La Font d’en Grau de Prades, està situada al costat d’un parc i prop de les piscines municipals.
La font la trobem ubicada dins d’un petit arc de pedra vermella recoberta de fongs el seu interior a causa de l’ humitat, entremig d’uns bancs de pedra, amb un brollador cilíndric que dona l’aigua en una pica en forma de calze.
Històricament s’ha dit que la seva aigua te efectes curatius.
El Parc equipat amb gronxadors i jocs, disposa d’una pista de petanca.
Text i recull fotogràfic : Ramon Solé
Aquest fulletó i plànol, es va crear per donar a conèixer d’una forma senzilla i clara els camins mes utilitzats i les fonts existents en la muntanya de Matagalls.
Els camins com els que porten des de El Brull, Sant Marçal, Viladrau o des de Coll Fòrmic, fins a dalt a Matagalls, poden fer rutes mes llargues entre aquest i altres punts.
Son moltes les fonts existents per les rodalies de Matagalls, mes de 50, cada any i per commemorar l’Aplec del Matagalls, s’arranja una font de la zona, o be, es fa una nova deu.
Periòdicament, es renova el fulletó i s’actualitzen les dades.
Podeu demanar a l’Oficina de Turisme dels Municipis propers.
Text : Ramon Solé
Al 1925, l’Ajuntament de Caldes de Montbui, va comprar un solar amb la finalitat de dotar al veïnat d’aigua termal amb una font i amb una dependència annexa d’un safareig, per a la neteja de la roba de forma pública.
La construcció dels safareigs va coincidir, en alguns pobles, amb l’arribada de l’aigua corrent a les cases.
El Safareig de la Canaleta té una forma senzilla, ja que la funcionalitat i l’economia són les premisses bàsiques d’aquestes obres municipals per aquella època. Així, la forma rectangular amb coberta és la més habitual, també,disposa d’un safareig petit en un lateral del recinte, situat dintre d’una arcada, que serveix per esbandir la roba.
És va encarregar l’obra a l’arquitecte Manuel Raspall, i es va inaugurar la Font i el Safareig, a l’any 1929.
Per accedir a la seva entrada que està en el lateral esquerd de l’edifici, cal baixar uns esglaons, ja que es troba a un nivell inferior al carrer.
El Safareig de La Canaleta, s’alimenta de l’aigua termal provinent de la seva Font situada a l’entrada, aquesta aigua arriba de la Plaça del Lleó, on es troba el brollador natural.
El brollador originari es manté tot l’any a la temperatura de 74ºC, però el pas de l’aigua d’un lloc a l’altre, fa que es refredi progressivament i assoleixi una temperatura mitjana quan arriba a la font de la Canaleta de 48ºC, al passar al safareig petitbaixa a 45ºC, i fins el gran, torna a baixar mes, és de 38ºC , que és on es renta la roba pròpiament.
A pesar que estem molt avançats amb rentadores, encara avui en dia, hi ha persones que utilitzant el safareig per rentar-hi la seva roba amb molta cura i confiança.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Està situada al carrer General Padrós, on també esta el Safareig de la Canaleta.
Per accedir-hi s’han de baixar unes escales com si anéssim al Safareig, la font està situada front d’aquest, a un nivell inferior del carrer, adherida dins del mur que sosté el carrer, està construïda dintre d’una petita cavitat.
L’aigua raja constant per un tub metàl•lic i cau directament a una pica rodona, es tot de granit.
A la capçalera de la font hi ha gravat el seu nom i l’any 1925, que és la data de construcció, a un costat ben visible, un cartell que indica els graus en que surt l’aigua a l’exterior i que es de 48 ºC.
Aquesta font, no hi va tanta gent a recollir l’aigua, com en el cas de la Font del Lleó, per ho encara hi ha gent que va amb el cotxa a carregar litres i litres d’aigua amb garrafes, pel seu consum.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font – bassa de Can Poll, esta situada a la llera dreta de la carretera C – 1415c, d’Argentona a Dosrius, front de la seva antiga Masia.
També era coneguda per la Font de Can Poi. Tenia un bon raig d’aigua que sortia per un tub que anava a parar a una pica i d’aquesta a la bassa, pels regar els camps de les rodalies.
Era molt freqüentada durant els anys 70 i 80 per la gent que circulava per la carretera, que aturava el vehicle i es refrescava o/i collia aigua en garrafes.
Des de fa uns anys, no arriba l’aigua, esta totalment abandonada, la vegetació ha omplert l’interior de la bassa que es troba completament seca.
Ara, tant sols es el testimoni d’un record… per la gent que havia gaudit de l’aigua de la Font de Can Poll o Poi.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia antiga, extreta del llibre “ Les Fonts d’Argentona”
Dorres, és una petita població francesa de la Catalunya Nord, te varis motius que en fan adreçar-nos a ella, primer que esta situada en plena naturalesa, amb magnifiques vistes del Puigmal, Canigou i la Serra del Cadí.En segon lloc, el museu de Granit, que cal ser visitat ,es la pedra existent la mes important en aquestes terres.
Tercer i últim, també és coneix Dorres, per les seves fonts d’aigua calenta i sulfurada que brollen a uns 40 graus a l’exterior.
Hi han unes termes que daten del temps dels romans.
La Piscina principal, està a l’aire lliure, al sorgir l’aigua calenta permet a qualsevol temps de l’any és pugui fer un bany de descans i relaxant.
En un extrem trobarem la banyera, que de fet era un antic rentador, i també,
dues petites banyeres situades dintre d’un cobert i tot es de granit.
Esta obert al públic amb un horari ampli :
de 8:45h a 20h, obert tot l’any,
Amb preu populars de 4 € els adults i gratis per el nens menors de 5 anys . L’entrada inclou la visita al Museu del Granit.
La Font
Safareig Actual
Abeurador de La Font
Abeurador de La Font
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta antiga Font del Lleó, esta documentada la seva construcció a l’any 1581. 
Segles mes tard, a 1822 es va produir una remodelació.
I per últim, es va demanar a l’any 1922, al prestigiós arquitecte, Senyor Manel Raspall, que fes una nova estructura de la Font del Lleó, que ha perdurat fins l’actualitat.
L’aqüífer d’aquesta deu d’aigua que raja d’una forma constant i permanent en qualsevol època de l’any, esta a una profunditat d’uns 3.000 metres, i brolla l’aigua a 74 graus.
És aigua carregada de clorur sòdic entra altres element , el principal component que hi atorga propietats mineromedicinals, amb òptimes indicacions per a la prevenció i el tractament de l’artrosi, la psoriasi i èczemes cutanis.
La Font del Lleó, esta situada a la plaça del mateix nom, a una cantonada i a peu de la paret d’un edifici. Com que esta a un nivell inferior a terra, hi ha que accedir-hi per unes escales.
A dalt de la font , la presideix una figura exultant d’un lleó, a cada costat i sobre d’unes columnes hi ha unes àmfores i sota del lleó, l’escut en relleu.
Cal destacar que en cada costat de les dues baixades d’esglaons hi ha unes faroles forjades molt creatives de gran bellesa.
Any 1964
Front de la Font del Lleó, trobem les Termes Romanes i l’edifici de Thermalia, que actualment, es la seu de l’actual Museu de l’aigua i d’altres exposicions de temporada que fan referència a Caldes de Montbui i el seu passat .
Per a mes informació podeu consultar a :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Lle%C3%B3
Recopilació de la Informació i Fotografies Antigues : Ramon Solé
Text i Fotografies Actuals : Ramon Solé
Es un recull molt complert, de les Fonts i Surgències dins del terme de Castellar del Vallès.
Esta editat per el Centre Excursionista de Castellar, gracies a un important nombre d’entusiastes que varen dedicar les seves hores de lleure a corre tot el terme municipal de Castellar, per localitzar i catalogar les fonts i surgències d’aigua natural.
Va ser editat l’any 2004, junt amb el llibret hi ha un CD on trobarem una amplia informació de les fonts i un plànol de la seva situació.
Recull de la Informació : David López Alvarez (Sabadell)
Text : Ramon Solé
Thermalia, és un centre temàtic dedicat a la cultura de l’aigua termal que es troba a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui.
Presenta la història de les aigües termals, que brollen de la terra a 76 °C i la seva incidència i vinculació amb la gent i l’entorn que l’envolta.
La seu central del museu és l’antic hospital de Santa Susanna, un edifici gòtic de finals del segle XIV del qual només es conserven alguns fragments originaris. 
Dues de les quatre plantes del centre ens acosten a la vida i obra del pintor i escultor Manolo Hugué, que va arribar a Caldes atret per les propietats medicinals de les aigües termals.Fruit de l’amistat que Hugué va mantenir amb Picasso, aquest equipament també acull una exposició de ceràmica i pintura de l’artista malagueny, amb altres exposicions temporals.
El Thermalia – Museu, de Caldes de Montbui, abraça diversos edificis i col•leccions :
• Termes romanes
• L’hospital de Santa Susanna
• La capella romànica del mateix nom (*)
• L’edifici de Can Delger
(*) Rere l’hospital hi ha la capella de Santa Susanna, un edifici del 1043 que ofereix al visitant una projecció multimèdia sobre el patrimoni i la història del municipi a través del termalisme i les peces arqueològiques de diferents periodes.
Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé
El record guarda el riu per on naveguen
vaixells de la infantesa enmig d’arcades
de branques inquietes que despleguen
damunt l’aigua les fulles retorçades.
Hi ha un batre de rems ben compassat
dins un silenci llis de matinada,
on es suaus que corren al costat
amb el so de la seda masegada.
Hi ha un néixer del sol al lloc exacte
a l’hora que més compta d’una vida,
un despertar-se la mirada, el tacte,
un ansiar de set inextingida.
Hi ha un retrat de l’aigua i del lament
que s’ha arborat del fons de la memòria
i el riu sencer en el cant es fa present
per contar del retrat la vella història.
Autor : José Saramago
Informació sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Saramago
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
