
El lila de les xicrandes del parc
o el de les glicines del passeig.
El taronja que deixa caure
la tipuana, el groc de les mimoses
i el perfum del til·ler.
El verd perenne del pi pinyoner.
Palmeres, oliveres i xiprers
d’un lloc de la mediterrània.
I pollancres i oms riberencs.
Aquell desmai i el gran lledoner.
Plàtans d’ombra a l’estiu,
fulles de tardor que es mullen a l’hivern.
Però jo no em canso de mirar
les formes de la bella ombra
I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.


Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet
Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.













