Saps com t’has de rentar correctament les mans?
De forma periòdica, abans i després de qualsevol activitat, i quan arribis a casa !
Recull de dades i imatge : Ramon Solé
Informació : Recull de la recomanació de Creu Roja i OMS.
Respon
Arxius mensuals: Març de 2020
Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Parcs Naturals de Catalunya
Com cada divendres us presento dos articles !
Els Parcs Naturals són espais naturals marítims o terrestres que gaudeixen d’una especial protecció legal davant l’acció humana.
Aiguamolls de l’Empordá
A diferència d’altres modalitats d’espais naturals protegits (parcs nacionals, reserves naturals, etc.) els territoris declarats com a parcs naturals,
Montseny
ot i conservar uns valors naturals molt rellevants, presenten sovint un alt nivell d’humanització.
Montserrat
Així, en el cas de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats, l’objectiu dels quals és compatibilitzar-ne la protecció i conservació amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants.
Llorens del munt i l’obac
Us passo la relació dels Parcs Naturals de Catalunya segons la cronologia de l’any de declaració dels espais naturals :
- 1955 Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
- 1982 Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
- 1982 Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca
- 1983 Parc Natural del Cadí-Moixeró
- 1983 Parc Natural del Delta de l’Ebre
- 1983 Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
- 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
- 1986 Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
- 1987 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
- 1987 Parc Natural del Montseny
- 1987 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
- 1987 Reserves Naturals del Delta del Llobregat
- 1998 Parc Natural de Cap de Creus
- 2001 Parc Natural dels Ports
- 2002 Parc Natural de la Serra de Montsant
- 2003 Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa
- 2003 Parc Natural de l’Alt Pirineu
- 2010 Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
- 2010 Parc Natural de Collserola
- 2015 Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
La Garrotxa
Categoria i situació dels Parcs a Catalunya :
http://www.xtec.cat/~gbermell/meteoeduca/sort_esp/parcs_catal.htm#nacionals
Aquí trobareu una sèrie de consells i recomanacions generals que heu de tenir en compte quan visiteu un espai natural protegit :
- Només es pot circular amb vehicles motoritzats en carreteres i pistes autoritzades.
- La circulació fora de pistes és totalment prohibida.
- Cal evitar sorolls i velocitats excessives
- Prohibit apartar-se dels itineraris pedestres
- Recordeu que el senderisme és la millor manera de conèixer el patrimoni dels parcs naturals. Procureu caminar sempre per pistes senyalitzades.
- Prohibit encendre foc
- És totalment prohibit encendre-hi foc.
- Prohibit recolectar plantes
- Cal que respecteu la flora i que no arrenqueu cap planta ni vegetal.
- Respecteu la fauna
- Cal que respecteu la fauna i els seus hàbitats.
- Gaudiu-ne amb la seva observació.
- És prohibit capturar o molestar els animals, fora de les espècies cinegètiques en els llocs autoritzats i amb els permisos oportuns.
- Prohibit recollir roques o minerals
- No recolliu roques ni cap tipus de mineral. També són patrimoni protegit.
- Respectu la propietat privada
- Respecteu la propietat privada. No passeu per damunt dels camps de conreu ni malmeteu els cultius.
- Cal dur els animals de companyia lligats
- Cal que dueu els vostres animals de companyia lligats.
- Evitar fer sorolls innecessaris
- Eviteu fer sorolls innecessaris que puguin destorbar la tranquil·litat dels espais i afectar la fauna salvatge.
- Prohibit llençar escombraries
- Endueu-vos les deixalles i dipositeu-les als contenidors adients. No embruteu el paisatge del qual tots gaudim.
- Prohibit acampar
- Recordeu que l’acampada lliure és prohibida. Informeu-vos de les condicions establertes a cada espai.
- Prohibit apartar-se dels itineraris pedestres
- Respecteu els senyals informatius i la resta d’infraestructures dels parcs.
- Un guia és la millor manera de descobrir els parcs
- Tingueu present que en tot moment heu d’atendre les indicacions dels agents rurals i del personal dels parcs i paratges naturals.
Collserola – La Floresta-Sant Cugat
A partir d’aquí podeu gaudir tranquil·lament dels Parcs Naturals i participar de les activitats que mensualment s’organitzen !
Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé
Un hort diferent : L’Hort urbà de taula o test gran
Com cada divendres us presento dos articles !
La taula o test de cultiu, es pot tindre en al jardí, el balcó o la terrassa.
La taula son fets amb fusta de pi cuperitzat , acer galvanitzat i de plàstic entre altres materials.
Hi ha taules estables de 4 potes amb la possibilitat de regular el nivell segons la seva ubicació;
també, té l’opció d’instal·lar rodes de transport, per moure a conveniència segons la meteorològica que faci o per altres motius.
Son Ideals com a eina didàctica i de lleure per escoles, centres geriàtrics, casals de gent gran i altres, on l’asfalt dels patis o estructures de l’edifici, no ofereix una parcel•la amb terra i disposen de poc espai.
També, hi ha l’Hort de sòl de fusta, metàl·lic i plàstic , són estructures per muntar a terra que ens permetran plantar el nostre hort a nivell de terra i també per poder plantar en una superfície sòlida com una terrassa o paviment,
o plantar en un test gran.
L’hort urbà de taula o test permet conrear durant tot l’any enciams, tomàquets, pebrots, albergínies, bròquils, cols, mongetes o cebes, … i mes, en un espai reduït.
Text i fotografies : Ramon Solé
La senzilla recepta per fer gel desinfectant de mans a casa
NacióDigital, del dia 10 de març de 2020, ha publicat :
L’increment de demanda del líquid ha desbordat els distribuïdors i l’OMS ha difós una guia per elaborar-lo.
El gel desinfectant s’ha convertit en un dels productes estrella. La crisi del coronavirus ha disparat la demanda d’aquest producte, recomanat per les autoritats sanitàries com una mesura efectiva per evitar el contagi, i cada vegada és més complicat trobar-ne a les farmàcies. I, quan sí que queden existències, el preu pot ser que estigui pels núvols.
La solució a la falta d’existències a Itàlia, principal focus del Covid-19 a Europa, ha vingut d’una recepta casolana, que s’ha divulgat a diversos mitjans escrits, a les xarxes i fins i tot a la televisió.
Una recepta, a més, amb un origen oficial i respectable al màxim: la recomana la mateixa Organització Mundial de la Salut des de fa almenys una dècada.
1 – Els ingredients
Per elaborar 200 ml de gel desinfectant casolà calen:
– 135 g d’alcohol etílic de 96%
– 8 g d’aigua oxigenada
– 4 g de glicerina
– 22 g d’aigua destilada (o prèviament bullida i refredada)
2 – El procés
Simplement cal barrejar tots els ingredients, deixar-los reposar 72 hores i conservar-los en un envàs adequat. Per mesurar les quantitats, es poden pesar els diferents ingredients o recórrer a un recipient mesurador.
3 – Les precaucions
– No és recomanable usar alcohol de neteja ni de cremar
– Aquest gel desinfectant casolà és un producte tòxic que no es pot ingerir, i cal emmagatzemar-lo lluny dels infants.
– També cal recordar que l’alcohol és un producte extremadament inflamable i que, per tant, la preparació s’ha de fer lluny de la calor i -òbviament- de les flames. També és molt volàtil, per la qual cosa s’ha de conservar tapat.
Les autoritats sanitàries recalquen, no obstant, que rentar-se les mans amb aigua i sabó és suficient per prevenir el coronavirus.
El gel desinfectant, en aquest sentit, seria útil només en situacions on no tenim forma de rentar-nos les mans.
Text de la informació i Fotografia : NacióDigital
Recull de dades : Ramon Solé
Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm
Primera Llegenda
Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.
Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.
A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…
Segona Llegenda
Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.
Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.
la Roca d’en Pla.
Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.
Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :
Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.
En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.
Tercera Llegenda
La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.
Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.
Informació :
La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.
la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga
Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé
Antic Museu d’Eines del Camp, de la Masia de can Deu de Sabadell
Can Deu durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.
El Museu permet recrear, d’una banda, la vida quotidiana a la masia, a través de les estances (cuina, sala i dormitoris) moblades amb estris quotidians; i de l’altra, les feines que es feien al camp, de la qual en són testimoni les eines exposades a les sales de la planta baixa.
L’espai està dividit en tres sales, dues de les quals estan dedicades als conreus típics de la zona mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera),
mentre que la tercera se centra en les activitats forestals i estris relacionats amb el transport.
La claredat de l’exposició, els materials de suport (fotografies, filmacions…) i les explicacions de cadascuna de les eines exposades fan d’aquest equipament una atractiva mostra didàctica del món rural tradicional per visitar en família.
El Museu de la Vida al Camp és una visita obligada per bona part dels escolars de Sabadell i el Vallès Occidental, però els diumenges al matí (de 10.30 a 14.30) és obert al públic general (excepte agost). A les 12.30 es fa una visita comentada que dura uns 90 minuts.
Recull de dades i Text : Fundació 1859 Caixa Sabadell
Imatges : Antigues – Arxiu Rasola
Que es un Bicitrial o Bike trial
El bicitrial és una modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.
Originat a Catalunya a començaments de la dècada de 1970, aquest esport es troba actualment dividit en dues variants: d’una banda, l’UCI l’anomena trial i, de l’altra, la BIU (fundada el 1992) el denomina biketrial.
Tot i que els reglaments establerts per aquests dos ens internacionals difereixen en alguns detalls, a la pràctica ambdues modalitats són gairebé idèntiques.
La primera denominació oficial que tingué aquest esport fou la de Trialsín, acrònim castellà de Trial sin motor ideat per Pere Pi cap a 1979 i amb el qual fou reconegut per la RFEC (federació espanyola de ciclisme) el 1981.
Des d’aleshores, el bicitrial inicià un ràpid període d’expansió i consolidació internacional que l’ha portat, en poc menys de 30 anys, a ser un esport practicat a vora 60 països dels 5 continents.
Fotografia de l’Ajuntament d’Altafulla camponat de 2018
Per a mes informació podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bicitrial
Campeonat de Vallgorguina
Cal dir que hi ha nombrosos Campionats Bike trial arreu de Catalunya i d’Espanya.
Recull de dades : A Viquipèdia i altres
Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé
Cartells : Entitats organitzadores
Abeurador Cal Marrà de Vilallonga de Ter
Des de Camprodon anirem per la carretera GIV-5264 i en la cruilla amb la carretera GIV- 5265 que puja a Tregurà, ens desviarem en aquest punt a ma dreta per una pista forestal en bon estat que puja al grup de cases de Llebro, que esta format per varies masies,
però, en la primera corba, a l’esquerra del camí hi ha l’entrada a can Marrà,
al costat mateix del torrent de Llebró, és situat un petit paller de la masia i al costat de la porta d’entrada hi ha l’antic Abeurador.
Està sec i en algun mapes ho posa com a font.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
8 de Març – Dia internacional de la Dona
Urian- Guies de Muntanya , així hem fet el nostra petit homenatge a aquest dia, pujant al Pic de la Dona a Vallter – Setcases.
Un magnífic dia i millor companyia ! Felicitats a totes les Dones !
Text i Fotografies : Oriol- Ramon Solé
Avui destaquem : La Fonteta de Llanars
Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars
Per arribar a aquesta Font amb el nom de La Fonteta, i si heu llegit l’anterior article d’avui, teniu de sortir de la Font del Riu o Font del Pont del Moli, direcció la pista o carretera d’Espinalba,
a uns 50 metres trobareu a la dreta un camí on un pal informatiu us indica que si seguiu hi ha la Font de La Fonteta. 
Deixeu en aquest punt el vostre vehicle i seguiu un tros caminant on arribareu a un bosc i poc mes i al costat esquer del camí la Fonteta.
La Fonteta és feta de pedres i a tocar del marge de la paret que dona a muntanya.
L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro i dona a una pica casi quadrada a ran del terra.
Disposa de dos seients de pedra en cada costat de la font , units a la mateixa estructura
i d’una taula amb una llosa rectangular a sobre, front del seient dret (mirant la font).
És un lloc ombrívol i rodejat d’arbres, ideal per anar a l’estiu.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 