El Pantà no massa gran d’Avinyò

A - Mapa de situació

El poble d’Avinyò en el Bages, disposa d’un Petit Pantà molt a prop del centre urbá, que esta situat en la barriada de Can Moretones.

Vista  general del Panta

???????????

Bàsicament recull  l’aigua que porta la riera de Relat.

???????????

Vista del Mur del Pantá

Per arribar-hi, cal sortir del poble d’Avinyò per la carretera  B – 431 i que va al poble de Prats de Lluçanès,  i abans d’arribar a l’escorxador d’Avinyò, cal agafar una pista de terra a la nostra dreta, que ens portarà directament al Pantà.

Mur

Resclosa  sota el panta

El lloc es tranquil , pot ser que l’aigua no sigui del tot clara….per ho per escoltar els ocells, serà prou bó.

Pasera del Mur del Pantá

Per mes informació de Rutes a prop de la riera, podeu consultar a :

http://www.avinyo.cat/municipi/llocs-per-visitar/Cami_del_riu

I d’altres llocs propers :
http://www.avinyo.cat/municipi/llocs-per-visitar/index_html

Vista general del Panta des de el Mur

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Visitem els Jardins i les seves fonts de dos Antigues Fabriques de Sant Quirze de Besora

  • El Jardí i La Font de Nostra Senyora de Lurdes

Can Tomas - Ermita Lourdes

Aquest lloc era molt freqüentat per la gent de Sant Quirze, esta en els jardins de la Fabrica de Can Tomas o de Can Trinxet, situada en la carretera  que va a Vidrà, al costat de l’Estació del Tren de la RENFE.

??????????

Font sense pretensions al costat dret de la cova, disposa de seients per la gent que vols fer oració.

????????????????????

  • El Jardí i Les Fonts de Nostra Senyora de Montserrat

Cartell Ft Sant Jordi

Cal anar direcció el Polígon Industrial de Can Guixà, i a l’arribar on era l’antiga Fabrica de Can Guixà, al costat de la casa, un cartell sobre la porta petita del carrer, ens invita a entrar al seu Jardí.

Entrada Capella Montserrat

Un cop estiguem fent el passeig pel seu interior, veurem la Capella amb la Verge de Montserrat, adossada a la paret, en un angle del jardí.

Capella Montserrat

Cal destacar els seus arbres, algun centenari,  i que antigament arribava l’aigua abundant per varies fonts repartides pel jardí.

Fy 2 Capella Monrserrat 2

En l’actualitat estan seques.

Ft 1 Capella Montserrat

Front la Capella, disposa de seients per qui vulgui fer oració. En un lloc tranquil i fresc a les afores del poble.

Text i fotografies

Ramon Solé

 

 

 

 

Observem la Tardor, en els arbres, en les plantes i en les flors…

DSCN1657_01????????????????????Tan en les ciutats com en els pobles, en els seus carrers , en els parcs i jardins, com en les urbanitzacions, així també, en el camp i en el bosc, hi ha per la tardor un protagonista essencial, els arbres, les plantes i les flors

DSCN1655_01??????????DSCN1668_01Es produeix el canvi de tonalitat de molts arbres i plantes, que durant la primavera i l’estiu han lluït els seu color verdors i que ara per la tardor, canvia per uns colors entre grocs, ocres, vermellosos i marrons intensos.

DSCN1654_01DSCN1658_01DSCN1662_01En els Parc i Jardins de les ciutats i pobles, ja no hi trobarem casi gent, son pocs que prenen els rejos de sol que tenim en aquesta època de l’any, els trobem solitaris vuits de la presencia de nens avis i parelles…

DSCN1652_01DSCN1663_01DSCN1702_01També veiem que es fa la última llaurada als camps per aquest any, aprofitant la terra que broti algun cultiu resistent al dur hivern.

DSCN1687_01DSCN1660_01DSCN1711_01

DSCN1666_01Les fulles a l’assecar-se i per el vent, fan que es dipositin al terra un munt, fent una catifa de diferents colors i tonalitats. I no sols les fulles cauen, també, el fruit de la nova vida, les llavors dels arbres i plantes.

DSCN1669_01??????????DSCN1714_01

DSCN1676_01Aquestes fulles, a les nits s’humitejaran i a les hores aniran perdent el seus colors i en mica en mica s’aniran desfent …en molts cassos serviran d’adob natural dipositat al terra.

DSCN1692_01DSCN1697_01DSCN1703_01

DSCN1712_01Mes tard, els arbres es quedaran nus de fulles i veurem les seves branques com espasses enlairades al seu de munt.

DSCN1696_01DSCN1710_01??????????

DSCN1713_01De flors en trobarem pròpies d’aquesta època de l’any, son poques per ho resistents als canvis sobtats de la meteorologia i pluges, per ho no es cert que no ni hagin, tot el contrari , podrem gaudir de flors pot ser mes petites per ho mes resistents de diferents colors.

DSCN1673_01DSCN1677_01DSCN1680_01DSCN1682_01Serà quan ens donarem que la tardor se’ns en va i entra el fred del hivern, acabant un cicle per esperar la primavera quan torni a néixer les noves fulles dels arbres i les plantes que tenim a arreu nostre.

DSCN1708_01DSCN1698_01DSCN1699_01??????????Per això, mireu i gaudiu del canvi ara que estem en plena tardor, es el moment d’ara a Observar la Tardor, els arbres, les plantes i les flors…DSCN1701_01??????????

DSCN1688_01????????????????????DSCN1685_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Ocells de Torelló

Fa un temps us vaig presentar la font del Raig, situada al costat esquer de la carretera que va al Santuari de Rocapravera.

Ft dels Ocells 2

La Font dels Ocells, es molt mes senzilla, per ho tot l’any  disposa d’un  bon raig d’aigua,  esta uns metres mes a baix de la del Raig.

???????????

No es tant popular, no obstant,  hi ha qui creu que el sabor i qualitat de l’aigua es mes bona aquesta font,  que no pas  l’altra.

Text i Fotografies

Ramon Solé

La Curiositat : El pantà de Sant Antoni

Tremp - Pantà  St. Antoni - Mur

L’embassament de Sant Antoni va ser construït entre l’any 1913 i el 1916 per l’empresa coneguda com “La Canadiense” i és on desemboca el riu Noguera Pallaresa. En aquell moment fou la resclosa de retenció d’aigua més gran d’Europa i la quarta del món. A hores d’ara és la superfície d’aigua dolça en profunditat més gran de tot Catalunya i la tercera més extensa per darrere de l’embassament de Canelles i del de Riba-roja, amb una longitud aproximada d’11 km i una alçada màxima de 86 m.

Tremp - Pantà  St. Antoni - Desguas

La longitud de la presa a la seva coronació és de 180 m i té una capacitat de 205 hm³, on la superfície de la làmina d’aigua en la seva capacitat màxima és de 927 ha. L’embassament recull l’aigua d’una superfície de territori de 2.070 km², aproximadament. L’energia extreta del seu aprofitament arriba a una potència de 300.000 kW.

Tremp - Pantà St. Antoni - Desguas

El nom li ve donat de l’ermita de Sant Antoni de Susterris, la qual quedà submergida sota les aigües i en l’actualitat, quan l’embassament està molt baix, encara se’n pot veure la punta del campanar.

Tremp - Pantà St. Antoni - Vista general

Aquest pantà banya cinc municipis de la comarca del Pallars Jussà, que són Talarn, Salàs de Pallars, la Conca de Dalt, Isona i la Conca Dellà, i la Pobla de Segur, i rega bona part de la plana de la conca de Tremp.

Recopilació del Text i Fotografies Antigues : Ramon Solé

La petita zona humida de La Font del Sot o del Ferro de Dosrius

Des de Dosrius agafarem la carretera que porta a Llinars del Vallès, i abans de la confluència amb la carretera de Cardedeu, entrarem a una pista de terra a la nostra esquerra,on hi ha una gran esplanada, on deixarem el vehicle.

???????????

Seguirem un camí carreter, no apte per cotxes, que puja pel costat del Torrent del Coll, a poc menys de cinc minuts veurem al costat mateix del citat torrent, un petit embasament d’aigua produïda per l’aigua de la Font del Sot o del Ferro,

???????????

???????????

que gracies a un petit amuntegament de terra entre la font i el torrent, s’ha creat aquesta petita zona humida.

???????????

Fa anys era un tub adossat a la paret que constantment rajava l’aigua amb la particularitat que es formava una precipitació de ferro molt important que deixava el terra de prop de la font de color ataronjat.

???????????

???????????

Es va considerar en el seu moment que era aigua mineral – medicinal, segons cròniques de l’època.

26539603

En l’actualitat esta molt tapada la font de vegetació o ofegada per l’aigua, que sols podrem veure la quan baixa molt el nivell d’aigua.

???????????

???????????

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema – La fuente

Joven, te ofrezco el don de esta copa de plata
para que un día puedas colmar la sed ardiente,
la sed que con su fuego más que la muerte mata.
Mas debes abrevarte tan sólo en una fuente,

otra agua que la suya tendrá que serte ingrata,
busca su oculto origen en la gruta viviente
donde la interna música de su cristal desata,
junto al árbol que llora y la roca que siente.

Guíate el misterioso eco de su murmullo,
asciende por los riscos ásperos del orgullo,
baja por la constancia y desciende al abismo

cuya entrada sombría guardan siete panteras:
son los Siete Pecados las siete bestias fieras.
Llena la copa y bebe: la fuente está en ti mismo.

Centelles - Ft Rosell       Font del Rosell

                                  Autor del Poema : Rubén Darío

Recopilació del Poema i Fotografia : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Gósol

En aquest petit poble al peu del Pedraforca, que no a volgut creixa i a mantingut l’estil de les seves noves cases amb les antigues, hi trobem, en cara, el rentador que feien servir les nostres avies i mares…

Sefreix 2 - GOSOL

Es de forma rectangular amb teulada per evitar mullar-se en un lloc de Catalunya que es molt freqüent que en poc temps plogui o nevi, segons l’època de l’any.

Sefreix - GOSOL

L’aigua sobrant del rentador, dona a un abeurador,

Abeurador abans de la seva restauració

Abeurador abans de la seva restauració

per el ramat que pastura per les muntanyes properes al Pedraforca i que feien i fan, passar per el poble.

Un cop restaurat

Un cop restaurat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : El Grup de les Fonts d’Argentona

??????????Des dels anys 80 del segle passat, hi ha un grup de gent que bàsicament els diumenges es reuneix i dedica un temps a l’arranjament de les fonts Naturals del seu terme Municipal, conegut com El Grup de Les Fonts d’Argentona.

DSCN0168
A l’allarg de les dècades han anat incorporant-se noves persones en aquest Grup d’Amics que fan aquesta tasca altruista i son exemple per altres llocs de Catalunya.
Per ho els anys van passat i la gent es fa gran o ja ho hi son entre nosaltres, cosa que fa que ells facin una crida a la gent d’Argentona o d’altres llocs de la Comarca que vulguin participar en l’arranjament i conservació de les Fonts Naturals.

??????????Des de el Bloc us animo si teniu temps i ganes de col•laborar, en fer una dedicació del vostre temps lliure, en ajudar que les Fonts Naturals siguin un lloc agradable i de bon estar .!!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Bordonera d’Organyà

Font Bordanera - 1912

Font Bordonera – 1912

La Font Bordonera és propiament,  el mateix naixement del riu Fontanet, amb un cabal molt abundant,  que més avall corre planer fins a desguassar al riu Segre.

Aquesta gran font, és troba situada a una hora de camí, a peu, de la vila d’Organyà, però dins del terme municipal de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, en el terme que fou de Montanissell.

???????????????????????????????

Com tots els grans tolls d’aigua calcària, la Bordonera i el seu riu, el Fontanet, han produït amb el pas dels segles i els mil·lennis una gran quantitat de tosca.

??????????????????????

Aquesta pedra d’un to una mica groguenc, esponjosa i lleugera, que es deixa serrar, tallar i treballar amb molta facilitat, ha estat usada pels avantpassats per tal de bastir nombrosos cellers de les cases de la vila. La mateixa església de Santa Maria d’Organyà té l’absis en bona part construït amb aquesta pedra i que es molt resistent als agents atmosfèrics, que es manté ferma malgrat que ja fa mil anys que és a la intempèrie. L’esmentada església fou bastida a la primera meitat del segle XI.

El paratge natural que l’envolta és poblat per arbres i arbustos, especialment boixos grans i frondosos.

L’Aplec de La Font Bordonera,  acull nombrosos visitants, és el dilluns de Pasqua Florida. Després de la missa, que se celebra a l’aire lliure, molta gent s’hi queda a dinar, escampada per la seva vora. La zona disposa de taules, seients i barbacoes, així com d’esplanades.

502856

A la porta d’entrada al recinte hi trobem una placa amb un poema del mestre, escriptor i poeta Francesc Espar i Tressens a ran d’un homenatge que la vila d’Organyà va retre a aquest fill il·lustre de la vila l’any 1991.

Font Bordonera - Organya

Informació treta de l’Ajuntament d’Organyà

Recopilació i Fotografies : Ramon Solé