Guia, fotògrafa, ornitòloga i amant de la natura de la Garrotxa

Durant mes de dos anys Dora Salvador, ens ha ajudat a nivell fotogràfic i amb moltes hores empleades a la recerca de temes que us he fet articles; però qui és Dora…? Ella mateixa ens ho explica,

Per situar-nos explica’ns qui ets ?

Visc a la ciutat d’Olot, sóc col•laboradora d’aquest bloc aportant fotografies, principalment de fonts naturals, així com altres temes relacionats amb l’aigua dolça, el medi natural, i que trobo fen camí coneixent racons de la Comarca de la Garrotxa.

També, pertanyo al grup Tècnic de Urianguies de Muntanya (wwwurianguies.com) i tinc coneixements com Guia titulat de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Que t’agrada fotografiar ?

La meva passió però són els ocells, mirar-los, fent-los fotos, sàpiguen de la seva vida sense molestar-los.

De vegades passo hores perquè aquell dia en falta veurà algun de habitual. També, em poso hores buscant aquell ocell que sols ens visita  en una època de l’any concret, com l’Abellerol a l’estiu, l’Estornell a l’hivern.

Las vides dels ocells son apassionants, de vegades casi humanes, com serien, naixements i cria dels polls, infidelitats, baralles per territori o per una femella….

Tenim els sedentaris (Pit-roig, Merles) o els grans nòmades (Cigonyes, Graules).

Podeu seguir la seva afició al seu blog :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Que es pot fer o visitar per Olot i la Garrotxa en general?

Des de la Garrotxa us invito que vingueu a veure no sols aquestes meravelles en plomes, sino també :

  • Geografia volcànica des d’un volcà amb ermita a dins el cràter (Santa Margarida), el volcà trencat (Croscat) , el volcà amb grans vistes i un Pi gros a tocar (Aiguanegra) entre molts altres .
  • Pedra Tosca, una zona ideal per nens o per qui no vulgui caminar gaire. Sabeu que són las Artigas? . I un Bufador?.
  • Fagedes, no sols la famosa amb tast de iogurts sostenibles i solidaris, és un indret espectacular tot l’any.
  • Parc Nou de Olot. Historia, arbres bicentenaris, Jardí Botànic, Museu dels Volcans.
  • Fonts naturals de tot tipus, a destacar Deus, Recs, Pous, de la zona de la Moixina, totes en no més de 3 km. Sabeu la història de las Indianes? Os l’explicaré amb molt de gust i perquè té molt a veure en La Moixina.

Si us interessa gaudir d’una jornada plena d’aspectes directes amb la natura d’aquesta Comarca, us podeu posar en contacta amb Dora Salvador, que us indicarà el preu per persona i adaptarà el tipus d’activitat que esteu interessats a realitzar, a continuació us passo el telèfon de contacte.

Gràcies, Dora per col·laborar durant aquest temps amb els dos Blocs Rasola.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Grèvol d’Olot

Com cada diumenge avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Grèvol  us cal que primer aneu a la Font de Les Tries, per tant agafeu l’avinguda Pere Badossa a Olot, passareu per davant de la porta de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.

Font de les Tries

Cal que agafeu el camí principal que va paral·lel a riu, tot seguin les aigües avall, direcció a la N-260z, d’Olot a Girona, i que no arribareu pas.Una vegada pasada l’antiga finca de mas Tries, passareu per una filera de bonics plataners,teniu que fitxar-vos on hi ha un boix grèvol en el mateix camí,es on esta mig amagada per la vegetació aquesta font,actualment és seca.Nota : Podeu seguir el camí que us portaria per sota de la carretera N-260z, per un pont, on arribaríeu a can  Solanic i de nou al riu Fluvià i des d’allí podeu tornar a Olot.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font dels Capellans d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font dels Capellans és a l’angle nord-oest del mur que encercla el recinte del Parc Nou d’Olot, en un extrem del jardí dedicat a la poetessa M. Concepció Carreres,al costat mateix de l’aparcament de vehicles que té la seva entrada i/o sortida per l’avinguda de Colòmbia.De fet l’estructura de la font esta encaixada en el mateix mur, formant una certa cavitat, quan te aigua dona a una pica de pedra enlairada del terra.No està de confondre amb la Font dels Capellans, ubicada en el Pla de Sant Cosme, a prop de can Vilar en el municipi de Sant Joan Les Fonts, i que ja us vaig fer un article.

Recull de dades : Entre volcans

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Araucària

Com cada dissabte us presento dos articles

L’Araucària o arbre de pisos,  és un gènere de plantes amb flor de la família Araucariaceae, són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l’espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s’estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d’agulla, típica de les coníferes.Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l’edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l’espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d’amplada.Hi ha 19 espècies d’araucària dividides en dues seccions. Es troben en certes zones de l’hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d’araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.Tradicionalment, els pinyons eren una font d’aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d’araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s’utilitzen en jardineria.Per a mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Araucaria

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Totes les Imatges són d’un exemplar situat a Montjuic en l’Av. Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona.

Arbres – Eucaliptus de L’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé