Llibre recomanat: Plantas silvestres de España Peninsular

Dades generals:

Autor: Alberto Saldaña Moral

ISBN: 979-13-87759-03-2
Formato: 29,74X21 cm
Tapa blanda con solapas
630 páginas
Numerosas ilustraciones y fotografías de alta precisión y detalle a todo color.

Precio: 80 Euros

Sinopsis:

Una guía para introducirnos a fondo en la identificación de la flora ibérica sin necesidad de conocimientos previos. Combinando claves de identificación y láminas compuestas con más de 10.000 fotografías a color de gran claridad y nitidez, y con gran formato para mostrar mejor cada detalle, cubre por primera vez la gran mayoría de plantas silvestres y asilvestradas de la España peninsular, muchas de las cuales también están presentes en Baleares y Portugal.

• Las claves de identificación abarcan 5.374 especies.

• 3.427 especies se muestran con más de 10.000 fotografías principales y de detalles diagnósticos de alta calidad.

De gran interés para naturalistas, botánicos, consultores y gestores ambientales, fotógrafos de naturaleza, educadores ambientales, agentes medioambientales y estudiantes de ciencias biológicas y ambientales, de ingeniería de montes y forestal y otras disciplinas de estudio y gestión del medio natural, así como para excursionistas, amantes de la naturaleza y operadores de ecoturismo y turismo rural y de naturaleza.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Llibre recomanat: Com conviuen els ocells

Fitxa Técnica :

Autors : Taylor, Marianne

COSSETANIA EDICIONS

Ref. 9788413563442

ISBN : 978-84-1356-344-2

Enquadernació : Rústica

Data d’edició : 01/05/2024

Any d’edició : 2024

Idioma : Català

Traductors : Patricio Sedano, Laura

Nº de pàgines : 224

Col·lecció : Altres natura

Preu : 21,95 €

Descripció:

UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT

Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.

Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.

Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.

Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?

MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Llibre recomanat : 101 Plantes medicinals i aromàtiques silvestres de Catalunya

Autors : Toni Llobet | Imma Espel

Il·lustracions : Toni Llobet

Mini-guia completa i il·lustrativa sobre plantes medicinals i aromàtiques silvestres que es poden trobar a Catalunya

Les plantes remeieres, amb aplicacions medicinals i tot sovint també amb qualitats aromàtiques i usos gastronòmics, formen part del nostre patrimoni natural i etnogràfic. El nombre i varietat d’espècies amb aquestes qualitats és enorme en un país com el nostre, amb una gran diversitat d’ambients, des de la terra baixa mediterrània fins al Pirineu.

En aquesta guia s’hi han recollit 101 espècies silvestres que cal conèixer, d’entre les que creixen espontàniament al camp i al bosc. Una eina per iniciar-se, saber quines són i reconèixer-les, amb una aproximació molt sintètica. S’han prioritzat les més fàcils d’identificar, les més populars i aquelles sense contraindicacions per toxicitat severa. Tot i això, els seus usos varien geogràficament i segons la cultura popular de cada indret.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Arbres – Bellaombra

Bellaombra (Phytolacca dioica) és una espècie d’arbre. En realitat es tracta d’una espècie herbàcia molt gran.

A Amèrica del Sud se’l coneix amb el nom guaraní d’ombú que significa “ombra”.

Originari de Les Pampes d’Amèrica del Sud. Actualment és difícil trobar-ne de silvestres.

És el símbol de l’Uruguai, l’Argentina, i la cultura dels gautxos.

Arriba a fer de 12 a 18 m d’alt amb una capçada de 12 a 15 m. Les arrels són visibles.

La fusta és esponjosa i tova. Les fulles són el·líptiques, de fins a 20 cm de llarg. De disposició alternada.

Les flors són dioiques en raïms terminals blancs. El fruit és una baia de color vermell intens que conté llavors ovoides de 3 mm de llarg i de color negre.

Planta ornamental usada a carrers de ciutats i parcs. També, utilitzada per a fer bonsais.

La saba és verinosa i no l’afecta la plaga de la llagosta i altres plagues.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Bellvitge

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’anellament d’ocells

Com cada divendres us presento dos articles !

L’anellament d’ocells és una tècnica utilitzada en l’estudi dels ocells salvatges, afegint una petita etiqueta de metall o plàstic, amb un codi numèric, a les seves potes o ales.D’aquesta manera diversos aspectes de la vida dels ocells poden ser estudiats gràcies a la possibilitat de retrobar el mateix individu anellat.Alguns d’aquests aspectes poden ser: migració, longevitat, mortalitat, estudis de població, territorialitat, comportament alimentari, i altres aspectes que són estudiats pels ornitòlegs.Els ocells són anellats al niu o després de ser atrapats en una fina xarxa japonesa entre altres mètodes de captura usats.Quan un ocell es captura, es col·loca un anell d’una mida adequada (normalment fet d’alumini o algun altre material lleuger) a la pota de l’ocell. Aquest anell conté un número únic, així com una adreça de contacte. L’ocell sovint és pesat i mesurat, examinat segons quines són les dades rellevants del projecte d’anellament en qüestió, i llavors és alliberat.Els anells són molt lleugers i estan pensats perquè els ocells no pateixin cap efecte advers. De fet, tota la base del sistema d’anellament per obtenir informació sobre els ocells és que els ocells anellats no tinguin cap problema en comportar-se de la mateixa manera que els ocells sense anells. Així doncs, els ocells anellats poden ser identificats un cop recapturats o trobat morts.Quan un ocell anellat és trobat i el número d’anell és llegit i enviat a l’anellador o a l’organització corresponent, s’anomena recuperació de l’anell o control. L’ornitòleg que troba l’ocell pot contactar a l’adreça de l’anell, donar el número únic, i saber quins han estat els moviments de l’ocell.L’entitat organitzadora, a través de la posada en comú de diversos informes, pot determinar els patrons de moviment dels ocells per grans poblacions. Científics i investigadors poden obtenir també informació per utilitzar en les seves recerques relacionades amb ocells.Us passo mes informació al respecta :

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/index.html

Un taller d’anellament d’ocells, normalment va a càrrec de un anellador i ornitòleg, en moltes ocasions és una activitat familiar i gratuïta, per tal de mostrar la tècnica de l’anellament d’ocells, que serveix per fer seguiment de les aus silvestres del nostre entorn.A veure si us animeu i participeu en una tasca important com la de promoure l’anellament d’Ocells Salvatges. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Tito Garcia