Avui destaquem : La Font de la Figuera de Llinars del Vallès

Publicat el 08/12/2014 per Rasola

Del centre de Llinars en dirigirem a la zona industrial que esta situada a peu de l’autopista i els bosc direcció a Cardedeu, a l’arribar a l’última nau del polígon, ens situarem al costat del bosc, on trobarem La Font de la Figuera.

Fa 30 anys en rere tota aquesta zona eren camps de conreu i l’aigua abundosa de la font anava a unes basses pel rec, que ja no les trobarem avui en dia.

Esta sota mateix d’una alzina molt gran, per axó hi ha gent que diu que es la Font de l’Alzina.

La seva abundant aigua que perdura durant tot l’any prové d’una mina propera.

Des d’aquest punt podem anar en poc temps a Cardedeu on trobarem la Carretera de Dosrius per accedir a la població.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Soleia de Sant Llorens del Munt per Matadepera

Publicat el 07/12/2014 per Rasola

Respon

Des de Matadepera agafarem l’antic camí dels Monjos, que esta ben indicat o be des de la Urbanització El Pla de Sant Llorens podrem accedir amb cotxe fins l’aparcament lliure que la Diputació te preparat per tal efecte.

Un cop allí seguirem a peu direcció al Monestir de Sant Llorens del Munt, tot passant per un gran dipòsit d’aigua, el camí poc a poc va pujant de cota, amb trams que fa sigues sagues, es mes estret en un punt determinat i rebassat la cota dels 800 metres a la nostra esquerra veurem la mola de“ El Cavall Bernat “.

A poca distancia, hi ha un dels trencalls a l’esquerra que puja de Can Pobla, nosaltres agafarem el segon que tindrem a la nostra dreta que ens porta directament a la Font Soleia, no es massa ample, tot el contrari, tenim d’anar molt en compta que en algun lloc es molt estret i relliscós en dies humits o que hagi plogut, amb importants i perillosos desnivells.

Passarem per el costat d’un gran bauma on hi ha una pica on recull el degoteig de la paret, es la Font del Raig, en l’actualitat e4n poques ocasions es veu aigua.

En uns deu minuts, estarem a la Font de la Soleia, es una cisterna ben camuflada a la paret. Normalment hi ha un tap per retenir l’aigua i així, no es perdi i es sequi.

Si seguíssim el camí arribaríem a la Cova de les Animes.

De tornada podem pujar al Monestir de Sant Llorens i /o tornar a Matadepera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Pudosa de Banyoles

Publicat el 06/12/2014 per Rasola

Respon

Font i Balneari 1910

Font i Balneari – 2014

Aquesta molt antiga font de la Pudosa d’aigües medicinals, esta situada front mateix de l’abandonat Balneari en una placeta rodona a les afores de Banyoles.

Font i Balneari – 1920

Font i Balneari 2014

Es diu que en l’actualitat no es apte pel consum humà, per ho així i tot, molta gent de la població cada dia hi va a recollir hi l’aigua pel seu us diari.

Es fa de mal agafar, donat que l’aigua surt a un nivell molt baix del terra, per la boca d’unes cares situades als quatre costats de la font que te una estructura cilíndrica amb un test amb una planta a sobre de la font , tot el conjunt es de pedra.

Antigament es podia extreure l’aigua a traves d’una bomba manual de ferro adossada a la font.

El lloc es tranquil, a l’hivern molt de sol i molta ombra a l’estiu, gràcies a uns plataners que envoltant totes les rodalies de la Font de la Pudosa.

