Avui destaquem : La Font d’en Manelet de Molins de Rei

Per anar a aquesta Font d’en Manelet , us cal des de Molins de Rei, pujar al seu Castell, des d’allí teniu d’agafar un camí entre horts que fa baixada i poc abans d’arribar al torrent, us teniu que desviar per un caminoi estret a l’esquerra.Anireu agafant altura de forma tranquil·la, el camí es fa ample i segueix pujant, pel costat de la riera que esta a la vostra esquerra i a les ribes veiem alguns horts amb basses de regar.Al finalitzar ara els horts de dreta i esquerra molts situats dins del bosc,  el camí fa un gir a l’esquerra i amb una posterior i suau baixada; allí teniu que veure la Font d’en Manelet , que queda a la riba dreta de la riera molt amagada entre la frondosa vegetació, us caldrà endevinar un corriol que baixa fins el torrent, i ja a l’altra costat, mirar d’anar a l’esquerra on esta situada aquesta antiga font.Tant el corriol que hi porta com la mateixa font, són difícils de trobar, es un repta que us deixo a fer…!Si segui el camí principal us portarà finalment a la cruïlla del coll d’en Cuiàs, punt de varis itineraris o podeu tornar pel camí direcció a Molins de Rei.

Any 1988- Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 1988 : Arxiu Rasola.

 

Avui destaquem : La Font del Senyor de Gelida

vista-ft-senyor-1Per anar a La Font del Senyor, ens caldrà sortir del Centre de Gelida, per la carretera C- 243b i dirigir-nos pel camí del Castell, que s’enfila muntanya amunt; des de l’entrada superior del Castell, seguirem el camí ample que va paulatinament agafant un nivell elevat i amb bones vistes de la Comarca i al fons podem veure la Muntanya de Montserrat.ft-del-senyorArribarem a un encreuament on hi ha una antiga portalada sense cadena , que antigament  barrava el pas. L’altra camí sinuós, mes a l’esquerra va a la Urbanització Safari. ft-del-senyor-entrada-3Entrarem pel camí de la dreta, seguirem i en por temps, hi ha un altra camí a la dreta que baixa a uns antics horts, a l’esquerra trobarem la Font del Senyor , uns metres mes amunt la mina, tancada amb una porta metàl·lica amb una bassa al costat.ft-del-senyor-entrada-2Aquesta font forma part del Patrimoni del Castell, la seva aigua baixava, per una canonada de ceràmica, fins la cisterna que hi ha sota la plaça de Padró del Castell de Gelida, fent que, en el segle XIV, el castell tingués aigua corrent era gens habitual si considerem l’altura a que es troba i gracies  al desnivell arribava sense problema.interior-ft-senyor-1La Font del Senyor , a l’estar ubicada dins la propietat de Ca n’Oller de la Muntanya, va estar molt anys amb l’accés barrat a la gent. interior-ft-senyor-4Actualment, la gran portalada de la finca esta mes a munt i esta ballada en tot el seu perímetre.

 

Text Fotografies : Ramon Solé

El Molí de l’Antic i el Molí de Cal Pipaire de Cànoves

DSCN5021_01Estan situats molt a prop del nucli del poble de Cànoves.CAM00829_01Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí a la dreta, indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous o riera de Vallfornes, que davallarà fins la mateixa riera, la creuem per una passera.DSCN5019_01DSCN4927_01En l’altra costat de la riera, hi ha la masia-Molí de Can Masaguer, que farem menció en un altre article posteriorment.DSCN4902_01Continuem el camí que ara fa una suau pujada fins tocar la carretera del Pantà, nosaltres girarem, per un camí de terra a la dreta que porta directament al Molí de l’Antic i al Molí de Cal Pipaire.DSCN5080_01 També, és pot accedir per la carretera.DSCN5075_01Els dos Molins, han sigut reformats com a habitatge i per tant cal demanar permis per accedir als terrenys particulars; DSCN5081_01encara podem veure la bassa per on entrava l’aigua per accionar les rodes del Molí Antic.DSCN5081 - copia_01Així mateix, podem veure per on desguassava l’aigua de nou a la riera, DSCN4910_01en el cas del Molí del Pipaire.DSCN4912_01Mes a vall, encara podem observar una petita resclosa,DSCN4913_01 i l’entrada a una antiga sèquia o canal.DSCN4914_01Si seguim, aquest camí fluvial passarem per una passera i el camí fa una certa pujada on trobarem les restes del Castell, descrit en aquest Bloc, el dimarts passat.DSCN4904_01Podem tornar al centre de Cànoves pel mateix recorregut o per la carretera que és de poc transit.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Visita al Castell de Cànoves

DSCN4903_01Des de el centre de Cànoves en dirigirem pel camí fluvial de la Riera de Vallfornes.
Creuarem en varies ocasions per passeres aquesta Riera , fins arribar al Castell, que està al tocar del camí i a l’altre costat del Molí de les Pipes o del Pipaire.DSCN4941_01Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV era del Bell-Lloc.
El 1319 Simó de Bell-lloc hi volia edificar una capella i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del Castell.DSCN4942_01A partir de mitjans del Segle XIV passà per diferents possessors fins que fou adquirit pels Centelles que el tingueren fins a temps modernsDSCN4943_01Sols conserva llenços de murs de tot el seu perímetre, amb obertures i alguna dependència.DSCN4944_01Cal dir que no és permès l’entrada al castell, per mesures de seguretat ,i conservació del patrimoni, sense un permís.DSCN4947_01DSCN4945_01Curiosament, es va edificar en un lloc poc usual donat que aquesta fortificació no esta a una altura gents elevada com es costum en d’ubicació del Castells d’arreu.DSCN4950_01DSCN4949_01Podem completar la visita fins l’Embassament de Valfornes, l’Església de Sant Muç i La masia de la Rectoria, entre altres llocs.DSCN4948_01Es un itinerari planer i curt apte per anar tota la família, de menys d’una hora de recorregut entre anar i tornar.DSCN4946_01

Text i Fotografies : Ramon Solé
Dades històriques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

La Llegenda de Les Goges d’aigua del castell de Rupià

La llegenda afirma que el poder malèfic de les goges del castell de Rupià provenia d’unes pedres que tenien a l’interior de l’estómac.
Aquestes goges d’aigua eren mes aviat dolentes, els agradava molt la carn dels nenes i enviaven els seus servents a buscar-ne. A mesura que passà el temps, tota la contrada es quedà sense infants, i els servents cada vegada havien d’anar més lluny a cercar-ne algun.dfgAixí les coses, van decidir servir carn de gos a les goges. “Què és això?”, preguntà l’una, tota esverada. “Quin mal gust!”, exclamà l’altra. Totes van vomitar la carn de gos ingerida i, amb ella, també les pedres màgiques que tenien a l’estómac.
Així que sortien les pedretes, les goges es convertien en fum i desapareixien.
El castell romangué, doncs, deshabitat i aviat fou enrunat. S’assegura que qui trobi una de les pedretes màgiques serà la persona més afortunada de la terra.

Informació del Castell de Rupià :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rupi%C3%A0

Recopilació del Text de la Llegenda : Ramon  Solé – Fotografia extreta de Google