Poques fonts naturals queden a Catalunya on el broc disposa d’un rajolí, per poder beure millor sense inclinar-se.
L’aixeta o broc de la Font, te una sortida en la seva part superior, on surt l’aigua a pressió, en forma de rajolí, i podem “xuclar” l’aigua fresca tal com raja de la font.
A veure si en trobeu una font així i m’ho comenteu o envieu la corresponent fotografia, amb el seu nom i lloc on està.
Text i Fotografia
Ramon Solé
![0102710g[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/05/0102710g1.jpg)
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El riu hi era humit,
pro el sol hi era alegre
Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
Autor : Juan Maragall
Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé
En moltes ocasions al visitar una font , hi ha un aspecte molt negatiu, la seva degradació, i no per efectes naturals, com podrien ser, la sequera, un incendi forestal, o be causada per un accés de pluja, que han afectat directament a la font i/o el seu entorn.
El cas que ens crida la nostra atenció moltes vegades, és precisament produïda per la persona humana, aquella persona que embruta el terra amb deixalles d’haver anat a fer un dia d’esbarjo a la font, o aquella persona que porta amb el seu propi vehicle runes d’obra i les llença a prop de la font o camí d’accés,
o aquella altra persona que avoca gran quantitat de deixalles, a la bassa de la font, al torrent, riera o riu.
I a vegades inclòs, bidons o altres utensilis contaminants que poden alterar l’aigua i perillar la vida dels essers del paratge
i no cal oblidar de les persones que fan “Grafits” a les parets d’una Font o Mina, per molt artistes que es sentin…
Es incompressible, anar a una Font – Mina, i trobar “de tot i mes”… a dins de la pròpia mina, qual cosa ens fa pensar de no voler beure de cap de les maneres i ens fa reflexionar com hi pot haver gent tant poc cívica que faci coses com aquestes.
En molts dels casos, hem comprovat que el broc o tub de la font ha sigut arrancat o torçat, en definitiva, l’han fet malbé expressament, semblaria que qui ho ha fet, no vulgues que la resta de visitants pugui beure aigua.
Ens agradaria fer una crida no tant sols de no fer actes incívics, si no, anar mes lluny, en col·laborar en la conservació i arranjament de Fonts Natural a Catalunya.
Recuperació de la Font de Canyelles a Barcelona – L’Any 1998
Font de Canyelles una vegada recuperada – l’Any 1996
Text i Fotografies
Ramon Solé
Es un petit espai d’aigua que és diu la Bassa dels Ànecs, situada prop del riu Mogent i que fa límit entre els municipis de La Roca i Granollers.
Castell de la Roca des de la Bassa
La Diputació de Barcelona, no fa masses anys, va adequar aquesta bassa, amb escales de fusta i baranes, per l’accés del visitant i netejant de malesa i brutícia les rodalies de la bassa, de fet, les aus que hi han, son ànecs principalment domèstics, que la gent ha anat deixat en aquest lloc, entre altres aus d’estada esporàdica.
Es un lloc molt ombrívol, donat que disposa en tot el seu perímetre d’un abundant arbrat.
L’aigua de la pluja, a traves d’unes conduccions va a parar a la Bassa.
Si no el coneixeu, us recomano la seva visita, tant sols aneu en compta de no passar massa pròxims a les llera de la Bassa, per evitar que us enfangueu.
Text i Fotografies
Ramon Solé
A Tiana, l’any 2006 es va arranjar un camí i a la vegada, la Font de l’Alba.
Aquesta font, esta a un quilòmetre de la sortida de Tiana per la carretera que puja a La Conreria, on hi ha una entrada de vehicles a la dreta que va principalment, a un esportiu, restaurant i al observatori astrològic, entre altres xalets que hi han allí.
Cal deixar aparcat el cotxe en aquesta zona, i entrar per un camí de terra tancat per una cadena, que puja directament a la Font de l’Alba.
En un cartell veiem que els treballadors de l’Empresa Novartis, van portar a terme l’arranjament d’un camí que puja a la carena i la font.
Disposa de taules i bancs de fusta i una font d’aigua de xarxa.
Fora de l’època d’incendis forestals, és pot utilitzar els fogons o barbacoes.
Es un lloc tranquil i de fàcil accés des de les diferents poblacions del Maresme i del Barcelonès, per passar el dia.
Text i Fotografies
Ramon Solé
En Santa Maria de Palautordera, hi han molts Parc Municipals, com el dedicat a l’Arborètum, el Parc de La Serra, el Parc dels Quatre Hereus, el Parc de Font Martina, entre altes.
El Safareig esta ubicat en el Parc del Reguissol, on fa un fondal de vegetació i aigua, va ser construït pel sindicat de paletes del Municipi a l’any 1936.
Trobem el rentador , per cert, molt ven conservat, esta protegit per un porxo o embalat , l’aigua entra per una canonada, per la zona central de safareig on es reparteix en els dos cossos rectangulars.
A prop hi ha una font, avui d’aigua de xarxa.
Mes avall, està la basseta sortidor, amb el bancs al seu costat
I si traspassem el pont de la riera anirem a parar a l’Auditori, amb una gran explanada.
Tot seguit, per un camí ens portarà fins un reco del Parc, on hi ha nombroses taules i bancs per fer Pic – Nic. Al seu costar hi ha el Parc de l’Arborètum.
Lloc molt fresc per passar un jornada a l’estiu, gràcies al estar en una fundalada i a la abundo d’arbres que hi han.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Varem anar fa temps a visitar Queralbs, ens varem aproximar a l’agregat de El Serrat que es troba a poca distancia, i a la mateixa entrada, hi ha la seva ben antiga font.
La Font – A principis del segle XX
Ens va cridar molt l’atenció la manega d’extinció instal·lada al costat de la gran cisterna de La Font. Ens varem preguntar, en cas de sinistre, hi hauria prou pressió d’aigua…? 
Be, millor que no passes res, millor que quedi com a curiositat, com a una Font dels Bombers !!!
Text i Fotografia de color
Ramon Solé
El Parc i els Jardins de Can Jalpí estan situats just abans d’arribar a Arenys de Munt .
Per l’Autopista C-32, es la sortida 109, direcció Girona, o la sortida 111, direcció Barcelona, i cal enllaçar amb la carretera que va a Arenys de Mar direcció a Arenys de Munt, poc abans d’arribar a aquest poble, a ma esquerra observarem el Castell de Can Jalpí, on en les seves rodalies esta la zona de lleure, i a peu seu, el gran Llac.
La Zona de Lleure, disposa d’un ampli aparcament, hi han jocs per infants, zona de Pic Nic amb taules i bancs, Servei de Bar i WC.
També hi ha un Parc d’Aventura , amb tirolines de diferents nivells de dificultat sobre la pineda i també hi ha, els rucs, per fer una petita passejada pels nens.
A la zona més alta dels jardins hi trobem el Castell Jalpí, una gran fortalesa originària del segle XIX, envoltat d’un Llac artificial. Actualment el castell és un restaurant on s’hi celebren casaments i d’altres esdeveniments.
Cal fer l’entrada per una gran portalada en forma de Castell, amb una vinguda de plàtans fins entrar al bosc i el jardí de les rodalies del propi Castell.
Abans hi havia la Font de Sant Llorens, actualment esta seca
Font de Sant Llorens
Es molt bonic, gaudir d’un passeig pel costat del gran Llac al peu del mateix Castell, podrem gaudir d’aigua, sentir el cant dels ocells que hi ha per les rodalies i les plantes amb flors per arreu del caminet. En cada racó d’aquest Llac, podreu admirar una bellesa diferent a altres.
Recordeu que és un Jardí particular, que mereix que el respectem i així, ho passareu molt be en família.
Ara que l’estiu esta aquí, és un bon lloc per passar-hi el dia.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Des de l’Associació Rubí d’Arrel ens passen aquesta activitat nocturna, per si algú de vosaltres esta interessat/da : 
Dissabte 19 de juliol, al vespre-nit, farem la 3a edició de l’Arran de Font, a la Font deSant Muç. Una vetllada musical i literària a l’entorn d’aquesta font, per tal de reivindicar, d’una forma diferent, la necessitat de recuperar i dinamitzar socialment espais com el de la Font de Sant Muç i tot aquest conjunt patrimonial que l’envolta (ermita, mas, plaça, arbreda centenària, etc.). Sortirem a peu a les 20.30h de la plaça de l’Església, i pujarem fins a Sant Muç pel camí antic de Can Serra a Can Ramoneda i de Can Ramoneda a Sant Muç. A l’entorn de la font soparíem (cal portar menjar, si voleu beguda fresca tindrem un servei de bar), faríem la part literària, amb la lectura i teatralització d’uns texts que tenen l’aigua com a fil conductor, i acabaríem la vetllada amb un bon concert de música. Passada la mitja nit, tornaríem al poble caminant. Cal portar lot o frontal. Si es vol, també es pot pujar directament a Sant Muç en cotxe, el sopar començaria pels volts d’un quart de deu. A veure si us animeu a pujar a Sant Muç, realment és una vetllada a l’aire lliure molt agradable i que ens permet oferir una activitat de qualitat per a una nit d’estiu a Rubí, amb molt bona acceptació de la gent (us deixo el link de la crònica de Rubitv de l’any passat:
Informació treta de rubidarrel, i enviat per Marga.
Recopilació : Ramon Solé
Berga – Colonia Rosal any 1920
Berga es un municipi que te pla i muntanya. Per tant, des de sempre que tenim constancia, ha tingut moltes fonts areu.
Algunes d’elles avui en dia en cara les podem trobar com eran fa …Ara 100 anys…
Font del Lledó
Font de LLedó – 1920
Estava situat en la part mes alta de la propia Vila de Berga. Actualment esta dintre d’un parc.
Font LLedó – Any 1954
Tenia tres brocs d’aigua, de gran cabal cadascun.
Font del LLedó – L’any 1954
Sempre ha sigut punt de trobada de la mainada per jugar, dels enamorats i lloc ideal de descans per les persones grans de Berga.
Cal Lluis – Oratori
Berga te la gran Festa : La Patum
Festa de La Patum – Any 1967
Font de Mossén Guíu
Font de Mossen Guiu – L’any 1922
Aquesta popular font, esta al costat de la pista , ara carretera que puja al Santuari de Queralt.
Font Mossen Guiu – l’any 1964
Situada a uns tres quilometres de la Vila de Berga. Era i es actualment, un bon passeig per anar un matí i agafar la seva aigua, que mai ha sigut massa abundant.
Font de Mossen Guiu – L’any 1920
Aquesta font , com d’altres del municipi, van ser ven urbanitzades a principis del segle passat. Bancs i taules de pedra, arbrat, algunes , inclos amb berenadors, van fer l’alegria i el ben estar de la gent del Berguedá, llocs de trobada per fer dinars, jugar i agafar les seves aigües.
Font dels Segadors
Font dels Segadors
Situada prop de l’anterior, a peu de carretera, en una zona recreativa.Des de sempre, La seva deu ha tingut un cabal molt important d’aigua.
Font dels Segadors – l’any 1921
Font Negre
Font Negre – L’any 1925
Font Negre – L’any 1937
Continuem per la carretera i al creuar el torrent de l’Alou o Riu Metge, hi ha el Berenador de La Font Negre, allí esta la seva font.
Font Negre – L’any 1925
També, la seva deu, que surt d’un gran brollador, sempre ha tingut un cabal molt important d’aigua.
La Font del Santuari de Queralt
Font del Santuari de Queralt – L’any 1910
A dalt del Santuari, i adossada a la paret de la muntanya, i a dintre d’una cavitat en forma de caseta, esta aquesta font, amb una pica de pedra.
Es pot visitar, el Santuari, les restes del Castell, les ermites de Sant Julià i Sant Jaume…
Santuari de Corbera – Anys 20
Festa de La Patum – any 1925
Font del Tagastet
Font del Tagastet – L’Any 1920
Esta al peu del Riu Metge, prop del Molí del Nin. Es pot arribar per la carrtera a Sant Quirze de Besora, entre altres camins de muntanya.
Font Tagastet – L’any 1920
Font Tagastet – L’any 1915
Altres Fonts del Municipi, menys conegudes…
Font dels Terrissers
Font de Cal Gras
Font Cal Gras – L’any 1910
Font situada prop de la Masia, l’aigua era molt abundant, donava a una bassa. Tenia bancs i taules de pedra i fugons per cuinar. Un indret molt acollidor.
Font del Carot
Les Fonts de Lourdes La Nou
La Cova de la Verge i Les Fonts – L’any 1917
La Cova – L’any 1970
Fora del Terme de Berga, está el Santuari de Lourdes la Nou. Prop d’aquest un camí baixa fins a un petit torrent, on está la cova de Ntra. Senyora de Lourdes, dintre d’aquesta cova te una font d’aigua de gran cabal.
Les Fonts de la Cova – L’any 1970
Al seu costat te dos fonts mes
Font del Petsi
Font de Petsi – L’any 1915
A poca distancia esta aquest Salt d’aigua i la font.
Finalitzem en aquesta font el recorregunt virtual, on em pugut retrocidir en el temps…i veure unes Fonts del Municipi de Berga, tal com eren fa … 100 anys enrere.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Postals antigues
