La Informació : Conèixer els Parcs Naturals

Publicat el per
2

logo-dibaSi sou amants de la natura, crec que us pot ser útil els enllaços que us passo a continuació, per conèixer els Parcs Naturals de Barcelona, fent Itineraris o Rutes organitzades per la mateixa Diputació de Barcelona.portadaretoc0[1]Aquests Itineraris o Rutes, son sempre aptes per tothom.p03i0575[1]

per els que tingueu ganes de conèixer els racons de cada Parc que gestiona la Diputació de Barcelona, podeu conèixer les plantes, els arbres, els animals i la seva vivència al medi natural, fonts, torrents i rius, tota una oferta molt amplia i bàsicament cada diumenge de tot l’any teniu la possibilitat de fer-ho.Passejades 2015 Garraf[1]Podeu fer la consulta a :

http://www.diba.cat/parcs/itineraris/

http://parcs.diba.cat/web/agenda/portada?cMenuAgenda=32627&cWebs=32627

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa/visiteu-nos/equipaments-itineraris/itineraris/

image_galleryText : Ramon Solé
Fotografies : Diputació de Barcelona

Avui destaquem : La Font Vella de Montblanquet

Publicat el per
Respon

100_1007_01Dins del terme municipal de Vallbona de les Monges, hi ha un agregat que es diu Montblanquet, es un petit poble de pocs habitants que hi viuen, es tranquil i molt agradable el seu passeig per el seus carrers.100_1008_01Tot fent un tom, podem agafar el camí ample i ven indicat per cartells, que ens portaria al Santuari del Tallat, al poc de sortir del límits de Montblanquet, trobarem l’antiga Font Vella.100_1009_01L’aigua que abans era molt abundant, prova esta , que anava de la pica a una canal que a la vegada donava l’aigua a un abeurador, pròxim a la font, actualment esta tot molt deteriorat i en desús. 100_1010_01La font esta regulada amb una aixeta, per garantir que podem gaudir de l’aigua.
Us recomanem que si esteu per aquells voltant la visiteu, sense preses com si el temps no passes …100_1011_01Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Lurdes Casas

Llibre : Els Guardians de l’aigua

Publicat el per
Respon

guardians-de-laigua_01Barcelona : Clipmedia Edicions, 2009. 546 p.

Comentari :
La història de la humanitat és una història de relació amb el medi aquós. La importància de l’aigua va cada cop a l’alça: en una societat amb necessitats creixents, i tenint en compte els efectes del canvi climàtic, és de vital importància la gestió i la salvaguarda dels recursos hídrics.
“Els guardians de l’aigua” reuneix una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. Una mirada especialment necessària després de l’episodi de sequera dels anys 2007 i 2008, el més important de les darreres dècades, que es va sobreposar amb una petjada amarga en el món de l’aigua de Catalunya a tots eIs nivells, un món que per lleialtat i professionalitat havia restat en silenci davant l‘allau d’incerteses i inexactituds que es van arribar a dir.
Ara, més de setanta professionals ens expliquen el model català de aigua i exemplifiquen la contribució pionera d’administracions, empreses i instituts de recerca que “guarden” l’aigua al nostre país. Una mirada plural per recollir el sumatori de solucions que han de permetre, tant a curt com a mitjà termini, que l’abastament de qualitat i el bon estat deIs ecosistemes fluvials, siguin dues cares d’una mateixa moneda.

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Poema – L’aigua ja ha arribat

Publicat el per
Respon

L’aigua al món va arribar,
va ser tota una celebració.
La vida ens va donar,
a més d’una generació.

DSCN0513_01Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar,
li faltaven peces importants,
ara que l’aigua ha arribat,
tothom és feliç perquè s’ha completat.

L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar,
després s’evapora, plou, i tot torna a començar.
És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi,
i sempre així ha de seguir.

Ja sigui per refrescar-nos,
o per prendre una infusió,
cal que fem servir l’aigua,
amb molta moderació.

