Safareig i bassa de la zona de Sant Esteve de Marganell

El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot,  venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.

Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.

Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.

Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.

Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poema – El nostre bell Empordà

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà