Dites Catalanes, sobre l’aigua

Aqui tenim un recull de Dites Catalanes sobre l’aigua, segons l’època de l’any : 

Abril que surt plovent, el maig crida rient
Aigua al migdia, aigua per a tot el dia
Aigua corrent no mata la gent, aigua estancada, la matarà
Aigua de gener tot l’any va bé.
Aigua de gener, omple botes i graner

Bellpuig . La Font de Sant Antoni

Bellpuig . La Font de Sant Antoni

Aigua al febrer, bona pel sementer
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Aigua de juliol, omple el cossiol
Aigua de maig, de raig a raig; d’abril, de fil a fil
Aigua de maig, pa per a tot l’any
Aigua de març, herba als sembrats
Aigua estancada no mou molí
Aiguaders i taverners de l’aigua fan diners
Aigües de juny, mals solen dur
A l’abril, aigües mil
A l’abril cada gota val per mil
A la vora de cap riu no t’hi facis mai el niu
A l’agost bull el mar i el most
Al principi tots els canterets fan l’aigua fresca
Cada gota que plou té on caure
Cada u tira l’aigua al seu molí, i deixa sec el del veí
Carrer banyat calaix eixut
De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé
De l’aigua de l’octubre i del sol del maig, en neix el sembrat
De les gotes s’ajusten els rius
Desembre mullat, gener ben gelat
Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi
El moliner porta l’aigua al seu molí
Els camps, per Sant Miquel, esperen l’aigua del cel
El setembre s’endu els ponts o asseca les fonts
El vi fa sang i l’aigua fang
L’aigua bruta no pot ser rentada
L’aigua d’agost, fa espès el bosc L’aigua de juliol omple el cossiol
L’aigua de juliol no té consol
L’aigua del matí que no et faigue perdre el camí
L’aigua és bona quan hi ha eixut, si n’hi ha massa, tururut
L’aigua fa fang, el vi fa sang
L’aigua fa la vista clara
L’aigua per on passa banya
L’aigua troba sempre una sortida

Breda, L' Antiga Bassa del Molí

Breda, L’ Antiga Bassa del Molí

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el    most
Març ventós, abril plujós.
Neu de febrer, aigua en un paner
No et fiïs d’aigua que no corri, ni de gat que no mioli
Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
Quan a l’octubre plou, el rovelló és mou
Quan canta molt el gall, aigua s’apropa
Quan l’agost plora, la verdura és bona
Quan no plou per l’agost, pateix el camp i pateix el bosc
Quan plou per un, plou per tothom
Si a l’octubre plou, el rovelló mou
Si no plou a l’agost, no gastis diners en most
Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
Si per Sant Joan baixa l’aigua roja, hi baixarà tot l’estiu
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
Si plou per sant Albí, anirà més cara l’aigua que el vi
Xàfec d’estiu tota l’aigua cap el riu

————————————————————————————————————-

Segons el costumari Català i Postals Antigues

Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Tartana de Molins de Rei

La font de la Tartana esta en la corba de la pista forestal, abans d’arribar a la masia de Can Bofill.

Ft Tartana 1

L’aigua, procedeix d’una petita mina a l’altra costat del camí, i per una canonada de goma, va a parar a aquesta masia. Per tant la font esta sempre seca i no per manca d’aigua.

Mina

Mina

Dintre de l’arcada on esta la font principal,  veurem a sobre de la porta de ferro, un mosaic amb la imatge de Sant Jordi.

Font Tartana 2

Per arribar-hi, podrem sortir des de Molins de Rei, passant per l’antic Castellciuró, seguirem per la pista que va a l’ermita de Santa Creu de Olorda i va remuntant fins arribar al trencall de camins, a la dreta un cartell ens indica que porta a Can Bofill, on ens portarà directament a la Font de la Tartana, també coneguda com la Font de Can Bofill o la Font de l’oratori de Sant Jordi.

Ft. Tartana una sortida

???????????????????????????????

No fa poc mes d’un any, es va fer la remodelació i es va pintar de color blau clar l’interior d’aquesta Font.

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

 

 

 

Fem safareig…al rentador de Biure de Gaia

 

La Font - 1Alguns dels safareig d’arreu de Catalunya, estan alimentats per l’aigua canalitzada d’un riu o riera important i propers al poble, en el cas de Biure de Gaia, es l’aigua de La Font que subministra al propi safareig.

La Font2

Efectivament, es tan abundant que varen fer al seu costat el safareig públic d’aquest petit poble.

Ft Biure

La Font - 1 - copia

El lloc es molt bonic i tranquil, destacaria els centenaris plàtans que fan hombre tant a la font com al propi safareig.

La Font 1990

Text i Fotografies

Ramon Solé

La Curiositat : En una font de xarxa de Rubí

Fa uns anys em va cridar l’atenció una font de la xarxa pública que estava adossada a una caseta metàl·lica.

DSCN0462

I com es veu, no era provisional, per que es fessin unes obres …, de fet, varem comprovar que estava instal·lada així des de feia un llarg temps.

DSCN0462B

Text i Fotografies

Ramon Solé

Els Secrets de Collserola : La Font de Santa Margarida de Sant Feliu de Llobregat

Per anar-hi, cal que pugem per la riera de la Salut, passarem per l’Àrea de Lleure i l’Ermita de la Salut, seguirem pujant fins arribar a la gran masia de La Torra del Bisbe, allí, a poca distancia i a ma dreta a peu mateix del camí hi ha la Font de Santa Margarida, situada dintre d’una gran arcada d’obra.

Ft Santa Margarida

En general des de fa anys, està seca. És conserva en relativament bon estat, sols que falta el mes important, l’aigua !!!

Ft Santa Margarita A

Ft Santa Margarita- Cisterna

El que molta gent que passa per aquí, no sap que les parets d’un edifici casi enrunat i mig tapat per la vegetació que l’envolta, que hi ha front mateix de la Font de Santa Margarida, corresponen a la Torre, l’Església i la Masia, consta documentada sobre l’any 1147, amb devoció a Santa Margarida de Valldonzella.

Antiga Masia santa margarida

On és feia vida monàstica femenina, aquest petit Monestir va funcionar  fins l’any 1237, que va passar a mans particulars i és va dedicar a l’agricultura i pasturatge, va ser coneguda com a Torre de Santa Margarida.

???????????????????????????????

Collserola guarda molts de secrets …!!!

Recopilació del Text extret de l’Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat i Fotografies

Ramon Solé

Aigua i mes Aigua…, és en La Fou de Bor

Bor, és un nucli o agregat de la població del municipi de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya.

Situat a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera, a una altitud de 1.100 m, entre els torrents de la Bavosa i de la Fou de Bor, prop de Beders, al marge esquerre del riu Segre.

La Fou 1

La Fou 9

L’església dedicada a Sant Marcel, és romànica del segle XI, ja trobem documents de l’any 839 esmentada com  a parròquia, amb el nom de Borre. Al seu costat hi ha la Font del poble.

La Font

Al sud de Bor,  surt un camí que podem fer-ho caminant, que ens porta fins la font de la Fou de Bor,

La Fou 7

La Fou 5

De fet és una abundant deu d’aigua ben freda, que surt per uns forats que hi han al mig d’unes gran formacions rocoses i l’aigua al baixar és dispersa en diversos torrentets que van a parar a un principal conegut com a Torrent de La Fou.

La Fou 3

La Fou 11

A l’estiu es un lloc molt visitat, per la gent que estiueja per aquella zona, donat que és un lloc molt ombrívol i fresc, i com és un tram curt, és apte per a tothom.

La Fou 2

La Fou 8

Comentar-vos, que prop seu,  hi ha la coneguda cova (o tuta) de la fou de Bor, amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 km, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica. Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret. Cal tenir en compta que hi ha llocs en el seu recorregut molt estrets i altres amb abundant aigua, per qual cosa si no seu experts, millor anar amb un guia coneixedor d’aquestes coves.

La Fou 4

La Fou 10

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

El Parc Urbá de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, és un oasis d’aigua i vegetació a ciutat

 

Vista 7El Parc Urbá de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. Te una superfície total de 34.190 m2. molt a prop del límit amb l’Hospitalet, havia estat, fins els anys 50, una zona de terres dedicades principalment a conreus de secà.

Vista 5

És pot accedir pels carrers,  Laureà Miró, Molí, Cedres i Eucaliptus.

Vista 4
És un parc històric.  Presenta per tant un doble atractiu.  D’una banda, la importància de poder gaudir d’una sèrie d’elements antics com estanys, llac amb ànecs i oques i de l’altra, d’una rica vegetació consolidada des de fa molts anys.

Vista 3

Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una important presència d’alzines i pins blancs, no falten palmeres i xiprers.  Així com una gran varietat d’arbusts, parterres d’heura i gespa.

Vista 2

Aquest Parc disposa de Fonts d’aigua potable, llacs, zones de jocs infantils, zones de jocs per la gent gran, pistes polivalents, tennis de taula, bar, WC i bancs.

Vista 1

És un espai important, que en aquests cas l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat a destinat a la ciutadania per el  lleure sen se sortir de la població.

Vista 6

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

 

 

Lletra de la sardana : La Font del Gat

Ballant una Sardana

???????????

  • Introducció parlada:

Al cor de Montjuïc
on el jovent alegrement hi riu…
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.

Ft. del Gat- Antiga -  Barcelona 3

  • Sardana:

Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…

De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,

i baixen tots dos contents bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.

A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.

La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d’or
i a ulls clucs.

Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar.

Ft. del Gat-Antiga -Barcelona 1

Recopilació de la Lletra de la Sardana i Fotografies

Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Raig de Rocaprevera de Torelló

Vista de Fonts Rocapravera

El Santuari de Rocaprevera, esta a un petit turonet a prop del centre de Torelló.

Lloc no sols de peregrinatge per la Festa del Santuari,  si no,  tot l’any és lloc de passejada de la gent de Torelló i de tota la Plana.

Font de l'Any 1960

Font del Raig – Any 1969

Està, a peu del camí asfaltat principal que puja al santuari a ma dreta mateix.  La font del Raig, és troba dins d’una obra en forma de capella,

Ft del Raig 1

Ft del Raig Cartell

Ft del Raig 2

On distingirem, l’ imatge de la verge i la font on en el tub, te la particularitat, que l’aigua pot sortir per sobre de l’aixeta, per beure millor d’aquesta excel·lent aigua.

???????????

Ft del Raig 5

???????????

Moltes celebracions any enrere any s’han fet per la Festa de Rocaprevera, a la mateixa font, com en la fotografia del any 1955.

Font del Raig - L'any 1955

Font del Raig – L’any 1955

També, hi ha la Font dels Ocells, molt a prop una font de l’altra.

Font dels Ocells

Font dels Ocells

I a l’altra costat del santuari trobarem, un petit sortidor amb uns bancs i una font de aigua de xarxa.

Sortidor

Sortidor

Ft de Xarxa

Us convidem anar a Torelló i si podeu coincidir amb la Festa de la Verge de Rocaprevera, el tercer diumenge de setembre,  molt millor.

Mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Rocaprevera

Font del Raig - L'any 1960

Font del Raig – L’any 1960

Aquest article esta dedicat a l’amiga i seguidora del Bloc i les Rutes,  Araceli Peix de Torelló.

Text i Fotografies

Ramon Solé

El Pou del Glaç de Canyamars, el mes ben conservat de la Comarca

Per arribar-hi, cal anar a Canyamars, agafarem el carrer del camí del Pou, passarem per la fabrica i l’antic Molí, del que fa uns dies us vaig comentar en aquest mateix bloc.

Seguirem per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens porta fins a peu del Pou.

Aquest Pou de Glaç de Canyamars esta molt ben conservat en tota la seva estructura. Forma part del conjunt dels 4 que existien dins del terme de Dosrius.

Està datat sobre els anys 1770 i va funcionar fins a principis del segle XX.

Principalment, és subministrava durant els mesos d’hivern,  amb l’aigua de la riera que anava a una bassa, que és gelava per les baixes temperatures i que estava a un nivell superior al Pou, els pagesos tallaven el gel en blocs i la portaven al Pou, fent capes separades amb elements vegetals,  fins omplir-ho.

Antic camí d'acces

Antic camí d’acces

Acces al pou

Acces al pou

Durant les nits de l’estiu, és transportava el gel a diferents destins a centenars de quilometres, un dels llocs mes llunyans va ser a Cadis, i s’embarcava  el gel al port de Mataró.

Porta d'acces inferior

Porta d’acces inferior

??????????

Us recomano visitar en un mateix dia, les restes del Molí i El Pou de Canyamars.

????????????????????

Text i fotografies

Ramon Solé