Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Caixes Niu per a ocells salvatges

Com cada divendres us presento dos articles !

Una caixa niu és un recipient fet per l’home que permet als animals niar-hi a dins i que facin el seu propi niu a dins i puguin criar.

Niu Artificial per ratpenats

Les caixes de niu son freqüentment utilitzades pels ocells, i aquests casos també poden rebre el nom de cases d’ocells o caixes niu d’aus, tot i que algunes espècies de petits mamífers també les poden utilitzar.La col·locació de caixes niu també es poden ajudar a mantenir poblacions d’espècies en particular en una àrea determinada.

En les parets també es pot crear Nius per els Ocells

La caixa niu va ser inventada pel conservacionista britànic Charles Waterton ,a principis del s.XIX, per fomentar la vida de les aus en general i de les aus aquàtiques en particular a la reserva natural que va instal·lar en la seva propietat.Les caixes niu haurien de ser fetes amb fusta sense tractar, amb un sostre inclinat en voladís, un pis buit,  forats de drenatge que permetin la ventilació i l’accés de la llum solar, i que hi hagi possibilitat d’accedir l’interior per efectuar tasques de control i neteja, però sense tenir cap perxa exterior que permeti accedir als depredadors.Les caixes tampoc poden tenir un forat d’entrada o una apertura fàcilment identificable.Algunes caixes de niu poden ser força decoratives i complexes, de vegades imitant cases humanes o altres estructures.També, hi ha les Torres niu per ratpenats, aquesta  columna de pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.També cal dir, que podeu participar sa nivell de tota la família amb algun Taller de construcció de Caixes Niu, que arreu de Catalunya i a traves d’entitats ecologistes i /o ajuntaments,  porten a terme la seva construcció i posterior instal·lació.A veure si us animeu i participeu en una tasca important  com la de promoure la construcció, elaboració i col·locació de Caixes Niu. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Juliol, el mes que dedicarem a l’aigua !

Com cada divendres avui teniu dos articles

Juliol, és un mes calorós, sec, pluges nul-les, camins de pols…i molt mes,

per axó us proposo que intensifiquem a partir d’avui els temes sobre l’aigua,

com a fonts naturals o de xarxa, pantans locals, rescloses, rius, aiguamolls, i tots els temes que relacionem amb la frescor i poder passar els dies el millor possible…

Per tant, canviarem alguns espais setmanals tradicionals en el Blog, per poder gaudir, sobretot d’imatges mes refrescants.!

Seguirem oferim temes d’actualitat, però el propòsit es que estigueu o no ja de Vacances, quan mireu el blog us sentiu més relaxats i no penseu amb la calor que fa al carrer, a la ciutat, al poble, al camp, al dia a dia…

Podreu escollir idees i llocs per anar –hi, si no es aquest mes de juliol, us queda l’agost, i setembre, que segur la calor continuarà sent present.

Us deixo amb mes imatges refrescants :

i una imatge vent refrescant !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé, Dora Salvador i Oriol-Solé

Que es un Dolmen ?

Avui us presento dos articles

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

El mot “dolmen” prové de l’expressió taol maen, que significa “taula de pedra” en bretó.

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia de cova de l’alarb, caixa/cabana de moro o caixa o cova de/Caixa de Rotllan, o llosa de jaça.

Un dolmen era un monument funerari, ja que les restes arqueològiques trobades en el seu interior confirmant a questa teoria.

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt, generalment acompanyades d’altres pedres en la rodalia, de grans dimensions.

Tipus de Dòlmens :

  • Hi ha sols amb una càmera.
  • Dòlmens de corredor, amb càmera i passadís d’entrada
  • I els mes grans tenen galeria, el corredor i l’amara son casi de la mateixa amplada i inclús en alguns casos es poden distingir varies càmeres successives.

Les característiques, en el més senzill -dues pedres verticals i una d’horitzontal- s’anomena cista, o sigui, “caixa”; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s’han utilitzat diverses pedres verticals.

Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats.

A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

També es por trobar :

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n’ha modificat l’estructura.

Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d’en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidolmens abunden en la comarca del Solsonès.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre – Moli de Vent de can Deu de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell adquirí el mas de can Deu i les terres, hi va crear el Museu d’Eines del Camp, oferint a la ciutat el bosc de can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura.La Torre – Moli de Vent , esta situada a pocs metres front de la masia de can Deu del municipi de Sabadell.Tot el conjunt, inclòs la Torre – Molí de Vent esta molt ven conservat. Concretament aquest Molí, podríem dir que es el de millor aspecte en conservació del municipi de Sabadell.Encara el Molí dona l’aigua a una bassa rodona que esta al seu costat, protegida amb una balla de tela metal-lica, per evitar ensurts. Les aspes es troben en perfectes condicions.Es una verdadera joia d’un temps passat en el record agrícola de la masia de can Deu; molts nen/es  d’escoles de les rodalies hi venent a visitar, així com famílies els caps de setmana.

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant

Ficha Técnica

Autors : Roger Arquimbau Cano, Roser Guitart Arau, i Anna Vila Vall-llovera

Editorial: FARELL, EL

Any d’edició: 2015

Matèria: GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-92811-68-7

EAN: 9788492811687

Pàgines: 96

Col·lecció: LLIBRES DE MUNTANYA

Idioma: CATALA

Preu : 17,00 €

 

Sinopsi

La comarca natural de la vall de Camprodon s’estén al llarg i ample dels Pirineus orientals i queda definida, des del punt de vista geogràfic, pels cursos fluvials del Ter, a l’oest, i del Ritort, afluent de l’anterior, a l’est.

Amb aquesta guia us acostem a 50 indrets amb encant, seleccionats i repartits pels diferents municipis de la vall.

Coneixereu fonts amagades, ermites i oratoris que ja formen part del paisatge, arbres de grans dimensions, boscos foscos, veïnats isolats, formacions geològiques curioses, torrents, surgències i salts d’aigua perduts, miradors panoràmics i molts altres elements curiosos i representatius de la vall.

Us proposem passejades o excursions de curta durada, a l’abast de tot caminador o persona interessada en descobrir el nostre ric patrimoni paisatgístic.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Boix de Camprodon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

La Font del Boix està en la Vall del riu Ritortell a Camprodon.

Concretament, al costat del camí de la Creueta,

trobareu un cartell que anuncia que esteu a la Font,

sols us cal pujar uns esglaons de pedra, que us portarà a una placeta envoltada d’un bancal en la forma totalment circular.

La Font del Boix, és una construcció quadrada a tocar el marge de la muntanya d’on surt un broc o canal, tot el conjunt es de pedra.

L’aigua cau a una pica amb una cantonera semicircular,d’aquí passa a un antic abeurador que esta situat al costat del camí.

Sobre del broc de la Font, hi ha inscrit el seu nom, la data de 1922 i l’altura on esta situada, a 1072.

Com a curiositat, en un costat del camí trobareu un seient de pedra, que si hi voleu seure, us serà una mica complicat donat l’altura on esta ubicat.

La Vall del riu Ritortell te una vegetació singular i variant, com la roureda de mas Llandrius

i pels voltants de laFont del Boix, hi ha nombrosos boixos i faigs.Des de les rodalies de la Font, podreu gaudir d’un paisatge i vistes molt agradables i que el color de la vegetació va canviant depenen de l’època de l’any que hi aneu.

Les fotografies les varen fer a finals de l’hivern d’aquest any.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : Les dues fonts de can Guitard de la Riera de Les Fonts de Terrassa

Avui diumenge us presento dos articles

Can Guitard de la Riera esta entre Les Fonts i Terrassa, a un costat del camí antic de Rubí a Terrassa i  de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Te dues fonts, una en l’interior del recinte i  just davant de l’entrada de la masia, adossada a la paret  d’un gran bassa d’aigua.

La segona font, en el mur exterior, en la paret, hi ha el que queda de la Font dedicada a Sant Antoni, on podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.

Actualment, tot esta descuidat i pràcticament abandonat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Arbres – Els Plataners de les rodalies de l’antic Balneari de Font santa de Sant Pere de Torelló

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.

Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.

Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.

Sant Pere de Torelló

Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.

Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,

a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…

Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé