Com era ….. La Font de l’Arbre Caigut de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font de l’Arbre Caigut, era així :

“... Detrás de Can Bosquets, el camino desciende por un paso llamado Les Roquetes, para entrar en hermosos parajes silvestres. Al llegar a la Riera (Rierada) y en su orilla izquierda, se encuentra a poco esta Fuente, que se denomina así por caracterizarla un árbol que estaba inclinado sobre el cauce…“

Foto del any 1979

Foto del any 1979

En els anys 1985 fins iniciats el 1990, es podia encara trobar d’on sortia al exterior una  abundant quantitat d’aigua arran de la riera, coneguda com La Rierada, on anava a parar l’aigua.

Foto de l'any 1984

Foto de l’any 1984

En algun periode curt, va disposar d’un tub per recollir millor l’aigua. En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada.

Crec que poca gent es recorda d’on era i com era… la Font de l’Arbre Caigut  !

Foto de l'any 1990

Foto de l’any 1990

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Vallbona de l’Anoia

Per visitar el safareig de Vallbona de l’Anoia, caldrà entrar per el carrer Major d’aquest poble i girar a la dreta per Passeig Joan Vila, i a pocs metres a la dreta hi ha el safareig.Safareig 1Esta a un nivell inferior al mateix carrer, es casi de dimensions quadrades, disposa d’una teulada metàl•lica de construcció moderna.Safareig 2Cal destacar, que l’aigua que cau directament al safareig per un broc, procedeix de la mina que es troba darrera seu, en la paret observarem una portella d’accés, i sobre hi ha, una petita capelleta.Safareig 3De munt , a l’altura de carrer, es troba una font d’aigua de xarxa.Ft Safareig

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps també va passant per els Pous i els va envellint… com els antics Pous del Pont Gòtic del Remei a Vic

15800-105118[1]_01Una de les moltes meravelles que te Vic, es el pont del Remei, construït l’any 1324 i que creua el Riu Mèder que travessa la Ciutat de Vic.DSCN2982_01La situació d’aquest Pont, per un costat, dona al carrer de Sant Pere, i per l’altra, al carrer del Remei.DSCN2988_01En el seu moment i per poder atendre les necessitats d’aigua d’aquestes antigues barriades de Vic, havien en cada extrem del citat pont, un Pou.DSCN2986_01Actualment, es conserva sols un d’ells i en forma de Font, amb aigua de xarxa, te una forma de casseta o petita torre amb una aixeta i una vella pica DSCN2984_01i es la que dona al carrer de Sant Pere.DSCN2985_01Per mes informació sobre les últimes obres de remodelació del Pont, podeu consultar a :

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/16790/obres/remei/deixen/al/descobert/restes/antic/pont/gotic/vic

DSCN2987_01DSCN2989_01Com dèiem al començar, El temps també va passant per els Pous i els va envellint… com els antics Pous del Pont Gòtic del Remei a Vic, i és un conjunt que forma part del patrimoni cultural de tots, que cal preservar molts mes anys…!DSCN2983_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Abeuradors per animals salvatges o de bosc

En aquest bloc em parlat en varies ocasions dels abeuradors per animals de pastura en pobles i a muntanya.Ft Janot 1_01Per ho, hi han uns abeuradors que permet atendre la mancança d’aigua en una zona de bosc o de muntanyam, que de forma periòdica o permanent no n’hi ha, donat que no hi troben pròxim cap torrent, riera, fonts, basses …F.Observatori Fabra 1_01uykt_01Les Associacions de Caçadors han posat en llocs estratègics uns abeuradors que son uns dipòsits que permet graduar l’aigua i permet sempre de disposar-hi d’una quantitat mínima en la petita pica, que tant serveix per animals de cacera, com protegits i petit animalons del bosc.DSCN2835_012009_90011_01Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.fedecazabarcelona.es/cat/federacio/article.asp?id=4

