Molí de Reus de Constantí

El Molí de Reus esta en el Camí de Centcelles de Constantí (Tarragonès)

Us passo la seva historia:

  • Aquest molí data del segle XV i va ser al llarg del temps: molí de blat, molí d’oli i finalment fàbrica de teixits.
  • Va ser propietat de la cartoixa d’Escaladei des de 1734 fins a 1835.
  • L’escut de la cartoixa així com la data d’adquisició són ben visibles en la dovella de l’arc central.
  • Mentre va ser fàbrica de teixits hi havia ubicada una màquina de vapor i tots els avenços de l’època.

L’edifici de l’antic molí de Reus presenta un aspecte bastant deteriorat en l’actualitat.

Es compon d’una sèrie d’edificis en els quals hi ha parts del molí original i

altres naus annexes, una de les quals fou fàbrica tèxtil.

Actualment només hi ha un habitatge, i la resta d’edificis estan en desús i en estat de deteriorament.

Són visibles quatre cacaus del molí.

Una part de la paret de la façana principal podria correspondre a època romana, com la vila romana de Centcelles a pocs metres del molí.

El Molí de Reus és un molí del municipi de Constantí (Tarragonès) protegit com a bé cultural d’interès local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

$_57_01Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…image001[1]_01I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Avui destaquem : La font de l’Arc de Vilanova d’Escornalbou

La Font de l’Arc, esta situada prop del camí de les Masies, antigament molts dels veïns de la vila anaven a buscar-hi l’ aigua que era de millor qualitat, segons deien, que la Font de la Vila.Ft de l'Arc aL’any 1869 la vila va contractar un pedraire de Reus, Agustí Mestre, per refer la Font de l’Arc.327 L’any 1883 la pica i el sòcol de la font es traslladà a la font que l’Ajuntament va construir a la plaça de la Vila, avui desapareguda.045_fontLa font adopta el nom de l’Arc, donat que té un arc de pedra darrera seu on hi ha la riera.
Més recentment , una mostra de la importància que aquest indret té pels habitants de Vilanova d’Escornalbou és que l’escola n’agafa el seu nom: CEIP Font de l’Arc.Ft de l'Arc b

Recopilació de les dades i fotografies : Ramon Solé