Avui destaquem : Les Fonts del Castell i l’Horta d’en Micaló de Bascarà, entre mig de vegetació

la-font-5Aquesta font, es situada sota de la muralla de Bascarà, front el riu Fluvià i la resclosa. Uns plàtans centenaris ens indicant la seva ubicació.la-font-1De fet son varies les sortides d’aigua que surten de la paret humida, per ho, son dues les que surt mes aigua i estan distanciades i separades per un portal de pedra. Aquesta aigua de les fonts, no és recomanable el seu ús.la-font-3Hi ha molta vegetació pròpia d’un lloc altament humit, i és així, per que per tota la roca hi cauen regalims d’aigua, que fan mantindré la vegetació fresca tot l’any.la-font-4El conjunt de fonts, vegetació i ubicació front a la resclosa i al riu, fan una paisatge i un lloc molt bonic.la-font-6Tant és pot accedir, des de la carretera nacional  N-II, per la part de baix de la muralla, com per l’altra extrem, on hi ha un Parc.

Baume i abeurador o bassa

Baume i abeurador o bassa

És on lloc que ha servit d’escenari en les edicions pel Pessebre Vivent de Bascarà.la-font-7

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda de la Font del Vedell d’or

Són així anomenats uns enderrocs que hi ha al peu de la muntanya de Montjuïc, propera a Girona. La Font del Vedell d’or, havia rajat de la boca d’un vedell de pedra, la font era molt concorreguda.bou-1_01Un dia el diable va embruixar l’aigua i per atreure més la gent canvià la tosca pedra del vedell per un gran i preciós vedell d’or, de boca del qual rajava també aigua. La gent, però, veié en el canvi una intervenció diabòlica i no acudí a la font. Irat el Diable en veure el seu fracàs, un dia enrunà la font i fugí enfellonit muntanya de Montjuïc amunt.dscn7235_01La font resta encara com la deixà en Banyeta, tot un munt de rocs i a sobre a nascut un arbre. A la muntanya es veuen encara les petjades que feia el Diable en sa fugida.dscn7237_01

Joan Amades  (Costumari Català)

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la llegenda)

La Informació : Es Posa en marxa el projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”

La pagina Web de l’Ajuntament de Torelló amb data de publicació : 15.11.16,  ens dona a conèixer el nou projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”.09fuentederocaprebera_01L’objectiu és la recuperació de les fonts naturals des d’un punt de vista global: així, a més de voler recuperar els espais naturals on es troben les fonts, també es pretén recuperar la memòria històrica d’aquests espais. I finalment, aconseguir la seva rehabilitació i restauració a fi que les fonts tornin a esdevenir llocs d’esbarjo per a la gent.

Font de Puig -Rubi de baix

Font de Puig -Rubi de baix- any 1915

És portarà a terme durant el curs escolar 2016-2017, per part dels alumnes de primària de les escoles de Torelló.

Font de Puig-Rubí de Baix actualment

Font de Puig-Rubí de Baix actualment

Per a mes informació, podeu consulteu a :

http://www.ajtorello.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=183&noticia=2988

Font i Safareig de Puig - Rubi actualment

Font i Safareig de Puig – Rubi actualment

Desitgem que aquest projecte de Torelló doni els resultat previstos i sigui un punt de partida de recuperació de Fonts Naturals en altres municipis d’Osona, cal destacar que moltes Fonts de Manlleu des de fa uns anys és van paulatinament recuperant.

 

Detall de la Informació Web de l’Ajuntament de Torelló

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig… al rentador de Lliça de Vall

dscn7675_01El dissabte dia 10 de setembre de 2016, es va inaugurar oficialment les obres de remodelació del safareig Municipal de Lliçà de Vall, anomenat pels veïns el “Rentador de Les Casetes”.dscn7674_01Podeu veure en quines condicions estava aquest Safareig amb diverses fotografies en l’enllaç següent :

http://www.juntsperllicadevall.cat/2016/la-recuperacio-del-rentador-de-les-casetes-ja-esta-en-marxa/

dscn7677_01La inauguració va estar la culminació d’una demanda popular que va començar fa un temps amb l’objectiu de recuperar aquest antic rentador.dscn7679_01Per anar-hi, es molt fàcil d’arribar-hi, us caldrà una vegada esteu a Lliça de Vall, agafar l’av. Montserrat ( o sigui, la carretera BV-1602) direcció Lliça d’Amunt, fins el número 38 (aprox.), ens adreçarem a darrera de les cases on hi ha uns Jardins Municipals, en l’extrem de la nostra esquerra i entre mig dels arbres hi ha el Safareig.dscn7673_01El Safareig es allargat, no es massa gran i l’aigua que el subministra, be per una canal i no es de cap manantial.dscn7678_01Es va procedir a arranjar tot el conjunt del Parc, en especial on esta ubicat el safareig, reforçant les columnes i l’estructura de la coberta de fusta de la teulada amb unes noves teules; així com un ballat de fusta que delimita una zona privada i van esbardissar i aplanar  el terreny i unes baixades des de l’av. Montserrat.dscn7681_01Des d’aquest blog, Felicitem aquesta recuperació del Safareig de Lliça de Vall, donat que pocs ja queden de Safareigs Municipals per la Comarca del Vallès Oriental.dscn7676_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Llegendes d’aigua dolça

Títol: Llegendes d’aigua dolça

Subtítol: Les millors històries de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella.llegendesbaixa_01

Autors: Diversos autors

Col·lecció: La Talaia, 7

400 pàgines

PVP: 20 €

ISBN: 978-84-942564-9-3

 

Des des del Llibre :

Diuen que moltes de les aigües dels nostres rius vénen de tan lluny que ni ens ho pensem. I diuen també que l’aigua d’algunes fonts catalanes acaba sortint a Mallorca, i que hi ha pous que arriben fins a l’infern. I encara avui, molta gent sap que no fa pas tant les goges, les aloges, les encantades i les dones de fum i aigua vivien o feinejaven a molts estanys, a molts pous i a moltes gorgues.

Encisaven els que s’hi acostaven, sobretot si eren homes. Altres vegades només jugaven. Però podien arruïnar una casa o podien fer immensament rics els seus habitants. I també podien fer això mateix alguns dracs. I encara també, aquelles serps que, abans de capbussar-se en un gorg o en un riu, es treien la pedra preciosa que duien al front perquè no la volien perdre.

Fins que de tant en tant  algú els l’agafava.

De les aigües que hi ha al nostre entorn se n’han explicat tantes coses que hem pensat que valia la pena aplegar-les. En aquest llibre trobareu tot de paisatges i de llocs únics, carregats d’història i de llegendes, de coses que es deien i que es creien. Tot un món que es va perdent. Però això només és el primer volum. L’imaginari que envolta i que enriqueix l’aigua dolça de la Catalunya Vella, des de la Catalunya Nord fins a la Vall d’Aran i la Ribagorça; des de les comarques de Girona a la Catalunya Central i a Barcelona, fins al Baix Llobregat i l’Anoia.

 

Recull de dades del llibre : Ramon Solé

Fem bugada! Història i històries de la Font de la Mare de Déu del Bruc

ft-verge-1_01En Jordi Noves, seguidor del blog i bon coneixedor de les Fonts Naturals a Catalunya, em va facilitar la informació que’ l 12 d’Agost de 2016, es va celebrar al Bruc una trobada per explicar l’Historia de la Font i Safareig de la Mare de Deu.

A principis del segle passat

Any 1921

Aquest acte es va celebrar durant la Festa Major del Bruc – 2016 , prèviament , es va fer la recuperació i de la inauguració del camí des de la Plaça del Racó a la Font de la Mare de Déu i Safareig.programa-dactes-festa-majorAllà mateix la gent gran i el mateix Jordi Noves, va explicar com es feia la bugada en aquesta Font –Safareig i diverses histories del Bruc.img-20160813-wa00012_01És va enregistrar i ho posem al vostre abast per tal que conegueu una mica més el poble i de la Font de la Mare de Déu i Safareig :

https://www.youtube.com/watch?v=kVPWq7_GqMk

Aprofito per passar-vos altres informacions relacionades, que podeu consultar :

http://www.bruc.cat/altres/actualitat/noticies/celebracio-de-la-festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font.html

ft-verge-3-puos_01També :

http://somdepicnic.blogspot.com.es/2015/06/zona-de-picnic-de-la-capella-de-la-mare.html

els-brucs-ft-verge_01En Jordi Noves, em va facilitar alguna historia escrita de fa molts anys :img-20160813-wa00_01img-20160813-wa0001_01Va ser un acte que va assistir molta gent que van mostrar un gran interès per tot el que es va dir.ft-verge-2_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recopilació de dades històriques : Jordi Noves

Com era La Font del Tudó de Castellbisbal

Actualment es troba desapareguda la Font del Tudó, ja que segons informació procedent dels veïns de la zona, la van colgar de runa durant la construcció de l’autovia.

