
![8163892[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/06/81638921_01.jpg?w=584)
Aquest safareig, el trobem al passeig de la Muralla, on passa paral•lel a la riera i va del Safareig de la Portalera al Molí de l’Esclop.
Es un petit safareig d’aigua termal provinent aquesta, de la Font del Lleó, esta ubicat dintre d’un sostre de volta.
El rentador dels Calciners, d’aigua calenta, estava reservat per rentar-hi la roba prioritàriament dels malalts.
No podem accedir-hi, esta tancat per una reixa.
Actualment a sobre hi ha un bon restaurant.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Arxiu d'etiquetes: safareig
Fem safareig…al rentador de Vallbona de l’Anoia
Per visitar el safareig de Vallbona de l’Anoia, caldrà entrar per el carrer Major d’aquest poble i girar a la dreta per Passeig Joan Vila, i a pocs metres a la dreta hi ha el safareig.
Esta a un nivell inferior al mateix carrer, es casi de dimensions quadrades, disposa d’una teulada metàl•lica de construcció moderna.
Cal destacar, que l’aigua que cau directament al safareig per un broc, procedeix de la mina que es troba darrera seu, en la paret observarem una portella d’accés, i sobre hi ha, una petita capelleta.
De munt , a l’altura de carrer, es troba una font d’aigua de xarxa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí Blancafort de La Garriga
Situada al nord de la Garriga hi ha la pintoresca masia de Blancafort del Molí.
Els seus diversos edificis formen el conjunt rural més característic del municipi .
Les primeres notícies monumentals que s’en tenen són de la meitat del segle XII, originàriament era una torra o fortalesa de control de pas del riu Congost.
En el conjunt d’edificacions, destaca el vell molí fariner mogut per les aigües embassades del riu Congost documentat ja al segle XIV; la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris; la masia data del segle XVI i en la llinda del portal de pedra picada, s’hi veu esculpit l’escut dels Blancafort.
Concretament, el molí fariner, documentat des de finals del segle XIII, dóna nom al conjunt. 
Es tracta d’un molí de dues moles mogut per l’aigua del Congost, desviada a través d’un rec.
Després de moure les rodes que fan anar les moles, l’aigua transcorre per tot el terme de la Garriga a través d’un rec d’uns 3 quilòmetres de longitud, és l’anomena’t Rec Monar ,
amb un petit safareig al barri de Querol.
Mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Blancafort
Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé
Fem Safareig… al rentador del Castell de Rosana de la Garriga
Tal com podem llegir en un rètol que figura a tocar del safareig, era per la gent de la Casa – castell de Rosanes i per les masies de les rodalies.
Situat front mateix de la Casa – Castell de Rosanes , que actualment esta convertit en un important Restaurant de la zona. Forma part del conjunt per conèixer Espais de la Memòria, de la Ruta de l’aeròdrom militar de la Guerra Civil Espanyola, que es pot fer tot surtin de La Garriga, en el punt d’informació, antic safareig d’aquesta població i seguin les indicacions a la llarg de la citada Ruta.
El safareig, observem que esta molt a nivell de terra, originàriament les dones podien rentar-hi a peu dret per tor el perímetre.
Ara no hi aigua, per ho aquesta era del rec que disposa la finca, per regar les terres que encara avui en dia estan conreades i pel camp de golf proper.
A poca distancia i a peu del camí, podem veure la bassa de l’aigua del rec.
Quedarà aquest safareig, es el testimoni i record de la gent que tenia de vindre a rentar-hi la roba en un temps que era ben difícil i no es disposava com ara de les comoditats i medis per poder fer-ho.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fem safareig…al rentador de Gósol
En aquest petit poble al peu del Pedraforca, que no a volgut creixa i a mantingut l’estil de les seves noves cases amb les antigues, hi trobem, en cara, el rentador que feien servir les nostres avies i mares…
Es de forma rectangular amb teulada per evitar mullar-se en un lloc de Catalunya que es molt freqüent que en poc temps plogui o nevi, segons l’època de l’any.
L’aigua sobrant del rentador, dona a un abeurador,
per el ramat que pastura per les muntanyes properes al Pedraforca i que feien i fan, passar per el poble.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El temps passa també per una font i les envellies…, com La Font dels Comtes de Santa Coloma de Queralt
En l’any 1614, el Virrei de Catalunya, Dalmau III de Queralt a la estada a la vila, va ordenar la construcció d’aquesta font, que es coneguda per dos noms, La Font dels Comtes o per La Font de les Canelles, per atendre les necessitat bàsiques de portar aigua des de el riu Gaià fins el petit poble que a les hores era Santa Coloma de Queralt, i així la gent podes anar-hi a buscar l’aigua de dia a dia.
Per tant, la van construir en un estil barroc, tradicional en obres de l’època, per on sortia l’aigua eren 8 cares de pedra, i que mes tard, de la boca d’aquestes van col·locar uns brocals de bronze per on surt l’aigua.
Altres elements a destacar, son la imatge de pedra de Santa Coloma i a cada costat hi ha uns escuts dels Queralt, per últim, tenim tres boles ho coronen el conjunt arquitectònic..
Mirant a la font a la nostra dreta hi ha l’abeurador.
Els safareigs públics eren darrera de la font, on les dones de Santa Coloma anaven cada dia a rentar-hi la roba de casa. tenien un cobert per si plovia no mullar-se.
Front la font, podem veure la creu gòtica, coneguda com la Creu de Terme, per tan, la font era per aquelles èpoques a la sortida de la població, l’ original es guarda a l’església de Bell-lloc.
Una característica de la font, es que quan el riu anava ben ple, l’aigua sortia a doll i quan la sequera era important, casi no hi rajava.
Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font dels Comtes o de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, perdurin per molts segles mes…
Text i recopilació de Fotos Antigues : Ramon Solé
Fem safareig…al rentador de Caldes de Malavella
Situada al costat de la Font de la Mina
sota del carrer Trasmuralla, aquest safareig no fa masses anys que va ser restaurat i modernitzat.
Normalment no disposa d’aigua, sols és mes pel record de Caldes de Malavella, d’una època del passat on les dones de Caldes anaven a rentar la rova en aquest lloc.
Si seguim per la riera, ens trobarem al poc una escala estreta que puja a la part de darrera d’una casa, en el petit replà, veurem, que hi ha una font amb una petita pica que feia funció de safareig particular.
També, en crida l’atenció un petit rec que surt des del safareig i va a parar a la riera de Santa Maria i que creua el poble, surtin a l’exterior i perdent-se per el que eren els antics conreus fins el torrent.
Text i Fotografies
Ramon Solé











![1001109g[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/10/1001109g1.jpg?w=584&h=379)





