Camí ral de Manresa per Castellgalí

El Camí ral discorre per part del terme municipal de Castellgalí, principalment pel nucli antic.

Historia:

  • El camí ja s’utilitzava al segle X, tot i que és de probable origen romà.
  • A diferents mapes del segle XVIII el camí de Barcelona-Manresa transcorria pel mateix traçat que al segle X i es manté quasi invariable fins a ben entrat el segle XX quan paulatinament es substitueix el trànsit de cavalleries pel rodat.
  • Mort Bernat Torres (que havia comprat el castell al rei Pere III el 1350) la seva vídua, Blanca aconsegueix del rei el privilegi de poder cobrar els drets de pas als forasters que passin pel poble, i amb aquests diners va reparar els camins locals.
  • Aquest pas duaner es trobava a prop de la moderna carretera, on comença el balç pel que el camí s’enfila cap al poble.
  • Un grup de voluntaris, va arranjar el tram empedrat de camí fent una campanya de neteja retirant herba i runa que havia caigut i que el feien impracticable en alguns trams, l’any 1994.
  • Ja s’havia refet en anteriors ocasions per voluntaris del poble.

Era el camí de portava de Manresa a Barcelona passant per Castellbell i el Vilar. Aquest camí ral provenia de Terrassa i passant per Vacarisses es dirigia vers el Pont Vell de Castellbell per seguir per Castellgalí fins a Manresa, on entrava pel pont sobre el Cardener.

El pas per Castellgalí es feia seguint l’actual carrer Manresa i discorre fins a can Pla passant pel camí del Pla cap a Castellbell, i en direcció Manresa baixava per un camí serpentejant fins a l’actual C16 i després al costat del riu fins a Manresa.

El camí de la costa del pla, abans era ample i estava ben cuidat, fins i tot hi passaven els carros que anaven a Sant Vicenç.

El pas d’un camí pel Pont de Vilomara ja apareix documentat l’any 1193 (SANZ, 2004-2), tot i que aquest era el camí del Coll de Daví que discorria per la carena de Vallhonesta.

A l’entorn de l’església parroquial de Castellgalí hi havia, a més de la rectoria, dues cases, i arrenglerades al llarg del camí ral, tres o quatre cases més que formaven el nucli conegut com el vilar.

A l’actual carrer Manresa es conserven dues cases que feren la funció d’Hostal, al menys al segle XVII, tal i com es pot veure a les llindes corresponents.

També en una llinda hi ha un dibuix d’un ganivet i un pa, i a ca l’Amigant hi ha un cavall indicant el pas de cavalleries. Al final del carrer Manresa, després d’un grup de cases unifamiliars noves, segueix el traçat de l’antic camí que discorre baixant cap al riu i la carretera comarcal C16.

Es conserven 302,30m de camí antic, amb una amplada de 4,65m a l’inici i amb 3,10m en el tram més estret. Està construït sobre roca natural, margues eocèniques, amb pedres sense polir de dimensions mitjanes.

En el seu tram mig presenta un pendent més pronunciat i el camí fa ziga-zagues, mentre que altres trams amb menys pendent hi ha esglaons fets amb pedres petites.

Al mig del camí, al lloc on comença seguint el carrer Manresa, hi ha una pedra dreta amb un forat a la part superior i de funció desconeguda; al final del tram, quasi tocant la C16 hi ha una altra pedra gran de la que també es desconeix la funció.

Per les característiques d’aquest tram es tracta d’un camí d’anar a peu. Actualment aquest camí només és transitable a l’hivern, ja que a l’estiu creix molt l’herba i és quasi impracticable.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Cortés Elía, Maria del Agua

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Riu Cardener al pas per Súria

Per gaudir del riu Cardener i la seva arbreda al pas per Súria, podeu travessar el riu pel pont de Salipota.

Girar a la dreta i baixar per un camí que us portarà per un passeig arranjat, a l’ombra d’una plataneda

i amb llocs preparats per a pescar i veureu també,

on hi ha una escala per pujar els peixos riu amunt.

Aneu ara aigües amunt, pujant pel barri de Salipota fins a la Fàbrica Vella i el pla de Sant Sebastià, meandre on s’ha establert una de les zones d’horta de Súria.

Creueu per la palanca de la fàbrica i baixeu per la banda esquerra del riu, on la làmina d’aigua arriba gairebé a tocar de carrer,

provocat per la retenció de la presa del pont de Salipota, que deriva aigua al Molí de Reguant.

Espai on trobar ocells d’aigües tranquil·les, seguiu ara aigües avall en un entorn naturalitzat amb més vegetació arbòria de ribera fins a arribar al canal de sortida del molí de Reguant.

La distància que ens separa dels arbres, permet descobrir els ocells que belluguen per les capçades.

En aquest espai hi ha un bosc de ribera molt representatiu,

una de les millors alberedes del riu Cardener, gaudint de la seva frescor i dels sons dels ocells.

Recull de dades : Natura Local

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Que es una caseta per gats sense llar…?

Primer ens tindríem de plantejar-nos d’aquí es la responsabilitat que hi hagin gats i /o gossos sense llar en un poble o població gran. Qui els te de cuidar, esterilitzar i alimentar…

Alguns ajuntaments porten aquesta feina, una forma de protecció sobre tot al gats; en el cas que us presento es la caseta per gats sense llar de Súria, situada a prop del riu Cardener.

La caseta pot servir per dormir bàsicament, el terra esta aïllat, pot tindre una menjadora i bevedora al seu interior; un candau a la part de la teulada obre l’accés per veure l’interior de la caseta, i poder fer las manipulacions necessàries…

Es sols un exemple per tenir controlada una manada de gats sense llar.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La font de Neptú

mmuhgLa Font de Neptú, està a la riba est del Cardener, davant del pont Nou. A peu de l’antiga carretera de Cardona, a l’arribar a Manresa.

kguyLa construcció data del 1802, i que ens recorda a una petita ermita. Tenia a dalt de tot una escultura d’un àngel i sota dos nens, que en el transcurs dels cent últims anys s’han deteriorat i ja no hi son.
A un nivell mes baix en cara podem apreciar l’escut.

b m_01Te forma trapezoïdal, amb tres cares, una frontal que es la principal i dos laterals i amb quatre sortides d’aigua, que anava a parar a un abeurador.

yttyLa font, que es va construir amb pedra sorrenca, per aquest motiu, ha perdut la major part dels relleus decoratius o els pocs que queden, es veuen molt deteriorats, caldria fer una intervenció per millorar el seu estat, que te un valuós històric monumental, per la Ciutat de Manresa

3000905_01Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Neptú, perduri per molts segles mes…

Manresa_-_Font_de_NeptúPer informació complementaria, feu un clic aquí :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Nept%C3%BA_de_Manresa

http://www.elpou.cat/noticia/1084/font/neptu
Recopilació de Informació i Fotografies Antigues : Ramon Solé