Las fuentes de Centellas y sus alrededores

Publicat el 17/03/2016 per Rasola

Tríptic : Les Fonts de Centelles i a les seves rodaliesPer la Festa Major de Centelles de l’any 1955, i dintre del seu fulletó de la programació d’actes, es va donar a conèixer un article prou interessant, “Las fuentes de Centellas y sus Alrededores “. Per aquelles èpoques els escrits oficials, estaven obligats a fer ho en “Español”, per tant en veig obligat a transferir aquest article tal com va ser publicat.

El Senyor Jaume Vilatimó, va ser l’encarregat de fer l’article que consistia en detallar 4 Itineraris dins del terme Municipal de Centelles, detallant les nombroses fonts existents, en aquelles moments per Centelles.
Ens sorprèn ara, de les nombroses fonts que havien en els anys 50 i que en l’actualitat jo no hi son moltes d’aquestes.
Així i tot es un bon recull de informació i d’estadístic que ens cal valorar en l’actualitat , gracies al llegat d’en Jaume Vilatimó e vers a les Fonts naturals de Centelles ara fa mes de 60 anys en rere…

Font de Can Banyeres

Text i recopilació de Informació : Ramon Solé

La Noticia : Rosetta del Rec Comtal en Glòries a Barcelona

Publicat el 16/03/2016 per Rasola

Així deia la noticia La Vanguardia, del dia 8 de març de 2016 :

“ Hallada la piedra de Rosetta del Rec Comtal en Glòries
• Nuevos hallazgos en la plaza de las Glòries obligan a replantear la antigüedad de una de las mayores joyas hidráulicas de la ciudad”Podeu entrar a l’article de La Vanguardia, seguin aquest enllaç :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160308/40280493192/hallada-piedra-rosetta-rec-comtal-glories.html

Efectivament, esta situat en el carrer dos de maig, on encara és pot veure.
Esta on eren els Encants Vells de Barcelona, i que ara està l’Ajuntament fent obres de remodelació i enjardinant de l’entorn.La pregunta és :
Realment que farà l’Ajuntament, deixar-ho com esta a la vista del pas de la gent o tornar-ho a tapar… ?

Des de el seu inici a Montcada i Reixac, on encara es pot veure circular l’Aigua i que em fer varis articles en aquest mateix bloc, fins a Barcelona, en diferents punts al fer obres de tant en tant torna a sorgir les restes del Rec Comtal.

Podeu veure fotografies antigues i actuals, en aquest enllaç :

EL REC COMTAL, de Montcada a Sant Andreu de Palomar

I una detallada informació, també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal

I un detallat estudi, a :

http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/

Recull de Informacions i fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. La Flora mes representativa al riu a Sabadell

Publicat el 15/03/2016 per Rasola

Respon

Les riuades en moltes ocasions han fet molt de malt a la flora mes propera a la vora del riu Ripoll, la contaminació, la sequera, també son prou important en la seva degradació.Un riu fa que tant la flora con la fauna, sigui rica i variada i el propi riu esta sa. Axó ha passat al riu Ripoll, gràcies amb les millores medio-ambientals d’aquesta última dècada fetes directament al riu.Podem veure la flora mes representativa :
Àlbers, Boga, Gatell, Jonc, Om , Pollancre, Canya i Canyís, entre altres especies.Al millorar la qualitat de l’aigua del riu, fa que hi hagi una constant generació de la flora en el seu voltant.Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb una flora i una fauna, cada vegada mes nombrosa i variada.
Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la Font de Santa Bàrbara de Vallvidrera de Barcelona

Publicat el 14/03/2016 per Rasola

Respon

Situem-nos a dalt del barri de Barcelona de Vallvidrera, conegut com Vallvidrera superior.
Prenem la carretera de Barcelona a Sant Cugat, BV – 1462, en el tram conegut per carretera de l’església, girarem pel camí asfaltat de l’esquerra dit com camí de la Llenega, per entrar a l’àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera.
On es disposa de nombroses taules i bancs de fusta i d’un Bar-Restaurant.

Any 1987 – Arxiu historic RASOLA

La Font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub que anava l’aigua a parar a una pica quadrada.
Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l’aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel•lent.

Any 1987 . Arxiu historic RASOLA

En l’explanada propera i abans que fora una Àrea de Lleure, estava una Teularia i durant uns anys, algunes persones van creure haber vist una verge, i aquesta creença va fer que s’instal•lés una petita imatge de la verge i la gent portava flors, plantes i ciris, fins a aquest lloc.Per aquest motiu, el nom popularment de la Font va quedar com La Font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l’aigua es deia que era miraculosa…
Els anys van passar i aquesta devoció també; posteriorment el Patronat de Collserola va urbanitzar el lloc i arranjar la Font, fent que la seva aigua caigués directament a una bassa.
A la vegada, es va instal•lar la Font Nova de Santa Barbera d’aigua de xarxa clorada.Actualment, moltes vegades , no raja aigua o sols goteja, per la manca de pluges any darrera any, s’ha degradant molt tot el seu conjunt de Font i Bassa, en ocasions el tub es sols una canya i la bassa esta plena de pedres, troncs i deixalles, a pesar que es neteja periòdicament i és col•loca un nou tub metàl•lic.
Per a mes informació, podeu consultar al Bloc amic :

http://encos.cat/caminades/I-189.html

La Font dita de Santa Bàrbara, ara es un record per les persones grans que van viure la seva historia…!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem … Font del Planàs de Pujarnol

Publicat el 13/03/2016 per Rasola

Respon

Comencem la ruta a la corba de la carretera que puja cap a Pujarnol i que es troba a sota de l’antic club Hernando Fierro (Actual casa de colònies el Clar del Bosc), on hi trobarem tres contenidors d’escombraries i un cartell que anomena el riu que passa per sota, el Matamors. Des d’aquest punt agafarem una pista que surt en direcció est i per la que progressarem en lleu pujada durant 5 min aproximadament. En passar tres corbes, veurem que surt una pista en baixada a mà esquerra i just al costat una, a mà dreta, que puja. Agafarem aquesta darrera, que està senyalitzada en direcció a Rocacorba, i la seguirem durant 10-15 min fins arribar a la Font del Planàs, que la trobarem a la nostra esquerra. Aquesta font es un gran sot que s’acumula l’aigua de varies betes o petits dolls naturals.Des d’aquest punt us animem a seguir el camí direcció a Rocacorba per visitar el monumental Castanyer del Pla de Sant Nicolau i finalment, arribar al cim de Puigsou i visualitzar les vistes de Rocacorba.

Text i Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Visitem el Forn de la Pega a Cànoves i Samalús

Publicat el 12/03/2016 per Rasola

Respon

Sortirem de Cànoves per agafar la carretera BP-5107 direcció La Garriga, un cop passat el quilòmetre 40, deixarem la carretera per agafar a la nostra dreta un pista forestal que fa un gir a l’esquerra entre camps i el bosc, a pocs metres i abans d’una pujada, hi ha un camí que surt a la dreta que el prenem i al poc i situat a una certa altura del camí, per ho visible, hi ha el Forn de la Pega.Esta descrit de la següent manera :

“ Restes d’un forn ceràmic, atribuït a època Iber – romana . Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d’accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi les peces.
L’estructura està excavada al vessant d’un turó per tal d’aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió.La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm.El seu gruix és de 62 cm. I presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està formada per un conjunt de 14 fumaroles , 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l’aprofitament de l’espai.La cambra de foc, també de forma rectangular 240 x 2195 cm., presenta un pilar central de forma rodona, d’un diàmetre aproximat de 50 cm.”En general presenta un aspecte de bona conservació i net , sols hi han fulles seques al seu interior.Podeu fer la tornada pel mateix camí.

Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé

Poema – La Font ( sense acabar)

Publicat el 11/03/2016 per Rasola

Respon

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.

Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

Autor : Joan Salvat-Papasseit

Per conèixer la Biografia de l’autor, podeu consultar :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de l’Antic i el Molí de Cal Pipaire de Cànoves

Publicat el 10/03/2016 per Rasola

Respon

Estan situats molt a prop del nucli del poble de Cànoves.Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí a la dreta, indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous o riera de Vallfornes, que davallarà fins la mateixa riera, la creuem per una passera.En l’altra costat de la riera, hi ha la masia-Molí de Can Masaguer, que farem menció en un altre article posteriorment.Continuem el camí que ara fa una suau pujada fins tocar la carretera del Pantà, nosaltres girarem, per un camí de terra a la dreta que porta directament al Molí de l’Antic i al Molí de Cal Pipaire. També, és pot accedir per la carretera.Els dos Molins, han sigut reformats com a habitatge i per tant cal demanar permis per accedir als terrenys particulars; encara podem veure la bassa per on entrava l’aigua per accionar les rodes del Molí Antic.Així mateix, podem veure per on desguassava l’aigua de nou a la riera, en el cas del Molí del Pipaire.Mes a vall, encara podem observar una petita resclosa, i l’entrada a una antiga sèquia o canal.Si seguim, aquest camí fluvial passarem per una passera i el camí fa una certa pujada on trobarem les restes del Castell, descrit en aquest Bloc, el dimarts passat.Podem tornar al centre de Cànoves pel mateix recorregut o per la carretera que és de poc transit.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

Publicat el 09/03/2016 per Rasola

Respon

Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Visita al Castell de Cànoves

Publicat el 08/03/2016 per Rasola

Respon

Des de el centre de Cànoves en dirigirem pel camí fluvial de la Riera de Vallfornes.
Creuarem en varies ocasions per passeres aquesta Riera , fins arribar al Castell, que està al tocar del camí i a l’altre costat del Molí de les Pipes o del Pipaire.Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV era del Bell-Lloc.
El 1319 Simó de Bell-lloc hi volia edificar una capella i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del Castell.A partir de mitjans del Segle XIV passà per diferents possessors fins que fou adquirit pels Centelles que el tingueren fins a temps modernsSols conserva llenços de murs de tot el seu perímetre, amb obertures i alguna dependència.Cal dir que no és permès l’entrada al castell, per mesures de seguretat ,i conservació del patrimoni, sense un permís.Curiosament, es va edificar en un lloc poc usual donat que aquesta fortificació no esta a una altura gents elevada com es costum en d’ubicació del Castells d’arreu.Podem completar la visita fins l’Embassament de Valfornes, l’Església de Sant Muç i La masia de la Rectoria, entre altres llocs.Es un itinerari planer i curt apte per anar tota la família, de menys d’una hora de recorregut entre anar i tornar.