És un Roure destacable, situat front l’entrada de la granja ecologista de La Tovella, situat en el Municipi de Cànoves i Samalús.
Un Roure alt, sa i ben plantat, amb salut per a molts anys mes…
Ens agrada trobar arbres que no son declarats, ni catalogats, com a arbres monumentals, per ho, …si va per aquest camí, en uns quants anys mes,…sobre uns 50 o 100 mes… !
Cal que es cuidi aquest Roure de tot mal. !
Text i Fotografies : Ramon Solé
El primer arbre que destacarem avui, es un destacable Plàtan situat en l’entrada del nucli de Cànoves, a l’altura del Esportiu, (a la dreta), on per mes referencia està el pas a les Escoles d’aquest municipi.
Es característic per la seva forma, des de la soca comuna, te 6 troncs, ven rectes cap el cel…!; i el seguen que es troba tallat, ens podria recordar a una cara d’un porquet.
El segon, es un Eucaliptus en la Urbanització de Ca l’Esmandia (Bar – Restaurant), situat al front del Local Social.
Ja us vaig fer esment de l’alzina notable que hi ha un altre costat,
L’Alzina i al fons l’Eucaliptus
sent dos arbres destacats del municipi;
Aquest Eucaliptus es gran i allargassat, podríem dir un arbre que és destaca sobre altres arbres de la Urbanització.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest destacable Pi pinyoner, esta situat a peu de la carretera BV-5108 amb la BP5107, concretament en la rotonda que porta a Cardedeu, La Garriga i Sant Antoni de Vilamajor.
És de considerables dimensions i amb una copa molt arrodonida amb brancatge espès, esta aparentment molt sa.
En l’ampliació de la carretera que va a Cardedeu i la construcció de la rotonda ara fa uns dos anys, es va volgué respectar aquest Pi Pinyoner.
Cal dir que el Pi, a nivell de rivalitat política en te molta, sempre es van col·locant banderes de diferents ideologies, és tot un símbol.
Esperem que tingui vida per molts anys… ! I respecta per part de tothom.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per arribar-vos a aquesta Alzina, el millor i me fàcil, es adreçar-vos per la carretera BP- 5107 direcció La Garriga, una vegada passeu per el trencall de la dreta que us portaria al poble Cànoves, a poca distancia, teniu que desviar-vos per la pista de l’esquerra que és asfaltada, 
que us portarà al cementeri, seguiu entre camps i bosc, arribareu a la Urbanització de ca l’Esmandia, teniu que entrar per la avinguda del mateix nom fins el Local Social (Bar).
En el jardí amb jocs infantils i de darrera del establiment trobareu aquesta notable Alzina.
Disposa de nombroses branques que formen una copa ven arrodonida.
Es un lloc ideal per estar-hi una estona amb un bon llibre, és un espai molt tranquil.
En la paret del Local Social, que dona al jardí podem veure pintada l’Alzina.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Us vaig descriure en l’article : “Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners “ del dia 04/03/2015,
com des del centre del poble, és pot anar caminant per la vora de la riera fins el Pantà.
Pels que vulguin anar amb vehicle propi, podeu des de l’església de Cànoves continuar amb el vehicle fins a trobar l’aparcament on una cadena ens indica que no està permès continuar i caldrà deixar-lo i seguir a peu des d’aquest punt.
El camí és ample, per ho, fa forta i llarga pujada fins el Pantà.
Aquest Pantà, fou construït entre el 1985 i el 1989, per tant, és pot considerar modern.
Situat entre la Serra dels Palestrins i la Serra dels Sembradors, en un costat del Montseny , dins del Parc Natural, amb una superfície de 12,5 Km2.
L’embassament pot acumular 2.300.000 m³ d’aigua.
Caldria destacar, com que està dins del Parc Natural, és va fer una bona obra d’ingeniària, el mur en la seva part exterior, esta camuflat amb rocs i pedres i vegetació, per mitigar l’impacte ambiental.
El mur interior, també hi ha pedres petites, en aquest cas, sense vegetació.
Trobarem un ample desguàs en un dels costats del mur.
En aquests últims anys la manca de pluges fortes i continuades al Montseny ha fet que el Pantà de Vallforners, hagi estat vaig mínims de cabal.
Des del Pantà, podem fer nombroses excursions
, com seguir el camí que el voreja fins la casa de Vallforners, pujar fins el Castanyer del Cuch, entre altres molt mes llargs com pujar a la Calma.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El dia 1 de Juliol de 2017, serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons
Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com
Aquesta Font del Lleó és poc coneguda per la gent, per dues coses, una perquè esta al vell mig del bosc i l’altre que fa temps que no raja aigua.
Us caldrà per visitar-la, anar per la carretera BP-5107, de La Garriga direcció a Llinars del Vallès, ja dins del municipi de Cànoves, aproximadament en el Kilòmetre 38,700 hi ha a l’esquerra un camí forestal amb una cadena.
Mireu de deixar el vostre vehicle al costat de la carretera i enfilar el camí a peu, aquest fa una certa pujada.
Podem accedir a la Font del Lleó, per dos estrets camins, el primer just a l’arribar a la primera corba, i entremig de la vegetació inicia un corriol si no el deixem ens portarà a la font.
L’altra opció, és seguir el camí principal, i abans d’arribar a la segona corba, veureu dins del bosc una fita allargada blanca, cal agafar el corriol que des d’aquest punt i pel mig del bosc us portarà avén passat per dos fites mes a la Font del Lleó.
Es una font molt bonica, a pesar que no estigui conservada.
Cal destacar, que la figura d’un cap, que no sembla de lleó,
està dins d´una antiga construcció d’un finestral d’una casa molt antiga.
De la boca del cap surt un tub, ara sense aigua, aquesta queia a una pica molt desgastada.
En l’explanada de la font, hi ha tres seients de pedra molt rudimentaris, us podent ajudar a descansar una estona o fer un àpat.
Lloc molt tranquil i ombrívol, llàstima que no ragi aigua per poder sentir el seu soroll relaxant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:
Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.
És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.
era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat en mig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l’Aliga sobre l’esquena,
per llit, la Baga d’en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l’aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
Poema de Francesc Bardera
Informació sobre l’autor d’aquest poema :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Bardera_i_Mass%C3%B3
Informació sobre el Castanyer , poder consultar a :
Recopilació de dades i Poema : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé
Sobre el Roc Fiter o Fité, ja us vaig comentar la seva petita llegenda en el seu dia, quan vaig fer ressenya dins del Itinerari des de Cànoves fins el Castanyer Gros d’en Cuch. Avui veurem mes detalladament aquest Roc majestuós.
Per arribar-hi ens cal sortir del centre de Cànoves direcció al Pantà de Vallfornes, podem fer-ho a peu pel camí que passa per la Riera o anar amb el nostre vehicle directament a peu del Roc.
Quan s’acaba la pista asfaltada una vegada creuat el pont de la riera, deixarem ven estacionat a la dreta el vehicle, per seguir per la zona peatonal, fins el Roc Fiter que esta a poca distancia, a peu del camí.
Si ens fitxem veurem la cara mes arrodonida i bonica en la part que dona a Cànoves, al contrari el altra costat, no te tanta presencia ni esta tant arrodonit.
És diu que aquest Roc en temps immemorials, estava situat en un lloc molt mes elevat i en el seu dia, no es sap perquè, va caure al costat del camí.
Podem veure que hi ha alguna senyal d’haver-se escalat, efectivament, era un lloc per practicar escalada per part de qui s’iniciava en aquest esport a mitjans del segle passat.
Tot deixant aquesta pedra d’encant, és podent fer diverses excursions, com visitar l’ermita de Sant Salvador a 740 metres d’altitud, el Castanyer Gros d’en Cuch, l’embassament de Vallforners o diverses fonts que podem trobar en aquesta vall, com son la Font de la Gavarra, la Font del Capellà, la Font de les Acàcies i la Font Freda.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ens caldrà sortir des de la plaça de l’església, dedicada a Sant Mamet, de Corró d’Amunt, nucli que pertany a les Franqueses del Vallès.
Des de la carretera BV – 5151, que va a Cànoves i Samalús, farem uns metres tot passant per el costat d’un restaurant, i prenem la carretera a la nostra dreta que ens pujaria fins a can Suquet i a la vegada a la seva urbanització.
Nosaltres, un cop passem pel torrent de Remogent i a pocs metres a l’esquerra trobarem una pista ample de terra, 
al seu inici hi ha una pilona que ens indica que a 150 metres hi ha la Font de Sant Mamet.
Seguirem per la pista vorejant un camp, fins a peu del camí on esta la citada font, lloc molt ombrívol.
És una Font molt senzilla però, esta molt ben arreglada, disposa d’una taula rodona i un banc fet de travesses de fusta.
De fet és una mina que queda algo al descobert, per axó, s’ha posat una tela metàl·lica per impedir que es fiquin objectes i animalons.
L’aigua surt a l’exterior per un broc que dona a una pica.
En un costat de la Font, hi ha la imatge amb fotografia de Sant Mamet.
Com a moltes de les fonts de Catalunya, esta considerada no apta pel consum humà.
Ha sigut un petit recorregut de no mes de 10 minuts des de l’església.
Vista de l’Església de Corro d’Amunt i Cases
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 