Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de can Corder i Safareig de ca La Pujala de Santa Eulalia de Ronçana

En el transcurs del rec del Molí d’en Vendrell hi ha diferents rentadors, com el de can Noguera, el de can Pou…

Però el safareig de can Corder es dels més grans i ben conservat.

Unes escales permetent baixar a un nivell inferior on esta el safareig.

Aquí hi venien les dones de masies i cases del barri del Rieral de Santa Eulalia de Ronçana, a fer la bugada i a parlar de les seves coses.

La seva ocupació devia ser tant gran que a uns metres més enllà s’hi pot veure mig soterrat i més petit un segon rentador, el de ca la Pujala.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Col-laborador: Pere Ciurans