Per la vora del riu Ripoll. L’escala del peixos del Molí d’en Font de Sabadell

Publicat el 23/03/2016 per Rasola

A vegades a l’acomodar o remodelar un riu, no es pensa que molts dels peixos, el remuntant una vegada a l’any per posar els ous a la seva part mes alta o naixement del riu; a les hores es trobem que tenen obstacles com a barreres, siguin naturals o posades per l’home, com saltants d’aigua, que serveixen per frenar les avingudes en cas de crescuda del riu, fent impossible que els peixos puguin portar a terme el seu objectiu bàsic d’arribar fins el lloc de destí.L’escala dels peixos es coneguda com a el pas de fauna.Es una obra senzilla per que el peixos puguin remuntar el riu Ripoll, d’una forma fàcil i anar a posar el ous de munt del riu.A la llarg d’aquets riu trobarem diferents escales per els peixos, una d’elles i molt al límit de Castella del Vallès, es la coneguda per la del Molí d’en Font a Sabadell, situada a prop de les restes del Molí i de l’Àrea d’Estada de Jonqueres.Un cartell ens anuncia on esta situada, formada per unes cavitats circulars i connectades entre si, on baixa l’aigua del riu, i per on els peixos i altres animalons, poden pujar i fer descans en alguna d’aquestes cavitats i continuar el seu camí.Forma part de les obres de millora de tot el conjunt de la vora del riu Ripoll.
(Nota: Ja vàrem fer menció fa un mesos de l’escala per a peixos de forma genèrica.)

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn

Publicat el 21/03/2016 per Rasola

Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• La papallona pintada

Esta a la sortida de Cardedeu direcció a Llinars del Vallès abans d’arribar al riu Mogent.

• La senyal de tràfic

Una senyal poc usual, situada el camí que va de Sabadell a Castellar del Vallès per la vora del riu Ripoll. Que ens alerta del perill de trobar carruatges… ehi, que estem al 2016 !

• Una font amb doble finalitat

Aquesta font situada a dins de la població de Llinars del Vallès, per la seva part frontal, veiem la data de construcció, l’any 1952 i la aixeta amb la pica, axó es del tot normal, si mirem per darrera veurem que s’ha aprofitat per instal•lar una bústia de correus, axó, si que es curiós.

• Una barca de muntanya

Per últim, veiem com aquesta barca esta a l’entrada d’una masia a les afores de Cànoves. Veiem que per el seu interior s’han col•locat uns llargs testos per fer mes bonic amb l’entorn de Muntanya i no pas de Mar. No és l’única , hi han moltes mes arreu de Catalunya que no és fan servir i formen part de la decoració ambiental terres a dins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. La Flora mes representativa al riu a Sabadell

Publicat el 15/03/2016 per Rasola

Respon

Les riuades en moltes ocasions han fet molt de malt a la flora mes propera a la vora del riu Ripoll, la contaminació, la sequera, també son prou important en la seva degradació.Un riu fa que tant la flora con la fauna, sigui rica i variada i el propi riu esta sa. Axó ha passat al riu Ripoll, gràcies amb les millores medio-ambientals d’aquesta última dècada fetes directament al riu.Podem veure la flora mes representativa :
Àlbers, Boga, Gatell, Jonc, Om , Pollancre, Canya i Canyís, entre altres especies.Al millorar la qualitat de l’aigua del riu, fa que hi hagi una constant generació de la flora en el seu voltant.Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb una flora i una fauna, cada vegada mes nombrosa i variada.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. Les Aus a Sabadell

Publicat el 07/03/2016 per Rasola

Son varies les especies que podem contemplar de nou i que viuen la majoria de forma estable en aquest paratge o en períodes hivernals :

El Bernat Pescaire , el blauet, l’Abellerol, l’Ànec collverd, la Cotxa fumada, l’esplugabous, la Gavina vulgar, la Polla d’Aigua… en altres aus mes ocasionals.

Al millorar la qualitat de l’aigua del riu,

fa que hi hagi una constant generació de petits animalons, granotes, peixos, que ofereixen ser un bon àpat per certes aus d’aquesta zona.

També, hi han molts llocs per poder fer el niu per criar, com a jonc, canyissars i bosc de ribera, que son prou dens i tranquils.

Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb fauna cada vegada mes nombrosa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canyar de Sabadell

Publicat el 06/03/2016 per Rasola

Respon

Fotografia de l’Any 1986 – Arxiu historic RASOLA

En el Llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell”, editat a l’any 1984, l’autor d’aquest, Sr. Ricard Molins, en detalla com era la Font del Canyar :

“ Aquest Font desapareguda com tantes altres que estaven situades a prop del riu Ripoll, en les riuades del 1962, fou reconstruïda més tard, té molta aigua. Una clientela molt nombrosa i constant hi va a omplir les garrafes malgrat el camí dret que hi ha per baixar-hi des de la carretera. No hi ha el canyar que li va donar nom. La riuada va fer molts estralls en el mateix lloc d’abans. Ara esta a baix de tot, en desviar-ser el riu hi ha quedat una gran esplanada.
S’hi pot anar a peu baixant per aquest corriol, abans d’arribar als edificis de La Llanera o amb cotxe baixant al riu pel camí carreter d’abans d’arribar també a la Llanera. “

Des de fa pocs anys és va tornar a remodelar la Font del Canyar.

Durant aquests últims 20 anys, s’ha obert una carretera que baixa a l’Ermita de Junqueres i a la seva Àrea de Lleure.

La font esta entre l’Àrea de Lleure i l’antic Molí d’en Font.L’aigua, actualment no te garantida la seva potabilitat i a l’estar a prop de l’Àrea de Lleure, la gent pràcticament no hi va.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, el molí d’en Mornau o molí de Ca l’Estruc

Publicat el 29/02/2016 per Rasola

Respon

És un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de “molí de tantes finestres com dies té l’any”. Davant de la gran nau rectangular que fa “20 canes de llarg per 12 d’ample” hi ha dos cossos laterals annexos.La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l’empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s’inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L’aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys. Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.També es coneix com el molí de Ca l’Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[ Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.

Recull de la informació històrica del Molí i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, la degradació i la recuperació del riu

Publicat el 18/02/2016 per Rasola

Respon

Les riuades, la contaminació produïda per les industries de vora del riu, les deixalles o escombraries, així, podríem fer una llarga llista de maneres que han portat a la llarg dels anys a una degradació del riu Ripoll.En els últims quinze anys, se ha vist una important millora i recuperació del Riu Ripoll, sobre tot en la zona de Sabadell.No sols depuradores i llacunes artificials per depurar l’aigua, sino tot tipus d’actuacions, en camins, serveis àrees d’estada, passeres, recuperació de Fonts Naturals, neteja de la vora del riu…. i un llarga llista d’accions positives, que poden ser un bon exemple tal com deuria de ser en tots els rius a Catalunya.Encara falta bastant, i falta per manca del col•laboració de tots i totes, no podem fer per una banda i desfer per l’altre…Cal respectar unes normes de convivència en el medi natural, com el cas del riu Ripoll, on molta gent circula, sobre tot el dies festius, fent esport, corrent, amb bicicleta, caminant, passejant, conreant, fotografiant…Hi ha espais per a tots i totes, sols cal un bon equilibri i respectar el medi, l’entorn, la natura… en definitiva.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, Àrea d’Estada de Sant Vicenç de Jonqueres

Publicat el 11/02/2016 per Rasola

Respon

A la llarga de la vora del riu Ripoll, en el seu traçat al pas per Sabadell, trobarem varies petites àrees d’estada, com la de la font del gitanos, de la Font dels degotalls, en el paratge del Molí de l’Amat, per ho el mes representaria, és sens dubte, l ‘Àrea de Sant Vicenç de Jonqueres.Es la que te mes extensió i disposa de mes elements que donen mes bona estada als visitants i és pot arribar amb vehicle propi, axó fa que esta molt visitada.És pot arribar des de Sabadell, deixarem la Carretera a Castellar del Vallès B -124, baixarem per carrer de Jonqueres, per aparcar el nostre vehicle en la zona habilitada com a aparcament.Disposa a part de la font natural de Jonqueres, de dos aixetes amb aigua clorada de xarxa pública.Taules i bancs de fusta repartits per la extensa explanada, així com, unes barbacoes que en temps que no hi ha perill d’incendi podem utilitzar.No cal oblidar una zona de jocs per la mainada.Unes escales amplies en pujant fins l’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i al restaurant annex.Al costat de l’ermita i dins del pati trobarem un antic molí de vent, no esta en funcionament i la malesa l’embola en part.Ens permet des d’aquest punt de l’àrea poder fer diverses excursions o rutes properes al riu Ripoll o per els boscos propers.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, la sèquia Monar o rec Monar de Castellar i de Sabadell

Publicat el 04/02/2016 per Rasola

La sèquia Monar o rec Monar, és una canalització d’aigua que data d’època medieval, és diu que el monjos de Sant Llorens del Munt, van ser els pioners de fer aquest rec, on encara ara, recorre la conca del riu Ripoll, des de sota del Mas Pinetó a Castellar del Vallès i fins ben entrat el terme municipal de Sabadell.Es va construir per que l’aigua de la sèquia servis per moure els rodets dels molins fariners i regava les zones d’horta de les rodalies del riu; per una altra banda, el creixement de les indústries tèxtils a la zona del Vallès i més concretament, als contorns de la vila de Sabadell va fer la necessitat de disposar d’aquesta sèquia.Durant segles, va ser molt important l’ús de l’aigua del Ripoll i per extensió el de l’aigua de la sèquia que es repartia i era molt ben utilitzada.Actualment i amb la voluntat de preservar tots aquests elements arquitectònics que expliquen una mica més la nostra història hidràulica, és va considerar que la sèquia Monar era una peça clau del nostre patrimoni, essent una de les infraestructures hidràuliques més importants i singulars que guarda el passat i la memòria de Castellar i de Sabadell.Durant els últims anys, s’han fet uns treballs que tenen com a objectiu conservar aquesta part del patrimoni permetent així la supervivència en el temps de la sèquia Monar i comptant, evidentment, amb la revalorització d’una del les joies de la enginyeria hidràulica, malauradament poc coneguda fins el moment.

Podeu conèixer mes informació sobre la sèquia Monar i obres realitzades :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_Monar
i a :
http://www.radiosabadell.fm/Noticies/L-Entesa-denuncia-el-trencament-de-la-Sequia-Monar-al-pas-del-Gasoducte-Martorell-Figueres

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, l’Aiguabarreig del torrent de Colobrers amb el riu Ripoll

Publicat el 26/01/2016 per Rasola

Respon

Sota el pont o passera de Colobrers, es produeix l’aiguabarreig d’un important torrent, el de Colobrers amb el riu Ripoll.Podríem dir que casi es un afluent, donat que l’aigua que baixa es prou important.Cal que ens fitxem si estem en aquest punt, esta concretament en la llera esquerra, molt tapada per la vegetació, si no, passarem per aquest lloc i no ens adonarem a penes, esta molt tapada per canyissar i altres plantes que necessitant molta humitat.El Torrent de Colobrers, ja el vaig descriure, val molt la pena fer una petita excursió en aquest lloc tant pintoresc i feréstec, que va des del riu ripoll fins la Font de Can Moragues, passant per les deus dels degotalls i una bonica vegetació molt completa entre arbres i plantes.Per les rodalies l’Aiguabarreig, tenim alguns conreus ben regats per l’aigua del torrent i/o d’alguna mina d’aigua pròpia.
Text i Fotografies : Ramon Solé