Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruàvernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Rescloses d’en Bassols i del Molí d’Argelaguer, integrades amb el Medi Natural

Avui us presento dos articles

Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen al municipi d’Argelaguer.

Es tracta de dues petites rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica,

i la fa molt atractiva per a la fauna.

La resclosa del Molí, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals.

Es una zona destacada per la natura en aquest tram del riu Fluvià,

us passo les seves característiques mes destacades,

pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua.

A les vores, especialment a la resclosa d’en Bassols,  hi prolifera el canyís, la boga, les jonqueres de jonc boval, el càrex pèndul, els herbassars de gram d’aigua, entre altres especies.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes  i salzedes  i espècies com la sarga  i el freixe de fulla petita.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans per molts ardèids.

Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles i altres aus aquàtiques.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus.

Actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua no es conrea intensivament i va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera.

Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics.

El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador