Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)
Pocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicada
i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.
Aquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. 
Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.
En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.
Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.
Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Poema : Aigua avall
La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.
Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.
Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i Lloreda
Informació de Poeta- Escritor :
Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Espais Lúdics i de Salut per a Gent Gran a l’aire lliure.


Esta portant la Diputació de Barcelona, la instal•lació d’uns Espais Lúdics i de Salut destinats principalment per la Gent Gran.
S’aprofiten llocs om a Jardins o Parcs, per destinar una petit espai ven aprofitat, per col•locar els aparells d’exercici a poder fer lliurament la gent gran.

Com per exemple :
Barra Corba, Seients amb pedals, Rodets, Tirador, Cubs giratoris, Pont de llistons mòbils, Pedals de mans, Cargols i així fins a 20 possibilitats
Tots ells mitjançant un cartell petit dona una petita orientació de com realitzar-ho.
A un plafó principal veurem tot el seu conjunt enumerat i en un lateral un breus consells i precaucions a tenir en conta.

Un creu que ha sigut una bona idea, per estimular uns exercicis a gent gran

i que no sols es vagi als Jardins Públics a passar l’estona assentats prenen el sol o l’ombra segons l’època de l’any, instal.lats a l’aire lliure que el cos ens ho agrairà.

Cal recordar el respecta i evitar que en llocs com aquest es malmetin o s’embrutin.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fent Safareig … el rentador dels Calciners de Caldes de Montbui

