Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada en l’actualitat #2

Publicat el 13/01/2015 per Rasola

Que es el que queda i podem veure en l’actualitat ?

Com dèiem en l’article d’ahir, sols algunes petites mostres, com la façana o mur exterior del Casino que dona a la carretera I altres mig amagades per la vegetació, com el túnels, algun fossars, i seients de pedra on estarien els jardins, murs, escales…Columnes on s’assentava les estructures de la muntanya russa, escales, el gran llac, ara completament sec, maseters al costat d’algun camí, casetes amb pou, o inclòs les restes d’una banyera de metall, entre altres restes.

Una estructura que hi ha força be, es un túnel amb corba que passava per allí dins les vagonetes de la muntanya russa, es un lloc molt fosc, i caldria portar una lot. Segons es diu, en aquest lloc s’han enregistrat moltes psicofonies…També al mig del bosc, hi han les parets d’un altre edifici sense sostre, que no sabem quina finalitat tenia.I llocs soterranis Cal destacar, que com es necessitava molta aigua, es van buscar recursos en la mateixa zona, s’han comptabilitzat entre mines i fonts, mes de nou.

Font d’en Ribas

Font de La Rabassada

Font del Casino

Font Sulfurosa

La mes destacada que esta a un nivell sota el gran llac, es la Font Sulfurosa, que des de fa anys no raja, i era aigua – medicinal. Altres fonts properes tenim, La Rabassada, La del Casino, la d’en Ribes.

I un edifici amb una cara que somriu veien com passa el temps en aquest lloc que te un aire tot misteriós… era el mirador del Casino a la vall on havien els jardins i les atraccions.

Us recomano, si no ho coneixeu, fer una visita en aquest racó de Collserola, que amaga molts de secrets…!!!

Fotografies i Text : Ramon Solé

Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada #1

Publicat el 12/01/2015 per Rasola

Respon

En la carretera BP-1417 de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, una vegada passat el trencall de l’esquerra que porta al restaurant de Can Cortés, veurem a la dreta una paret semi derruïda que ens crida l’atenció per la seva forma, hi ha com una porta que podem entrat a veure les restes de El Gran Casino i Hotel de La Rabassada.Poc en queda, però entre l’espessa vegetació podem anar veien petites mostres del que fora un gran conjunt i obra que va durar poc en el temps…Tot va començar l’any 1899, quan es va construir un dels Hotels de luxe per aquells temps, en el lloc conegut per L’Arrabassada o La Rabassada.Però l’objectiu era ampliar les instal•lacions, amb un Casino annex i amb una zona d’atraccions, que va ser inaugurat el dia 15 de juliol de 1911.En un principi la gent adinerada de la propera ciutat de Barcelona, acudia amb el seu cotxe o amb un taxi. Per potenciar que assistís el màxim de gent, el dia 19 de juliol de 1911, va començar a funcionar una línea de tramvia que sortia de la Plaça Catalunya de Barcelona fins el peu de la porta d’entrada del Casino.El joc principal era la Ruleta, on la gent podia guanyar o perdre grans fortunes. Es diu que disposava el Casino, d’una petita habitació per si alguna persona es arruïnava i volia posar fi a la seva vida, ho podes fer discretament.A mes disposava d’un bon restaurant amb un menjador molt gran, per atendre a mes de 800 persones, amb vistes a les atraccions i muntanyes de les rodalies, amb orquestra que amenitzava amb musica en directa. També havia un segon menjador – bar, destinat als estrangers.Havia un teatre amb capacitat per 200 persones.En quan a les 14 habitacions que disposava l’Hotel, eren totes de luxe, amb salons recreatius.Les grans escalinates que portaven als jardins amb vegetació exòtica exportada de l’estranger i de l’espectacular Parc d’Atraccions, algunes instal•lacions com Cake Walk Building, Feu de Boules, Palais du Rire, Scenic Railway, totes van ser inspirades en altres Parcs com els de Londres i Paris.L’estrella del Parc, va ser la gran muntanya rusa amb un recorregut de dos quilometres, a part de les seves dimensions, era emocionant passar per dintre d’uns túnels i la vagoneta navegava per sobre d’un gran llac.Podeu veure una pel•lícula gravada en el Parc :

Tot axó, sols va durar uns tres anys, donat que és va prohibir el joc. Cosa que va fer que es tanques el Casino de La Rabassada. Sols va quedar en funcionament l’Hotel, el Restaurant i el Parc d’Atraccions i que van tornar a tindre un gran impuls, durant l’Exposició Internacional de 1929. Però un cop passat el esdeveniment, va entrar tot en un declivi rapit, tancant el restaurant un any desprès.Va arribar la guerra civil, i era un bon lloc per amagar-se dels bombardeig propers de Barcelona i també, va allotjar a militars fen les funcions d’una caserna.
Tot va quedar molt malmès, i durant l’any 1940 es va enderrocar totes les instal•lacions i estructures.Com dèiem al principi, ara si ho visitem sols queden unes poques restes mig amagades per la vegetació.

Demà us mostraré aquestes imatges que resten on estava el Casino de La Rabassada.
Collserola guarda molts de secrets …!!!

Recopilació de la informació i fotografies antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Mas Colomer de l’Albiol

Publicat el 11/01/2015 per Rasola

Respon

Aquesta Font Natural de Muntanya de Mas Colomer, esta situada molt a prop del petit poble de l’Albiol, en la Serra de Prades.Aigua de Mina, que dona a una petita pica i aquesta aigua s’aprofita en una antiga bassa de rec. Rodejat per un bosc de joves alzines.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts Naturals de Sant Feliu de Codines – Ara Fa 100 anys …

Publicat el 10/01/2015 per Rasola

Respon

Sant Feliu de Codines, tant mateix com els pobles propers de Riells i Bigues, Gallifa, Caldes de Montbui, Sant Quirze de Safaja, Castellterçol, Moià i entre altres molts, van ser des del principi del segle XX, uns dels llocs prioritaris per passar l’estiu la burgesia de Barcelona.

A Sant Feliu, era costum anar a una font propera al Poble. Per aquelles èpoques aviant moltes fonts naturals arreu del seu municipi, plovia molt mes que ara i en cada masia disposava d’una font, o mina o pou per atendre les seves necessitats i la gent podia anar a passar-hi el matí o tot el dia.Us voldria presentar unes fonts, que he tret d’un document històric de Sant Feliu de Codines, que una bona amiga ja farà mes de 20 anys em va entregar en ma, per la meva informació. Per a mi es un gest molt bonic poder accedir a les fonts de Sant Feliu de Codines, tal com eren fa mes de cent anys en rere i poder compartir-les ara amb tot vosaltres, els seguidors d’aquest Bloc.Iniciem aquest recorregut que vent segur, moltes d’aquestes fonts sols es un record per el mes grans de Sant Feliu i rodalies.

Mirem el llistat de les fonts enregistrades per aquelles èpoques, molt notori, i ben conservades amb aigua molt abundant a totes elles.

Font del Cussonell

A un quilòmetre de Sant Feliu direcció a Caldes, surt una pista a la dreta que portaria a la masia de El Prat de Dalt, s’agafa un camí a l’altura de l’antiga caseta de caçadors, que fa baixada, a uns cinc minuts, un sender porta a la Font.Va ser inaugurada amb tota solemnitat, totes les autoritats del poble i vingudes d’altres contrades es van reunir a assistir a la benedicció i actes posteriors.Molts anys desprès, de resultes d’una gran torrentada va destruir aquesta important Font. En l’actualitat, surt uns metres mes avall, per on era el sobreeixidor que dona a una bassa.

Durant l’hivern de l’any 2008, voluntaris de Sant Feliu, van portar a terme treballs de neteja de la zona, amb l’esperança de recuperar-la algun dia.

Font del CarmeEsta dintre de Sant Feliu, prop de la carretera a Gallifa.El Parc actualment l’han fet mes petit.Font dels Àlbers o Albes En la part mes nord del nucli urbà es situa la Font. Va ser un dels llocs de punt de reunió de famílies de les hores.Font de Mas Bosc (Font – Mina)

situada al costat del Mas, es ara dins del jardí de la casa – fortificada.
Antigament l’aigua era pel us d’aquesta gran i important masia.En l’actualitat, part de la Masia, es un important Restaurant de Sant Feliu.

Font de les Llobeteres

Era una de les mes importants per la quantitat d’aigua que tenia. Sortia l’aigua per un gran forat en la paret dreta del torrent de Can Déu.Encara avui es pot accedir per la carretera de Sant Feliu a Gallifa, avanç d’arribar al Mas, en la corba de la carretera surt un camí que va pel costat del torrent, a pocs metres i a sota del torrent molt amagada per la vegetació i oblidada per la gent, esta la Font.
L’hivern de l’any 2008, vaig accedir i es trobava totalment seca.

Font del Prat de Baix

La gran Masia de El Prat de Baix, esta a peu de la carretera de Sant Feliu a Caldes a uns dos quilometres del poble.Estava prop de la casa aquesta font, amb taula i bancs de pedra. Fa pocs anys en l’ampliació de la carretera es va soterrar.

Font del Fonoll

A un quilòmetre del poble per la carretera a Gallifa, una pista a l’esquerra porta a la Masia de Solanes, un camí ens arribarà fins la Font del Fonoll, no massa lluny de la seva pròpia masiaEra un lloc molt frequentat a l’estiu, havien unes taules y bancs de pedra front la font.Font del Villar de Baix

Aquesta font de gran cabal, estava no fa masses anys a l’altura de la casa a prop de la carretera que va a Riells del Fai.

Font del VillarProp de l’anterior, havia una segona font, amb menys cabal d’aigua.

Font de la Masia del Villar i LlacFront mateix d’aquesta important Masia, esta la seva font de gran cabal d’aigua que omple un gran llac o bassa. Está emboltat de grans plataners, i te una taula de pedra, que fant un lloc ideal per resguardar-çe de la calor de l’estiu.

Font de la CanyameraActualment, està dintre del terme de Sant Quirze de Safaja, En algunes postals antigues figura com a Castellterçol i altres li donen ubicació a Sant Feliu de Codines.Està entre Mas Poses o Mas Badó, en terrenys d’una Urbanització.A les hores era un lloc molt tranquil per passar el dia al costat de la font, disposava d’unes taules de pedra .

Font de les MaiolesA poc mes de dos quilometres de Gallifa, i al costat del torrent, i trobarem unes fonts que es diu que son d’aigua medicinal.
Aquesta font a la llarg dels anys, ha canviat molt d’especte.

Altres Fonts, son :

Font de Can Deu

Font – Pou de l’Escletxa

Font de la Roca (Gallifa)

Font de Les Albes

Font de la PetxinaFont de Sant Miquel el Petit o el Xic

S’agafava la pista, avui carretera, que porta a Sant Miquel del Fai, a uns dos quilometres del poble, l’edifici estava en una corba del camí al costat del pont. Era i es, un lloc molt bonic, estava formada per una font amb pica- safareig i una gran Tosca actualment seca.

Ja varem fer un comentari en el seu dia :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/09// ‎

Salt del Follet i del Fantasma ( Font de les Albes)

Safareig de Sant Feliu de Codines

I no deixarem de mencionar, el gran i important Safareig de Sant Feliu de Codines, lloc de trobada de les dones del poble, mes d’un dia per setmana, per rentar-hi la roba i fer safareig de les noticia ocorregudes i importants de la població.Fins aquí aquesta tornada en rere, per conèixer i recordar moltes de les Fonts naturals que van gaudir els nostres avant passats.
Text i Recopilació de Fotografies antigues : Ramon Solé

Poema – Rumores del Rio

Publicat el 05/01/2015 per Rasola

Respon

Mirar el río hecho de tiempo y agua
y recordar que el tiempo es otro río,
saber que nos perdemos como el río
y que los rostros pasan como el agua.

Sentir que la vigilia es otro sueño
que sueña no soñar y que la muerte
que teme nuestra carne es esa muerte
de cada noche , que se llama sueño.

