Meandre del riu Llobregat i Rutes per les seves rodalies en Castellbell i el Vilar

El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet.  Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.

Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.

Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.

En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.

La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.

La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Observacions:

En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Forcarà de Camprodon

Font de la Forcarà a principis del segle XX

Per anar a La Font de la Forcarà, us caldrà sortir de la població de Camprodon,  en direcció al Ter amunt hi ha l’antic camí de Cerdanya que és la continuació de la porta que des de dalt del Pont Romà que mira a Ponent.Seguireu al costat dels jardins de l’Hotel Camprodon, al poc arribareu a una  rotonda amb al monument dedicat a Isaac Albéniz. Continueu una petita estona i l’últim tram tireu a la dreta i al creuar el riu Ter esteu molt a prop de la Font de la Forcarà; no seguiu el camí ample que us portaria el terme de Llanars.La Font de la Forcarà  esta al costat del riu, forma una placeta petita amb un mur de protecció a les rodalies,  l’aigua raja per un tub gros de ferro i la sobrant cau a una pica i desprès desguassa al riu.Esta situada en un lloc que és molt agradable tant a l’estiu com ara a l’hivern.

Fotografia de l’Ajuntament de Camprodon

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Laia i Amadeu Pons