Molí Paperer de Constantí

El Molí Paperer esta situat a poca distància del molí de Constantí i del molí de Reus, seguint el camí que anava de Constantí fins al riu Francolí.

Historia:

  • És un molí d’origen medieval.
  • El molí paperer de Constantí, també conegut amb els noms de molí d’Escaladei i molí de Rodolat —en referència al nom dels propietaris.
  • A començaments del segle XV ja trobem la localització de molins relacionats amb la indústria paperera al terme de Centcelles.

Les parets de l’edifici del molí paperer tenen una amplada que va de 50 a 60 cm i formen un rectangle de 14×17 m. Encara que avui dia el veiem en ruïnes, hi podem observar una planta baixa i tres pisos. La planta baixa s’hi trobava l’entrada i a la resta hi havia les dependències del molí paperer el qual tenia una alçada considerable. En el primer pis hi havia la cuina, on encara es pot observar les restes d’un forn de pa.

També hi ha una estança amb una finestra que donava a l’entrada; la resta d’aquest pis estava ocupat pel sostre alt de la planta baixa. El segon pis està derruït. Pel que fa a l’últim pis, també derruït, s’hi trobava la sala secadora del paper, tal com ens indiquen les finestres que envolten el perímetre que encara està en peu.

Arran de la paret de l’edifici circula la séquia de l’aigua. Avui dia, només s’hi poden observar els orificis de la paret i els diferents nivells de circulació de l’aigua, la qual cosa permet deduir que hi havia tres rodes propulsores dels martells.

A l’entorn de l’edifici hi ha un hort i dos corrals, i a la banda esquerra una construcció d’alçada inferior, la qual és possible que fos un magatzem.

Els materials utilitzats són pedres de riu i morter. També hi trobem unes arcades de maó, a la sala del molí, formant arcs de mig punt.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : Séquia de l’Obra de Castelló de la Plana

No és un riu, però quasi. Les seues aigües cristalines, procedeixen de l’ullal de la font de la Reina, en el paratge natural municipal del Molí de la Font. L’ullal -molt cabalós- aflora a uns 5 m. sobre el nivell de la mar, i dona cabal a diverses séquies, que després de recórrer una distància entre 3 i 5 km. fan cap a la mar.

Text i Fotografia : Jordi Monfort

El Parc de l’Agulla de Manresa

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

  • La presa del llac es va començar a construir el 1966.
  • Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
  • Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
  • Va ser remodelat el 1986.
  • Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
  • Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero