Molí de la Mogoda en Santa Perpetua de la Mogoda (Vallès Occidental)

El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

  • Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
  • 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
  • 1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
  • 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
  • 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
  • 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
  • 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
  • 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
  • El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
  • Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
  • 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
  • Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.

El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.

Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.

El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.

Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.

Observacions:

L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.  

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : Qui te roba per rentar ?

RENTADORS, VIVERS I SAFAREIGS DEL PLA DE L’ESTANY. LLEGAT PATRIMONIAL

Dades :

Autors : ABELLÁN MANONELLAS, JOAN ANTON; CASADEVALL FUSELLAS, RAMÓN

Editorial:  MMV EDICIONS

Any d’edició: 2016

idioma: Català

Matèria : Publicacions locals

ISBN: 978-84-617-4257-8

Pàgines: 260

Dimensions : 210 x 230 mm.

Enquadernació:  Cartoné

Preu : 28 euros

Descripció :

De la mateixa manera que els pobles i les ciutats moltes vegades aixequen monuments en record d’algú o d’alguna cosa, en aquest cas possiblement no caldria anar tan lluny, ja que en els nostres pobles en tenim de monuments: els rentadors públics, de la mateixa manera que tenim forns de calç, rajoleries i pous de glaç. Monuments, uns d’ells dedicats a totes aquelles dones que amb l’esquena corbada i les mans a l’aigua han passat a la història com a éssers anònims, i d’altres, a homes que d’una manera molt feixuga, es guanyaven la vida com podien.

Ara només cal que siguin preservats per a les futures generacions, i una manera de fer-ho es escriure sobre ells i documentar-los, tal i com hem fet en aquest llibre en el que hem pogut documentar prop d’uns 300 rentadors.

Mes dades :

https://issuu.com/espaigrafic/docs/rentadors

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibret : Pous de glaç al Moianès

Revista de l’ Associació Cultural Modilianum

Autors : Varis

Publicació : nº 40

Lloc : Moià

Any : 2009

Nombre de  pàgines : 3-63

modilianum_01

Temari :

Aquesta publicació recull tres articles d’historiadors sobre els pous de glaç al moianès.

Jaume Dantí ens parla de la importància de la indústria i el comerç del glaç com a complement econòmic i factor d’ascens social. En aquest sentit l’autor analitza l’abast de la producció del glaç, la seva comercialització i l’arrendament del subministrament a la ciutat de Barcelona i com afecta el procés d’enriquiment d’algunes famílies com els Guàrdia de Castellterçol.

Cinta Cantarell destaca l’àrea geo-gràfica del Moianès com una de les més importants en nombre de construccions de Catalunya així com l’ús que es feia medicinal i alimentari, el procés del treball de la neu i el glaç i alguns aspectes arquitectònics dels pous.

Per últim, Jaume Perarnau va més enllà i analitza la situació europea i el procés de desaparició de la indústria tradicional del glaç i la implantació de la producció de gel artificial. L’autor contextualitza la indústria del gel català i del Moianès dins el marc mediterrani.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

El Pou de glaç cobert de Can Gurri de Lliça de Vall

DSCN6110_01De fet , són dos Pous de Glaç situats en el municipi  de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), son de gran valor  i estan inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.DSCN6112_01DSCN6106_01Situats , a prop de la masia de can Gurri, a uns 200 metres aproximadament, i al tocar del bosc, hi ha els dos Pous, un al costat de l’altra.

Can Gurri

Can Gurri

Avui veurem com es el Pou que esta cobert i mes conservat, és de construcció de pedra, de planta rodona i una alçada arran de terra de 2 metres, te una amplada màxima de 10 metres i una profunditat de 5 metres.DSCN6118_01DSCN6119_01Te dues petites entrades en la part superior, una enfront de l’altra; DSCN6138_01la part superior està coberta per teules i pedres, DSCN6122_01per dintre hi ha una passera per poder observar millor el seu interior.DSCN6120_01DSCN6125_01Encara avui, podem veure algun contafort en la part que dona al bosc.DSCN6137_01Es tracta d’un pou de glaç documentat des de 1765, situat entre el riu Tenes i l’antic camí de Lliçà a Parets.DSCN6113_01Una part de l’aigua del riu Tenes, és portava fins a unes basses, i a l’hivern que en aquella època és gelava durant molt de temps, es tallava el gel en blocs i és guardava en els Pous, per després quant el temps hi feia calor, transportar-lo als grans pobles.DSCN6139_01DSCN6115_01La construcció de la masia de can Gurri és probable que es realitzés a finals del segle XVI, ja que la data de 1594 consta en la porta d’entrada al pati.DSCN6123_01Us passo un enllaç, on podeu veure un article de 9Nou.cat, un article de com es va procedir a la seva remodelació :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/44309/llica-vall-reforma-els-pous-glac-per-fer-los

DSCN6127_01Demà farem menció a l’altra Pou de Glaç de Can Gurri

Recopilació de dades facilitades : Ajuntament de Lliça de Vall

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Pous de glaç, Bagues, Berguedà,Solsonès I Vallès Occidental

Pous_de_glaç_Bages_Bergueda_Solsones_i_Valles_Occidental_01Autor : L’ historiador Albert Fàbrega i Enfedaque (Súria, 1951)
REF. L0023418
ISBN 9788492811519
Editorial Farell (2014)
93 pàgines
Tapa tova / 231 x 146 mm. 214 g.
16,00 € (iva inclòs)

Llibre on s’inventarien per primer cop fins a quaranta pous de glaç dels que es té evidència física o documental de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental.
• Catalunya va disposar d’una àmplia i densa xarxa de pous de glaç, des del segle XVII, on es guardava a l’hivern el gel per al seu ús en arribar l’estiu. Tot i que l’ús de la neu i el gel per refredar es remunta com a mínim a la Grècia clàssica, no va ser fins al segle XVII que el seu ús es va estendre a tota la població. La indústria del gel natural va tenir una àmplia difusió fins ben entrat el segle XIX, quan va aparèixer la fabricació industrial del gel artificial. Amb la desaparició d’aquesta activitat els pous es van abandonar i van anar desapareixent, però encara en queda un important conjunt patrimonial.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Llibre – Aproximació als Pous de Glaç i de neu de Catalunya

AYMAMÍ, GENER

ISBN: 978-84-85678-28-0
Col•lecció: Arxiu Bibliogràfic de la UEC
Preu: 6,00 €
Pàg:52
Format: 17 x 24 cmUEC-1009W

Text extret del llibre:
… Més endavant, vam saber que es tractava d’un pou de gel o de glaç, d’un lloc on es guardava el gel o la neu a l’hivern i que l’ús d’aquest glaç conservat, ja sia en pous o en forats arrecerats en llocs ombrívols de la muntanya, es convertí, al llarg dels segles, en una necessitat i esdevingué un negoci a l’ensems que ocupà una part important en el període de desenvolupament pre-industrial de Catalunya…

Recull de la Informació : Ramon Solé