Ver en el día o en el año un símbolo
de los días del hombre y de sus años,
convertir el ultraje de los años
en una música, un rumor, y un símbolo,

ver en la muerte el sueño, en el ocaso
un triste oro, tal es la poesía
que es inmortal y pobre. La poesía
vuelve como la aurora y el ocaso.

A veces en las tardes una cara
nos mira desde el fondo de un espejo;
el arte debe ser como ese espejo
que nos revela nuestra propia cara.

También es como el río interminable
que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
y es otro, como el río interminable.

Autor del Poema: Jorge Luis Borges
Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de El Santuari Marià de Lourdes de La Nou

Publicat el 04/01/2015 per Rasola

Respon

Ermita i masia de principis del segles XX, abans de la construcció del Santuari

Fora del Terme de Berga, esta El Santuari Marià de Lourdes de La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del seu petit poble.

Santuari a principis segle XX

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb una piscina per a malalts i diverses fonts.Prop del Santuari, un camí baixa fins a un petit torrent,

on esta la cova de Ntra. Senyora de Lourdes, dintre d’aquesta cova hi ha una font d’aigua de gran cabal, amb dos pilons de pedra en cada costat, on es deixant, tant gots per beure l’aigua com alguna espelma.

I a uns metres mes de la Cova, hi han dues fonts protegides per una petita paret d’obra cada una.

Vista general de la cova i font, a mitjans del segle XX

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la Font de Santa Anna de Barcelona, una font de ciutat

Publicat el 03/01/2015 per Rasola

La Font de Santa Anna, esta situada en la Plaça del mateix nom i amb confluència amb l’avinguda del Portal de l’Àngel.

Va ser construïda a l’any 1356, la mes antiga de la Ciutat, podria ser que fora octogonal, ara sols son visibles 5 cossos, amb mascarons i aixetes , i un escut de la ciutat en la paret principal.

En 1918 es van fer reformes i es va decorar amb les rajoles que podem veure en l’actualitat, sota de l’escut de la ciutat hi ha dos àngels, i en cada cara veiem diferents imatges de dones que van a buscar aigua.

En època medieval, no havia cap Font a Barcelona, per atendre les necessitats de la gent, van cavar el pou conegut com “d’en Moranta”, amb un abeurador per els animals, que encara podem veure una part sota d’unes escales metàl·liques, posteriorment es va substituir per la Font de Santa Anna.

Abans de colocar l’escala metal.lica

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La font de Neptú

Publicat el 02/01/2015 per Rasola

Respon

La Font de Neptú, està a la riba est del Cardener, davant del pont Nou. A peu de l’antiga carretera de Cardona, a l’arribar a Manresa.

La construcció data del 1802, i que ens recorda a una petita ermita. Tenia a dalt de tot una escultura d’un àngel i sota dos nens, que en el transcurs dels cent últims anys s’han deteriorat i ja no hi son.
A un nivell mes baix en cara podem apreciar l’escut.

Te forma trapezoïdal, amb tres cares, una frontal que es la principal i dos laterals i amb quatre sortides d’aigua, que anava a parar a un abeurador.

La font, que es va construir amb pedra sorrenca, per aquest motiu, ha perdut la major part dels relleus decoratius o els pocs que queden, es veuen molt deteriorats, caldria fer una intervenció per millorar el seu estat, que te un valuós històric monumental, per la Ciutat de Manresa

Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Neptú, perduri per molts segles mes…

Per informació complementaria, feu un clic aquí :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Nept%C3%BA_de_Manresa

http://www.elpou.cat/noticia/1084/font/neptu
Recopilació de Informació i Fotografies Antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Gossos de La Selva del Camp

Publicat el 01/01/2015 per Rasola

Respon

Per anar a la Font del Gossos, anys en rere, s’anava tot fent un passeig per un camí paral•lel a la riera, actualment podem anar amb cotxe per la nova carretera que ens portaria fins a Vilaplana.

A poca distancia de La Selva del Camp, hi ha aquesta Font, al peu mateix de carretera, on es forma una petita explanada de lleure amb arbres, on deixarem el cotxe si anem amb ell.