Autora : Irina Casero CanyigueralDSCN2179_01

Informació sobre l’Autora :

http://www.rogercasero.cat/2013/05/laigua-ja-ha-arribat.html

Comentari :
Avui he escollir aquest poema, que m’ha agradat molt i m’ha cridat l’atenció per que va ser escrit per la jove Irina Casero, normalment els poemes que faig la recerca i els publico en aquest Bloc, i que tenen que veure amb les Fonts o tot el que està relacionat amb l’aigua, son d’Autors consolidats amb la poesia, molts del quals ja no estan amb nosaltres.
Irina, jo crec que te un bon camí per endavant en la Poesia. Felicitats.!!!df_01

Recull de la Poesia i Comentari : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Com era ….. La Font de l’Arç de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

Publicat el per
Respon

Mina Font Arç 1_01La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat, de la Font de l’Arç, era així :

“… De difícil acceso por lo selvático y agreste del lugar, se halla esta fuente en una pequeña hombrera, al pie de un camino. La vegetación del bosque es muy tupida, y para orientarse entre ella sus visitantes – cazadores i excursionistas—toman como referencia los cables de energía que cruzan la carretera de Santa Creu d’Olorde, al pie de las ruinas de Can Mallol. Siguen por un lomo que forma una estribación de la sierra, para descenderá los quince minutos por la vertiente izquierda, hasta la mitad del curso del torrente, en cuyo lado derecho mana la fuente. También es accesible remontando desde Can Busquets el Torrente de les Tres Serres. Mana, 0,7 litros / minuto. “

Les fotografies de la Font de l’Arç, son de finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, del segle passat. Cal dir que el camí que es pujava des de Can Busquets, en molts del trams en aquella època ja era un corriol de difícil accés.Mina Font Arç 2_01La font ja no donava aigua, i estava molt amagada per la vegetació molt a prop del camí.Font de l'Arç_01Uns metres abans i en el mateix torrent, s’ha avia fet una senzilla construcció per recollir l’aigua, la poca gent que hi anava, deia que era la nova Font de l’Arç.Font de l'Arç 1_01En l’actualitat es pràcticament impossible aconseguir localitza-ho, i es dona com desapareguda.

Text i Fotografies de l’arxiu Històric : Ramon Solé

El Molí del Mig i el Molí de Baix (Figaró-Montmany)

Publicat el per
Respon

DSCN2719_01El molí del Mig es troba a la banda est del carrer Major que és l’antic camí ral de Barcelona a Vic on també hi ha les escales per accedir a l’església de Sant Rafael del Figaró i al casal de Ca l’Antic (que data del segle XVIII, igual que el molí).DSCN2726_01 DSCN2721_01A la banda de migdia el molí està tocant uns bancals que actualment estan abandonats.
El molí del Mig és de planta quadrangular (5 x 5 m). Al soterrani o planta baixa hi ha l’antic xaragall hi havia el rodet. A la primera planta, des d’on s’accedeix a l’interior hi havia les moles o obrador. Al segon pis, que fou afegit posteriorment, hi havia la casa del moliner i el magatzem de gra. La coberta és de teula àrab amb quatre vessants amb barbacanes d’obra a la contra teulada.DSCN2722_01A la façana nord hi ha la porta principal en forma d’arc rebaixat i brancals de pedra roja que segueix una tipologia pròpia del segle XVIII. També hi ha una petita finestra amb brancals i llinda de pedra roja que dóna llum a la segona planta. La façana est està força degradada i ens permet veure els materials emprats còdols, fang i maons. No hi ha obertures. La façana sud presenta diferents obertures, en la primera planta i la segona. Que s’han anat obrint al llarg del temps. La façana oest és del primer terç del segle XX destaca el balcó.DSCN2729_01Al darrere del molí antigament hi havia la bassa que acumulava l’aigua procedent del rec de Vallcàrquera i de la font de ca l’Antic. DSCN2723_01Un cop l’aigua havia fet anar les moles era expulsada pel xaragall a un canal de regadiu i s’aprofitava per regar els horts de la llera del riu Congost.DSCN2725_01Per tal d’aprofitar la força de l’aigua del riu Congost i la riera de Vallcàrquera hi havia diferents molins al municipi de Figaró-Montmany documentats des de l’Edat Mitjana.
Segons consta en una inscripció situada a la llinda de la porta principal, el molí del Mig fou construït per Marià Cortés l’any 1750 (tot i que no es pot descartar que sigui anterior i aquesta sigui la data d’una reconstrucció o restauració).DSCN2720_01Se suposa que la construcció d’aquest molí aniria lligada amb el creixement del nucli urbà de Figaró en època moderna.

A banda del molí del mig, hi havia el molí de Dalt o de can Xicola a Vallcàrquera, que ja varem fer un article en aquest mateix bloc :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/29/el-moli-de-vallcarquera-del-figaro/ ‎

DSCN2736_01Es pot dir que el molí de Dalt i el molí del Mig formen part d’un mateix sistema hidràulic, l’aigua arribava mitjançant una canal d’aigua que passava per dintre del bosc,DSCN2747_01 encara avui i paral•lel a la pista que va a Vallcaquera, podrem veure trams d’aquesta canal que encara porta aigua.DSCN2732_01Aquest rec entra soterrat per dins de Figaró, encara podem veure un tros :

Rec dins de Figaró (A)

Rec dins de Figaró (A)

Rec dins de Figaro (B)

Rec dins de Figaró (B)

Hi havia un tercer, amb el nom del Molí de Baix, situat al costat del riu Congost i estava front del Castell.DSCN2758 Aquest tenia part d’habitatge com podem observar en les fotografies antigues.

Processed By eBay with ImageMagick, z1.1.0. ||B2

Actualment no hi queda res, donat a l’ampliació del nucli de Figaró i el tram de carretera que passa per fora del poble, per damunt del riu Congost, … tot a canviat molt !DSCN2754_01DSCN2756_01Recopilació de la Informació, text i fotografies actuals : Ramon Solé

El Matagalls, una muntanya per a tots !

Publicat el per
Respon

IMG_2615_01El Matagalls, és una muntanya que forma part del Massís del Montseny amb una alçada de 1.698 metres i que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a la Comarca d’ Osona, i del poble del Montseny al Vallès Oriental.IMG_2637_01IMG_2622_01IMG_2641_01IMG_2644_01Al cim s’hi troba la creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, i plena sempre amb flors i senyeres.IMG_2650_01IMG_2640_01En aquesta creu, entre altres plaques, n’hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat.OLYMPUS DIGITAL CAMERAIMG_2651_01IMG_2629_01IMG_2627_01IMG_2626_01L’accés més habitual s’inicia al Coll Fòrmic, en un itinerari bàsicament descobert d’arbres.IMG_2681_01IMG_2680_01IMG_2672_01Pel cantó de llevant la pujada més típica comença a Sant Marçal , i es molt mes ple d’arbrat o també, és força concorreguda la que s’inicia al Coll de Bordoriol, amb una bonica fageda.IMG_2605_01IMG_2595_01IMG_2608_01És l’ascensió més curta i fàcil a la Creu de Matagalls. Se salva un desnivell de 553 metres i es pot fer amb poc mes d’una hora.IMG_2634_01IMG_2635_01Si el dia és clar, hi han unes vistes panoràmiques que ens permet gaudir de muntanyes i pics.IMG_2611_01IMG_2609_01És la ruta més tradicional i freqüentada. Es passa a prop de la masia de Santandreu de la Castanya (1215 m).IMG_2612_01IMG_2591_01Quan portem una mitja hora de camí, passem pel Pla de la Barraca (1370 m) i un quart d’hora després passem pel Turó Gros (1525 m). Més tard passem pel Collet de l’Estanyol (1530 m) i pel Collet dels Llops (1569 m).IMG_2618_01Moltes son les fonts d’ aquesta muntanya, cada any en el seu Aplec, és porta a terme l’inauguració d’una nova Font o l’arranjament d’una antiga.IMG_2621_01A 1555 m passem per la Font de Matagalls, que raja dins un cobert d’obra

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

xfh_01i altres properes al camí, com la Font de Sant Andreu, la Font del Bisbe Torres, la Font Freda, Font de la Rosa… son mes de 50 fonts repartides per tota la Muntanya.dfh_01També, cal destacar les restes del pou de glaç del Matagalls, que és troba en el coll del Pla de la Barraca.IMG_2593_01IMG_2603_01Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d’entre les quals el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó fins al corredor del Prelitoral , inclòs el Tibidabo,IMG_2623_01 també, la Plana de Vic, així mateix, el mar.IMG_2606_01IMG_2631_01Podeu pujar tota la família, sense presa, gaudint del paisatge…

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Quatre Volums sobre Les Fonts de Ripoll, la vila de les 350 fonts.

