Guia recomanada : GR 270 – EL CAMI DEL LLOBREGAT – ALPINA

DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DE LLOBREGAT – SENDERS GR

Fitxa Técnica

Autors : HUGUET, POL / PUJOL, FERRAN

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any de l’edició : 2018

Matèria: Guies Senderisme

ISBN: 978-84-9034-775-1

EAN: 9788490347751

Pagines: 87

Idioma: CATALA

Enquadernació : GUIA + MAPA

Col·lecció : GR (SENDERS DE GRAN RECORREGUT)

Preu : 20,00 € – IVA inclòs

Sinopsi :

El GR del Llobregat és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al Delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània.

Es tracta d’un recorregut total de 180 km aproximadament, dividit en 9 etapes, i que inclou 9 mapes sencers, sense dificultats tècniques remarcables.

Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors.

El més present de la guia és l’aigua del riu, que acompanya l’excursionista en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestes i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el Congost del Cairat sota Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables con el meandre de Castellbell o el Delta del Llobregat.

 

Recull de la Guia : Ramon Solé

Reserva africana de Sijan a França – 3ª Part i última #

En la primera part la vaig destinar a mamífers per zones i fent el recorregut amb el vehicle propi, en la segona va ser altres animals però a peu.

Avui esta destinat conèixer diversos ocells i els animals de granja.

Dels ocells, entre els quals, podem destaquen :

Els flamencs roses i els pelicans, que viuen a l’estany de l’Ull de Ca (en occità Uèlh de Can).Hi ha altres aus, algunes s’han afegit lliurament al Parc, i son autòctones del país o vingudes d’immigració.

També, hi ha un espai destinat a animals de granja o els animals mes joves del parc,

on els mes petits hi podent jugar i acariciar-los.

El conjunt disposa de tots els serveis:

Estacionament, botiga, serveis, administració, restaurant i zona de fontada o pin nic …

Per fer-ne, tota la visita, cal entre tres i quatre hores, encara que es pot allargar tot el dia si es vol.

Avui finalitzem aquesta visita a la majoria dels animals del Parc de Sijan a França.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Reserva africana de Sijan a França – 2ª Part #

Ahir, en la primera part la vaig destinar a mamífers per zones i fent el recorregut amb el vehicle propi.

Aquesta ocasió veurem altres animal, però el recorregut es fa a peu.

S’hi pot veure:

Elefants, camells, lleopards, cangurs, ximpanzés, zebres,

serps, al•ligàtors, tortugues,

porcs del Vietnam, girafes, ibis, porcs espins, castors…i molts més.

Demà us passaré l’últim article amb dades sobre aquest Parc de Sijan a França.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Reserva africana de Sijan a França – 1ª Part #

La Reserva Africana de Sijan és un parc temàtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 km de Narbona, a Occitània al sud de França, on en situació de semi llibertat.

Viuen més de tres mil animals, majoritàriament d’origen africà.

L’entrada a la reserva es fa en vehicle per l’anomenada zona 1.

Al llarg del recorregut on es pot visitar els següents àmbits amb les respectives espècies animals :

Zona 1: s’hi pot veure antílops, bous o búfals africans i zebres.

Zona 2: s’hi pot observar estruços i antílops de diverses espècies.

Zona 3: s’hi veu ases salvatges de Pèrsia, estruços i girafes.

Zona 4: ocupada per óssos del Tibet.

Zona 5: habitada per dos lleons i mitja dotzena de lleones.

Zones 6 i 7: zona dita de sabana, s’hi poden veure rinoceronts blancs, marabuts, blesboks i sitatungues.

i diversos ocells, entre els quals destaquen per llur espectacularitat els flamencs roses i els pelicans, que viuen a l’estany de l’Ull de Ca (en occità Uèlh de Can).

També, hi ha un espai destinat a animals de granja, on els mes petits hi podent jugar i acariciar-los.

El conjunt disposa de tots els serveis:

Estacionament, botiga, serveis, administració, restaurant i zona de fontada i ofereix força seguretat.

Per fer-ne la visita cal entre tres i quatre hores, encara que es pot allargar tot el dia si es vol.

Demà us passaré la 2ª Part, amb mes dades sobre aquest Parc Francès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

URIAN Guías de montaña está en Parque natural de la Zona Volcánica de la Garrocha

Avui us presento dos articles

Aquesta Tardor… Ornitologia, Natura  i Volcans

Proposem diversos itineraris pel Parc Natural de la Garrotxa i descobrir-los de la mà de :

Dora @dorasalv63 , guia del parc i ornitòloga.

Itineraris:

Parc Nou i la Moixina

Fageda d’en Jordà

Pedres encantades – la Salut

Croscat

Banyoles

De Dilluns a Dissabte – De 9h a 13h i Diumenge – De 9h a 17h

✔ A partir de 15€ per articipant

Més informació:

www.urianguies.com

 690 81 86 87

oriol.urian@gmail.com

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Avui destacarem : La Font de la Cordera de Camprodon

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font de la Cordera, és al centre urbà de Camprodon entre el carrer València i el riu Ritort, a prop del pont del carrer de Sant Antoni.

Es diu que fou construïda a l’Edat Mitjana, en aquella època abastia d’aigua el poble.

Està adossada al mur d’una casa, és d’estructura quadrada  amb una teulada i bola a dalt, al costat hi ha un banc, tot el conjunt és de pedra.

L’aigua surt per una aixeta de polsador  i cau a una pica rectangular molt arran del terra; fa pocs anys disposava d’una aixeta antiga de palanca amb cap d’animal.

Al seu costat a un nivell mes baix i a la vora del riu Ritort, hi ha el safareig, no es massa gran, era utilitzat antigament per rentar la roba les dones del poble.

El nom de La Font de  la Cordera vindria  perquè a prop s’hi fabricaven cordes.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Auró tombat del Santuari del Remei de Camprodon

Com cada dissabte us presento dos articles 

Des de Camprodon o Sant Pau de Segúries prendreu la C-38 i cal fer via fins al càmping i veïnat de Creixenturri de Camprodon, en el marge esquerre del riu Ter. Un camí de terra porta al santuari del Remei, visible de lluny per la seva gran alçada.Aquest arbre es troba front i a un costat de la façana de Santuari; l’Auró tombat del Remei, la seva característica son les 7 branques que neixen a 1,3 m seguint l’eix del tronc des del marge i pugen verticals.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Salt Candeler de Moià

Com cada dissabte us presento dos articles 

Per anar al Salt de Candeler de Moià, cal situar-se en aquesta població en el camí de Vila-rasa, d’on davalla cap al sud  tot seguin el GR3,

i sense deixar la pista de terra principal us portarà pel costat del torrent de Font Candelera.

Us caldrà creuar el torrent i a poca distancia hi ha el Salt Candeler.

És un lloc més bonic d’aquest torrent, la llàstima és que casi sempre porta poca aigua, és te de visitar quan hagi plogut amb generositat.

Als peus del Salt es forma un gorg arrodonit, que ens faria la temptació d’un bany,si l’aigua fos neta i suficient fonda…

Poc despres l’aigua fa aiguabarreig amb la Riera de Castellnou.

Si seguiu el camí podeu fer una bona excursió per la Val del Marfà visitant molins, fonts i ermites.

Cartell del camí a la Toca

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

  • Àlber (Populus alba)
  • Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
  • Gatell (Salix cinerea)
  • Om (Ulmus minor)
  • Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
  • Salze blanc (Salix alba)
  • Sarga (Salix eleagnos)
  • Tamariu (Tamarix sp.)
  • Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus,  on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure,  tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions…  tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Misteri del Bosc Tort de Pomerània Occidental, Polònia

Com cada Divendres us presento dos articles

El Bosc Tort (polonès: Krzywy Las), és un bosc amb pins de forma estranya localitzat a fora de Nowe Czarnowo a prop de la ciutat de Gryfino, de Pomerània Occidental, Polònia.

Aquest bosc amb 400 pins va ser plantat l’any 1930, quan encara es trobava a la província Germana de Pomerània.

Cada pi es corba bruscament cap al Nord just a sobre del sòl i torna a corbar-se cap amunt després d’una excursió lateral de 1 a 3 metres.

Es creu que es va fer servir alguna mena de tècnica o eina humana per fer als pins créixer d’aquesta manera però actualment es desconeixen tant els motius com el mètode.

S’ha especulat que els arbres es van corbar d’aquesta manera per crear fusta corba natural per fer servir en mobles o barques.

D’altres suggereixen la possibilitat que una Tempesta de neu podria haver corbat els arbres d’aquesta forma,

però …avui en dia, realment ningú sap que va passar-li als pins…!!!

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Viquipèdia

Recull d’Imatges : Ramon Solé – Autors de les Fotografies : Diversos internacionals