![8163892[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/81638921_01.jpg?w=584)
Aquest safareig, el trobem al passeig de la Muralla, on passa paral•lel a la riera i va del Safareig de la Portalera al Molí de l’Esclop.
Es un petit safareig d’aigua termal provinent aquesta, de la Font del Lleó, esta ubicat dintre d’un sostre de volta.
El rentador dels Calciners, d’aigua calenta, estava reservat per rentar-hi la roba prioritàriament dels malalts.
No podem accedir-hi, esta tancat per una reixa.
Actualment a sobre hi ha un bon restaurant.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Llibre – L’Abans de Caldes de Montbui
Vídeo
Títol: L’Abans de Caldes de Montbui
Subtítol: Recull gràfic 1870-1965
Autor
Laura Tricuera
Col•lecció: Vallès Oriental
Pàgines: 666
Format: 31 x 22 cm
Enquadernació: Tapa dura
ISBN: 978-84-95550-53-8
Preu : 136.00 Euros
Memòria i història gràfica de Caldes de Montbui amb fotografies inèdites compreses entre els anys 1870-1965 que tracten continguts locals com la Societat Casino Caldense, les Termes Victòria, el Cinema Principal, el Col•legi del Carme, les riuades…
Entitats: Centre Democràtic i Progressista, Societat Casino Caldense, Círculo Instructivo i Recreativo, Sindicat Agrícola de Caldes, Centre Excursionista Caldense, Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia…
Balnearis, cafès i cinemes: can Rius, Broquetes, Termes Victòria, Remei, El Círculo, El Casino, cal Pau, ca la Pepeta Xerraire, Canaletes, Cinema Ideal, Cinema Principal…
Escoles: escoles nacionals, Col•legi del Carme, Col•legi Font-Escoles Pies, Escola Superior d’Agricultura…
Esbarjo i esports: Excursions, teatre, ball de gitanes, sardanes, futbol, bàsquet, natació, ciclisme, hoquei…
Esdeveniments: riuades, nevades, gelades, fires…
Festes: Corpus, Festa Major, Homenatge a la Vellesa, Santa Llúcia, Nadal, Tres Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa, Festa de l’Arbre, els aplecs del Remei, de Sant Valerià, de Sant Sebastià…
Indrets: carrers, places, esglésies, safareigs, riera, ponts, hortes, cases, fonts, mercat, masies, termes, hospital, cementiri, castell…
Indústries: pedrera, destil•leria, pellaires, tèxtils, olis, sabons, begudes carbòniques, pastisseries…
Oficis: cisteller, fuster, llauner, agutzil, modista, sastre, forner, pastisser, mecànic, transportista, quiosquer, farmacèutic, metge…
Transport: carro, bicicleta, tartana, tren, autobús, taxi…
Recull de la Informació : Ramon Solé
La Font – Rúbia, una Font per el Barri del Coll de Barcelona
La Font de Font-Rúbia o del Coll, és una històrica font d’aigua.
Aquesta font ja abastava d’aigua la Barcelona antiga des del segle XVI i surt citada al Llibre de les Fonts, de Francesc Socies, mestre fontaner de la ciutat, i datat l’any1650.
L’aigua sortia vermellosa i estava situada en un solar del carrer Tirso, número 44, de Barcelona. ![Plafó-ceràmic-FONT-RUBIA-1-Cristina-Martí[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/plafc3b3-cerc3a0mic-font-rubia-1-cristina-martc3ad1_01.jpg?w=584)
A principis de la dècada del 2000 es va netejar la malesa i amb el moviment de terres i van aflorar encara unes rajoletes molt malmeses de la Verge del Coll que estava sobre el broc de la font, però que encara es veia clarament que era del 1807.![200px-Coll_(1900)[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/200px-coll_19001_01.jpg?w=584)
Un ceramista del barri en va fer una reproducció sencera que es pot veure a la parròquia de la Mare de Déu del Coll.
Va ser lloc d’aplecs i fontades a finals del segle XIX i començaments del XX.
Fa uns anys, els veïns del barri del Coll, van demanar a l’Ajuntament que abans de fer una petita edificació, 
s’utilitzés el solar per fer un jardinet i es col•loques una Font amb el nom de Font-Rubia, per commemorar la seva antiga existència i que perdures el record d’aquesta font tant coneguda i apreciada en altres temps.
I així es va portar a terme, el 29 de Març de 2014, es va celebrar un acta de inauguració de la nova Font – Rúbia.
Us faig arribar uns enllaços en es fan esment dels Treballs de recuperació de la nova Font- Rúbia :
http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/la-font-rubia/
Inauguració de la nova Font-Rúbia :
http://www.graciatelevisio.cat/el-coll-celebra-la-recuperaci-de-la-font-r-bia
Àrea de lleure del Parc de la Font de la Grípia de Terrassa
L’Àrea de lleure del Parc de la Font de la Grípia de Terrassa, esta en funcionament des de l’any 2001
Situada a prop de la llera del torrent de la Grípia i l’Avinguda del Pintor Mir, 2 cantonada amb carrer del Segre, barri de la Grípia (districte VI) al límit de la ciutat de Terrsassa, es pot arribar amb transport Públic,
L’equipament ocupa 850 m2 i es troba protegit per un tancament perimetral, amb dues portes d’accés que s’obren en els horaris d’obertura de l’establiment.
L’àrea de lleure disposa de18 taules amb els corresponents bancs, 8 barbacoes, 1 font i l’ edifici de 33m2 amb un bar amb magatzem i dos WC.
Es un bon lloc a prop de la ciutat de Terrassa per gaudir tota la familia i poder fer una caminada per els racons del proper torrent, on podem veure l’agrupament de molts horts de la gent de Terrassa, que aprofita l’aigua del torrent per regat els seus conreus.
NOTA IMPORTANT : Aquest lloc va ser desmantellat per l’Ajuntament de Terrassa, forma part del Parc de la Grípia.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Glaneres de Riudecanyes
La Font de Glaneres de Riudecanyes, es troba al carrer del dimecres numero 66 aproximadament, a peu del Parc del mateix nom.
A pesar que esta dins del nucli urbá de Riudecanyes, encara avui és conserva aquesta deu d’aigua. No és recomana beure-hi aigua.
Com que esta a un nivell inferior al carrer cal baixar uns esglaons per accedir-hi.
El Parc de Glaneres, està format per un arbrat bàsicament d’alzines, disposa de bancs de pedra i jocs per els infants.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Itinerari per Les Fonts del Torrent de Can Domènec de L’ Universitat Autònoma de Barcelona
Us presento un petit itinerari que podeu fer a nivell familiar amb poques hores.Podem accedir per qualsevol entrada al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona del Terme de Cerdanyola del Vallès o des de l’estació de RENFE .
Un cop allí cal agafar la ronda de la Font del Carme, per el cantó que porta al torrent de Can Domènec, per on s’enfila direcció Bellaterra, hi trobarem a l’esquerra l’espai d’aparcaments reservat per empleats de la Universitat.
Uns metres mes a munt i també a l’esquerra, hi ha una entrada d’un camí de terra ample i tancat per una cadena,
que baixa al torrent, el seguirem remuntant suaument pel camí, fins un petit encreuament de camins,
ens desviarem al torrent on trobarem en un racó, La Font del Carme.
Aquesta font feta de totxanes, te forma circular, per accedir-hi cal baixar uns esglaons, que ens permeten entrar a la font, disposa en cada costat d’uns seients de la mateixa estructura. La font,
d’un sol broc, esta dins d’una petita cavitat. El seu raig es abundós i constat, es recomana no consumir l’aigua.
Es una llàstima dels “Grafítics” que estan en tota l’estructura de la paret de la font.
Retornem al camí principal, i continuem per una bonica i frondosa vegetació i a prop del torrent, en èpoques de pluges hi baixa aigua.
Seguim, fins arribar a l’antic i circular Safareig del Torrent de Can Domènec, des de fa molts anys no arriba aigua, esta ple de terra i inclòs hi ha crescut un arbre dintre seu.
En aquest punt, pujarem per un camí mes estret , fins uns camps, i des d’allí a l’estació de Bellaterra del FFCC de la Generalitat.
En aquest punt podem seguir per la Via Verda, que es un camí circular pel vell mig del bosc de Bellaterra,
o be, agafar en l’estació dels FFCC. la carretera BV- 1414 o Avinguda de Bertomeu, i baixar fins trobar el petit carreró (a l’esquerra), que diu ” camí de la Baixada a la Font de la Bonaigua “,
al poc trobarem un padró de la Verge
i seguirem per entre mig d’uns xalets, baixarem al fons del torrent on esta la Font de la Bonaigua, que data de 1930,
esta envoltada de plàtans, amb alzines i roures per les seves rodalies, amb tres brocs d’aigua, actualment sols surt per un d’ells,
En una explanada propera i té una amplia zona de jocs infantils, de fet, es considera com un Parc Urbá.

Per finalitzar el recorregut, podem agafar els FFCC de la Generalitat o fer el mateix circuit de tornada que em fet de pujada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Resclosa dels Manresans
La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.
Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. 
La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.
Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.
La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.
La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.
En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.
Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.
La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.
En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.
Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.
Per a mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa
Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé
