Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres
Hi ha un vell i gruixut Plataner front la casa i la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles.
Amb una gran multitud de branques que en la primavera i a l’estiu ens ofereix una densitat de fulles i una agradable ombra.
El lloc on esta situat aquest plataner, és entre una zona urbana
i una de rural amb horts i vinya.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
Tenim varis noms que és refereixen per igual, piscina d’immersió , piscina d’una cascada, gorg o gorga d’erosió, és una depressió profunda al llit d’un rierol, riera o un importat torrent, en general, es forma a la base d’una cascada mes o menys gran.
Uns descripció més senzilla podria ser, un gorg és una mena de bassa fonda que es forma en corrents d’aigua quan aquesta s’entolla o alenteix el curs.
És creada per les forces d’erosió de l’aigua que cau sobre les roques situades a la base de la caiguda, on l’aigua impacta.
El terme pot referir-se a l’aigua que ocupa la depressió o a la pròpia depressió.
La quantitat d’aigua va relacionada amb l’aigua que entre i la que surt i la profunditat del gorg.
Les piscines d’immersió es formen per la força natural de l’aigua que cau, com per exemple una cascada; també apareixen en estructures artificials, com ara alguns dissenys de sobreeixidors d’aigua.
Sovint les piscines d’immersió són molt profundes; en general, la profunditat està relacionada amb l’altura de la caiguda d’aigua, el volum d’aigua, la resistència del sòl de la piscina i altres factors.
L’aigua impactant i el remolí que es forma, que de vegades conté roques dins d’ell, foraden el llit del riu i apareix una conca, que sovint presenta costats aspres i irregulars. Les piscines d’immersió poden romandre plenes d’aigua durant molt temps després que el flux d’aigua hagi desaparegut.
Existeixen diversos exemples d’antigues piscines d’immersió a les cascades Dry, a la regió de Channeled Scablands de l’est de l’estat de Washington (Estats Units d’Amèrica).
Les piscines d’immersió són característiques d’erosió fluvial que es produeixen en l’etapa juvenil del desenvolupament del riu, caracteritzada per pendents més pronunciades i fluxos d’aigua molt ràpids.
Allà on la roca més suau o fracturada s’ha erosionat de nou fins a un knickpoint, l’aigua continua desgastant la seva base.
Com que sovint aquesta roca és menys resistent que la dels estrats superiors, l’aigua des de més alt, continua erosionant la roca fins que s’aconsegueix un equilibri.
Quan la piscina té una forma semblant a un bol creat per l’aigua que flueix, enlloc de l’aigua que cau, es coneix com a «forat per fregament», aquest es produeix de forma natural.
Us passo un article elaborat per adolescents.naciodigital.cat , d’un recull molt interessant sobre les 50 millors piscines naturals a Catalunya :
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació a Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé
Com cada divendres us passo dos articles
Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.
Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.
Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El parc zoològic de La Vall de les Tortugues (La Vallée des Tortues), està situat a SORÈDE, al sud de França i a prop de la frontera amb Catalunya.
Acull sobre unes 500 tortugues de més de trenta espècies diferents.
Algunes són endèmiques
i altres provenen de tots els continents.
En les quals es por conèixer una de les tortugues terrestres més grans, la tortuga gegant de les Seychelles; la més bonica, la tortuga radiada, o fins i tot les més perilloses, com les tortugues furioses o les tortugues al·ligàtor .
Disposa d’una part zoològica i una part botànica, amb zones de joc, zones de descans i espais de pícnic per la vostre estada.
La Vall de les Tortugues presenta una gran varietat d’espècies de tortugues de diversos llocs del món
i és un centre de conservació i reproducció d’aquests animals.
Us aconsellem anar-hi amb tota la família, val molt la pena.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles
Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…
arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,
seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,
seguiu l’ample camí
ara travesseu el riu Fluvià per una passera
i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, 
que us portarà al Molí de Collell
seguiu i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,
si hi es, trobareu un gruixut arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…
A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,
A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, 
hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,
Entre la vegetació veureu signes d’aigua 
i la Font de la Teula,
i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,
sempre hi ha molta aigua,
surt per un gran tub adossat a una cisterna.
L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.
Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador
Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles
La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,
Gener del 2020, lloc on estava la Font del Gaig
actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.
Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.
Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.
A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,
Fotografia Arxiu Rasola – 1985
Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.
Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991
La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any 2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,
Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991
segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.
Fotografia Arxiu Rasola – 1985
Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…
Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig
Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí
Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola
El passat 12 de maig, us vaig presentar el primer itinerari Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.
Avui us passo la variant que podeu fer des de can Montllor per anar a Torre Mossèn Homs, pel camí Vell de Terrassa a Castellar del Vallès.
Des del lateral dret de la masia de can Montllor, cal agafar un camí ample que fa entre camps una certa davallada.
Tenim vistes als camps de conreu pròxims a la masia i el bosc proper de l’altre costat del torrent.
En la poca estona, entrem al bosc, trobem alguns pins destacables per la seva bellesa i alçaria,
ara el camí va fent baixada mes destacable, fins arribar al Torrent de la Grípia,
que el passarem per un petit pont o passera, amb baranes de fusta.
A l’esquerra deixarem una no massa gran depuradora.
El camí tot just passem per una cadena que tanca el pas a vehicles, fa una remuntada.
Algun arbre sobresurt del bosquet, com per eixemple un pi pinyoner, situat a prop del torrent.
Estem arribant a la Torre de Mossen Homs, el camí deixa de ser de terra,
i passa a un asfaltat no massa ven conservat.
La casa – escola de cuina, esta a l’esquerra nostra, podem llegir diferents cartells que us poden orientar de seguir alguna de les rutes que hi ha a partir d’aquest punt.
Disposeu d’una Àrea d’estada darrera de la capella
amb una fonts d’aigua de xarxa.
També podeu tornar a Terrassa per l’Anella verda o desfent el vostres passos.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 5 imatges situades en la via pública, que veritablement no les acabo d’entendre ! :
Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador
Avui com cada diumenge us presento dos articles
La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.
És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.
Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.
Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,
l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.
Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.
Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
L’Àrea d’estada del Pi Gros, està a tocar de l’Anella verda i en l’antic camí ral de Terrassa a Sabadell,
situada al costat del Torrent de la Betzuca, entre Torrebonica i el camp de Golf de ElPrat.
El Pi Gros, es veu que ja no existeix, però ha donat nom a aquest lloc d’especial interès natural de Terrassa,
perquè es un petit bosc que destacant bàsicament els seus Pins Pinyers, allargats i grans,
amb una bona explanada per fer-hi un descans si esteu fent un itinerari o excursió,
trobareu en un costat, tres rocs rectangulars per descansar o fer un àpat.
Hi faltaria una font, llàstima que la Font dels Avis que havia a tocar del torrent proper a aquest lloc… ja no si troba.
Aquesta Pineda és un espai molt ombrívol, que a l’estiu fa molt d’agrair estar-hi,
sigui sol o en família, sigui amb bicicleta o passejant el gos…
Des d’aquí podeu fer diversos itineraris per les rodalies de Terrassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 