Publicat el per
Respon

L’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez les recopilen en una autèntica enciclopèdia –quatre volums que sumen més de mil pàgines
Arnau Urgell – 15/12/2014

Ripoll té 350 fonts. Si més no, aquesta és la xifra resultant del laboriós inventari realitzat per l’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez Prat que les han recopilat en una autèntica enciclopèdia formada per quatre volums que sumen més de mil pàgines. El llibre, del qual només se n’han editat 200 exemplars, es va presentar a la sala Abat Senjust de Ripoll.

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

A la capital del Ripollès qui més qui menys coneix la font del Tòtil, la de l’Amoroset, la del Sant, la d’en Jordana i la d’Engordans, entre moltes altres. Tanmateix, Dalmau i Prat n’han inventariat fins a 350 de les quals “un 75% eren pràcticament desconegudes”. De fet, han parlat i rebut informacions de fins a 150 persones ja que moltes de les fonts tot just les coneixen els veïns d’una casa de pagès propera.

Els quatre volums de “Les fonts de Ripoll” són fruit d’anys de treball de camp. Els 200 exemplars –no se n’editaran més- es van començar a vendre a la presentació a 65 euros –75 a la llibreria- i són a tot color. Les 350 fonts –cinquanta de les quals estan connectades a la xarxa pública- es reparteixen en deu sectors del municipi dividits a partir de conques i serres. “Sant Bartomeu i Llaés són els paratges amb més aigua i millor per beure mentre que els pitjors són Sant Roc i el Catllar”, assenyala Dalmau.

Cada font inclou una fitxa amb el nom, les coordenades, una cartografia i una descripció de l’accés. També es descriu l’element (mesures, material, forma, inscripcions…), el cabal, l’entorn natural així com la seva història, amb qüestions com l’origen del topònim o qui la va construir, entra altres. El llibre, a més inclou una introducció al medi físic del municipi i un breu repàs al paper de l’aigua a la vila així com un apèndix amb analítiques de la qualitat de les fonts.

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Agustí Dalmau, quan se li pregunta amb quina font menys coneguda es queda, destaca la d’Estamariu, a tocar de l’aqüeducte i del pàrquing de can Casals. “S’ha desenterrat i és espectacular”, assenyala l’historiador que també destaca l’arranjament de la font del Sagrat Cor, a tocar del riu Ter a la zona de can Romans.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Eulalia de Corro d’Avall, a Les Franqueses del Vallès

Publicat el per
6

Situada a la plaça de Santa Eulalia, en un costat a la mateixa paret hi ha la seva font, actualment es d’aigua de xarxa pública, de munt seu i en la seva part superior hi ha una altra plaça mes moderna.DSCN2715_01La Font de Santa Eulalia, disposa d’uns bancs adossat a cada banda de la font.
Hi ha una imatge de rajola de valència, amb la figura de la verge.DSCN2716_01Tot el seu voltat, esta adornat de forma senzilla, amb pedres de riera, aquelles que son arrodonides pels anys del curs de l’aigua.DSCN2714_01La petita plaça compta amb uns bancs de fusta i arbrat.

Mes informació de Corro d’Avall i Les Franqueses :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Franqueses_del_Vall%C3%A8s

Text i fotografies : Ramon Solé

Llegenda de la Font de la Baronesa de Tavernoles

Publicat el per
Respon

rgra (2)_01Sembla que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.

Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.rgra (1)_01El baró, ofès, va matar a cops d’espasa l’esposa i el criat. Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.

Recopilació del Text de la Llegenda : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia