Les Fonts Naturals d’Olot… Ara fa 100 anys

Publicat el 15/11/2014 per Rasola

Olot, Capital de la Comarca de La Garrotxa, de sempre ha tingut bona fama de les seves aigües, per la qualitat i abundància, des de fa molts mes de 100 anys.

Mes de 50 fonts son les enregistrades arreu del Municipi.

Ara podem recordar com eren algunes d’elles : Ara fa mes de 100 anys …

Font de les Tries

A l’entrada d’Olot, per la carretera de Besalú, trobarem a la dreta el Poliesportiu, creuem el riu Fluvià i per un passeig entre arbres arribarem en uns minuts a aquesta abundant font.

Hi havia un petit berenador amb taules i bancs de pedra. L’Aigua, surt per quatre raig i la sobrant per una cascada. Sortia uns 112 litres per minut.

Font de la Salut

Situada al costat del camí carreter d’Olot a Batet, i sota del vessant est del Volca de les Biseroques.

Está en una amplia placeta, es d’un sol raig amb uns bancs de pedra pels costats. Segons es deia, es Medicinal, en especial pels problemes d’estomac.

Font de la Moixina

Està dintre d’un conjunt de Parc i Bosc. Prop hi ha l’important Hotel – Restaurant de la Font de la Moixina. Disposa de 6 tubs on surt l’aigua. Te bancs de pedra per les rodalies. Sobre la font hi ha una placa amb el nom i l’any 1896.

Font de les Deus

Prop de Font Moixina i és de gran abundor d’aigua.

Font de Santa Anna

Prop de la Font de la Moixina, esta aquesta font, situada dintre d’una capella, sense Sant. Surt l’aigua de gran cabal per dos brocs.

Font de Les Feixes

Esta una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura. Trobem arbres de gran bellesa per les rodalies. No disposa de gran quantitat d’aigua. Dona directament a una pica allargada.

Font de Cuní

Situada prop del Mas, a la dreta de la Ribera de Ridaura. Situada dintre d’una roureda.

Es d’un sol raig. Prop esta el Pou. Es d’una profunditat de 23,4 metres. Segons la data d’inscripció, es de l’any 1689.

Font de Noc d’En Cols

Al costat del vell camí que portava a la Masia i a la riba esquerra del riu Fluvià, esta la sortida de l’aigua sota d’unes grans roques.

A 1940, va patir per el desbordament del riu, uns grans danys, la Masia, els camins i La Font. Per les rodalies era ple de sortides o punts petits d’aigua que sortien de les parets.

Font de Ventriat

No hem trobat informació d’aquesta antiga i abundant Font. Veiem com una dona esta renten a terra i al costat d’una riera, la roba.

Ernest Rodríguez, ens comenta : La dita “Font de Ventriat” podria ser la Font del Tortonell del Malloll a Sant Privat d’en Bas. Antigament aquesta font queia dins els termes de la finca del mas Verntallat (la gent pronunciava malament el nom : bentriat, Ventreiat… etc.).

Fonts de Sant Roc

Situada en el passeig que li dona nom la pròpia font. Era i es, un lloc per anar-hi a peu, tranquil·lament, sen se presses. D’aspecte monumental, per la seva forma de construcció, amb l’Imatge del Sant.

Fa cent anys s’anava a fer fontades o menjar a la font, i a banyar-se al riu proper. On trobarem la Resclosa i el Molí de Sant Roc.

Molí i Resclosa de Sant Roc

Pont de les Mores:

La Fageda d’en Jordà :

Text i Recopilació de Postals Antigues

Ramon SOLÉ

L’Historia de la Font de Sant Just de Barcelona, una font de ciutat

Publicat el 14/11/2014 per Rasola

Respon

Situada aquesta Font en la Plaça de Sant Just on hi ha la Basílica dels Sants Just i Pastor.

Fou construïda el segle XIV, on havia esta el cementeri de l’església i reconstruïda durant l’any 1861.

El motiu de la seva construcció va ser per homenatge a Joan Fivaller, que durant una cacera va descobrir una deu d’aigua molt important en la Serra de Collserola, i va promoure el projecta de la seva canalització i portada de l’aigua a la ciutat de Barcelona que tant en necessitava.

Disposava de tres aixetes inserides en els mascarons o cares, en la última remodelació, va passar a tindre dos aixetes situades al mig de les cares.

De munt podem veure esculpit la imatge de Sant Just que sosté en una mà la palma del martiri.

En el costat del carrer de la Palma de Sant Just, hi ha un relleu d’un falcó que representa que ha enxampat una perdiu, que ens recorda l’afició per la casera de Faviller.

Per últim, sobre la font hi ha una terrassa poc usual en aquells temps.

En l’actualitat l’aigua es de la xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font dels Comtes de Santa Coloma de Queralt

Publicat el 13/11/2014 per Rasola

Respon

En l’any 1614, el Virrei de Catalunya, Dalmau III de Queralt a la estada a la vila, va ordenar la construcció d’aquesta font, que es coneguda per dos noms, La Font dels Comtes o per La Font de les Canelles, per atendre les necessitat bàsiques de portar aigua des de el riu Gaià fins el petit poble que a les hores era Santa Coloma de Queralt, i així la gent podes anar-hi a buscar l’aigua de dia a dia.

Per tant, la van construir en un estil barroc, tradicional en obres de l’època, per on sortia l’aigua eren 8 cares de pedra, i que mes tard, de la boca d’aquestes van col·locar uns brocals de bronze per on surt l’aigua.

Altres elements a destacar, son la imatge de pedra de Santa Coloma i a cada costat hi ha uns escuts dels Queralt, per últim, tenim tres boles ho coronen el conjunt arquitectònic..

Mirant a la font a la nostra dreta hi ha l’abeurador.

Els safareigs públics eren darrera de la font, on les dones de Santa Coloma anaven cada dia a rentar-hi la roba de casa. tenien un cobert per si plovia no mullar-se.

Front la font, podem veure la creu gòtica, coneguda com la Creu de Terme, per tan, la font era per aquelles èpoques a la sortida de la població, l’ original es guarda a l’església de Bell-lloc.

Una característica de la font, es que quan el riu anava ben ple, l’aigua sortia a doll i quan la sequera era important, casi no hi rajava.

Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font dels Comtes o de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, perdurin per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotos Antigues : Ramon Solé

La Curiositat : La Bassa de Can Viader de Cardedeu

Publicat el 12/11/2014 per Rasola

Respon

Cada matí vaig a agafar el tren a l’estació de Cardedeu, per anar a treballar a Barcelona i passo front la Bassa de Can Viader que esta daven mateix de l’estació… En un moment concret vaig veure que no tots els dies presentava la mateixa imatge la Bassa…. i no sabia que passava.

Cada dia em vaig fitxar i vaig veure La Curiositat de La Bassa de Can Viader i que us mostro en 4 fotografies captades en varis dies i a la mateixa hora :

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Simplement era que hi ha un gran test o cistella flotant dins de la bassa amb uns joncs i que va canviant de lloc o posició, segons bufa el vent… , dins de La Bassa.

Una cosa tant simple en va fer pensar i observar durant uns dies…!

Text i fotografies : Ramon Solé

Una nova zona humida a la llera del riu Besos, a Montcada

Publicat el 11/11/2014 per Rasola

Respon

Efectivament, des de fa uns anys s’ha creat una petita nova zona humida a la llera del riu Besos a Montcada.

De part de l’aigua que deixa anar el Rec Comtal, a l’arribar a l’altura del Barri de Vallbona, i que va a parar a la llera dreta del riu besos,

s’ha creat aquest espai humit, i el seu entorn a crescut uns espessos canyissars, on habitant moltes aus de diferents especies.

Ha sigut molt important que l’aigua molt mes pura i oxigenada provinent del Rec, ha fet que inclòs allí haguem vist peixos, alguna serp d’aigua, granotes i altres amfibis.

Es un lloc que ara com ara no esta protegit, a prop passa la línea de tren de Barcelona a Girona, soterrat l’AVE. I poc mes en direcció a Barcelona, i des de fa pocs mesos, s’han creat uns horts urbans, tot fa que no sigui un lloc massa visitat en l’actualitat per la gent de la zona.

Per arribar, o be anem al barri de Vallbona o des de Montcada anirem per l’Avinguda de la Ribera i una vegada que haguem passant pel costat de la Casa de les Aigues,

anirem a parar a un camí de terra barrat al pas de cotxes que ens portarà a la nova zona humida.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí del Salt de Vidrà

Publicat el 10/11/2014 per Rasola

Respon

Cal fer el mateix circuit que us vaig indicar per anar al Salt del Molí, i amb el títol :

Muntanya –El Pont Romànic i El Salt del Molí de Vidrà

i que va ser publicat en aquest mateix bloc el 18 d’octubre de 2014.

Ara us detallo de nou com anar-hi :

Partim aquest itinerari de muntanya des de Vidrà, agafarem un camí ample i ben indicat per cartells,

fins arribar a una granja, que girarem per la nostra esquerra tot fen una baixada suau fins una cruïlla que agafarem un camí estret que anirà baixant de nivell i amb moments que tindrem certa dificultat, tant per que trobarem grans blocs de roca al terra com àziga sagues pronunciades que tindrem d’anar molt en comte.

A l’arribar al riu Ges, passarem per sobre el Pont Romànic, que sembla acabat de construir, esta molt ben conservat.

Seguirem per un camí que anirà pel bosc paralel.lel al riu fins arribar al caient del salt del molí, allí, baixarem per un senderó per costat mateix de l’antic Molí del Salt.

En l’actualitat, esta en runes tot el seu conjunt, la seva principal particularitat sobre d’altres Molins, és que aquest tenia a diferent nivell varis casetes per aprofitar millor l’aigua del Salt per la seva finalitat de moldre el grà.

Si seguim el camí que baixa fins el gorg del Salt, veurem totes les antigues estructures una a sota de l’altra, simètricament alineades.

Arribats al Salt i gorg del Molí. trobarem l’útim edifici.amb un cartell.

On és un lloc molt bonic, que a l’estiu invita a refrescar-nos un xic.

Un cop em descansat, passarem per una passera de pedra el riu Ges, i seguirem el sender que ara puja molt fortament muntanya a munt, fins uns deu munits que sortirem a un camí ample que va a Sant Pere de Torelló passant per la Font de La Tosca dels Degollats o be, el camí de tornada a Vidrà que en poc mes de vint minuts arribarem al punt de partida.

Aquest Itinerari el podrem fer amb un matí tranquil·lament. Es circular d’anada i tornada a Vidrà, podem anar tota la família, sempre que anem en compta de els desnivells i certs obstacles de les roques i pedres fins arribar al Molí del Salt.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Cal Gelat de Santa Susanna

Publicat el 09/11/2014 per Rasola

Per visitar la Font de Cal Gelat de Santa Susanna, cal anar al límit dels termes amb Malgrat de Mar, on pujarem per les Cases de la urbanització i per davant de l’antiga Masia de Cal Gelat, pel carrer d’Alps, quan fa un giravolt, nosaltres seguirem tot recta pel carrer de la font, fins passar per front d’un camí de terra a l’esquerra amb un banc, el seguirem i al poc temps esta aquesta antigua font.

Era abans d’un cabal d’aigua molt important, la deu d’aigua es recollida dins de la gran cisterna.

En l’actualitat, el cabal es mes minso, el lloc es molt fresc i encantador, a pesar que esta molt a prop de la zona urbanitzada.

Antigament, era molta la gent que venia a recollir aigua i a passar una estona en aquesta font.

Text : Ramon Solé

Fotografies Tito Garcia

L’Antic Estanyol de Santa Fe del Montseny, a prop de Campins

Publicat el 08/11/2014 per Rasola

Respon

Des de el Restaurant de Santa Fe, baixa un camí fins aquest antic estany, conegut pel nom de l’estanyol o embassament petit.

És va construir el seu mur de 19 metres d’alçada per la contenció de l’aigua, entre els anys 1920 i 1935

tenia una capacitat aproximada per 900.000 m3 d’aigua i la seva missió principal era per generar energia elèctrica disposant de dos salts en el seu tram inicial.

Al marge esquerre hi ha l’edifici conegut com la Fabriqueta, que era l’antiga central elèctrica que derivava l’electricitat a l’hostal de Santa Fe.

La vegetació es diversa i pròpia del Montseny, com a bogues, verns, lliris grocs… per les rodalies trobarem, el faig, l’ avet, entre altres.

Dins de l’aigua podem encara veure peixos com el barb, la bagra i alguna truita. Així també com la granota roja i el gripau.

L’aigua actualment, per causa que el mur de contenció esta molt malmès, per tant,

Comporta – Desguas

reté menys aigua , per ho la dona al nou i mes gran pantà que esta a poca distancia i que podem també visitar fent un petit recorregut entre el bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema – de lo Ter i lo Freser

Publicat el 06/11/2014 per Rasola

Respon

Lo Ter i lo Freser una aspra serra
tingueren per braçol,
bessons que veié nàixer de la terra
la llum del mateix sol.

Si vinguessis amb mi, com jugaríem,
Digué lo riu Freser a son germà,
amb les perles i flors que trobaríem
tot rossolant del Pirineus al pla.

-Si anem plegats, non trobarem pas gaire
respon l’altre dels rius
anem cada un per ell, com nois rodaires
que van a cercar nius.

Y afegeix, refiat de sa llestesa,
lo Freser: -Qui a Ripoll arriba abans
prendre a l’altre lo nom i la riquesa;
axó també s’estila entra’ls humans.

Cada un per son vessant, los dos parteixen,
saltant com dos cabrits
que al sortir de la pleta s’esbargeixen
pels ginestars florits.

Llarguíssima pel Ter es la baixada,
però per davallar un riu es llest;
troba en cada baixant una marrada,
mes si plau lo camí, s’acaba prest.

Per la Balma passant de les donzelles,
no escolta’l càntic dolç
amb que responen les alojes belles
als torts i rossinyols.

Les fades eren d’eixa vall mestresses,
tan sols d’elles i d’ells escolta el cant;
encara no hi cantaven abadesses
en lo vell monestir de Sant Joan.

No hi havia a Seguries temple encara,
ni a Camprodon castells,
res hi vivia de lo que hi viu ara
sinó les flors i aucells.

Mes lo Ter davallava, davallava,
no estava pas per toies ni cançons,
tot cant en son murmuri s’ofegava,
tota flor se marca a sos petons.

A l’altra banda de la serra brolla,
com peresós corçel
que entre les herbes sa carrera amolla,
l’agosarat Freser.

Dels cims de Finestrelles
s’atura a recollir lo fred suor,

les cristallines fonts y rius lletosos,
argent que la sal d’estiu barreja amb or.

En una sola garba los enfeixa
trenant son curs amb ells,
per més enllà a cascades la madeixa
desfer de sos cabells.

Anguileja, s’estimba, corre y salta
jugant amb lo palet rodoladís;
rellisca com lo plor per una galta
marxen avall, com per un cingle llis.

Se cansa i en l’ombrívola verneda
s’atura a reposar,
ò llarga estona enamorat se queda
les flors a festejar.

Amb les pastores de la Vall de Ribes
s’atura a fer-los de polit mirall;
de braçol a les fades que cautives
té en les presons de marbre i de cristall.

I sempre baixa amb gran murmuri y fressa,
mes troba ja a Ripoll
lo Ter que hi davallà gastant més pressa,
més pressa i menys soroll.

Prenent son nom, feu-li present de sa ona
que rodola amb les seves cap a Vic,
de Vic cap a les selves de Girona,
al pla de Roses tan placen com ric.

Quan hagué vist d’Osona les boscúries,
les flors de Sant Daniel,
la mar que en perles torna avui,
les llàgrimes del cel,

digué: Si jo hagués vist eixes vorades
quan ahir davallava d’Ull de Ter,
s’hi haurien adormides mes onades,
i eix riu s’hauria anomenat Freser.

Jacint Verdaguer
“Obres completes de Jacint Verdaguer”
Biblioteca Selecta, Barcelona, 1948

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font Baixa de l’Espluga de Francolí

Publicat el 05/11/2014 per Rasola

Respon

L’ Espluga de Francolí, es des de sempre ric amb aigua, per les seves abundant fonts i com per el naixement del riu Francolí que apareix a l’exterior pràcticament en el mateix poble, concretament en el punt que esta la Font Major que omple tot un gran safareig

i que a vegades queda aquest lloc aneguet per l’abundància de l’aigua del riu.

En un altre extrem del poble, tenim una antiga font monumental, la coneguda com La Font Baixa.

Va ser construïda l’any 1852, per atendre les necessitats dels habitants d’aquell sector de poble que anaven les dones a buscar l’aigua fresca i bona amb càntirs i cubells per les necessitats del dia a dia del consum de casa.

El conjunt monumental d’aquesta font, esta format per una estructura de paret lleugerament corbada amb unes columnes en cada lateral, donant una aparença de solidesa a l’obra.

Cal destacar les 17 aixetes o canelles, i que segons es diu , popularment correspondrien a cada una de les lletres del nom de la Vila, Espluga de Francolí.

Les canelles originals, en el seu moment, les van robar i l’Ajuntament va posar les actuals que son una replica de les antigues.

Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com Les Fonts de l’Espluga de Francolí, perdurin per molts segles mes.

Text i recopilació de Fotos Antigues : Ramon Solé

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris…

Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Les Fonts Naturals d’Olot… Ara fa 100 anys

L’Historia de la Font de Sant Just de Barcelona, una font de ciutat

El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font dels Comtes de Santa Coloma de Queralt

La Curiositat : La Bassa de Can Viader de Cardedeu

Una nova zona humida a la llera del riu Besos, a Montcada

El Molí del Salt de Vidrà

Avui destaquem : La Font de Cal Gelat de Santa Susanna

L’Antic Estanyol de Santa Fe del Montseny, a prop de Campins

Poema – de lo Ter i lo Freser

El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font Baixa de l’Espluga de Francolí

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir: