Avui per Sant Esteve,destaquem : La Font Apolo de Ciutat Meridiana – Barcelona

Per arribar-nos a la Font Apolo, si anem a peu, ens cal partir de la parada de metro de Torre del Baró i Vallbona ( L-11) a Ciutat Meridiana de Barcelona; des d’aquest punt , remuntarem l’Av. Escolapi Càncer uns metres,  girarem a l’esquerra fins una rotonda amb el carrer Castelldefels, allí pujarem pel passatge Carreras, fins arribar al petit Parc d’Apolo.dscn7649_01Aquest Parc esta en un torrent i és rodejat de cases petites i per sobre hi ha el carrer Llerona on també podrem accedir-hi amb el nostre propi vehicle o el Bus 80 i 81.dscn7653_01Es un lloc ombrívol, on hi ha unes taules i seient per poder fer un àpat.dscn7651_01Allí trobarem en una paret l’entrada a la Mina de la Font.dscn7652_01Uns metres mes avall, esta la Font Apolo. L’aigua cau directament a una pertita bassa, a l’estar encaixada entre parets, no es pot agafar aigua; com moltes de les Fonts de Collserola, no és apte pel consum humà.dscn7650_01La Font Apolo, és poc coneguda i passa molt inadvertida per les seves característiques i pel lloc on està.g_01

                                                     Feliç dia de Sant Esteve !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Els núvols de Nadal

aEls núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

 gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s’estenen,

a la llum de la posta suaus s’encenen

i de nit deixen veure algun estel.cam01248_01

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!cam01396_01

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i com veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Autor :  Joan Maragall ( Barcelona, 1860-1911)

Si voleu saber mes d’aquest poeta, consulteu a :

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Han arribat les Festes Nadalenques !

Des d’aquest Blog, us desitgem unes  bones festes a tots i totes !aguirnalda

Un any mes, us he ofert cada dia la possibilitat de conèixer  :

 

  • Fauna i respectafauna-respecta_01
  • Fonts i Minesfonts-mines-01
  • Prevenció sobre Incendis Forestalsincendis-destruccio_01
  • Itinerarisitineraris_01
  • Llegendes i Poemesllegendes-i-poemes_01
  • Llocs de Lleurelleure_01
  • Llibres sobre aigua i naturallibres_01
  • Pous, cisternes, bassespous_01
  • Rius i Safareigs

    LEAD Technologies Inc. V1.01

    riu La Tordera

  • Sequerarius-sequera_01
  • Rocs i Boscosrocs-bosc_01
  • Sals d’aigua i Molinssalts-daigua-molins-01
  • Torres i Repartidors d’aigua antics a les ciutatstorres-aigua_01
  • I … molts mes…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Resclosa de la Colònia Jorba a Calders

a-mapa-de-situacio_01La Colònia Jorba o colònia del Manganell, és un nucli de població de Calders, de 29 habitants (2015) situat a Viladecavalls de Calders, en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès, originat en una colònia tèxtil construïda l’any 1892 per l’empresari manresà, Pere Jorba i Gassó als peus del riu Calders.colonia-jorba_01Popularment s’anomena la Colònia del Manganell per la proximitat del nucli a la masia del Manganell. Formalment constituïa una entitat de població pròpia, tot i estar situada dins de l’antic terme de Viladecavalls de Calders, constituït per un conjunt de cases de pagès disseminades.( Informació extreta de Viquipèdia)cartell_01

Informació general sobre les Colònies tèxtils a Catalunya :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_t%C3%A8xtil

vista-general_01La Resclosa de la Colònia Jorba, és situada en un meandre del riu Calders, forma part del complex industrial d’aquesta antiga colònia tèxtil.les-grans-comportes_01En el centre del mur de la resclosa veiem que te dos comportes de desguàs; el riu Calders, no baixa massa aigua, per ho amb turmentes fortes de la zona, pot tindre crescudes repentines amb una baixada molt forta d’aigua.mur-amb-gran-comportes_01Per passar d’un canto a l’altra del riu, disposava d’una passera metàl·lica o pont, es trobava  instal·lada damunt la Resclosa de la Colònia Jorba  i permetia accedir a l’església de Sant Pere de Viladecavalls i a les cases de pagès de l’altra banda de riu.

Fotografia del Centre de documentació mnactec

Fotografia del Centre de documentació mnactec

Va desaparèixer l’octubre del 1994 en no aguantar les fortes riuades d’aquell mes.vista-general-2_01Al seu costat dret hi ha diversitat d’horts, una canal ajuda amb el seu rec.rec-del-panta-2_01Poc mes avall de la Resclosa, podem veure un important gorg natural.salt-daigua-i-gorg-del-panta_01

Recull de dades : Ajuntament de Calders i Viquipèdia

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografia antiga de la passera : Centre de Documentació del mNACTEC

El Parc de la Guineueta de Barcelona

dscn6848_01Un dels parcs mes antics i bonics de Nou Barris de Barcelona, es el de la Guineueta.dscn6862_01

És un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l’objectiu de dotar d’espais verds els polígons d’habitatges que es van anar construint per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.dscn6853_01

El parc està situat en l’antic torrent de la Guineu, que travessava els terrenys que és van enjardinar en l’any 1971.dscn6852_01

En aquest Parc molt ven cuidat, hi trobarem tots els elements per gaudir tranquil·litat,  bancs a l’ombra de molta variació d’arbres, espais per  jugar els nens, les fonts públiques, una zona de pin nic, instal·lacions esportives, una escola i la zona d’aparcament.dscn6858_01

I al mig una zona amb gespa, un estany i un petit bosquet.  Amb un total de tres hectàrees de terreny.dscn6859_01

L’escultura relacionada amb el nom del parc que és la Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d’altura va ser  obra de Julià Riu i Serra.dscn6860_01

També es troba en el seu recinte el Monument a Blas Infante , compost per un fris amb vuit columnes truncades que representen les vuit províncies andaluses , obra de Josep Lluís Delgado.dscn6856_01

Horari :

Desembre, gener i febrer, diari de 10 a 18h.

Març i novembre, diari de 10 a 19h.

Abril i octubre, diari de 10 a 20h.

De maig a setembre, diari de 10 a 21h.dscn6849_01

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Des del Cap de Creus, una mirada des de terra a la Mar Mediterrània

02012010-img_8266_01La Península del Cap de Creus es troba situada a l’extrem més septentrional  de Catalunya, sempre que parlem d’aquest lloc, ens imaginem un Far. És així, un dels elements mes representatius és el Far !02012010-img_8277_01Envoltat pel mar, la seva part meridional limita amb la Plana Empordanesa, que engloba els termes municipals d’El Port de la Selva, La Selva de Mar, Cadaqués i part dels de Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera i Roses.02012010-img_8280_01La seva superfície ocupa una extensió d’unes 10.000 Ha. Bona part és la que ocupa la Serra de Rodes, incloent-hi uns 50 Km de costa.02012010-img_8299_01La Península del Cap de Creus la forma la majestuosa Serra de Rodes que es va ramificant fins arribar al mar, alternant-se muntanyes d’alçada considerable amb barrancs formats per rieres i torrents amb un cabal irregular, tot depenent de les pluges de temporada.02012010-img_8313_01En aquesta zona hi trobem gran quantitat de monuments, des de dòlmens megalítics a construccions medievals, com el monestir  romànic de Sant Pere de Roda, el Castell de Sant Salvador de Verdera, el Castell de Quermanço, la Sinagoga de Vilajuiga, estre molts altres construccions.02012010-img_8323-2_01Antigament la serra estava ocupada per una exuberant vegetació,  però l’abandonament de les pràctiques agrícoles a finals del segle passat  i els nombrosos incendis forestals que periòdicament assolen el massís, ens trobem el terreny en prats molt secs i petites masses boscoses.02012010-img_8327_01Una altra dificultat ,es que a primera línia de mar, el vent, la sal i el sòl, amb la suma d’aquests elements fan que l’arrelament de la vegetació sigui molt difícil.02012010-img_8330_01En canvi,  hi ha diversitat d’aus nidificants i migratòries, mamífers com porc senglar, guilla, teixó o conill, tortugues de rierol i mediterrànies.02012010-img_8331-2_01El Port de la Selva i El Cap de Creus, on la tramuntana i les fortes corrents marines han configurat un espai únic, és un dels llocs coral·lígens més gran de la mediterrània, on hi abunda el corall vermell.02012010-img_8334-2_01Recordeu quan estigueu visitant el Cap de Creus i en general la Serra de Roda, esteu dins d’un Parc Natural i cal respectar el paisatge d’on ens trobem.x012010-img_8303_01

Documentació extreta de la web de l’ajuntament d’El Port de la Selva

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol- Solé i Dora Salvador

L’Aqüeducte de Malhivern de La Garriga

aadscn6941_01Per accedir-hi,  podem des del centre de La Garriga, agafar el Passeig fins arribar al carrer del Bosc, on estan situades les Cases, el Molí i la Font de can Terrers.adscn6943_01Ens caldrà anar per un camí de terra en mig del bosc d’Alzines fins al mateix torrent de Malhivern, esta indicat per un cartell.dscn6942_01  Prenem a la nostra dreta un camí que remunta lleugerament, i que ens portarà fins l’Aqüeducte de Malhivern.dscn6944_01No és sap de quina època va ser construït, uns apuntant que fora per èpoques romanes, donat que a prop hi ha les restes d’una vil·la amb una casa de banys termals d’aquella època.dscn6948_01En diferents períodes s’ha fet reformes o reparacions en l’Aqüeducte, per aquest motiu queda molt disfressada l’època de construcció real.dscn6951_01Conduïa l’aigua per regar els camps de mes el sud.dscn6950_01 Tot el que queda de l’Aqüeducte, esta situat en el torrent de Malhivern, en el pas del temps alguna part s’ha destruït, com el tros de sobre l’arcada.dscn6953_01Si ens fitxem en el punt mig de l’arcada podem veure una important fissura, que pot afectar a curt termini la seva estructura.dscn6945_01Cal pensar que estava lluny del nucli de La Garriga per aquelles èpoques, tot eren camps i alguna masia dispersa, no com ara que hi trobem les torres modernistes i xalets per tot el Passeig fins a can Terrers.dscn6954_01En la part plana del Vallès,  el bosc de Malhivern, així com el bosc de Can Terrers, eren molt importants, al ser totalment d’Alzines i de gran extensió, en l’actualitat s’ha reduït a l’actual situat per les rodalies de l’Aqüeducte i torrent de Malhivern.dscn6964_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Butlletí / Llibret : Les Nostres Fonts ( de Molins de Rei )

dscn7031_01Autor : Ramon Gómez i Florensa.

Format : Butlletí

Editat : Pel Centre Excursionista de Molins de Rei

Lloc de l’edició : La Comercial – Treballs Gràfics de Molins de Rei

Descripció :

El Centre Excursionista de Molins de Rei fa uns quants anys va editar a traves del seu Butlletí periòdic, un numero especial anomenat Marxeta, on van fer el recull de diferents itineraris on es pot visitar totes les Fonts Naturals de Molins de Rei.dscn7032_01Va ser dedicat en memòria a l’autor : Sr. Ramon Gómez

 

Recull de les dades : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Claro de Gelida

La Font del Claro, està situada a peu de la carretera BV – 2249, que va de Gelida a Sant Llorenç, just al creuar el pont sobre el riu Anoia, a mà dreta on hi ha un gran espai per aparcat, un camí ens porta on esta aquesta Font.ft-claro-1La Font raja per dos brocs i té una tapa d’accés, a la part superior, per desembossar i netejar per dins.ft-claro-4L’aigua és apreciada per les persones afectades del ronyó, degut a la poca duresa que té, per això, antigament és creia que era medicinal.ft-claro-2A l’esplanada hi ha tres taules fetes d’obra, un banc en cada costat de la font.ft-claro-3Front de la Font, trobem un gran plataner, de 4,20 metres de circumferència, 1,30 metres de diàmetre, a la base, i més de 30 metres d’alçada, que va ser plantat pel vell de Cal Banyes i l’Antoni Llopart (el Magdaló) l’any 1931, el plataner podria ser el més gran del terme de Gelida, és espectacular.ft-claro-5

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Mina i Font de la Torre del Angel de Martorell?

La Torre del Angel, esta en el carrer de Vista Alegre de Martorell. edifici singular del segle XIX. Esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.bb-torre_del_angel_-_martorellSi seguim el carrer de Vista Alegre cap a munt, i passem per sota de l’Autopista, trobarem un camí de terra que remunta la muntanya direcció a la Serra de les Torretes, desprès d’unes sigues sagues tot prenen altura, el camí ara és fa recta, en un recó de la dreta a peu de paret veurem com un forat gran i que s’ha remogut terra, allí esta el que queda de la Mina i Font de la Torre del Angel.

el punt rodo blanc marca on estava la Font

el punt rodo blanc marca on estava la Font

Aquesta Mina –Font, ha tingut altres noms a la llarg de la seva historia. Com era no fa massa temps en rere aquesta Font ?. Tenia una porta metàl·lica, en general sempre havia estat oberta, gràcies axó, molta gent podia accedir-hi i agafava aigua de les piques que havien en el seu interior.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

Tenia fama d’aigua bona !. Calia que baixar uns esglaons per accedir a les piques.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Era una aigua neta i cristal·lina, que passava d’un a l’altre compartiment entre les piques. Al fons, és podia veure i ara com ara també, un gran forat o coveta, punt on nèxia l’aigua.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

No fa masses anys, que esta com podem trobar-ho ara, la porta d’entrada i les piques no existeixen i sols podem veure la coveta al fons.

Any - 2016

Any – 2016

El llibre “ Toponímia Històrica  de Martorell “ de Isidre Clopas, descriu així la Mina : “…En edificar-se l’any 1888, la Torre de l’Angel al carrer de Vistalegre,  Martorell no tenia servei municipalitzat d’Aigües, i els propietaris de la Torre feren excavar una mina al peu del camí, a prop de la Roca Dreta, … La Mina té, a l’entrada, una paret d’obra vista amb portal de punt rodó i portella de ferro”.

Any 1995 - Arxiu Rasola

Any 1995 – Arxiu Rasola

Com veiem, va ser prou important perquè un sector de la gent de Martorell pugues tindre aigua bona.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Per les rodalies de Martorell, existeixen moltes Mines d’Aigua, unes seques altres no. Aquest va ser prou important entre els anys 70 fins els 90 del segle passat, perquè molt dels espais que ara hi ha malesa i bosc, eren conreus i camp.

Piques - Any 1995 - Arxiu Rasola

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Aquesta Mina – Font, ara forma part com moltes Mines i Fonts antigues d’arreu de Catalunya, d’un record per la gent  mes gran…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé