Arxiu de la categoria: llegendes

La Llegenda de les bruixes de la balma de la Quintana i els temporals

Publicat el per
Respon

Us passo una altra llegenda de El Lluçanès i que diu així :

Les reunions que celebraven les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de “samaniat”.

Un d’aquests indrets era la balma de les bruixes de la Quintana d’Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a ser ple.

Quan hi havia un temporal sortien de la balma i anaven fins a la Gavarresa, un lloc d’aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per als seus conjurs.DSCN5362_01Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l’aigua i pujaven damunt de les bromes. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segur. La pedregada que queia destrossava totes les collites.

La pagesia de la banda de llevant afirmava :

“ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d’aquesta manera, puguem aturar la pedregada”. CAM00951_01Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes, les bruixes quedaven molt atabalades.

Aquesta creença va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que hi creuen…!

 

Recull de la llegenda popular i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : La naveta dels Tudons i el Pou de ses angoixes de Menorca

Publicat el per
Respon
  • Avui us passo una llegenda molt popular a Menorca :

“ Dos joves que vivien molt prop de Ciutadella pretenien l’amor d’una pubilla que, amb la seva indecisió, no feia més que complicar les coses a aquells enamorats.

Com que no es tractava de resoldre a les males aquella qüestió amorosa, els dos pretendents decidiren que la seva habilitat resoldria el problema, i de mutu acord, es varen imposar realitzar dues obres importants. Un hauria de construir, amb pedres ben tallades, una naveta, i l’altre, només amb la força dels seus braços, hauria de foradar un pou. Qui primer acabés la feina completar l’edifici de la naveta o trobar aigua en el fons resultaria guanyador del repte i s’enduria com a premi la noia, que, mentrestant, cada nit, repartiria a parts iguals atencions i amorosies entres els dos pretendents. Pou Mas Casas Blanques- L'Arboçar de Dalt_01

Dit i fet, els dos joves començaren les seves obres. Un, abraonat, va començar a foradar les dures penyes del terra. L’altre arrencava pedres d’una pedrera propera, se les carregava a les espatlles, les posava ben col·locades tot formant l’estructura d’aquella estranya naveta.

La feina progressava cada dia. El jove del pou havia desaparegut ja davall la superfície del terra i seguí perforant la roca vivia, amb la il·lusió del premi que l’esperava. El seu rival, carregat amb els enormes blocs de pedra, guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company. Així un dia i un altre, sense aturar-se mai i sempre amb ganes renovades.

En el darrer viatge, carregat amb la pedra que acabava la naveta, va guaitar per donar-li la notícia al seu adversari. Des del fons li va arribar la veu alterada de l’altre jove:

No importa que l’acabis. He guanyat jo: acabo de trobar aigua!

Cegat per la gelosia, pres d’una gran ràbia incontenible, va aixecar la darrera pedra per amunt i la va tirar amb força a l’interior del pou. Una renou infernal, va sortir de les entranyes de la terra, on va romandre el jove que havia fet el pou.

De l’altre jove, mai més ningú no en va saber res.

Aquesta es l’explicació de per què a la naveta des Tudons hi falta una pedra.DSCN1179_01

Diuen que es troba en el fons del pou de Ses Angoixes, prop d’allà, però ningú no ha estat capaç de treure-la…”

 

Recull de la Llegenda  i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de les Dones d’Aigua del Lluçanès i la nit de Sant Joan

Publicat el per
Respon

DSCN4934_01Us passo una Llegenda popular i transmesa d’avis a nets per les contrades del Lluçanès… i que fa referencia a l’existència de les Dones d’Aigua i sobre tot en la Nit de Sant Joan, que es una nit de Foc, per ho, en aquest cas l’Aigua també és la protagonista :

“Les dones d’aigua feien la bugada un cop l’any en un riu o estany , la nit de Sant Joan al punt de les dotze, i s’allargava fins que sortia el sol. Si aquesta nit una persona aconseguia agafar tan sols una peça de roba que les dones d’aigua rentaven durant aquesta nit, era suficient perquè la família a la qual pertanyia la persona que aconseguia la peça mai més no li calgués estalviar els diners, sempre tenien els que necessitaven en cada moment.

També gaudien de sort la resta de la seva vida i estaven protegits de tota malaltia, desgràcia i mal donat.DSCN4933_01Per això la gent del Lluçanès la nit de Sant Joan, després de fer el foc per tal d’espantar les bruixes i el mals presagis, la resta de la nit anaven resseguint els rius i rieres per si podien aconseguir agafar alguna peça de roba de les que rentaven les Dones d’Aigua…”

 

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

 

La Llegenda del Sant Crist de Balaguer

Publicat el per
1

Sembla ser que tots els documents referents a l’arribada del Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós.

fgjhtyr_01Ja l’any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s’ha transmès de pares a fills a Balaguer :

“La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s’adormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.

Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d’aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.

Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.

Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l’armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l’acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.

Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.

Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d’aigua va atansar la imatge als seus braços. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada”.

ncv_01Podeu conèixer mes detalls del Crist, en el Bloc del mn. Josep Maria, amb els Goigs al Sant Crist de Balaguer  :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/04/goigs-al-sant-crist-de-balaguer-de-mn.html

Recopilació de La Llegenda : Ramon Solé

La Llegenda : El naixement del riu Ter

Publicat el per
1

Segons la llegenda, un estiu molt sec, un vell va trucar a la porta d’una cabana de pastor per demanar-los aigua.st+joan+abadesses+riu+terEl pastor, en comptes de guardar-se-la per a ell, tot i que bona falta li feia, li’n va donar de bon grat, tot i que li havia calgut anar-la a buscar molt lluny.

En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li va donar una botella d’aigua inexhaurible.50447896Un dia, el pastor va perdre la botella enmig d’una tartera i, com que no ha deixat mai de rajar, vet aquí l’origen de les fonts on el Ter neix.

Joan Amades, 193646375826Recopilació de La Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de L’home de la tramada a Lleida

Publicat el per
Respon
La llegenda de l’home de la tramada (o raier) ens diu que un dia baixava pel Segre amb un rai tot carregat de taulons i bigues. El riu anava amb més cabal del normal, tot i això es va llençar a l’aventura i va decidir baixar cap a Lleida. El cabal va anar augmentat progressivament, i el raier havia de fer esforços sobrehumans per controlar l’embarcació, exposant-se a tot tipus de perills.ab_01El raier que era molt devot a la Mare de Déu , quan ja no li van quedar més forces per seguir lluitant, s’abandonà a ella i deixà la tramada a mercè de les enfurismades aigües. L’embarcació era com una joguina de les ones i només un miracle el podia salvar.a_01L’home, serè i confiat es va agenollar i amb tota la força dels seus pulmons va exclamar:

—Oh, Verge de Roser, salveu-me, si em convé! Poseu remei al meu abast. Si moro us encomano la meva muller i els meus fills, però si em feu sortir d’aquesta dura prova, jo us prometo de cor que cada dia passaré el rosari amb tots els de casa i seré el més ferm pregador de la vostra devoció predilecta.aa_01Tot just va acabar de dir aquestes paraules una onada terrible alçà la tramada i el raier. L’home ho perdé tot de vista. Quan va obrir els ulls es trobava damunt l’herba d’una mitjana, a la vora del Segre i a no gaire distància de Lleida.

Llavors, amb el cor ple d’agraïments es llevà, sense deturar-se enlloc, va pujar al convent  dels Pares Dominics i va oferir el seu vot a la Mare de Déu del Roser, allí venerada pels lleidatans.11730537_01Llegenda treta de la Web de l’Ajuntament de Lleida

Recull de la llegenda : Ramon Solé

La llegenda del Mariner de Sant Pau

Publicat el per
Respon

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir  les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.marinerany_01Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN5331_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del Triai.

Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Segúries… Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn.

I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure, la masia s’anomena : El mariner de Sant Pau.

Poble de Sant Pau de Seguries - anys 1950

Poble de Sant Pau de Seguries – anys 1950

Us passo la llegenda escrita per Mn. Jacint Verdaguer :

https://detroiaaitaca.wordpress.com/2013/10/20/ulisses-a-sant-pau-de-seguries-lo-mariner-de-sant-pau-de-mossen-cinto/

Llegenda popular del Poble de Sant Pau de Seguries

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda de “ La Fuente Reniega “

Publicat el per
Respon

Us passo una curta llegenda de Navarra, i que diu així :

L’acció transcorre en  el Alto del Perdón, a pocs quilometres de Pamplona, en el camino de Santiago . dgDiu la llegenda, que un pelegrí arriba al cim mig mort de set.

El diable, disfressat de caminant, s’ofereix a indicar-li una font amagada, posant per condició que renegui de Déu, de la Verge o de Sant Jaume. c xvv_01Però el pelegrí manté la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust.

És llavors quan s’apareix Sant Jaume vestit de pelegrí, recull al moribund i el duu a l’amagada “ Fuente Reniega” , donant-li aigua amb la seva petxina de pelegrí.cvxvAixí va ser que el pelegrí va reanudar el seu camí amb mes fe que mai…!

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de La font d’or i el rei anglès

Publicat el per
Respon

CAM00933_01A la cova de Sant Segimon féu penitència un rei anglès que havia assassinat sa mare, i que arribà a ésser Sant Segimon.
La gent de la rodalia acudia a ell en demanda d’ajut. Per treure de la misèria una pobra família lliurà un saquet de sorra a una minyona que acudí a la seva cova. Li encarregà que no mirés que contenia; vora la font la jove ho mirà i en veure que era sorra i la va llençà.
Quan fou a casa, uns granets que havien restat al saquet se li tornaren or.DSCN4935_01Pels voltants de la font encara es veuen lluents espurnetes daurades que se suposa que són restes de la sorra meravellosa, per axó, a partir de les hores, és va dir La Font d’Or.

Font d'Or

Font d’Or

Llegenda : Joan Amades
Editorial Farell

Recopilació de la llegenda i fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Mollet del Vallès

Publicat el per
Respon

Us passo una bonica llegenda de com era Mollet al segle X :

“Al segle X Mollet era un immens llac on hi vivien uns peixos molt curiosos anomenats molls. Aquells molls eren diferents perquè eren uns molls màgics, és a dir, que si una persona menjava un d’aquests molls, tenia una vida eterna, i al mateix temps també hi habitava un estil de moll que, si t’equivocaves i l’agafaves i te’l menjaves, tenies una mort immediata.Vista 9_01Quan el rei Jaume es va assabentar de l’existència d’aquests peixos, no va dubtar de viatjar fins a Mollet: En arribar a Mollet, va manar a tots els seus soldats que anessin al llac a pescar molls. A mitjanit, tots els seus soldats ja n’havien pescat un parell o tres, i el rei Jaume va celebrar un sopar per a ell i els seus soldats. El rei va esperar que tots els seus soldats haguessin tastat el seu moll per saber si els molls que havien agafat durant tot el dia eren verinosos o no. I, de cop i volta, tots els soldats van morir i el rei es va quedar tot sol, amb la seva estimada Isabel.DSCN3194_01El rei no sabia si tastar el seu moll o no. Va esperar que es fes de dia per tornar al llac i va pensar una idea per no equivocar-se de moll i morir. El rei Jaume va pensar a buidar el llac per agafar el peix indicat, i així ho va fer: va buidar tot el llac amb l’ajut de la seva estimada. Quan el llac va estar totalment sec, hi van aparèixer milers i milers de molls. El rei no sabia quin moll agafar i es va decantar per un que era a la muntanya de peixos més alta de totes. Aquell moll brillava molt. Tenia uns colors vermellosos com el foc.A la nit. per sopar, el rei es va menjar aquell moll, però immediatament va morir.Escut+de+Mollet+del+Vallès
La llegenda diu que aquest moll que es va menjar el rei Jaume és el mateix peix que està exposat a la bandera de Mollet, i que el nom de Mollet ve de moll, aquest curiós peix que habitava les aigües d’aquell immens llac.”

Si voleu veure l’Historia pas a pas de Mollet, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mollet_del_Vall%C3%A8s

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé