Sínia de Castellnou de Castellnou de Bages

La Sínia de Castellnou esta situada a prop del camí vell que va de Santpedor a Castellnou al nucli antic. A 95m de l’Ajuntament, tocant al riu d’Or.

Us passo la seva historia:

  • La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
  • S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
  • Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d’Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5042_02.jpg

Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d’uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l’arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l’eix de ferro on es lligava l’animal.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Moritz de Rubí

La Font de can Moritz esta situada en la urbanització de Castellnou, front el carrer de Cabrera 87 de Rubí.

Louis Moritz pertanyia a una família burgesa alemanya que es va traslladar a viure a Barcelona a mitjan segle XIX, on va fundar posteriorment  la Cerveza “Moritz”.

A principi del segle XX, La finca de Can Matarí o Castellnou la va comprar  Louis Moritz, que la va fer servir la masia com a casa d’estiueig. Passen dècades y la gran finca es ven creant-se la Urbanització.

La Font queda tapada per la vegetació, en el 2015, uns veïns de la urbanització avisaren a l’entitat Rubí d’Arrel del descobriment de la bonica font modernista, construïda el 1922.

A partir d’aquí es fa un projecte per la seva recuperació, portant-se a terme bàsicament durant l’any 2017.

L’estructura esta inferior al nivell del terra, cosa que fa baixar una escales,

l’aigua surt d’una mina per un tub de ferro allargat i va a parar a una basseta situada al mig.

Al costat de la font disposa de diferents seients de pedra adossats al mur.

Per un pont de fusta podem anar a una zona de pícnic amb taules i bans de fusta,

lloc on podem fer un àpat i estar el dia jugant el mes petits.

Text i Fotografies: Ramon Solé