Arxiu de l'autor: Rasola

Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Publicat el per
Respon

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llacuna d’en Margarit de can Morgat de Porqueres

Publicat el per
Respon

Continuem en el espai natura de can Morgat

La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,

on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.

És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,

l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.

A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.

A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.

Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.

Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!

En el costat esquerd de l’Aiguat,

podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.

L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.

 

Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Publicat el per
3

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Bosc de can Morgat de Porqueres

Publicat el per
Respon

Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc

La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,

esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.

En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,

en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,

hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.

Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.

Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,

com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.

I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.

Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.

Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,

i realitzar alguna excursió o passejada.


 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai Natura de Can Morgat de Porqueres

Publicat el per
Respon

El propers dies us presentaré diferents articles sobre la zona natural de can Margat de Porqueres !

L’Espai Natura Can Morgat havien estat dessecades les llacunes naturals en benefici de l’agricultura.

Gràcies a la Fundació Catalunya La Pedrera, la recuperació es va portar a terme entre els anys 2005 i 2007.

L’Espai està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000, amb un total de superfície real de 13,44 ha.

En aquest Espai Natural, amb una vegetació  diversa i frondosa amb canyissos, jonqueres i arbres de ribera i per la perifèria Bosc de pins.

Amb aquesta vegetació i l’aigua s’ha format un habitacle d’una varietat notable de animals, sobretot ocells com ànecs, martinets entre molts altres, i en les zones mes humides, peixos, amfibis…

S’hi van plantar uns 1000 arbres de ribera per així recuperar la vegetació que havia perdut.

La zona humida està formada per :

  • Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha, amb observació de les aus aquàtiques.
  • Bassa Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,
  • Llacuna de l’Aulina és la llacuna continua a la llacuna d’en Margarit d’1,8ha.
  • Llacuna de l’Artiga és la més gran de totes de 4 ha. i està amagada entre la riera i el bosc de Can Morgat.

Podeu conèixer  la Fundació Catalunya La Pedrera en l’enllaç que us adjunto :

https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/espais-natura/llacunes-can-morgat

Es una Espai Natural visitable, tot sempre sent respectuosos amb el medi. !

Masia de can Morgat

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.

La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,

l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.

El problema es que desguassa malament  i reté al terra aigua enfangada.

L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,

donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Avui destaquem : La Font del Foradot de Mura

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font del Foradot , cal sortir de l’església parroquial de Sant Martí, tot passant la riera de Nespres i cal seguir  per un camí que passa vorejant per alguns horts a prop del torrent del Reixac, ens dirigirem a la Font del Formatget, que ja us vaig descriure, seguirem el camí que fa una certa pujada que ens portorrent del Reixac,tarà a la Font.

La Font del Foradot està en l’interior com una cova, i a dins d’un forat  hi ha el broc de ferro, l’aigua cau a una pica feta de pedres.

Es un lloc bellíssim amb la pedra tosca, que segurament segles en rere cauria aigua formant la “cova”,

i amb una generosa vegetació que envolta aquesta zona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Araceli Peix

Arbres – La diversitat d’arbres del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba a Sarrià, es va obrir al públic l’any 1978; es un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola. Les seves 17 hectàrees són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

Compta amb arbres destacats de la mediterrània, com :

Pins blancs

Pins pinyers

Alzines i roures

Alguns Xiprers

Oliveres

Trobarem exemplars centenaris, i arbres catalogats d’interès local a Barcelona, com és el cas, d’un Eucaliptus,

que ja vàrem fer menció a part en un article.

Es un bon espai par passar entre arbres i fer altres activitats en un dia festiu.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era el Berenador de la Font de l’Arboç de les Planes de Vallvidrera a Barcelona

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

Cal situar-se en la Ctra. de Vallvidrera a les Planes BV-1462, passem per sota de la E-9 o C-16,  a l’esquerra on hi ha normalment un lloc per contenidors, un caminoi va a una caseta de serveis que dona al front del mur de la Autopista de Montserrat,  darrera,

i a pocs metres mes enllà, estava la Font de l’Arboç i Berenador . La Fotografia es de finals dels anys 80 del segle XX.

El berenador, estava a la llarg i al costat de la riera de Vallvidrera, també, se’l coneixia com la Font de Sant Joan d’ Arboç.

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Arboc – Se encuentra esta Fuente – merendero en el fondo del torrente. Desde la estación de Les Planes se encuentra a ocho minutos, siguiendo el curso aguas arriba. Goza del favor del público y, como las de todos estos alrededores, está rodeada de espeso bosque…”

Sols ara es un record de la gent molt gran i que de nens havien anat al berenadors amb la seva família.

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Axiu històric Rasola

Que es una caminada o marxa popular ?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles

Entenem una Caminada o Marxa Popular, en dona a entendre que la pot seguir i fer la gran majoria de gent de totes les edats, donat que no te un motiu de competició.

En molts de casos es realitza prèviament i en el mateix dia un inscripció del participants interessats a la caminada.

La caminada popular, generalment s’inicia des del mateix punt on s’acabarà, en general se surt d’un lloc cèntric d’una ciutat o poble, pot ser que sols sigui per zona urbana o se surti al medi rural.

La llargada o durada del recorregut, depèn de qui l’organitza, tot pensant que pugui arribar a tothom sense una llarga travessia ni amb desnivells sobtats i molt alts.

L’organització, sigui oficial (Ajuntament, o similar) o entitat pública o privada, pot anul·lar la caminada per motius de malt temps o per seguretat.

També, disposarà de gent que pugui fer de logística, com per repartir, a certs punts i kilòmetres recorreguts avituallament a la gent, entrepans, begudes, fruita, … etc.,

per aquest fet, algunes caminades populars, es cobra un petit import d’inscripció que es destina bona part a la logística, àpats, i infraestructures a realitzar.

Cal que hi hagi un servei d’assistència sanitària per poder atendre algun incident o accident que es produís.

Com que no tothom va o no pot anar al mateix ritma cal preveure que en l’ultima posició de la cua que es generi, vagi gent de l’organització “ fent d’escombra”.

Les caminades o marxes populars, poden ser de dia o nocturnes, per tal fet es recomanaria, donar instruccions als assistents prèviament del material mínim necessari a portar en la ruta a realitzar, com lot, capelina, gorra i pomades pel sol, portar bastons …etc.

En algunes caminades o marxes populars al finalitzar, es veu recompensat amb un petit detall i begudes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador ( Arxiu Rasola)

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.