Fem safareig…al rentador de can Comas de Tiana

Com us deia ahir, avui farem safareig… al rentador de can Comes de Tiana.  Al costat  de la seva font, tenim el safareig que no es gaire gran, i que s’omple de l’aigua sobrant de la font.dscn7491_01Va ser construït a principis del segle passat, a l’estar situat a prop de centre de Tiana, era molt freqüentat per les dones del poble. Allí era com tots els safareigs, es trobaven i menters rentaven feien petar la xerrada.dscn7486_01El safareig es d’un sol compartiment i rectangular, una canonada porta l’aigua de la font. Es podia rentar per dues bandes, donat que les altres dues donen arran de la paret; és cobert, per resguardar a les rentadores del mal temps, vent i pluja.dscn7487_01Com que es troba situat a la riera un mur exterior  i algo doblat, fa que l’aigua en cas de baixar per la riera amb una certa força i quantitat, no entri al recinte del safareig.dscn7490_01Llàstima que dins del safareig la gent tiri rocs i pedres…perquè, de fet esta ven conservat en general.dscn7489_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Comas de Tiana

dscn7493_01Algunes cases de Tiana,  tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d’aigua i havien d’anar  a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la  Font de can Comas o can Comes,dscn7481_01 i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per “carrer de la Font “.dscn7482_01Durant l’any 1910 es va inaugurar la Font de l’Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l’Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s’anés proveint d’aigua als habitants de Tiana, deixava  sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l’actual carrer de la Verge del Carme.dscn7492_01L’avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d’en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas,  que encara es conserven avui dia.dscn7484_01Actualment raja un bon doll d’aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.dscn7485_01

  • Al costat de la Font de Can Comas s’hi van construir els safareigs públics, això en parlarem demà.dscn7494_01

 

Dades generals i text : Ajuntament de Tiana

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà del Pasteral de Cellera de Ter

Trobarem en un tram de pocs kilòmetres tres Pantans; el primer  en capacitat està el de Sau i després ve el de Susqueda, i l’últim en capacita és el Pantà del Pasteral de Cellera de Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, on està situat el mur del Pantà, esta poc abans de la confluència amb el riu El Brugent  a la comarca de la Selva.cua-1_01Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica. A partir dels primers anys de la dècada de 1970, és desvia cap a Barcelona una bona part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat i Girona.cua-2_01El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès.mur-exterior_01El pantà del Pasteral pren el nom del barri de la Cellera de Ter on es va començar a construir, el 1886, i pantà va entrar en funcionament l’any 1905, gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família.olot-el-pasteral-2_01La construcció de la presa del Pasteral va suposar una millora a la comarca i a la província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.pont-antic-2_01En l’actualitat és porta a terme en les seves aigües activitats esportives aquàtiques i bon lloc de pesca.vista-1_01Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_del_Pasteral

olot-el-pasteral-3_01Us recomano fer una ruta per visitar els tres  pantans, una pista hi va.vista-general-1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Badalona

dscn7788_01La Font del Lleó és molt coneguda per la gent que passa pel camí que porta de Badalona o de Santa Coloma de Gramenet  al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, donat que esta a peu mateix del camí i front a l’entrada del propi Monestir.dscn7786_01Informació sobre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

dscn7793_01També, us passo un escrit publicat recentment, per internet  des del Monestir :

Antics Horts del Monestir

Antics Horts del Monestir

“ Restauració de la Font del Lleó i de la bassa d’aigua

Des de la segona meitat del 2011 es va començar a recuperar l’antiga bassa d’aigua que sortia als horts del monestir. Aquesta acció l’han estat desenvolupant un grup voluntari d’antics escoltes. Econòmicament han col·laborat els antics escoltes i l’Associació Conreu Sereny, qui porta els horts actualment. dscn7794_01Aquest projecte es va continuar l’any 2012 amb una tanca de ferro per la part del camí i la restauració de l’antiga Font del Lleó per part del Amics de la Murtra. Es van col·locar unes rajoles amb la imatge de Sant Jeroni i unes inscripcions. L’obra de restauració va ser beneïda pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach el 28 de maig del 2012.”dscn7790_01Cal dir que en el any 1990, la font estava en un estat llastimós i seca.

Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

La bassa, plena de deixalles i sense aigua.

Bassa de la Font del Lleó - Any 1990 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 1990 – Arxiu Rasola

L’aspecte a l’any 2006 era com la que veiem ara, per ho, sense arreglar la paret i mancaven les rajoles.

Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

I dins de la Bassa era ple de vegetació.

Bassa de la Font del Lleó - Any 2006 - Arxiu Rasola

Bassa de la Font del Lleó – Any 2006 – Arxiu Rasola

Aquest dijous ( 1 de desembre de 2016), vaig poder veure com estaven el grup de voluntaris acabant de tapar esquerdes i forats i netejant la Bassa.dscn7792_01Sols dir que durant aquest cinc anys s’ha pogut recuperar la Font i bassa del Lleó, amb l’esforç i amb ganes de fer-ho molt be, Felicitats !dscn7789_01

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

Llibre – Rutes de la Font de la Mitja Costa

dscn7039_01Edita : Ajuntament de Montcada i Reixac

Coordina : Maika Garcia

Col·labora : Generalitat de Catalunya

Imprimeix : Gràfiques AGE (Terrassa)

Tiratge 1ª Edició : 700 exemplars

Any : Novembre de 1993

Autors : Anna Carballo, Núria Díez, Teresa Menbilla i Teresa Roca

Índex :

  • Introducció
  • Breu historia de la Font de la Mitja Costa
  • El sentit de la Ruta
  • 10 Rutes
  • Bibliografia
  • Il·lustrat amb fotografies antigues i dibuixosdscn7041_01Curiós i amè llibre, que tracta a través de Rutes diversos temes, com, les estacions de tren, barris de Montcada, vegetació, miradors, el Cim del Turó, La Font de la Mitja Costa , …

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

 

El Roc Fiter … una pedra d’encant i majestuosa a Cànoves i Samalús

dscn7549_01Sobre el Roc Fiter o Fité, ja us vaig comentar la seva petita llegenda en el seu dia, quan vaig fer ressenya dins del Itinerari des de Cànoves fins el Castanyer  Gros d’en Cuch. Avui veurem mes detalladament aquest Roc majestuós.dscn5022_01Per arribar-hi ens cal sortir del centre de Cànoves direcció al Pantà de Vallfornes, podem fer-ho a peu pel camí que passa per la Riera o anar amb el nostre vehicle directament a peu del Roc.cardedeu-rocfite_01Quan s’acaba la pista asfaltada una vegada creuat el pont de la riera, deixarem ven estacionat a la dreta el vehicle, per seguir per la zona peatonal, fins el Roc Fiter que esta a poca distancia, a peu del camí.

???????

Si ens fitxem veurem la cara mes arrodonida i bonica en la part que dona a Cànoves, al contrari el altra costat, no te tanta presencia ni esta tant arrodonit.dscn4926_01És diu que aquest Roc en temps immemorials, estava situat en un lloc molt mes elevat i en el seu dia, no es sap perquè, va caure al costat del camí.cardedeu-rieracanoves_01Podem veure que hi ha alguna senyal d’haver-se escalat, efectivament, era un lloc per practicar escalada per part de qui s’iniciava en aquest esport a mitjans del segle passat.dscn4925_01Tot deixant aquesta pedra d’encant, és podent fer diverses excursions, com visitar l’ermita de Sant Salvador a 740 metres d’altitud, el Castanyer Gros d’en Cuch, l’embassament de Vallforners o diverses fonts que podem trobar en aquesta vall, com son la Font de la Gavarra, la Font del Capellà, la Font de les Acàcies i la Font Freda.dscn4923_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Pla de La Boqueria de Barcelona

dscn7362_01La Font del Pla de la Boqueria és una font neoclàssica del municipi de Barcelona protegida com a bé cultural d’interès local. La font es troba emplaçada als baixos d’un lateral del edifici del L’hotel Internacional.dscn0028_01Situada en l’indret conegut com a Pla de la Boqueria, La Font va ser construïda l’any 1830, en substitució d’una anterior que havia estat enderrocada el 1818 juntament amb la torre de la muralla que hi havia en aquest indret.barcelona-ft-den-conna_01Al tram central s’hi localitzen tres planxes de pedra, en cadascuna de les quals hi ha representada un cara humana, disposa de dues aixetes, l’aigua cau a una allargada pica de pedra.dscn7363_01A sobre, es remata amb un gran escut localitzat al centre de la composició i que representa l’escut de la ciutat Barcelona enquerit amb els atributs d’Hèrcules, la clava i la pell de lleó als peus, com a llegendari fundador de la ciutat.dscn7364_01

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era una Font que s’està perden, La Font de Santa Maria de Vallvidrera o de La Rectoria ?

dscn7144_01L’antic llibret de mitjans del segle passat, de l’editorial alpina : “Fuentes en las Montañas de Barcelona”, ens descriu X. Coll, la Font de La Rectoria de la següent manera :

“… En el patio de la casa rectoral de la poética Iglesia de Vallvidrera hay una fuente. A dos minutos de la parte posterior del edificio en el fondo del Torrente, existe otra fuente cuya agua tiene la misma procedencia, el lugar está inmediato a una ladrillaría y no es muy acogedor. Goza fama de poseer cualidades diuréticas”.

dscn7119_01Efectivament, està situada dins el pati de la rectoria de Santa Maria de Vallvidrera,  tant sols a l’entrar per la porta i a la nostra dreta.

Font de la Rectoria, Any 1986- Arxiu Rasola

Font de la Rectoria, Any 1987- Arxiu Rasola

Com veiem en les fotografies d’arxiu de l’any 1987, era molt abundosa d’aigua.

Font de la Rectoria, Any 1987- Arxiu Rasola

Font de la Rectoria, Any 1987- Arxiu Rasola

En 2005 quan son les següents fotografies podem apreciar que porta temps seca i que així s’ha mantingut fins l’actualitat.

Font de la Rectoria, any 2005 - Arxiu Rasola

Font de la Rectoria, any 2005 – Arxiu Rasola

En les escales i a dins de la Font , si un dia festiu hi aneu, veureu que està ple d’herbes i runa.

Font de la Rectoria, any 2005 - Arxiu Rasola

Font de la Rectoria, any 2005 – Arxiu Rasola

El bloc amic d’Encos , l’any  2015  va donar a conèixer aquesta Font, i en una de les seves fotografies podem veure l’estat d’abandó que és trobava, us passo l’enllaç :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.php

Sobre l’altra Font que comenta en el llibre X. Coll, no tenim cap coneixement.

dscn7120_01Ara com ara, tant sols és un trist record de com era la Font de Santa Maria de Vallvidrera o de La Rectoria.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies antigues I del 2005 : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Torreta de repartiment d’aigua del carrer d’Argentona de Mataró

Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp. per a la captació d’aigües i la seva distribució.dscn7380_01Per atendre les necessitats d’aigua de boca que tenia Mataró per aquella època, molta gent es van fer socis i pagant una mòdica quota, van poder tindre aigua que arribes a casa seva.dscn7382_01Amb aquest motiu s’instal•laren hidròmetres o repartidors a diferents punts de la ciutat, un fou aquest del carrer Argentona.dscn7381_01L’any 2010, a partir de les obres de construcció de nous habitatges, es va procedir a la recuperació i restauració d’aquest repartidor que al llarg dels anys havia quedat molt deteriorat, embegut dins les edificacions veïnes.dscn7383_01

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé

 

Que és un Rial ?

El Rial, en l’atletisme, es un obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua.ouiui 2En el medi natural, el Rial es considera una Riera petita, amb un curs d’aigua inestable, sols baixa quan ha plogut recentment i amb poca quantitat i als pocs dies, el seu curs es seca.dscn7232_01Cal dir que el seu llit és prioritàriament pedregós.dscn7522_01També, es pot anomenar com a Rierol o Rieral. En països de sud-americà , com l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Panamà, Perú, Puerto Rico i Veneçuela, es diu “una Quebrada”.dscn7521_01

Us passo l’enllaç per conèixer com es “una Quebrada”  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quebrada

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia B/N, extreta d’Internet