El Molí de l’Esclop, Caldes de Montbui

Publicat el 16/07/2015 per Rasola

El molí de l’Esclop esta situat al peu de la vila de Caldes, just tocant a la muralla i a la llera esquerra de la Riera.Possiblement i segons dades històriques, el Molí ja existís l’any 1167.Amb el pas del temps, aquest molí ha rebut varis noms; entre ells cal destacar “el Molí d’en Carles”, “el Molí d’en Pere Roig”, “el Molí d’en Pere Llunes, l’any 1410”.També es tenen dades documentades de l’any 1566 on es parla del Molí “al peu de la Torre d’en Llunes”, o de l’any 1730, es troba citat “lo moliner del molí d’en Palmes, àlies escloper”, o encara una altra citació “lo molí fariner situat sota les muralles”. El Moliner era a la vegada escloper. El nom de Molí del Esclop, prové segurament del segle XIX.

Se sap també que un dels propietaris d’aquest molí fou el Dr. Palmés, més tard d’en Joseph Puigsaulens i que l’any 1763 passà a mans de Bonaventura Vall-Llosera, i l’any 1793 fou d’en Joseph Vall-Llosera, i finalment, l’any 1851 del Sr. Llobet.Es troba en ruïnes, la coberta va desapareixa i només resten parts de la planta baixa amb les rodes de pedra i el pis o habitatge, era de teula àrab.Actualment i desprès d’unes obres de millores i consolidació del seu conjunt, podem accedir a visitar-ho, s’han col•locat unes escales metàl•liques i cartes que ens informen al respecta.Per arribar-hi, cal sortir de la plaça de la font del lleó per un carreró que passa per la Capella de Santa Susanna i a traves d’una portalada, baixa a tocar el mur de la muralla, i allí trobarem el Molí de l’Esclop.També podeu anar pel passeig de la Riera, i visitar els Safareigs d’aquest sector de Caldes.Altres informacions, podeu consultar a :

http://ww.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/records-del-moli-de-lesclop-el-video.html

I també :

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/2012/05/29/inauguracio-de-lentorn-del-moli-de-lesclop-i-la-muralla-medieval-de-caldes-de-montbui/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa gran de Can Domènec de Vacarisses

Publicat el 15/07/2015 per Rasola

Respon

Aquesta gran bassa, esta situada en la part alta de carrer de Mas Còdol,

on aquest finalitza i un camí de terra continua girant a l’esquerra i que ens queda per un costat el mur de la finca i a l’altra costat la Bassa.Esta al tocar del bosc, és fa servir per regar els conreus de les seves rodalies.
És nombrada com la bassa gran o la bassa del carrer Mas Còdol.En fitxarem que dins de la finca hi ha una torre amb unes escales metàl•liques, era un antic molí de vent .Per arribar hi es molt senzill, una vegada a Vacarisses cal agafar la carretera B – 121, coneguda per la carretera de la Baume, direcció Monistrol de Montserrat, i abans de sortir del poble, hi ha el carrer de Mas Còdol.Cal dir que des d’aquí, es un dels punts de partida de varies excursions per les rodalies de Vacarisses.

Text i fotografies : Ramon Solé

Llegenda de Sant Albert d’Unha i els Rius

Publicat el 14/07/2015 per Rasola

Respon

La tradició diu que Albert era fill del poble d’Unha, a la Valld’Aran.
Era segador i molt devot : com a recompensa divina, ell sol segava més blat que els seus companys plegats; això feia que li tinguessin enveja i li fessin males passades, però sempre se’n sortia bé.Un cop que l’empaita ven, va arribar al riu Garona i volgué travessar-lo; com que el barquer resta va d’acord amb els altres segadors, no volia passar-lo: l’Albert prengué el seu capell i el llençà al riu, s’hi posà sobre seu i travessà el rius sense problemes. Per això,segles mes tard, també fou invocat pels barquers.Va marxar , però, i deixà la vall per anar al Gironès, on també fou segador. També hi fou envejat pels altres llauradors, que el van fer fora a cops de pedra. En fugir, va arribar a un riu sec; la llegenda tramesa per Joan Amades diu que el sant va pixar al llit del riu i va fer-se un cabal tan abundant que el nou riu va de tenir els seus perseguidors: des de llavors, el rierol rep el nom d’Unhà, a causa de la procedència del sant.
Sant Albert d’Unha era venerat, pel seu ofici, com a sant patró dels segadors, i se celebrava el dia 13 de maig de cada any.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

L’Àrea d’Estada de Mossèn Homs a Terrassa

Publicat el 13/07/2015 per Rasola

Petita zona o Àrea d’estada situada a la finca de Mossèn Homs, a la sortida de Terrassa per la carretera de Castellar i a prop de la Torre Mossèn Homs. Aquesta Zona d’estada, esta formada per 14 taules amb bancs i una Font d’aigua de xarxa, sense lavabos i no disposa de Bar o berenador. Tampoc, es pot fer foc en cap època de l’any.L’àrea es troba dividida en dos sectors, les taules que es troben en el fondal, entre la masoveria i el torrent de la Font de les Canyes i la carretera.

Font del Canyar

Hi ha arbres caducifolis que ofereix ombra a l’estiu i deixen passar el sol al hivern.
Compta amb una esplanada apta en la part superior, a tocar del vial d’accés a la residència de Mossèn Homs, amb un joc infantil i un grup de bancs.Passada la primera corba de la carretera en l’altra basant un corriol porta a la Font de les Canyes.

Caseta del berenador

Es un lloc tranquil i molt pròxim a la ciutat de Terrassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font de l’Arc de Vilanova d’Escornalbou

Publicat el 12/07/2015 per Rasola

Respon

La Font de l’Arc, esta situada prop del camí de les Masies, antigament molts dels veïns de la vila anaven a buscar-hi l’ aigua que era de millor qualitat, segons deien, que la Font de la Vila.L’any 1869 la vila va contractar un pedraire de Reus, Agustí Mestre, per refer la Font de l’Arc. L’any 1883 la pica i el sòcol de la font es traslladà a la font que l’Ajuntament va construir a la plaça de la Vila, avui desapareguda.La font adopta el nom de l’Arc, donat que té un arc de pedra darrera seu on hi ha la riera.
Més recentment , una mostra de la importància que aquest indret té pels habitants de Vilanova d’Escornalbou és que l’escola n’agafa el seu nom: CEIP Font de l’Arc.

Recopilació de les dades i fotografies : Ramon Solé

Com era ….. La Font de l’Arbre Caigut de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

Publicat el 11/07/2015 per Rasola

Respon

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font de l’Arbre Caigut, era així :

“... Detrás de Can Bosquets, el camino desciende por un paso llamado Les Roquetes, para entrar en hermosos parajes silvestres. Al llegar a la Riera (Rierada) y en su orilla izquierda, se encuentra a poco esta Fuente, que se denomina así por caracterizarla un árbol que estaba inclinado sobre el cauce…“

Foto del any 1979

En els anys 1985 fins iniciats el 1990, es podia encara trobar d’on sortia al exterior una abundant quantitat d’aigua arran de la riera, coneguda com La Rierada, on anava a parar l’aigua.

Foto de l’any 1984

En algun periode curt, va disposar d’un tub per recollir millor l’aigua. En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada.

Crec que poca gent es recorda d’on era i com era… la Font de l’Arbre Caigut !

Foto de l’any 1990

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Vallbona de l’Anoia

Publicat el 10/07/2015 per Rasola

Respon

Per visitar el safareig de Vallbona de l’Anoia, caldrà entrar per el carrer Major d’aquest poble i girar a la dreta per Passeig Joan Vila, i a pocs metres a la dreta hi ha el safareig.Esta a un nivell inferior al mateix carrer, es casi de dimensions quadrades, disposa d’una teulada metàl•lica de construcció moderna.Cal destacar, que l’aigua que cau directament al safareig per un broc, procedeix de la mina que es troba darrera seu, en la paret observarem una portella d’accés, i sobre hi ha, una petita capelleta.De munt , a l’altura de carrer, es troba una font d’aigua de xarxa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps també va passant per els Pous i els va envellint… com els antics Pous del Pont Gòtic del Remei a Vic

Publicat el 09/07/2015 per Rasola

Respon

Una de les moltes meravelles que te Vic, es el pont del Remei, construït l’any 1324 i que creua el Riu Mèder que travessa la Ciutat de Vic.La situació d’aquest Pont, per un costat, dona al carrer de Sant Pere, i per l’altra, al carrer del Remei.En el seu moment i per poder atendre les necessitats d’aigua d’aquestes antigues barriades de Vic, havien en cada extrem del citat pont, un Pou.Actualment, es conserva sols un d’ells i en forma de Font, amb aigua de xarxa, te una forma de casseta o petita torre amb una aixeta i una vella pica i es la que dona al carrer de Sant Pere.Per mes informació sobre les últimes obres de remodelació del Pont, podeu consultar a :

