Que son els Sequiers ?

Publicat el 19/02/2016 per Rasola

Des del segle XIV i fins l’actualitat els Sequiers, també nombrats com a Sequiaires, son les persones que s’ocupen de vigilar el funcionament i manteniment de les sèquies.El consum d’aigua a les ciutats ha estat molt important a la llarg de la història. En aquesta activitat, la feina dels sequiaires des del seu inici i fins a l’actualitat ha sigut molt important, com es, el control de l’aigua que arribava a alguns pobles o ciutats, sigues el mes potable possible, com tenim un exemple molt conegut per la gent del Bages, la Sèquia dels Manresans que porta l’aigua a Manresa o el rec Comtal que portava a l’antiga ciutat de Barcelona.També, trobem moltes Sèquies, principalment arreu de les terres de Lleida, que son un verdader entreteixit de canals i canalons, amb mes o menys abundància d’aigua, segons l’època de l’any en que es porti a terme el cultiu en la zona. Axó també era feina dels Sequiers, el control de la quantitat i distribució de l’aigua a tots el camps de conreu.En el cas que es produïssin anomalies o abusos per part d’algun regant o pagès, el podien denunciar i la justícia intervenia. Per tant els Sequiers, son com els guardes de la vigilància de l’aigua i fan complir els torns de regatge.El manteniment, en molts de casos també el portava el Sequier, comprovar que no haguessin fugues d’aigua als recs o canals, que les portelles de sortida de l’aigua a subcanals, funcionessin correctament, o sigui, tanquessin be. Posaven grasses a les juntures de les portelles, per que pugessin sense dificultat pujar o baixar. O be, feien petites reparacions a la llarg de les xarxa de sèquies o canals.Avui en dia, des de les Juntes, ja s’envia empreses especialitzades en aquests menesters.En llocs concrets, trobem encara unes casetes a prop de la sèquia o canal principal, és on vivien els sequiers, axó era per que com la Sèquia necessita un manteniment constant i diari, els Sequiaires la ressegueixen de cap a cap i era mes fàcil i rapit al viure a prop.Una altra de les seves feines era el vetllar perquè els ponts que serveixen per creuar la Sèquia, estiguin en bon estat fer el manteniment i reparar els murs que s’ensorren en ocasions.Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.De fet, en el Catalunya, existeixen els recs o canals d’aigua des de la presencia dels Romans a les nostres terres.Posteriorment vàrem agafar aquesta tècnica per portar aigua a conreus, pobles, molins de gra o molins drapers i molins paperers; mes tard, a fabriques o industries que necessitaven abundant aigua propers als rius.

Per a mes informació podeu consultar a :
http://www.sequiatgelleida.com/web/ca/node/9

i a :
http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/sequier.htm

i també :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%BCes_de_Val%C3%A8ncia

Per tant, la feina de Sequier a traves dels segles ha sigut molt important per a la societat.Text, Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, la degradació i la recuperació del riu

Publicat el 18/02/2016 per Rasola

Respon

Les riuades, la contaminació produïda per les industries de vora del riu, les deixalles o escombraries, així, podríem fer una llarga llista de maneres que han portat a la llarg dels anys a una degradació del riu Ripoll.En els últims quinze anys, se ha vist una important millora i recuperació del Riu Ripoll, sobre tot en la zona de Sabadell.No sols depuradores i llacunes artificials per depurar l’aigua, sino tot tipus d’actuacions, en camins, serveis àrees d’estada, passeres, recuperació de Fonts Naturals, neteja de la vora del riu…. i un llarga llista d’accions positives, que poden ser un bon exemple tal com deuria de ser en tots els rius a Catalunya.Encara falta bastant, i falta per manca del col•laboració de tots i totes, no podem fer per una banda i desfer per l’altre…Cal respectar unes normes de convivència en el medi natural, com el cas del riu Ripoll, on molta gent circula, sobre tot el dies festius, fent esport, corrent, amb bicicleta, caminant, passejant, conreant, fotografiant…Hi ha espais per a tots i totes, sols cal un bon equilibri i respectar el medi, l’entorn, la natura… en definitiva.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Montseny. 50 indrets amb encant, d’Ed. Cossetània

Publicat el 17/02/2016 per Rasola

Respon

Excursions i petites rutes per descobrir un dels espais naturals més preuats i emblemàtics de Catalunya.
Cinquanta propostes apassionades que ens acosten a cims, gorgs, boscos, petits pobles, mines abandonades, fonts i altres indrets singulars, sovint envoltats de llegendes i històries locals.Tot i comptar amb indicacions pràctiques per facilitar la visita dels llocs seleccionats, no es tracta d’una simple guia turística.

Els textos i les excel•lents fotografies són un homenatge al paisatge i a la cultura propera, i al mateix temps una invitació als excursionistes a realitzar l’exploració sistemàtica de la nostra muntanya i a l’excursió festiva en família.

Autors : Jordi Longàs Mayayo i Javier García-Die Sánchez- Guardamino
Fotografia de: Javier García-Die Sánchez-Guardamino
Preu del llibre : 23,82€

Recopilació de les dades : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de la Cendra de Banyoles

Publicat el 16/02/2016 per Rasola

Respon

Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” . Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra a poca distancia i també a la nostra esquerra l’Estanyol Petit de la Cendra.Es de dimensions petites i moltes vegades es difícil el trobar-ho, donat que la vegetació el tapa o disposa de poca aigua.Així mateix, i com en l’Estanyol Gran, presenta un color gris cendrós fosc.Hi ha diverses canals per les rodalies dels estanyols, per desguàs d’aquests.
Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Serinyà, un paratge amb natura – 1ª Part #

Publicat el 15/02/2016 per Rasola

Respon

A la llarg del riu Fluvià, trobarem diverses rescloses, hi ha una que és la coneguda com La Resclosa de Serinyà, que comporta en les seves rodalies que s’hagi creat un hàbit natural important.Efectivament, es una resclosa que si no fora per el mur de contenció, ens semblaria estar en un estany, rodejat de molts arbres i plantes que comporta que hi hagi un nombre d’animals i aus important que facin vida en aquest paratge conegut com l’Illa del Fluvià.Per una pista de terra, podem donar la volta casi per complert a tot el perímetre de la resclosa.Es un lloc molt humit i desprèn tranquil•litat per tota aquesta zona, que ens permet escoltar la natura, com el cant de les aus…Per accedir a aquesta resclosa, podem arribar-nos des del poble d’Esponellà direcció a Serinyà, per la pista que va paral•lela al riu Fluvià o a l’invers pel mateix camí.Tingueu cura que molt llocs d’aquesta resclosa presenta una profunditat important, eviteu tenir un ensurt.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Salt d’en Vilar

Publicat el 14/02/2016 per Rasola

Respon

Per accedir a la Font del Salt d’en Vilar, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle.Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins el riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar. Aquesta està emplaçada en una petita esplanada enmig del bosc, adossada al marge de la muntanya. L’aigua que raja cau a una pica semicircular. A banda i banda de la font, dos llargs bancs de pedra ens conviden a fer un mos.

A la mateixa explanada de la font hi ha un pedró dedicat al centenari del poema “ Canigó “, de Mossèn Cinto Verdaguer.

En un petit replà per sota de la font disposem d’una taula rodona amb vistes al riu i al Salt que queda per sota.

Per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vila de Baix, procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Cardener amb riu el Llobregat

Publicat el 13/02/2016 per Rasola

Respon

Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer de Llobregat i arribarem a l’agregat de Castellgalí, on el carrer passa a dir-se avinguda de Roma, i en una placeta hi ha el monument romà de la Torre de el Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).

Podeu consultar sobre la Torre de el Breny de Castellgalí a :

http://relatsencatala.cat/relat/el-breny-la-petjada-romana-castellgali-bages/1030802

Aiguabarreig

Continuem i anirem fins la confluència amb el carrer Via Augusta, allí hi ha l’aiguabarreig del riu Cardener amb el riu Llobregat.No hi ha dia que veiem algun pescador per les rodalies mirant de treure algun peix d’aquest lloc, donat que son aigües molt tranquil•les, ja que tenim la resclosa al tocar.A la nostra dreta tenim el riu Llobregat que per de munt passa el tren per un pont.

Riu Llobregat

En front, tenim el riu Cardener que ja ha passat a tocar per Manresa aigües amunt.

Riu Cardener

I mes a l’esquerra nostra, hi ha la resclosa on l’aigua resta en part aturada.Podem veure unes grans comportes on es desviava bona part de l’aigua d’aquest dos rius per anar a algunes antigues fabriques de Sant Vicenç de Castellet.En aquest lloc de l’aiguabarreig dels rius, pels amants de les aus es un bon lloc on poden apreciar una important varietat d’aquestes.

En aquest espai proper al dos rius, sempre podrem trobar un punt per fer una fotografia o simplement contemplar una estona la unió dels dos riu i prendre el sol…
Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre “Les fonts Ufanes i el pla de Tel” de Campanet (Mallorca)

Publicat el 12/02/2016 per Rasola

Respon

Es tracta d’un llibre temàtic i pioner en tant a la caracterització geogràfica i física de les fonts Ufanes (Campanet) i el seu entorn més proper. Tot i que aquestes, des de que van ser declarades Monument natural el 2001 i passaren a titularitat pública el 2003 han incrementat la seva popularitat mediàtica d’una manera substancial, amb recurrents aparicions en mitjans de comunicació, avui encara no comptaven amb cap referent bibliogràfic editat oficialment. Així, sota el finançament i el suport de l’Ajuntament de Campanet, i la coordinació de qui us escriu, es va engendrar aquest projecte el qual, d’una manera monogràfica, tracta principalment la caracterització geogràfica de l’espai.

El llibre està format per un total de 8 capítols temàtics, més un annex cartogràfic i un annex fotogràfic compost per 20 fotografies d’alta qualitat. Hi han participat un total de 19 autors provinents principalment del món acadèmic els quals, a partir dels seus coneixements profunds, regalen als continguts dels textos una qualitat i rigor remarcables. Cap destacar també la gran quantitat de figures, mapes i fotografies que ajuden a il•lustrar la bellesa geogràfica i paisatgística de la zona. D’entre les temàtiques en destaca l’explicació hidrogeologia de les Fonts (com i quan brollen? per què?), la caracterització geològica de les Coves de Campanet i la seva relació pretèrita amb les Ufanes, els primers inventaris florístics i faunístics mai publicats sobre l’alzinar de Gabellí, o bé la importància que les Fonts tenen en tant a la conservació de s’Albufera de Mallorca.

El llibre es troba a la venda a l’Ajuntament de Campanet, amb un preu de 10€

Cita: Miquel Mir Gual (2015). Les fonts Ufanes i el pla de Tel. Col•lecció Pla de Tel, 11. Ajuntament de Campanet; 196 pàg.

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Àrea d’Estada de Sant Vicenç de Jonqueres

Publicat el 11/02/2016 per Rasola

Respon

A la llarga de la vora del riu Ripoll, en el seu traçat al pas per Sabadell, trobarem varies petites àrees d’estada, com la de la font del gitanos, de la Font dels degotalls, en el paratge del Molí de l’Amat, per ho el mes representaria, és sens dubte, l ‘Àrea de Sant Vicenç de Jonqueres.Es la que te mes extensió i disposa de mes elements que donen mes bona estada als visitants i és pot arribar amb vehicle propi, axó fa que esta molt visitada.És pot arribar des de Sabadell, deixarem la Carretera a Castellar del Vallès B -124, baixarem per carrer de Jonqueres, per aparcar el nostre vehicle en la zona habilitada com a aparcament.Disposa a part de la font natural de Jonqueres, de dos aixetes amb aigua clorada de xarxa pública.Taules i bancs de fusta repartits per la extensa explanada, així com, unes barbacoes que en temps que no hi ha perill d’incendi podem utilitzar.No cal oblidar una zona de jocs per la mainada.Unes escales amplies en pujant fins l’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i al restaurant annex.Al costat de l’ermita i dins del pati trobarem un antic molí de vent, no esta en funcionament i la malesa l’embola en part.Ens permet des d’aquest punt de l’àrea poder fer diverses excursions o rutes properes al riu Ripoll o per els boscos propers.
Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol de la Cendra de Banyoles

Publicat el 10/02/2016 per Rasola

Respon

Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes”.

Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra.L’Estanyol de la Cendra és un clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l’aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l’entrada subterrània d’aigua.Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària aproximadament.Disposa en el camí d’accés d’una passera de fusta per evitat que el visitant es mulli el calçat. A l’arribar a l’Estanyol, i al costat mateix del camí hi ha un petit mirador elevat de fusta, que cal pujar unes escales.Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars, avui dia s’ha comprovat científicament que no són certes i a hores d’ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món. També hi havia qui creia que era d’origen volcànic.La vegetació és la pròpia d’àmbits humits – joncs, balca, canyís, etc. Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.