Vista del lloc

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Can Elies de Caldes de Montbui

Publicat el 05/12/2014 per Rasola

Respon

Per anar a la Resclosa de Can Elies, situem-nos en la carretera C – 59 abans de deixar el municipi de Cardes de Montbui i entrar al de Sant Feliu de Codines, a peu de la carretera hi ha Can Prat de Baix, agafarem un camí , ample de terra a l’esquerra, va arran del bosc, a l’altra extrem estan els camps de Can Prat de Dalt, a peu esquer del camí hi ha el Pou de Glaç de Can Prat de Dalt que ja varem parlar el dia 1 de desembre en aquest Bloc, passem pel trencall que porta a aquesta gran masia, nosaltres seguirem pel principal que va fent rèbols i baixant en poc rato a la riera de Caldes, la remuntarem i en poca estona haurem arribat a La Resclosa de Can Elies.

Antigament servia per portar aigua als conreus existents per la vall.

No us recomano banyar-vos, donat que les reves aigües retingudes poden estar contaminades i amb molt de llot.

Aquets lloc situat en una vall, es molt bonic, hi ha unes cases properes, podem aprofitar d’anar a visitar la Font del Rei situada a uns 300 metres de la resclosa riera a munt, i altres llocs propers son, el Gorg de les Elies , la granja de Can Elies i l’Ermita de la Mare de Déu del Grau… entre molts altres llocs a prop de Gallifa.

També, si anem per un camí per el costat de la Riera de Caldes cap a baix, arribaríem en menys de dues hores a Caldes de Montbui.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El carrer dels Banys Nous de Barcelona

Publicat el 04/12/2014 per Rasola

Respon

El nom del carrer prové dels banys jueus que hi hagué en aquest carrer i que van subsistir fins al 1716. Se sap que l’any1160 Ramon Berenguer IV va fer un contracte amb l’alfaquí Abraham Bonastruc per fer uns banys públics a l’hort reial que hi havia prop del nou castell vescomtal.

Dins la botiga del número 10 es conserven en bon estat les restes d’aquests banys del segle XII. El carrer segueix el traçat de l’antiga muralla romana i medieval tot i que resten molt pocs vestigis visibles d’època antiga.

Per a mes informació, feu clic a :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Banys_Nous_de_Barcelona

Recopilació de la informació i fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador d’Estana

Publicat el 02/12/2014 per Rasola

Respon

Arriben al poble d’Estana, petit poble de la Cerdanya. front mateix de l’església hi ha la Font i el seu Safareig sota una teulada de teules i sostenint-se aquest per dues parets i un pilar.

El safareig es rectangular d’uns 3×2 metres aproximadament. Esta molt ben conservat i cuidat.

La font queda dins d’una de les parets, a l’interior d’una petita volta de canó, l’aigua surt obrint una aixeta.

L’aigua sobrant, la dona ha un abeurador i una tanca metàl·lica el separa del safareig.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou de Glaç de Can Prat de Dalt

Publicat el 01/12/2014 per Rasola

Respon

Per anar-hi, situem-nos en la carretera C – 59 abans de deixar Cardes de Montbui i entrar al municipi de Sant Feliu de Codines, a peu de la carretera hi ha Can Prat de Baix, agafarem un camí a l’esquerra, ample de terra, el camí va arran del bosc, a l’altre extrem estan els camps de Can Prat de Dalt, abans d’arribar al trencant a aquesta gran masia i a peu esquer del camí hi ha el Pou de Glaç de Can Prat de Dalt.

Can Prat de Dalt

Segons una inscripció que hi ha sobre una de les llindes, consta :

“1778. Tomàs Prat me Fecit”

Per tant es creu que seria la data d’inauguració del citat Pou de Glaç.

Te una dotzena de metres de fondària i uns deu de diàmetres, es de planta circular, amb dues entrades a nivell de terra una front de l’altra, on els treballadors entraven o treien el gel per aquest lloc, i la volta esta ben assentada sobre les parets del Pou, aquestes parets arran de la base són molt més gruixudes, de més d’un metre i mig d’amplada.

Per tant, no es dels mes grans del Vallès Oriental, per ho axó si, és conserva en general tota la seva estructura relativament be.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Terrers de Gósol

Publicat el 30/11/2014 per Rasola

Respon

La Font de Terrers de Gósol, pot ser una de les mes representatives d’aquest municipi, a l’estar poc mes de vint minuts del poble i de fàcil accés, tant es pot anar a peu, com amb vehicle.

A peu sortirem des de la Plaça Major de Gósol i agafarem el GR (marques vermelles i blanques) direcció nord, caminant uns 25 minuts fins a la font.

Amb vehicle pujarem per la carretera C-563, direcció al Coll de Josa, ens fitxarem per agafar un trencall de terra a la nostra dreta que ens portarà en poc temps a la font.

Es molt recomanable anar-hi a qualsevol època de l’any, el lloc es tranquil al peu del Pedraforca i disposa d’una àrea recreativa, amb taules i bancs de fusta i barbacoes.

La Font de Terrers, disposa de tres brocs on surt abundant aigua tot l’any, en cas de molta sequera sols funcionen els dos principals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Soterrament de la Riera de l’Avencó a Aiguafreda

Publicat el 29/11/2014 per Rasola

Respon

El passat dia 28 d’Abril de 2014, us vaig comentar en aquest bloc, que en un punt concret de la riera de l’Avencó es soterrava l’aigua i apareixia al Municipi de Bigues, us reprodueixo el text :

“Segons es diu, es una aigua que procedeix de la riera de l’Avencó d’Aiguafreda, una vegada passat l’antic molí d’aigua, unes coves o forats, fan que part de l’aigua vagi soterrada i no arribi al riu Congost, aquesta canaló natural es diu que és el que passa per dintre de la muntanya fins que desguassa de forma abundant a la riba esquerra del riu Tenes a Bigues.”

Surgencia L’Avencó a Bigues

A partir d’aquí varem mirar de veure el punt on l’aigua de la riera a Aiguafreda desapareixia…

Cal dir que aquest riera en general es abundosa tot l’any i es la frontera natural del termes de Tagamanent a l’esquerra i d’Aiguafreda a la dreta del seu curs.

Varem anar des de el Molí de l’Avencó riera avall direcció al riu Congost.

En un cabal d’aigua constant es mantenia fins arribar en el punt que hi ha un petit pont per creuar la gent d’un cantó a l’altra, i allí varem veure on l’aigua era tota soterrada…

i ja no varem veure mes a la superfície en tot el tram restant fins el riu Congost.

Per tant, entraria la possibilitat que siguin certes aquestes afirmacions de la gent dels dos pobles i d’alguns estudis fets i que no sigui tant sols una “ Llegenda”, si no una realitat ?…

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de les Aigües del Guinardó de Barcelona

Publicat el 28/11/2014 per Rasola

Respon

El parc de les Aigües és un parc públic urbá situat al barri del Baix Guinardó al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona,

Inicialment la Casa de les Altures estava envoltada d’uns 15.000 metres quadrats, terrenys que van ser expropiats a diverses finques, sobretot a la de Can Baró, per tal de construir els dipòsits d’aigua.

Una part dels terrenys, com a mesura de seguretat, van ser utilitzats com a jardí de la casa i una altra part contenia vivers de diferents tipus de plantes i d’arbres.

A inicis dels anys setanta l’estat de conservació era bastant deficient i l’Associació de Veïns Joan Maragall el va reivindicar pel barri. Després d’anys de lluita i pressions veïnals l’any 1978 una part va obrir-se com a parc públic.

L’estructura no segueix el traçat dels jardins tradicionals, ja que s’estructura en forma esglaonada amb terrasses independents amb camins i murs de separació, que porten a la part superior on s’hi troba un safareig repartidor d’aigua

Va ser inaugurat l’any 1978, després de ser rehabilitat, i disposa d’una extensió de 2 hectàrees.

Va ser construït sobre els antics jardins i vivers propietat de la companyia Aigües de Barcelona; alguns d’aquells espais s’aprofitaren per al parc actual.

Un dels trets característics del parc és l’abundant vegetació juntament amb els nombrosos espais de lleure per els infants i disposa de taules i bancs de fusta per fer Pinc nic.