Per naturalesa, tot animal salvatge te uns punts de referència per poder beure aigua en el bosc, com a tolls d’aigua…Arbucies -Ft Maria Negre. Sot_01 Així com , torrents, rius i rieres, fonts, basses,  son els llocs mes usuals que disposen d’aigua neta, abundant i permanent.Arbucies - Ft Coll de Te_01Hi ha llocs que com diem, hi ha mancança, per tant l’home ha instal•lat dipòsits que em degoteig fa que es graduí aquesta aigua. Menjadora ocells i bebedora_01Cosa que fa que es tingui que periòdicament omplir el dipòsit.M- Bebedora_01En algunes fonts de Catalunya, podem trobar que el desguàs de la pica d’una font, Ft Ocell 1_01Ft Ocell 2_01condueixi a una petita pica feta d’obra, on es depòsit un certa quantitat d’aigua que serà utilitzada d’abeurador.Ft Pau 2_01En altres casos, es la mateixa pica de la Font o Mina, que el desguàs el te en una part superior que així fa retindré una bona quantitat d’aigua.L'Albiol- Ft Mas Colomer 1_01F. A - Camí St. Cebria  _01També, trobarem en alguna font, un dipòsit no fix, generalment de plàstic on cau l’aigua que permet ser un recipient.Vilada - Font_01O senzillament, una bassa, abeurador de muntanya o safareig també son bons llocs per beure aigua els animals salvatge o lliures.Ft. Abeurador B- GOSOL_01Per tant es important ajudar a protegir la fauna amb mesures tant senzilles com incorporar abeuradors en llocs estratègics i necessaris.Ft Janot 2_01Ft Janot 3_01En conjunt, tot recipient que retingui l’aigua, pot ser molt important en un moment determinat, per la subsistència d’un animal salvatge o lliure.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui fem safareig ….. a l’antic rentador de Santa Esperança de Caldes de Montbui

DSCN2971_01Caldes de Montbui, va tindre fins al nombre de sis safareigs a les rodalies de l’antic poble i a prop de la muralla i la riera.DSCN2944_01Un d’aquests es l’antic Safareig de Santa Esperança, que va romandre moltes dècades sense fer-se servir com a tal, a pesar que l’aigua calenta, sempre ha arribat i omplert el safareig.DSCN2970_01Estava molt abandonat i no es podia accedir, en canvi els de Canaleta i Portalera, encara avui en dia podem trobar que algú renta la roba, aprofitant l’aigua ven calenta que els arriba.
El Safareig de Santa Esperança, esta situat darrera mateix de l’Església parroquial de Caldes de Montbui i sobre els horts de Caldes.
Fa pocs anys l’Ajuntament va plantejar-se d’adaptar el safareig a uns banys Termals Públics, en especial per la gent del poble obert tot l’anyDSCN2973_01.Després d’una obres de la condicionament, el present any 2015, s’ha portat a terme la inauguració, disposa d’unes escales per baixar fins la porta d’accés, tot entrant hi ha recepció i unes taquilles, la bassa del safareig s’ha conservat com a piscina termal, on grans i petits poden fer un bany relaxant i disposa d’un lloc per prendre el sol amb unes hamaques.DSCN2974_01Donat que esta a un nivell inferior al carrer, la teulada en la seva part exterior, s’ha ambientat com si fora un petit jardí amb plantes.DSCN2972_01Podeu seguir tot el procés d’aquest projecte en aquests tres enllaços :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollersnoticia/16456/caldes/montbui/tindra/bany/public/aigua/termal

http://turismevalles.blogspot.com.es/2015/03/espai-terra-visita-caldes-de-montbui.html

http://turismevalles.blogspot.com.es/2015/04/amb-els-ulls-posats-el-safareig.html

DSCN2975_01Us recomano si no ho heu fet, gaudir d’aquest petit per ho acollidors Banys Termals que ens ofereix Caldes de Montbui.

Recopilació de la informació, Text i fotografies : Ramon Solé

La Informació : Conèixer els Parcs Naturals

logo-dibaSi sou amants de la natura, crec que us pot ser útil els enllaços que us passo a continuació, per conèixer els Parcs Naturals de Barcelona, fent Itineraris o Rutes organitzades per la mateixa Diputació de Barcelona.portadaretoc0[1]Aquests Itineraris o Rutes, son sempre aptes per tothom.p03i0575[1]

per els que tingueu ganes de conèixer els racons de cada Parc que gestiona la Diputació de Barcelona, podeu conèixer les plantes, els arbres, els animals i la seva vivència al medi natural, fonts, torrents i rius, tota una oferta molt amplia i bàsicament cada diumenge de tot l’any teniu la possibilitat de fer-ho.Passejades 2015 Garraf[1]Podeu fer la consulta a :

http://www.diba.cat/parcs/itineraris/

http://parcs.diba.cat/web/agenda/portada?cMenuAgenda=32627&cWebs=32627

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa/visiteu-nos/equipaments-itineraris/itineraris/

image_galleryText : Ramon Solé
Fotografies : Diputació de Barcelona

Avui destaquem : La Font Vella de Montblanquet

100_1007_01Dins del terme municipal de Vallbona de les Monges, hi ha un agregat que es diu Montblanquet, es un petit poble de pocs habitants que hi viuen, es tranquil i molt agradable el seu passeig per el seus carrers.100_1008_01Tot fent un tom, podem agafar el camí ample i ven indicat per cartells, que ens portaria al Santuari del Tallat, al poc de sortir del límits de Montblanquet, trobarem l’antiga Font Vella.100_1009_01L’aigua que abans era molt abundant, prova esta , que anava de la pica a una canal que a la vegada donava l’aigua a un abeurador, pròxim a la font, actualment esta tot molt deteriorat i en desús. 100_1010_01La font esta regulada amb una aixeta, per garantir que podem gaudir de l’aigua.
Us recomanem que si esteu per aquells voltant la visiteu, sense preses com si el temps no passes …100_1011_01Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Lurdes Casas

Llibre : Els Guardians de l’aigua

guardians-de-laigua_01Barcelona : Clipmedia Edicions, 2009. 546 p.

Comentari :
La història de la humanitat és una història de relació amb el medi aquós. La importància de l’aigua va cada cop a l’alça: en una societat amb necessitats creixents, i tenint en compte els efectes del canvi climàtic, és de vital importància la gestió i la salvaguarda dels recursos hídrics.
“Els guardians de l’aigua” reuneix una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. Una mirada especialment necessària després de l’episodi de sequera dels anys 2007 i 2008, el més important de les darreres dècades, que es va sobreposar amb una petjada amarga en el món de l’aigua de Catalunya a tots eIs nivells, un món que per lleialtat i professionalitat havia restat en silenci davant l‘allau d’incerteses i inexactituds que es van arribar a dir.
Ara, més de setanta professionals ens expliquen el model català de aigua i exemplifiquen la contribució pionera d’administracions, empreses i instituts de recerca que “guarden” l’aigua al nostre país. Una mirada plural per recollir el sumatori de solucions que han de permetre, tant a curt com a mitjà termini, que l’abastament de qualitat i el bon estat deIs ecosistemes fluvials, siguin dues cares d’una mateixa moneda.

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Poema – L’aigua ja ha arribat

L’aigua al món va arribar,
va ser tota una celebració.
La vida ens va donar,
a més d’una generació.

DSCN0513_01Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar,
li faltaven peces importants,
ara que l’aigua ha arribat,
tothom és feliç perquè s’ha completat.

L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar,
després s’evapora, plou, i tot torna a començar.
És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi,
i sempre així ha de seguir.

Ja sigui per refrescar-nos,
o per prendre una infusió,
cal que fem servir l’aigua,
amb molta moderació.

Autora : Irina Casero CanyigueralDSCN2179_01

Informació sobre l’Autora :

http://www.rogercasero.cat/2013/05/laigua-ja-ha-arribat.html

Comentari :
Avui he escollir aquest poema, que m’ha agradat molt i m’ha cridat l’atenció per que va ser escrit per la jove Irina Casero, normalment els poemes que faig la recerca i els publico en aquest Bloc, i que tenen que veure amb les Fonts o tot el que està relacionat amb l’aigua, son d’Autors consolidats amb la poesia, molts del quals ja no estan amb nosaltres.
Irina, jo crec que te un bon camí per endavant en la Poesia. Felicitats.!!!df_01

Recull de la Poesia i Comentari : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Com era ….. La Font de l’Arç de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

Mina Font Arç 1_01La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat, de la Font de l’Arç, era així :

“… De difícil acceso por lo selvático y agreste del lugar, se halla esta fuente en una pequeña hombrera, al pie de un camino. La vegetación del bosque es muy tupida, y para orientarse entre ella sus visitantes – cazadores i excursionistas—toman como referencia los cables de energía que cruzan la carretera de Santa Creu d’Olorde, al pie de las ruinas de Can Mallol. Siguen por un lomo que forma una estribación de la sierra, para descenderá los quince minutos por la vertiente izquierda, hasta la mitad del curso del torrente, en cuyo lado derecho mana la fuente. También es accesible remontando desde Can Busquets el Torrente de les Tres Serres. Mana, 0,7 litros / minuto. “

Les fotografies de la Font de l’Arç, son de finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, del segle passat. Cal dir que el camí que es pujava des de Can Busquets, en molts del trams en aquella època ja era un corriol de difícil accés.Mina Font Arç 2_01La font ja no donava aigua, i estava molt amagada per la vegetació molt a prop del camí.Font de l'Arç_01Uns metres abans i en el mateix torrent, s’ha avia fet una senzilla construcció per recollir l’aigua, la poca gent que hi anava, deia que era la nova Font de l’Arç.Font de l'Arç 1_01En l’actualitat es pràcticament impossible aconseguir localitza-ho, i es dona com desapareguda.

Text i Fotografies de l’arxiu Històric : Ramon Solé