Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el 18/12/2014 per Rasola

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis

(milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat

(de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll – verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés i Príncep

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El pantà de Portbou o de Mas Moliner

Publicat el 17/12/2014 per Rasola

Respon

És un embassament situat al inici de la riera de Portbou, va ser construït per una presa situada al mateix municipi de Portbou a la comarca de l’Alt Empordà.

L’embassament de Portbou, fou construït entre el 1973 i 1974 per tal de solucionar l’abastament d’aigua potable de Portbou.

És dels més petits que hi ha a Catalunya, l’altura de la presa és de 27,5 mts.

El seu entorn és un lloc ple de bosc, que ens convida ha anar-hi a peu, a fer una petita excursió i poder gaudir del seu entorn tot ell rodejat de molta pineda.

Al pantà de Portbou s’hi pot anar, també, amb cotxe o altres tipus de vehicles, podrem arribar al mateix mur, on aparcarem, axó si, cal anar molt en compta per que es fa mes estret el camí forestal cada vegada que ens acostem mes a ell i vigilant la gent que va a peu.

Per tant us aconsello el desplaçament a peu o amb bicicleta des de el centre de Portbou agafant el camí que puja paral·lel a la riera de Portbou.

Ho podrem fer ho entre anar, visitar i tornar, en poc mes d’unes dos hores.

Aquest pantà també és coneix con el de Mas Moliner

Informació d’altres Pantans de Catalunya, en aquest Bloc amic que us detallo :

http://francesc-embassamentsdecatalunya.blogspot.com.es/2008_06_01_archive.html

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…a l’antic rentador de La Garriga

Publicat el 16/12/2014 per Rasola

Respon

De fet del Safareig sols queda l’estructura de l’edifici, que va ser arranjat fa pocs anys, entre l’any 2010 i 2011, estava totalment deixat, vidres trancats, parets desfetes pel temps, porta i altres molt deteriorats i situat en un lloc molt proper a centre urbá, per ho, molt abandonat, inclòs, havia acollit els magatzems de la brigada municipal.

Es diu, que aquest centenari Safareig disposava d’aigua calenta, com els de Caldes de Montbui, que deuria ajudar molt a les dones que es desplaçaven a rentar-hi la roba periòdicament i poder parlar de les seves coses i del dia a dia que ocorrien en el poble.

L’edifici esta situat en la plaça de Mossèn Jaume Oliveras al costat de la llera del riu Congost.

Desprès de la remodelació, queda un recó acollidor, hi han bancs que inviten a gaudir d’una estona de descans, també pel seu costat passa un carril bici, que permet fer diferents rutes i itineraris per les rodalies de La Garriga.

Es va fer l’arranjament amb la plena intenció d’acollir un centre de informació cultural i de museus de la població, conegut com el Centre de Visitants de la Garriga. Des d’aquí es poden fer itineraris guiats o per conta de cada un. En cas de estar tancat, sempre podem consultar els cartells informatius que hi ha al seu costat.

http://www.lagarrigadigital.cat/noticies/actualitat/348-recuperacio-de-la-placa-de-mn-jaume-i-oliveras-i-del-safareig

La part menys positiva, es que no veurem en el seu interior com havia sigut el safareig en qüestió, no hi queda res de la seva estructura.

La part positiva, a sigut l’esforç de conservar un edifici pel record de molta gent de La Garriga.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un carrer amb Brollador d’aigua a Castelldefels

Publicat el 15/12/2014 per Rasola

Respon

Quan pensem en Castelldefels, ens ve al cap la platja, per ho sabeu que tenen un Manantial a peu de carrer ?

Efectivament, a prop de l’estació de Castelldefels – Platja, al costat de muntanya, on hi ha una antiga cantera, trobarem el passeig del Brollador.

En una cantonada d’aquest carrer, hi ha la Residencia de Gent Gran El Manantial, dintre del jardí en la paret que toca la muntanya, hi ha aquest abundant brollador, que cau d’una certa altura formant una petita cascada .

També a poca distancia, hi ha una edificació de ABAR de captació d’aigua i una petita font.

Per tant, es un lloc molt ric amb aigua dolça i molt a prop del mar…

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Pou del Comú de El Prat de Llobregat

Publicat el 14/12/2014 per Rasola

Respon

Era situada a la plaça de la Vila, se la coneixia com a el Pou del Comú, on antigament anava a recollir l’agua la gent del poble, de fet , havia sigut un pou discret, axó si, amb abundant aigua.

En la primera remodelació de la plaça, la van convertir en una font i van posar-hi un fanal de munt, i en la darrera transformació urbana, l’any 2002, va ser traslladada a una façana lateral de l’Ajuntament, la que dóna al carrer Major.

Es conserven les aixetes i la pica de la font original anterior.

Al seu damunt s’hi ha instal·lat un mural amb ceràmica, on es pot contemplar com deuria ser la plaça cap al segle XIX, abans de la gran transformació urbana que van canviar la fesomia del poble de El Prat de Llobregat.

Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Exposició fotogràfica o digital sobre les Fonts Naturals a Catalunya

Publicat el 13/12/2014 per Rasola

Es una visió general de les Fonts Naturals entre un temps passat i el present Es un ventall de postals de fonts antigues ( 1910 a 1950) i fotografies mes actuals ( 1994 a 2014) Amb un total de 60 fotografies i petits panels amb explicacions en format Paper, o be, en format Digital per fer l’exposició projectada en aula o sala d’actes amb un guio escrit.

Destinat a la difusió i coneixements sobre les Fonts Naturals de Catalunya, com el tipus, el lloc on és troben, els seus noms, característiques, degradació, restauració i conservació.

Pensat per a Col·lectius o Associacions que tractin temes sobre la natura, Centres Educatius, activitats extra escolars, Granges – Escola, interessats amb les fonts naturals d’arreu del país.

El préstec es completament gratuït, a tota entitat sense a fan de lucre i per fer divulgació dels continguts.

La petició de informació sobre l’exposició de Les Fonts Naturals, escriviu en aquest mateix bloc i deixeu una adreça de correu o telèfon de contacte.

Text i Fotografia : Ramon Solé

La Noticia : L’Ajuntament renova el mural de gres de la Font de les Roses de Sant Feliu de Codines

Publicat el 12/12/2014 per Rasola

Respon

02/06/2014

Recentment l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, seguint el Pla de millora de fonts públiques iniciat fa dos anys, ha renovat la Pregària de l’arbre de la Font de les Roses, ubicada a la carretera de Sant Miquel del Fai, en direcció al Parc Usart. Es tracta d’un mural composat de rajoles de gres que va ser instal- lat el 1971 i que el pas del temps havia degradat molt.

La Font de les Roses és un espai de descans amb una font i bancs per a totes les persones que caminen cap al Parc Usart.

Informació i fotografies : Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Arborètum de Vidrà , un passeig entre arbres

Publicat el 11/12/2014 per Rasola

Respon

Avui dediquem el bloc a l’Arborètum de Vidrà.

És un poble Vidrà, dels que podem dir que esta creixent sense cap presa, cosa que fa que sigui un model per altres pobles, el bosc que l’envolta i els remats que trobem pels prats propers amb vaques i ovelles, fan que sigui la principal riquesa; es també, un punt de sortida per visitar molts llocs i poder fer excursions i rutes, per visitar ermites, el castell, masies, rius i rieres i moltes fonts repartides pel terme.

En la part mes nova de Vidrà direcció a la Creu de l’Arç, fa molts anys es van anar plantant arbres de diferents especies que han arrelat gracies a la meteorologia i la puresa de l’ambient i baixa contaminació, motius que han fet que molts d‘aquest arbres hagin crescut majestuosos i sans.

Son uns 20 exemplars diferents, molt d’ells, els trobem a prop del carrer principal i que estant senyalitzats al seu peu amb un cartell explicatiu de l’espècie i característiques.

L’itinerari o passejada, es molt fàcil de fer amb família i es de curt recorregut, un quilometra i mig, per tant menys d’una hora.

Trobarem dins del poble, fonts i algun parc amb bonica gespa, per descansar i gaudir de la tranquil·litat d’aquest lloc.

Podeu completar el dia, fent un bon àpat en qualsevol dels restaurants de Vidrà, que tenen una molt bona fama gastronòmica.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El carrer dels tres Pous de Sant Quinze del Vallès

Publicat el 10/12/2014 per Rasola

Respon

Hi ha un petit carrer a Sant Quirze del Vallès que es diu dels Pous.

De fet són tres els pous que trobarem en aquest carrer adossats al costat de les cases en que pertanyen cada un d’ells.

La seva estructura es diferent entre ells. Un d’ells l’aigua es subministra amb l’aigua del canaló que baixa de la teulada de la casa.

Pot ser que ja no s’utilitzin, per ho en el seu moment haurien sigut de gran importància, donat que no havia aigua corren com ara.

Si anem podrem per un moment passejar per un carrer que conserva la vivència de fa 100 anys…en rere.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa de Can Rufi de Caldes de Malavella

Publicat el 09/12/2014 per Rasola

Respon

Caldes de Malavella

Situem-nos a Caldes de Malavella, el camí surt de la Rambla d’en Rufí, a prop de la Font de “ La Mina”, direcció a la Urbanització Aigües Bones. també, conegut pel camí del cementeri, que es troba ben a prop.

Bassa

La bassa esta a l’esquerra del camí, abans de la masia de Can Rufí, que es troba a la dreta poc mes a munt, construïda en la segona meitat dels segle XVI.