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/16790/obres/remei/deixen/al/descobert/restes/antic/pont/gotic/vic

Com dèiem al començar, El temps també va passant per els Pous i els va envellint… com els antics Pous del Pont Gòtic del Remei a Vic, i és un conjunt que forma part del patrimoni cultural de tots, que cal preservar molts mes anys…!Text i Fotografies : Ramon Solé

Abeuradors per animals salvatges o de bosc

Publicat el 08/07/2015 per Rasola

Respon

En aquest bloc em parlat en varies ocasions dels abeuradors per animals de pastura en pobles i a muntanya.Per ho, hi han uns abeuradors que permet atendre la mancança d’aigua en una zona de bosc o de muntanyam, que de forma periòdica o permanent no n’hi ha, donat que no hi troben pròxim cap torrent, riera, fonts, basses …Les Associacions de Caçadors han posat en llocs estratègics uns abeuradors que son uns dipòsits que permet graduar l’aigua i permet sempre de disposar-hi d’una quantitat mínima en la petita pica, que tant serveix per animals de cacera, com protegits i petit animalons del bosc.Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.fedecazabarcelona.es/cat/federacio/article.asp?id=4

Per naturalesa, tot animal salvatge te uns punts de referència per poder beure aigua en el bosc, com a tolls d’aigua… Així com , torrents, rius i rieres, fonts, basses, son els llocs mes usuals que disposen d’aigua neta, abundant i permanent.Hi ha llocs que com diem, hi ha mancança, per tant l’home ha instal•lat dipòsits que em degoteig fa que es graduí aquesta aigua. Cosa que fa que es tingui que periòdicament omplir el dipòsit.En algunes fonts de Catalunya, podem trobar que el desguàs de la pica d’una font, condueixi a una petita pica feta d’obra, on es depòsit un certa quantitat d’aigua que serà utilitzada d’abeurador.En altres casos, es la mateixa pica de la Font o Mina, que el desguàs el te en una part superior que així fa retindré una bona quantitat d’aigua.També, trobarem en alguna font, un dipòsit no fix, generalment de plàstic on cau l’aigua que permet ser un recipient.O senzillament, una bassa, abeurador de muntanya o safareig també son bons llocs per beure aigua els animals salvatge o lliures.Per tant es important ajudar a protegir la fauna amb mesures tant senzilles com incorporar abeuradors en llocs estratègics i necessaris.En conjunt, tot recipient que retingui l’aigua, pot ser molt important en un moment determinat, per la subsistència d’un animal salvatge o lliure.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui fem safareig ….. a l’antic rentador de Santa Esperança de Caldes de Montbui

Publicat el 07/07/2015 per Rasola

Respon

Caldes de Montbui, va tindre fins al nombre de sis safareigs a les rodalies de l’antic poble i a prop de la muralla i la riera.Un d’aquests es l’antic Safareig de Santa Esperança, que va romandre moltes dècades sense fer-se servir com a tal, a pesar que l’aigua calenta, sempre ha arribat i omplert el safareig.Estava molt abandonat i no es podia accedir, en canvi els de Canaleta i Portalera, encara avui en dia podem trobar que algú renta la roba, aprofitant l’aigua ven calenta que els arriba.
El Safareig de Santa Esperança, esta situat darrera mateix de l’Església parroquial de Caldes de Montbui i sobre els horts de Caldes.
Fa pocs anys l’Ajuntament va plantejar-se d’adaptar el safareig a uns banys Termals Públics, en especial per la gent del poble obert tot l’any.Després d’una obres de la condicionament, el present any 2015, s’ha portat a terme la inauguració, disposa d’unes escales per baixar fins la porta d’accés, tot entrant hi ha recepció i unes taquilles, la bassa del safareig s’ha conservat com a piscina termal, on grans i petits poden fer un bany relaxant i disposa d’un lloc per prendre el sol amb unes hamaques.Donat que esta a un nivell inferior al carrer, la teulada en la seva part exterior, s’ha ambientat com si fora un petit jardí amb plantes.Podeu seguir tot el procés d’aquest projecte en aquests tres enllaços :