castell d’Almudèfer, els paisatges riu Algars, l’Església de Santa Maria Magdalena, i les mines i trinxeres de la Guerra Civil Espanyola.

La Font de Caseres, esta situada en el Passeig amb gran plàtans.

Es deu de baixar uns esglaons, donat que esta un nivell inferior al passeig i disposa de varis brocs.

Prop seu hi ha l’antic safareig públic.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una font per recordar un atleta mort

Publicat el 17/01/2015 per Rasola

Avui fa un any que es va inagurar La Font dels Esportistes, recordem la nota de prensa, feta amb data,

16/01/2004 09:00h
Fa 11 anys, un atleta de Montmeló (el Vallès Oriental) que participava en la Mitja Marató Granollers-LesFranqueses-La Garriga va morir per culpa d’un atac de cor en plena prova. En el tràgic punt s’hi va plantar un arbre l’any passat i, enguany, l’Ajuntament de Les Franqueses hi instal•larà una Font per recordar l’atleta, Albert Sánchez, que va perdre la vida.
El brollador s’inaugura aquest dissabte. Aquest dissabte, a les 12:00 hores, s’inaugura la Font dels Esportistes que està situada en el punt quilomètric 32,5 de la carretera de Ribes, a Llerona. El brollador d’aigua serà molt útil per a la gran quantitat d’esportistes i atletes que diàriament s’entrenen per aquest magnífic espai natural ja que es podran hidratar mentre fan esport.

La Font dels Esportistes servirà, també, per retre un pòstum homenatge a l’esportista de Montmeló que, ara fa dos anys, va perdre la vida mentre participava en la mitja Marato que uneix Granollers, Les Franqueses i La Garriga.

A l’acte hi assistiran representants d’aquests tres ajuntaments, el Col•lectiu d’Atletes de Fonts, la família del corredor i representants de l’Ajuntament de Montmeló; poble en el que residia l’atleta.Des del bloc, fem menció d’aquesta inauguració i volem recordar l’Albert Sanchez.

Recopilació de la Informació, text i Fotografies Ramon Solé

El silenci de l’hivern a la natura

Publicat el 16/01/2015 per Rasola

Respon

L’Hivern a la natura, com en altres estacions de l’any, te les seves pròpies característiques, i una, es el silenci…Be, no es un silenci total, per ho, baixa molt la seva intensitat del color i les sensacions…, hi ha silenci en el seu color en els arbres i plantes del bosc, amb una intensitat mes fosca, pots ser que ens doni sensació de tristesa…Molts arbres sense fulles els mirarem amb silenci…Molt matins, el silenci es fa quasi invisible, una boira intensa ens pot sorprendre o una boira ploranera que ens cala fins als ossos…Els gèlids dies de l’hivern fa que el silenci es quedi congelat quan la temperatura cau per de baix de 0 graus, en l’extrem que aparegui la neu amb catifes blanques per aquí i per allà i ens sembla que tot quedi en silenci per vida…Per ho, dins d’aquest silenci, hi ha vida, els ocells que hi viuen permanentment, el podem veure i sentir, la pèrdua de les fulles dels arbres fa que apareguin en aquesta època els seus niu penjant d’ells i ens sembla que es puguin caure…Mirem, hi veurem, que la vida esta en tots el racons a pesar del silenci, hi han bolets de temporada, bolets que resisteixen el rigorós fred, com el de soca o els fredolics o les gírgoles …El silenci te un soroll relaxant, com l’aigua d’una font, o be, si estem a prop d’un riu, les aigües que passem front nostre …O la pluja mes o menys forta, al caure al terra ens donen un rumor, i a la vegada fa petits torrents o avingudes d’aigua que durarà pocs dies i torna desprès el silenci…Un silenci que queda esquerdat pels tirs dels caçadors, sobre tot a l’inici de temporada, a l’anar passant els dies, les setmanes, tant sols queda la trista mostra a terra de les baines buides, es el silenci que torna a poc a poc al bosc o al camps…Un altra soroll, trenca el silenci, ara és en el camp, un tractor treballant en la primera llaurada de l’any, on d’aquí poc sorgiran els primers brots dels nous cultius, que donaran pas a la primavera, trencant així el silenci de l’hivern…!!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gran de Taradell

Publicat el 15/01/2015 per Rasola

Respon

La Font Gran, ha passat a la llarg de la seva historia importants canvis, per ho sempre molt lligada a Taradell.En 1212, ja ens consta que una important deu d’aigua existia en aquest punt, el Senyor de Taradell, feia pagar pel seu us, sobre tot a les masies properes, com Molist, Madriguera i Bellpuig que conduïen l’aigua als seus molins.

En l’any 1526, al costat de la font, es va construir un abeurador, per el bestia, per que tinguessin un lloc per beure aigua al tornar de la pastura. Van passar mes de 300 anys, i es va tapar i fer una seient de pedra al de munt.La Font Gran, es va conèixer al principi com la Font de Sant Genis i també La Font de Taradell. Al passar els anys, el seu ús fou industrial durant molts anys; així els paraires la feien servir per blanquejar i rentar la llana i el primer quart del segle XVIII s’hi establí un tint.Durant l’any 1790, es va construir la Font, tal com actualment la coneixem, amb 7 brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre i sobre la data de l’any 1790Al seu costat, hi trobem president aquest lloc, el plàtan de mes de 200 anys, de 20 metres d’alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.A primers del segle XVIII, es va construir els safareigs públics, quan entrat el segle XX, aquests es varen treure de l’esplanada que hi ha a l’esquerre del pla de la font.
Les cròniques expliquen que en el segle VIII, s’hi feien festes i teatre. Sempre, l’ anar a la Font Gran, a sigut un lloc per els vilatans i estiuejants, a prop de Taradell, ideal per a prendre l’aigua amb anisets i que se n’emportaven càntirs d’aigua fresca a casa.Per ho, des de fa unes dècades, amb la sequera i contaminació, ha fet que la Font, en moltes ocasions no rages, i es dubtes de la qualitat de l’aigua que sortia, donava índex de contaminació.No obstant la Font Gran i el seu conjunt i les remodelacions del lloc, fan que la gent encara a avui en dia hi vagi a gaudir d’un espai tranquil de Taradell, fent-se anualment sardanes i el vermut de la Festa Major, concerts i trobades, punt de sortida per fer excursions i gaudir del bar- restaurant que hi ha al costat de la Font Gran.

Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font Gran de Taradell, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé

Poema – La plaça de la Font de Sant Joan de Solsona

Publicat el 14/01/2015 per Rasola

Fa una lluna clara i una nit serena,
jo m’estic a la Plaça de Sant Joan.
Damunt les finestres cau la lluna plena,
Cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida.
Tan aquietadora i tant suau.
Que sembla un replanet d’una altra vida.
On s’anés abeurar – hi un glop de pau.

Jo no sé pas perquè, Jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
Amb una noia sols per companya
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el Tresor d’aquí estant s’obira
Sense aflorar-li el seu cabell gentil,
Sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil

Autor : Josep M. de Segarra ( Record de Solsona)
Recopilació del Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris…

Arxiu de la categoria: aiguabarreig

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gòtica, un monument al centre de Blanes

Una caminada per les Fonts naturals de Vilassar de Dalt # 2

Un passeig per les Fonts Urbanes de Vilassar de Dalt # 1

Fem safareig… al Rentador del Serrat de Centelles

Els problemes de la Font de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui destaquem : La Font de Caseres

Una font per recordar un atleta mort

El silenci de l’hivern a la natura

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gran de Taradell

Poema – La plaça de la Font de Sant Joan de Solsona

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir: