Com era la Mina i Font de la Torre del Angel de Martorell?

Publicat el 17/12/2016 per Rasola

La Torre del Angel, esta en el carrer de Vista Alegre de Martorell. edifici singular del segle XIX. Esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Si seguim el carrer de Vista Alegre cap a munt, i passem per sota de l’Autopista, trobarem un camí de terra que remunta la muntanya direcció a la Serra de les Torretes, desprès d’unes sigues sagues tot prenen altura, el camí ara és fa recta, en un recó de la dreta a peu de paret veurem com un forat gran i que s’ha remogut terra, allí esta el que queda de la Mina i Font de la Torre del Angel.

el punt rodo blanc marca on estava la Font

Aquesta Mina –Font, ha tingut altres noms a la llarg de la seva historia. Com era no fa massa temps en rere aquesta Font ?. Tenia una porta metàl·lica, en general sempre havia estat oberta, gràcies axó, molta gent podia accedir-hi i agafava aigua de les piques que havien en el seu interior.

Any 1995 – Arxiu Rasola

Tenia fama d’aigua bona !. Calia que baixar uns esglaons per accedir a les piques.

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Era una aigua neta i cristal·lina, que passava d’un a l’altre compartiment entre les piques. Al fons, és podia veure i ara com ara també, un gran forat o coveta, punt on nèxia l’aigua.

Any 1995 – Arxiu Rasola

No fa masses anys, que esta com podem trobar-ho ara, la porta d’entrada i les piques no existeixen i sols podem veure la coveta al fons.

Any – 2016

El llibre “ Toponímia Històrica de Martorell “ de Isidre Clopas, descriu així la Mina : “…En edificar-se l’any 1888, la Torre de l’Angel al carrer de Vistalegre, Martorell no tenia servei municipalitzat d’Aigües, i els propietaris de la Torre feren excavar una mina al peu del camí, a prop de la Roca Dreta, … La Mina té, a l’entrada, una paret d’obra vista amb portal de punt rodó i portella de ferro”.

Any 1995 – Arxiu Rasola

Com veiem, va ser prou important perquè un sector de la gent de Martorell pugues tindre aigua bona.

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Per les rodalies de Martorell, existeixen moltes Mines d’Aigua, unes seques altres no. Aquest va ser prou important entre els anys 70 fins els 90 del segle passat, perquè molt dels espais que ara hi ha malesa i bosc, eren conreus i camp.

Piques – Any 1995 – Arxiu Rasola

Aquesta Mina – Font, ara forma part com moltes Mines i Fonts antigues d’arreu de Catalunya, d’un record per la gent mes gran…!

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Alzina de Padró de Palau-Solità i Plegamans

Publicat el 16/12/2016 per Rasola

Any 1918

Can Padró és a llevant de la parròquia, situada a dalt la serra; masia documentada al segle XIV, en l’últim segle ha estat molt modificat.

Any 1935

Antigament, tenia una extensa propietat, amb camps conreats i boscos. S’estenia fins a prop del poble de Palau-Solità i Plegamans. Dintre de la seves terres estaba situada l’Alzina de Can Padró, coneguda per aquest nom. Va ser protegida i catalogada com a “Arbre monumental de Catalunya” per la Generalitat des de l’any 1988.

Any 1955

Us passo informació sobre l’Alzina a la llarg de la seva vida, estret de la Web de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans :

“Ha estat un dels arbres més coneguts de Catalunya. Estava situada al nord de Palau-solità i Plegamans, prop de la sortida de la carretera de Mollet a Caldes de Montbui. Era un extraordinari exemplar on s’unien la bellesa i la grandiositat.

Va morir el 2004. Ha estat testimoni de molts esdeveniments de la vida de generacions de palauencs. Al seu recer s’hi instal·là entre els anys 1918 i 1940 l’envelat de la Festa Major. També ha estat centre de diades sardanistes, actes culturals, nombroses fotos de noucasats i durant uns anys fou el lema del segell oficial de l’Ajuntament.

Joan Motllor (1934) al Butlletí del CEC 469 (a l’article “Arbres monumentals”) deia: “Aquesta renomenada alzina està… en el bell pla d’hortes, i entremig de la carretera actual i de la carretera vella a Caldes de Montbui. Sota el seu frondós ramatge s’ha celebrat el ball de festa major diverses vegades i altres festes.

L’any 1918 s’hi celebrà una funció teatral que motivà que es col·loquessin sota el ramatge mil cadires… “Sardana dedicada a l’arbre: “Sota l’alzina de Can Pedró” (música: A. Borgunyó, lletra: L. Salas) “

Any 1977

Jesús Clapés, a la diada de la sardana (1976.11.27), li va dedicar el poema “A l’Alzina de Padró de Palau”:

“Senyera i reina.
Ombra tranquil·la.
Festosa i encisera.

Els braços estens
per aixopluc del foraster.
…
Alzina estimada,
bressol mil·lenari de tot un vilatge
…
Alzina, ets l’arrel del nostre cor,
Ets, el llindar del nostre Palau;
… “

any 1995

De fet l’Alzina de can Padró, en la dècada dels anys 70 del segle passat ja va començar a emmalaltir en alguna de les seves branques. A mesura que van passar els anys cada vegada va ser mes notori amb la pobresa i manca de fulles. També, es va anar construint cases pels voltants, fent creixa molt el poble, va ser com un ofec per l’alzina… Es dona com a morta l’alzina en l’any 2004, per ho, ja feia temps que és podria dir que ja hi era de morta.

Alzina Jove

A nivell popular de Palau-Solità i Plegamans, es va plantejar amb l’Ajuntament, de tindre una nova Alzina, en record de l’antiga de can Padró.

Any 2016

I en el seu lloc ni van posar una de jove, un cartell ens indica aquest fet :

“ En el gener de 2005 es va substituir el tronc de la antiga alzina per una altra de 80 anys procedent del Prepirineu català amb l’objectiu de donar continuïtat a un dels símbols mes importants de de Palau-Solità i Plegamans “Esperem que els nostres nets i visnéts puguin veure a la nova alzina tant gran com l’anterior !

Any 2016

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies antigues : fons fotogràfic de la família Cuyàs que es custodia a l’ Institut Cartogràfica de Catalunya i de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans.

Fotografies actuals de l’ Alzina : Ramon Solé

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Publicat el 15/12/2016 per Rasola

Respon

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font, reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.De retorn al seu país, desvià el corrent de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.Es presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Portella del Masnou

Publicat el 14/12/2016 per Rasola

Respon

La Portella, esta situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada en el carrer de Sant Rafael del Masnou, actualment es com un monument local i record del passat. Independentment de les mines, al Mas- nou, com a poble del Maresme que és, s’hi troben molts torrents i rieres.En aquest punt, coincidint amb el torrent Vallmora, es troba una Portella que servia per protegir el carrer de les possibles crescudes d’aigua, impedint que l’aigua entres a les casetes d’aquella zona.La Portella, és de fusta i te uns punts de subjecció al mur i en el cas d’una gran avinguda d’aigua, calia amb les manetes estirar i tancar el pas de l’aigua perquè no entres al carrer Sant Rafael.

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el 13/12/2016 per Rasola

Respon

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés

Per mes informació sobre l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s_i_Pr%C3%ADncep

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Sol

La Torreta de repartiment d’aigua del carrer de la Muralla dels Genovesos de Mataró

Publicat el 12/12/2016 per Rasola

Respon

Es tracta d’una Torreta de repartiment d’aigua situades a l’alçada de les antigues muralles de la ciutat, a la vessant nord.Aquesta torreta fou construïda l’any 1859 segons el disseny del mestre d’obres municipal, Jeroni Boada i Renter. Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp, per a la captació d’aigües.Per atendre les necessitats d’aigua de boca que tenia Mataró per aquella època, molta gent es van fer socis i pagant una mòdica quota, van poder tindre aigua que arribes a casa seva.La Torreta del carrer de la Muralla dels Genovesos és de línies simples, petita construcció d’estil historicista neoclàssic rematada per una coberta en forma de casquet que s’hi entrega descrivint uns arcs en cada punta hi ha en cada punta una cara, entre els quals se situen tres finestres. Al primer pis hi ha una quarta finestra, mentre que a la planta baixa s’obre la porta d’accés i sota una petita coberta a dues aigües ornamentada amb relleus, trobem 5 arcs de mig punt.Fou restaurada el 1987 amb el suport de l’empresa Aigües de Mataró S. A.

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Casots de Castellar del Vallès

Publicat el 11/12/2016 per Rasola

Respon

Una vegada a Castellar del Vallès, pujarem pel carrer General Boadella, la plaça Mestre Gelonch i el carrer Sant Llorenç fins al carrer Canyelles; un cop en aquest carrer, agafem un carrer mes estret a la dreta, que ens portarà a uns horts, seguirem fins trobar una pista forestal més ampla, entrarem al bosc i el horts els deixarem a l’esquerra sota del camí. Aquest camí és el conegut per la pista que ens portaria a la gran masia de Can Cadafalc o al Puig de la Creu i la seva Església.

Ara trobarem un cruïlla però seguirem per la pista principal uns 100 metres més, ara si, agafarem el camí que puja a mà dreta que és mes estret, en poc temps ens portarà directament a la Font dels Casots.De fet, es una Mina que l’aigua conduïda surt a l’exterior per un tub ferro protegit amb un reixat, la quantitat d’aigua en l’actualitat es molt minsa, per la manca de pluges.

Interior Mina

No fa masses anys, és va precedir al seu arranjament.En aquesta mateixa època, el segle XVIII, existia al voltant de la Font dels Casots, una sèrie de cases habitades i anomenades els “Casots de Canyelles”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Carbur de Dalt en el riu Ter.

Publicat el 10/12/2016 per Rasola

Respon

La Resclosa del Carbur de Dalt , està situada entre l’antiga Colonia Textil i el poble de Montesquiu.L’accés és per un corriol que baixa des de la C-17, en el quilòmetre 85,400.La Resclosa és de forma corbada feta de pedres de riu lligades amb ciment. Té un important condicionament, força general, consistent en un reforç a base d’una capa de formigó. La casa comporta es troba a la banda dreta del riu Ter.L’entorn immediat està dominat per les grans infraestructures per un costat la carretera i pel l’altra el tren.El 1897 els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella van crear a Montesquiu una fàbrica de carbur de calci, que amb el temps serien dues fàbriques, amb dos salts per convertir en energia elèctrica l’aigua del Ter. Més endavant, l’aprofitament del Carbur de Dalt va ser adquirit per la Farga de Bebié.Des de la Resclosa, la canal coneguda per la de can Trinxet, aporta l’aigua a les antigues dependències que no estan en funcionament, des d’allí passa a una altra canal que torna l’aigua al riu Ter.Per a mes informació sobre les rescloses d’aquesta zona, (dades facilitades per Antoni Prat Puig) podeu accedir a l’enllaç :

LES RESCLOSES: resclosa de La Farga de Bebié, a Les Llosses

Informació de dades : Consorci del Ter i Antoni Prat Puig

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Font de Sant Joan de Barcelona

Publicat el 09/12/2016 per Rasola

Respon

La Font de Sant Joan , estava situada en el carrer de l’Avellana, a Barcelona, va ser modificada el 1735, disposava de dues aixetes i va desaparèixer el 1912.

carrer avellanas . Font a l’esquerra

Segons una antiga llegenda urbana tenia poders guaridors pel mal de cap, calia però, anar a remullar-se just a les dotze en punt de la nit de Sant Joan. Així ho comptava també el cronista Ramon Comas, veí del barri, que des del balcó de casa seva veia la cua de ciutadans que cada revetlla de Sant Joan s’hi refrescava el cap.El carrer de l’Avellana fou un dels desapareguts a principis del segle XX, a causa de l’obertura de la Via Laietana. Discorria entre el carrer de Mercaders i el de Graciamat, aquest últim també desaparegut amb la reforma del barri.

Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Recopilació de dades : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bisbe de Girona

Publicat el 08/12/2016 per Rasola

Respon

Una vegada estem a Girona, podem accedir pel carrer de Sant Daniel o be, per darrera de la Catedral, on hi ha la Baixada de la Font del Bisbe, al costat mateix del riu Galligants, on brolla la Font del Bisbe, una de les més populars de Sant Daniel a Girona.En el cas d’accedir-hi des del carrer de Sant Daniel, s’ha de creuar l’antic pont medieval sobre el riu, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa. La font es situada al seu costat, cal baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, trobarem un espai rectangular on hi ha la font.El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets i el pas del temps. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa. De la boca surt l’aigua que en general i perquè no es perdi, esta tapada per un tap.Per la inscripció en la paret de la Font, sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807. Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma…?Durant l’any 2010 és va a procedir a descontaminar La Font del Bisbe, per aquesta informació podeu consultar a :