Fotografia de l'any 1989 - Arxiu Rasola

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Estava situada al peu del Turó de les Forques, aquesta muntanya és de 162 metres, a pesar que està mes elabora de Martorell, es troba dins del municipi de Castellbisbal. Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

Fotografia de l'any 1989 - Arxiu Rasola

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

La Font estava a peu d’una antiga cantera, consistia senzillament amb un tub on sortia l’aigua, molta gent hi anava a recollir-ne amb garrafes, la consideraven de molt bona qualitat.

Fotografia de l'any 1989 - Arxiu Rasola

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

En La Font del Tudó, es reunien gent assídua, sobre tot de Martorell i de Castellbisbal, on passaven l’estona parlant fent temps fins tornar a casa. Amb el transcurs del temps es va assecar, la gent ja no hi va anar mes…!

Fotografia de l'any 1989 . Arxiu Rasola

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Aquesta font apareix inclosa i catalogada al POUM amb el núm. C.01.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font de l’Ocata d’Hostalets de Pierola

Cal sortir d’Hostalets per la zona de la deixalleria i industrial o be, per algun altre paral·lel a aquest indret, tot passant per l’entorn de camps de vinyes i oliveres, fins arribar a la  casa de l’Ocata, molt a prop i al nord en el torrent de l’Ocata està la seva font.dscn5499_01Situats a La Font de l’Ocata, veiem que disposa d’una glorieta d’estil modernista, amb una coberta de teules a quatre aigües, allí es pot fer un àpat. La Font esta a sota i a peu del mur, al costat d’unes escales que van a la glorieta. L’aigua surt  per un tub de la boca d’un cap, que ens recorda a un nen o jove, si estem en temps de secada ens podem trobar que no ragi.dscn5498_01L’aigua de La Font, no és potable,  podeu trobar aigua a les fonts públiques d’Hostalets de Pierola abans d’iniciar el camí. Si fa poc que ha plogut el tram fins a La Font de l’Ocata pot estar enfangat.dscn5498-copia_01A principis del segle passat, eren molt freqüent anar a fer passejos a les vinyes i fonts de la rodalia d’Hostalets de Pierola, on es celebraven berenars i estades; les Fonts mes freqüentades per la gent, eren la font de l’Ocata, la de l’Aureli i la de Can Flaquer. dscn5499_01b

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Dites populars sobre la Tardor

cam01076_01A casa del vinater, bona tardor i mal hivern

A la tardor, sembrarien si hi hagués saó

A la tardor, el dia porta espardenyes

Bou de tardor és cavall de primavera

Del setembre a la tardor, torna la calor

Diarrea tardoral, sovint mortal

La tardor porta tristor

La tardor segura, Sant Francesc la procura

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most

Malalties tardorals, llargues i mortals

Pluja d’octubre, ni una gota perduda

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor

Si a l’octubre plou, el rovelló moudscn4227_01Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara

Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve

Tardor entrada, panxa tibada

Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l’aigua primera

Trons d’octubre, any de diluvi

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi, no !cam01483_01

Recopilació de Dites populars i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Cançó : Diré del vell foc i de l’aigua

Diré del vell foc i de l’aigua.

Si crema molt la neu,

glaçava més la flama.

Diré de l’espasa i de l’aigua.

Si m’ha ferit la font,

em guarirà l’espasa.img-20161002-wa0000_01

Diré de l’ocell i de l’aigua.

Si llum de cims al riu,

fosca de terra l’ala.

Diré de la rosa i de l’aigua:

la mort de la mar fa

la flor més perdurable.dscn6982_01

Diré dels meus ulls i de l’aigua.

Si tot ho mira el llac,

jo tinc les nines blanques.

Dic la pluja, la pluja, la pluja clara

i el plor de l’endinsat

sense retorn per l’aigua.img-20160124-wa0004_01

Dic el nom del no-res

enllà dels fons de l’aigua.

 

Autor ; Salvador Espriu – Poesia cantada

Voleu conèixer a l’autor, consulteu aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

 

Musica : Raimon

Recopilació del Poema – Cançó i Fotografies : Ramon Solé