Molí de Constantí en Constantí

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : Els Horts en llocs curiosos

La imaginació de les persones, en on posar un petit hort per les necessitats pròpies, a vegades no en un lloc legal per ho permissiu per l’autoritat local, es molt variada…

En el pati o jardí d’una casa es molt freqüent que es posi un hort a vegades no massa gran, el suficient per passar cultivant –ho una estona al dia i treure un profit.

Moltes vegades i per tindre aigua corrent, es podem veure molts horts a la vora de la riba d’un torrent, riera o riu, en el conseqüent perill, que l’aigua no sigui prou lliure de bacteris o altres elements nocius, que en el regatge puguin contaminar les verdures i a les persones q s’alimenten d’aquestes.

Molts cops, estan mig o molt amagats, gràcies a la vegetació exuberant que reina en las ribes dels torrents, rieres o rius.

O be, en llocs amb manca d’aigua directa i tenen de fer us de garrafes, bidons i altres medis per emmagatzemar l’aigua de pluja o portar-la d’altres llocs, tampoc reuneixen unes garanties sanitàries les verdures conreades.

En algun cas hem vist a peu de les vies de tren, molts d’aquest petits horts, que a vegades al passar per les vies han comportat accidents mortals, com el cas de fa uns anys en les Franqueses del Vallès.

Llocs i espais, que ens criden l’atenció i per evitar que s’entri a aquest horts, se utilitzant medis ven curiosos que formen barreres, com somiers, filferros de pues prohibits, planxes de tots tipus, fusta, plàstic com teulades i molts mes…

En un espai, entre edificis que, es terra de ningú o esta a la llarga espera de ser edificat, mentrestant es fa un hortet.

Com el cas de la fotografia, en mig de grans edificacions, contrasta en el lloc que es troba.

També, trobarem llocs que fan la separació d’un Polígon industrial i un hort o varis horts.

Per últim, en terrenys dins de les grans ciutat o poblacions, encara podem trobar-ne, per ho, cada vegada menys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé